5 de juny de 2008

RIPACURTIA, 5-EDITORIAL.CAT

Un any més torna a aparèixer un nou número de la revista Ripacurtia que mostra una part de l’activitat del Centre d’Estudis Ribagorçans. S’hi troben una sèrie de treballs per a conèixer millor la comarca en la qual vivim i des de la qual volem fer la recerca necessària. Aquesta part, potser la cara més visible del nostre Centre, no és però la única. I molt més en aquest any 2007, un any ple d’èxits i treball que demostra la confiança dipositada en el CERIb per part d’entitats i institucions, tant des de dins de les nostres “fronteres” com des de fora.

Cal sumar doncs com a positiva, i sempre dins un aprenentatge per a seguir construint amb il·lusió i un sentit clar dels nostres objectius, la col·laboració que el CERIb ha realitzat en l’organització de la IIIª edició del Recercat (Jornada de Recerca i Cultura Local, que organitzà l’Institut Ramon Muntaner a la Capital de la Cultura Catalana), juntament a d’altres centres d’estudis de la demarcació. I és que, enguany, Lleida ha acollit tot un aplec d’activitats i esdeveniments en els quals, per la seva situació de territorialitat compartida entre Osca i Lleida, el CERIb no podia deixar de participar. A l’edició del Recercat van atorgar-se uns premis que acompanyen el reconeixement general de la tasca feta pels centres d’estudis: en aquest cas, el premi a la trajectòria personal vinculada amb els centres d’estudis va ésser compartit, ambdós a títol pòstum, per Magí Travesset del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias de Barcelona i per Josep Galan (el qual havia estat president del Centre d’Estudis del Baix Cinca i covicepresident i promotor d’Iniciativa Cultural de la Franja, del qual forma part el CERIb), amic del CERIb i gran activista cultural que fins a la fi dels seus dies ha estat defensant el reconeixement oficial de la llengua catalana a l’Aragó.
També aquest any, el CERIb ha acollit a Areny de Noguera el Vè Col·loqui d’Estudis Transpirinencs, amb el títol “Els poders locals als Pirineus: política, societat i cultura”, els dies 5-7 d’octubre de 2007. Aquest col·loqui ve promogut pel Centre d’Estudis del Ripollès i organitzat per l’Institut Ramon Muntaner. En ell es va aconseguir aplegar i fer col·laborar tota una sèrie d’entitats i institucions com ara el Departament de Presidència del Govern d’Aragó, l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, el Patronat Francesc Eiximenis (Girona), l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Há estat, sens dubte, un dels esdeveniments més importants, des d’un punt de vista cultural, que han tingut lloc a la Ribagorça el 2007. S’ha tractat d’una nova i exitosa embranzida per al país, tenint en compte que el col·loqui va doblar el nombre de participants respecte als col·loquis que tradicionalment s’havien realitzat a Núria, superant el centenar d’inscrits. Aquest és un fet molt important a tenir en compte per a futures actuacions i una mostra general de l’interès de dins i de fora per la cultura i la potenciació del nostre patrimoni i la nostra història.
Altrament, també es va portar a terme una altra jornada en la qual es van reunir entitats de totesles comarques pirinenques. Fou la Trobada Cultural del Pirineu que aquest any també es va realitzar a la Ribagorça. Tot i que en un primer moment havia estat anunciat que es faria a Montanui, finalment es va realitzar al Pont de Suert el 10 de novembre. Va comptar, entre altres, amb la presència de l’Excel·lentíssim Sr. Jordi Gallardo, Secretari d’Estat de Patrimoni Cultural del Govern d’Andorra i la bona acollida, com sempre, del consistori del Pont. Finalment, i des d’un àmbit més social i cultural, 2007 ha estat l’any en què el Correllengua, que es porta realitzant cada any des de 2004 a Benavarri, ha duplicat la seva assistència i, a més a més, aquestany també s’ha celebrat a Areny de Noguera.
Però, l’ànima visible del CERIb segueix essent la revista Ripacurtia que,com ja ve sent tradició, publica les jornades realitzades durant l’any que venim d’acabar, juntament a una sèrie d’articles miscel·lanis i a un recull de ressenyes de treballs de recerca que parlen de la Ribagorça. Ripacurtia segueix treballant, sempre fent poc soroll i molta feina, i publica ara les V Jornades d’Estudis del CERIb, que se celebren com sempre a finals de juny, enguany a Benavarri, amb el suport de l’Ajuntament, de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses i de l’Institut Ramon Muntaner.

