Política. dijous, 08 d'octubre de 2009, 11:25
Seguiment en directe de les intervencions dels diputats · S'aprova continuar la tramitació del text
llei de llengües, Aragó
El ple de les Corts d'Aragó ha debatut aquest matí la presa en consideració la proposta de Llei de Llengües d'Aragó que va presentar fa algunes setmanes el PSOE. La proposta reconeix la pluralitat lingüística d'Aragó, assegurant que el català i l'aragonès són "llengües pròpies i històriques" d'Aragó, però en canvi només defineix una única llengua oficial, el castellà. El text garanteix l'ensenyament i el dret dels parlants del català i l'aragonès a estudiar i a usar-lo "si volen". La proposta posa especial èmfasi en el tema de la "voluntarietat" del seu ús per que fa als àmbits públics, l'ensenyament i l'administració. S'ha pogut seguir en directe des de Purnas.com, un blog aragonès molt actiu. Les principals "perles" les ha deixat el portaveu del PP, que ha dit que a la Franja no s'hi parla català sinó "modalitats aragoneses" (que no ha definit), que la llei "no interessa" i que tem que el català "s'extengui com una taca d'oli" a l'Aragó. Finalment s'ha aprovat prendre en consideració el text amb 35 vots a favor (PSOE + CHA + IU), en contra 23 (PP) i 9 abstencions (PAR). Reproduim a continuació les principals declaracions del ple.
Principals declaracions:
PSOE
Jesús Franco: la proposta es basa en la "Territorialitat, voluntarietat i reconeixement de modalitats". "Existeix un us extès de l'aragonès i del català en algunes zones d'Aragó". "Les llengües són un patrimoni i un llegat en situació de fragilitat, proposem garantir el dret d'una àmplia minoria d'aragonesos a usar les nostres llengües pròpies". "El debat no s'ha centrat en l'aragonès, sinó en el català, i no per raons lingüístiques sinó per altres raons".
PP
Miguel Navarro: "El PP vol complir l'Estatut, que protegeix les modalitats lingüístiques", "ens preocupa que l'articulat de la llei parli d'aragonès i de català, deixant de banda la resta (?) de modalitats lingüístiques", "no és el moment oportú per aquesta llei, no preocupa als aragonesos", "la llei tindrà un important cost econòmic que no coneixem" (si no es coneix, com se sap que és "important"?), "quants professionals calen per garantir l'ensenyament en català, quants traductors?" (recordem que la proposta no garanteix l'ensenyament en català pels catalanoparlants de la Franja, sinó que ho limita a un tema "voluntari"), "aquesta llei planteja nombroses trampes", "planteja una forma oculta de cooficialitat" (la llei només garanteix l'oficialitat del castellà) "cosa que pot portar que a poc a poc s'extengui com una taca d'oli l'ús del català a l'Aragó", "des del PP pensem que coexisteixen amb el castellà una sèrie de llengües, amb un nombre tal de particularitats a nivell morfológic, sintàtic, lèxic, que les diferencia del català normalitzat", "no així el català ni l'aragonès que s'han 'creat' recentment", "si s'aprova la llei es perdrà el nostre patrimoni lingüístic real, les modalitats", "els nostres joves substituiran un sistema lingüístic per un altre, en abandonar el seu vocabulari pel normalitzat", "l'aragonès o fabla aragonesa és un invent artificial, àmpliament discutit per especialistes, que no ha estat la llengua materna de cap aragonès", "si es declara el català com a llengua pròpia d'Aragó s'incomplirà l'Estatut, que diu que s'han de protegir les diferents modalitats", "la proposta planteja normalitzar català i aragonès ... com hem de normalitzar el català si ja ho està?", "la proposta crea problemes on no n'hi ha".
IU
Adolfo Barrena: "els ciutadans d'Aragó tenen dret a usar la seva llengua", "estem interessats a donar suport a les minories, encara que les majories no ho entenguin", "hem de resoldre aquesta problemàtica i garantir aquest dret dels aragonesos", "cal que la llei sigui valenta per resoldre aquest retard de més de 20 anys, no pot ser una llei poruga", "votarem a favor de la presa en consideració", "hi ha 3 aspectes fonamentals, 1) la cooficialitat (per quines i per quins territoris d'Aragó), i també la política educativa ... senyor Navarro, estem pagant més professors de religió dels que planteja la llei? 2) falta un òrgan independent que reguli científicament les modalitats del Pirineu 3) s'ha provat de regular la parla de l'aragonès de forma molt amater, reconeixem que hi ha diverses variants de la llengua".
