LA PASTORADA DE PASTORADES A BENAVARRI



La Pastorada bucea en sí mismaEn la noche del sábado se celebró esta tradición de Benabarre, en la que se repasaron las últimas edicionesLa Pastorada celebrada en la noche del sábado en Benabarre estuvo cargada de tintes especiales. Por una parte, se celebraba el medio siglo de la recuperación de esta tradición oral, y por este motivo se hizo un repaso de las pastoradas celebradas en esos cincuenta años. Además, el cambio de fecha, de junio a agosto, ocasionó que muchas personas que no la habían presenciado nunca tuvieran esa oportunidad. Hasta cinco parejas de actores fueron desgranando la historia reciente de esta costumbre.BENABARRE.- Tradición, religiosidad, folklore e historia de Benabarre se fusionaron el pasado sábado por la noche en la emotiva celebración del 50 aniversario de la recuperación de la Pastorada. La Pastorada de las Pastoradas se convirtió en un sentido acto multitudinario que combinó magistralmente las costumbres más arraigadas de la localidad en un espectáculo seguido por la atenta mirada de centenares de vecinos y curiosos y por numerosas autoridades, entre quienes destacó la presencia del presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias. Todo Benabarre salió a la calle para celebrar las bodas de oro de la recuperación de una de sus señas de identidad más importantes, la Pastorada. Esta representación, que se remonta al siglo XVIII y fue abandonada a principios del XIX, se escenifica anualmente el día de San Medardo, 8 de junio, en el marco de las fiestas mayores de la localidad. Sin embargo, los 50 años de su recuperación -ya que tras un paréntesis se retomó en 1954- animaron a la Comisión de la Pastorada, en colaboración con el Área de Cultura del Ayuntamiento, las asociaciones benabarrenses, la Comarca de la Ribagorza y la Diputación Provincial de Huesca a celebrarlo a lo grande. En una fría noche, algo inusual porque el día del patrón se celebra siempre por la mañana, San Medardo fue llevado, como todos los días 8 de junio pero por primera vez el 20 de agosto, en procesión hasta la plaza Mayor. Tras la imagen del Santo, las cinco parejas de actores, ataviados en sus papeles de amo y pastor, formadas por Eduardo Porquet y Ángel Puy, Ignacio Subirá y José Antonio Ballarín, Luis Pociello y José Pociello, Luis Perna y José Antonio de Roque y Manuel Chesa y Vicente Prior encabezaban la comitiva. Todos ellos han participado en algunas de las 50 pastoradas representadas en la plaza ante San Medardo a lo largo del último medio siglo. Junto a ellos, autoridades y vecinos pero, sobre todo, los palitrocs que danzaron durante el recorrido sus bailes más emblemáticos. Elena FORTUÑO

Comentaris

CERIb ha dit…
+La primera notícia publicada a l'Altoaragon va fer que els actors diguessen: "Com que no baixarà el Sant? El Sant ha de baixar a la plaça!". O siga, que se va baixar el Sant.

+Nyeva unes 250 cadires de l'Ajuntament, unes 80 de La Puebla de Castro (no sé per què) i unes 80 més de Viacamp (sí sé per què): totes plenes. Cal sumar les 50 cadires del bar de la plaça, el "sinofós" de la barbacana (unes 30 places) i els bancs de fusta (unes 30 places més): tot ple. A més, com unes 300 persones dretes comptant la plaça i els porxos (no hi cabeva més gent). Total, unes 800 persones (potser més) i la plaça a rebotir.

+L'acte eva de començar a les 9.30. A les 8.30 ja nyeva gent guardant cadira, a les 9.20 els que arribaven s'even de quedar drets.

+Excepte un fragment de 1957 i un altre de 1974, la Pastorada de pastorades va ser en català ribagorçà.

+La presentació (inicial i entre parella i parella) va ser en català ribagorçà (un 10 per a José Manuel Bruguera), com ho even el powerpoint dels anys que se projectava sobre el fons de l'escenari, els cartells anunciadors, els programes que se van repartir per les cases i els cartells de l'exposició paral·lela -cartells de fora, cartell d'horaris, cartell de preus...-).