S’hi recullen, doncs, entre altres, els treballs que van permetre realitzar les Jornades amb èxit, davant d’un públic encuriosit per la seva pròpia història, davant d’un programa que portava com a títol: “La pèrdua dels furs a la Ribagorça: de les alteracions comtals al Decret de Nova Planta. Visions actuals de la seva autonomia”. Es va fer una volta des dels orígens de les disputes polítiques i la partició territorial i política de la Ribagorça fins a la Guerra de Successió al segle XVIII, amb el Decret de Nova Planta que marcava oficialment l’abandonament del marc jurídic català d’una part de la Ribagorça que queda dins l’Aragó. Però també es va aprofundir sobre els fonaments de lês controvèrsies eclesiàstiques que s’han arrossegat fins al segle XX (Joan Bada), passant alhora per la presència de personatges excepcionals de la història,com el ribagorçà Don Juan Bayarte, que arribà a ser governador del rei em plena Mediterrània (Antonio Espino). Maria Pau Gómez va aportar l’exemple comparatiu de la Val d’Aran, regió veïna de la Ribagorça i que permet entendre les evolucions paral·leles i el manteniment o no, segons els casos, de certs privilegis. Altrament, la visió de conjunt que va ser donada per Oscar Jané amb la conferència “De comtat autònom a moneda de canvi, la Ribagorça entre 1591 i 1707” no apareix en aquest número per estar en procés de treball com a obra més àmplia, però es pot retrobar l’esperit de la seva intervenció en l’article que ja va publicar en el primer número de Ripacurtia. Les jornades es van cloure amb una visió actual sobre l’autonomia ribagorçana, agafant com a punt de mirada la premsa. Fernando Sabés va evocar així l’activitat i lês possibilitats dels mitjans de comunicació locals i comarcals, la qual cosa també queda recollida en el present número. Per acabar, va tenir lloc una taula rodona amb diversos representants de mitjans de comunicació ribagorçans (catalans i aragonesos)1 que va tenir un notable èxit i va permetre posar sobre la taula
les mancances sobre la informació interior i també els problemes derivats de
“l’autonomització” catalana i aragonesa, que ha allunyat certes posicions
comunes i que, aparentment, només se solucionen a nivell personal i segons la
personalitat i curiositat dels periodistes, tant de premsa escrita com radiofònics.
1. Van assistir a la taula rodona: Joan Manel Parramon (GUMfm), Núria Castells (Diari La
Mañana-Catalunya Ràdio), José Luis Brualla (Radio Benabarre-Cadena Dial), Fernando
Sabés (professor de Ciències de la Comunicació, UAB), Enric Marquès (cap de Cultura de
l’Ajuntament de Benavarri) i José Miguel Pesqué (president del CERIb i tècnic de Cultura
de la Diputació d’Osca). Altres mitjans de comunicació presents a la comarca van ser convidats, però no vam poder comptar amb la seva presència.

El número 5 de Ripacurtia recull també dos importants articles a la seva miscel·lània. En primer lloc, la focalització de Jordi Campillo sobre l’espoli del patrimoni pirinenc al segle XX, especialment a la Ribagorça. Es tracta d’una aportació derivada de la seva tesi doctoral que aclareix sobre fets i dites que poc sovint es contrasten. L’altre article ha estat elaborat per Eulàlia Miralles, la qual recrea un escenari històric, geogràfic i lingüístic de la Ribagorça gràcies a una correspondència entre membres del monestir de Lavaix i el conegut historiador català del segle XVII, Jeroni Pujades. Ens en fa una presentació general i també una transcripció inèdita dels documents, juntament a un aparell crític del text. I, finalment, el present número s’acompanya de les ressenyes dels treballs de recerca de Marta Bertran (art), María Ángeles Cubillo (opinió històrica) i les recensions de treballs publicats de Francesc Fité i José Manuel Clúa.

Per últim, més enllà de publicacions i revistes, des del CERIb no podem deixar de fer un incís sobre el fet que la confiança d’entitats i institucions recau moltes vegades portes enfora més que no pas dins del nostre propi marc comarcal. Tot sovint, a més a més, la bona acollida de les activitats i esdeveniments per part dels pobles i la gent, i fins i tot malgrat el support de certs municipis conscients de la necessitat de multiplicar les seves propostes i promoure per tant la cultura, la recerca i el patrimoni, més enllà del turisme –o encara més, com a estendard del mateix turisme cultural-, no aconsegueix la repercussió mediàtica i institucional lògica –i mínima!- des d’un punt de vista local i comarcal. Els tímids suports institucionals, els silencis periodístics o les traves vàries només amaguen malentesos autonòmics que res tenen a veure amb el CERIb o visions ràncies i polititzades sobre temes tan importants per a la gent com la seva pròpia llengua o la seva identitat, lluny de qualsevol amalgama promoguda per una o altra banda. I és que el més difícil és precisament sobreviure entre dues aigües, entre dos móns, o davant d’aquells per als quals un país amb una riquesa cultural com la nostra no és altra cosa que una incomoditat. Per aquesta raó, la tasca cultural i científica del CERIb ha de continuar, perseguint al màxim l’enteniment i el suport general, i estenent la mà entre tots aquells que, tant de dins com de fora, entenen la cultura com el fonament de les persones, lluny dels buits i pobres discursos polítics i polititzats. Les notícies sobre col·laboracions, la recerca i la divulgació a la i per a la Ribagorça prossegueixen, arriben cada vegada més lluny, entre persones i territoris, entre el Pirineu i el pla, entre valls i Franja, entre Catalunya i Aragó.
Us recordem que, tenint en compte la llunyania de la Ribagorça per a molts i, sobretot, les característiques del nostre territori, Internet s’està consolidant cada vegada més com una eina de comunicació i promoció cultural. Per això volem recordar la pàgina oficial del CERIb (www.cerib.org) i també la nova pàgina d’informació on es poden trobar notícies, imatges, afegir comentaris i propostes: www.cerib.blogspot.com. Salutacions i bona lectura!
CERIb
Benavarri, desembre de 2007