L'autopista elèctrica de ponent afecta dos espais protegits i un de fauna prioritària


dilluns,EL PUNT, 8 de desembre de 2008.

L'autopista elèctrica de ponent afecta dos espais protegits i un de fauna prioritària
La Generalitat encara no s'ha pronunciat, mentre que alcaldes i consell comarcal del Pallars Jussà s'oposen a la MAT
DAVID MARÍN. Tremp (Pallars Jussà)
La línia elèctrica de 400 kV que ha projectat Red Elèctrica (REE) per unir les centrals aragoneses amb la comarca del Pallars i la xarxa de distribució catalana afecta, en territori català, dos espais protegits d'interès natural (en el pas de lalínia sobre els rius Noguera Ribagorçana i Noguera Pallaresa), i, en el cas d'algunes de les alternatives proposades, una zona d'hàbitat prioritari en ple Pallars Jussà. A més, es preveu construir una subestació elèctrica a un quilòmetrede Figuerola d'Orcau. El Departament de Medi Ambient estudia, a hores d'ara, la documentació aportada per REE, iencara no s'ha pronunciat. Sí que ho ha fet el consell comarcal del Pallars Jussà i alguns alcaldes de l'àrea afectada,que rebutgen l'autopista elèctrica pel seu impacte ambiental.

REE ha enviat als ajuntaments i als governs català i aragonès una sèrie de rutes alternatives per la línia de molt alta tensió (MAT) entre Penyalba i Isona. El tram que afecta Catalunya (Montsó-Isona), ho fa pel corredor de la localitat ribagorçana del Pont de Montanyana, i evita d'entrar de ple al pla especial d'interès natural (PEIN) de la serra del Montsec i el PEIN de la Terreta-serra de Sant Gervàs. Però, tot i així, no evita tocar una part d'aquests PEIN i altres àrees protegides.

Així, la línia de 400kV entraria en territori català travessant el riu Noguera Ribagorçana per dos punts alternatius. El que se situa més al sud es troba al començament del paratge del congost de Mont-rebei, i és dins la zona del PEIN de la serra del Montsec. Més endavant, un dels ramals proposats passaria just per damunt d'una àrea que la Generalitat ha declarat zona
d'hàbitat prioritari, a Collatrava.

El creuament del riu Noguera Pallaresa també és conflictiu. REE proposa travessar-lo per dos punts. Tots dos, però, són dintre el PEIN serra del Montsec, a més de l'àrea declarada com a zona humida de la cua del pantà de Terradets i zona d'especial protecció d'aus (ZEPA) serra del Montsec, Sant Mamet i la Mitjana.

Les diverses alternatives de la línia en territori català voregen, a més, tres zones declarades d'interès geològic per la Generalitat. A més, tot el territori afectat és zona de protecció de la reintroducció del trencalòs.


SUBESTACIÓ A UN QUILÒMETRE DEL POBLE

Un altre punt conflictiu de la MAT de ponent en territori català és la situació de la subestació elèctrica d'Isona. Aquesta subestació connectarà la nova línia de 400 kV Penyalba-Montsó-Isona amb la línnea existent de 400 kV de Sallent-Calders-Sentmenat i les línies de 220 kV Pont de Suert-Abrera i Pobla de Segur-Rubí. REE proposa construir la subestació en uns terrenys situats a l'entrada del poble de Figuerola d'Orcau, en dues alternatives: la primera, la subestació queda a tres quilòmetres de la població. La segona, la subestació queda a tan sols un quilòmetre.

Fora del territori administrat per la Generalitat, els traçats proposats per REE també han despertat recels. A la Franja de Ponent, REE proposa quatre traçats alternatius: per Calassanya, pel sud de Jusseu, per Benavarri i Tolba i per Graus i Lasquarri. La línia aprofitaria, a més, les torres d'alta tensió que es van aixecar fa uns deu anys fins a Graus per la construcció d'una MAT transpirinenca entre Castellnou i la localitat occitana de Casarilh. Aquella MAT es va descartar quan es va optar per la de Bescanó, a les comarques gironines.

La resta de la MAT plantejada per Red Eléctrica uneix Penyalba i Montsó, i aprofita les torres que es van construirper la fallida línia a Casarilh. Les torres, en desús, estan plenes de nius de cigonya, que s'hauran de treure si finalment es posa en marxa la línia. Entre Penyalba i la central tèrmica Aragó, a la localitat de Castellnou, ja hi ha una línia de 400 kV que es va posar en marxar per donar servei al TAV.

Comentaris

Jordi ha dit…
Espero que es faci tanta difusió d'aquesta linea com s'ha fet de la Mat de girona. Esperem, però no tinc gaire esperances. Ànims!
CERIb ha dit…
El territori com a espai natural però també com a cultura i patrimoni és cosa de tots. Els quatre calerons que alguns poden guanyar per acceptar cedir espais és "pan para hoy, hambre para mañana", i seria bo que per una vegada tots penséssim en tots, com una comarca unida, la Ribagorça, que lluita pel seu present i futur. No és perquè som pocs que els de fora tenen dret a fer-hi el que volen.
Salutacions,

CERIb