29 d’abril de 2009

Pluja fina per la llei de Llengües












Imatges de: José Miguel Gracia

Pluja fina a Brussel·les el 28 d’abril, quan un grup de persones que han viatjat a la capital europea sota el paraigües —mai millor dit— de la Chunta Aragonesista s’acrediten a l’entrada del Parlament Europeu. Com a dirigents de la CHA són presents: Chesus Bernal, portaveu del partit a les Corts d’Aragó, Miguel Martínez Tomey, secretari de Política Cultural, Ignacio López Susin i altres dirigents i militants. També hi havia representació del Lligallo de Fablans, Consello d’a Fabla i Nogarà. Pel que fa referència a les associacions de defensa del català a l’Aragó, el grup estava format per Artur Quintana, president de ICF, Ramon Sistac, representant a CERIB, Màrio Sasot, director de Temps de Franja, Natxo Sorolla, sociolingüista, i jo mateix, com a president d’ASCUMA.
El Parlament Europeu és una institució que rep força visitants, i així es feia palès el passat dia 28 d’abril. Com a grup més selectiu, ens van explicar el seu funcionament amb tota mena de detalls, visita a l’hemicicle i anecdotari inclosos. Atès que l’informant era lleidetà, pràcticament tota la intervenció la va fer en català, la qual cosa va estar demanada, tant pels catalanoparlants com pels membres de la CHA i parlants de l’aragonès. Després, el diputat Mikel Irujo, gran coneixedor de la institució i del funcionament de les llengües, compartí amb el grup mitja hora, parlant de les seues experiències i deixant ben paleses les possibilitats i facilitats amb relació a les llengües minoritàries europees. Malgrat que coneixia la situació del català i de l’aragonès a l’Aragó, les manifestacions del reunits li van fer doldre’s del fet de que no s’hagi presentat encara la Llei de Llengües a les Corts Aragoneses. Sempre són les raons polítiques que s’hi imposen als drets lingüístics dels pobles, si aquests no ho reivindiquen, expressà en el transcurs de la seua intervenció.
Després d’un dinar distés i agradable a la Place Jourdan —no per als periodistes que van haver d’enviar les primeres cròniques—, el grup s’enfilà cap a la seu de la Comissió Europea, Palace Berlaymon. Pel camí, l’Artur Quintana em va fer el següent comentari: tots plegats, diputats, funcionaris, membres dels lobbies, etc, viuent més persones al voltant del Parlament Europeu que a la ciutat de Terol. Tenia tota la raó.
Solucionades unes petites dificultats logístiques, va tenir lloc la reunió amb el senyor Johan Häggman, Responsable de Llengües Regionals i Minoritàries (multilingüisme i sensibilització). Finalitzada la presentació del senyor Häggman sobre les tasques de la seua cartera, intervingueren els senyors Màrio Sasot, Miguel Martínez Tomey, Chuse Ignacio Navarro, Ignacio López i Natxo Sorolla. La suma de totes les intervencions van dibuixar el panorama i la realitat de l’aragonès i el català —patrimoni de tots els aragonesos— en els moments actuals, reflectint el progressiu deteriorament d’ambdues llengües i la deixadesa i manca de protecció dels drets dels parlants. Com a resum, tothom estigué d’acord en la urgent necessitat de presentar, per part del Govern d’Aragó, el projecte de Llei de Llengües a les Corts d’Aragó, el qual ha esdevingut també, en el transcurs del temps, nus gordià d’altres lleis. Molt li sobtà al senyor Häggman, que aquesta llei no estigués ja promulgada des de fa molt de temps… Prengué el dossier que li entregà el senyor Martínez Tomey per al seu estudi i posterior informació, tot encoratjant governants i estudiosos a demanar els ajuts econòmics i suports tècnics a la Comissió Europea per a la protecció de les dues llengües minoritàries d’Aragó.
Més tard i novament al Parlament, unes quantes persones acreditades a l’efecte, donaren una roda de premsa. Afirmacions com: “el govern d’Aragó no té cap excusa per a no desenvolupar la llei”, “Aragó és l’única comunitat autònoma espanyola que no ha legislat al respecte”, “aquesta llei s’ha convertit en nus gordià”, “les llengües són patrimoni de la humanitat”, “hi ha un perill seriós de perdre’s la transmissió generacional”, etc., hi sonaren amb rotunditat.






Uns varem fer el viatge de tornada el mateix dia, i el gruix del grup al dia següent.







De: http://finestro.wordpress.com/2009/04/29/puja-fina-per-la-llei-de-llengues/