+Marcelino va dir unes paraules després de donar unes plaques als actors (un 10 per als 10 actors -els veterans Eduardo i Ángel, els de quan jo eva xic Ignacio i Ballarín, els germans de casa Barrós Luis i José, els entrecunyats de casa Farré Luis i José Antonio i la meua creu quotidiana -sísísí, que si les tossines, que si el tractor, que si se fan les 11 i les 12...- Vicente i Manuel-). I............. per primera vegada a Benavarri Marcelino va fer el discurs íntegrament en català!

+Alguna benavarrí li va dir a Marcelino: "Has vist açò? A veri si mos fas una Llei de Llengües". "Al setembre, segur, cal anar mentalitzant a la gent", diuen que va dir.

+Foteva un mal oratge d'estufa, i la gent se va quedar fins al final.

+La gent va riure, va aplaudir, se va emocionar (molta gent que feva anys que no podeva veri la Pastorada, moltes històries de gent que ja no hi és -Sarrans, Tonyet "l'aguacil", Medardo el campaner, Raimon, Brescó... la història de Brescó i el silenci emotiu a la plaça i les rialles després i els seus fills que també riuiven, collons quina nit!-).

+Quan els 10 actors van fer tots junts la barretada final de comiat i va començar a sonar L'Arrastrat en versió d'Hato de Foces, a molts (potser a tots) se mos va fotre la pell de gallina (sí, Alba, sí, que una mica més i plores, ja ho sé).

GUINEU
CERIb ha dit…
+La primera notícia publicada a l'Altoaragon va fer que els actors diguessen: "Com que no baixarà el Sant? El Sant ha de baixar a la plaça!". O siga, que se va baixar el Sant.

+Nyeva unes 250 cadires de l'Ajuntament, unes 80 de La Puebla de Castro (no sé per què) i unes 80 més de Viacamp (sí sé per què): totes plenes. Cal sumar les 50 cadires del bar de la plaça, el "sinofós" de la barbacana (unes 30 places) i els bancs de fusta (unes 30 places més): tot ple. A més, com unes 300 persones dretes comptant la plaça i els porxos (no hi cabeva més gent). Total, unes 800 persones (potser més) i la plaça a rebotir.

+L'acte eva de començar a les 9.30. A les 8.30 ja nyeva gent guardant cadira, a les 9.20 els que arribaven s'even de quedar drets.

+Excepte un fragment de 1957 i un altre de 1974, la Pastorada de pastorades va ser en català ribagorçà.

+La presentació (inicial i entre parella i parella) va ser en català ribagorçà (un 10 per a José Manuel Bruguera), com ho even el powerpoint dels anys que se projectava sobre el fons de l'escenari, els cartells anunciadors, els programes que se van repartir per les cases i els cartells de l'exposició paral·lela -cartells de fora, cartell d'horaris, cartell de preus...-).

+Marcelino va dir unes paraules després de donar unes plaques als actors (un 10 per als 10 actors -els veterans Eduardo i Ángel, els de quan jo eva xic Ignacio i Ballarín, els germans de casa Barrós Luis i José, els entrecunyats de casa Farré Luis i José Antonio i la meua creu quotidiana -sísísí, que si les tossines, que si el tractor, que si se fan les 11 i les 12...- Vicente i Manuel-). I............. per primera vegada a Benavarri Marcelino va fer el discurs íntegrament en català!

+Alguna benavarrí li va dir a Marcelino: "Has vist açò? A veri si mos fas una Llei de Llengües". "Al setembre, segur, cal anar mentalitzant a la gent", diuen que va dir.

+Foteva un mal oratge d'estufa, i la gent se va quedar fins al final.

+La gent va riure, va aplaudir, se va emocionar (molta gent que feva anys que no podeva veri la Pastorada, moltes històries de gent que ja no hi és -Sarrans, Tonyet "l'aguacil", Medardo el campaner, Raimon, Brescó... la història de Brescó i el silenci emotiu a la plaça i les rialles després i els seus fills que també riuiven, collons quina nit!-).

+Quan els 10 actors van fer tots junts la barretada final de comiat i va començar a sonar L'Arrastrat en versió d'Hato de Foces, a molts (potser a tots) se mos va fotre la pell de gallina (sí, Alba, sí, que una mica més i plores, ja ho sé).