CHA
Chesús Bernal: "aquesta proposta mostra el fracàs del govern, perquè reconeix l'incompliment reiterat durant 10 anys de les promeses de Marcelino Iglesias", "qui cerca la confrontació ho fa deliberadament [mira a Navarro]", "vull parlar dels 'clixés', el primer és el català". Aquí, cita lleis aprovades o proposades pel PP, com un avantprojecte de llei a Lanzuela, on reconeix l'aragonès i el català com a llengües pròpies. El president de la cambra li demana que exposi la postura del seu partit. "El reconeixement i protecció de modalitats lingüístiques és un altre 'clixé', així com el bilingüísme i l'ensenyament bilingüe o plurilingüe".
PAR
María Herrero: "no estem a favor de la proposta, però sí a favor d'una llei de llengües i modalitats lingüístiques pròpies, perquè és una realitat palpable, i perquè al PAR som aragonesistes", "la pluralitat lingüística és part del nostre patrimoni", si fins ara no hi ha hagut una llei "és per alguna raó". La postura oficial del PAR és que a la Franja no s'hi parla català sinó diverses modalitats lingüístiques que han de rebre el nom que cada municipi decideixi. "No volem que es digui català al que es parla a la zona oriental [Franja], no té perquè dir-se català", "nosaltres representem la societat, i socialment no hi ha unanimitat perquè es digui català", "no vull argumentar la meva postura, poden dir-li criteris filològics, sí, i també n'hi ha d'altres, científics, socials ..., o de psicolingüística, com passa a la Comunitat Valenciana", "volem que les nostres modalitats lingüístiques es preservin", "tenim veïns pels quatre costats però els conflictes només els tenim amb els catalans", "no vull entrar en què és o no una llengua o un dialecte". "No volem que en cap cas es pugui deixar la porta oberta a que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) reguli les nostres llengües" (però en canvi la Real Academia Española regula l'ús del castellà que es parla a l'Aragó...), "la cooficialitat [d'altres llengües diferents del castellà] no és possible perquè hauria d'aparèixer a l'Estatut", "volem que la llei reflecteixi la realitat, sobretot pels aragonesos bilingües".
llei de llengües, Aragó
El ple de les Corts d'Aragó ha debatut aquest matí la presa en consideració la proposta de Llei de Llengües d'Aragó que va presentar fa algunes setmanes el PSOE. La proposta reconeix la pluralitat lingüística d'Aragó, assegurant que el català i l'aragonès són "llengües pròpies i històriques" d'Aragó, però en canvi només defineix una única llengua oficial, el castellà. El text garanteix l'ensenyament i el dret dels parlants del català i l'aragonès a estudiar i a usar-lo "si volen". La proposta posa especial èmfasi en el tema de la "voluntarietat" del seu ús per que fa als àmbits públics, l'ensenyament i l'administració. S'ha pogut seguir en directe des de Purnas.com, un blog aragonès molt actiu. Les principals "perles" les ha deixat el portaveu del PP, que ha dit que a la Franja no s'hi parla català sinó "modalitats aragoneses" (que no ha definit), que la llei "no interessa" i que tem que el català "s'extengui com una taca d'oli" a l'Aragó. Finalment s'ha aprovat prendre en consideració el text amb 35 vots a favor (PSOE + CHA + IU), en contra 23 (PP) i 9 abstencions (PAR). Reproduim a continuació les principals declaracions del ple.
Principals declaracions:
PSOE
Jesús Franco: la proposta es basa en la "Territorialitat, voluntarietat i reconeixement de modalitats". "Existeix un us extès de l'aragonès i del català en algunes zones d'Aragó". "Les llengües són un patrimoni i un llegat en situació de fragilitat, proposem garantir el dret d'una àmplia minoria d'aragonesos a usar les nostres llengües pròpies". "El debat no s'ha centrat en l'aragonès, sinó en el català, i no per raons lingüístiques sinó per altres raons".
PP
Miguel Navarro: "El PP vol complir l'Estatut, que protegeix les modalitats lingüístiques", "ens preocupa que l'articulat de la llei parli d'aragonès i de català, deixant de banda la resta (?) de modalitats lingüístiques", "no és el moment oportú per aquesta llei, no preocupa als aragonesos", "la llei tindrà un important cost econòmic que no coneixem" (si no es coneix, com se sap que és "important"?), "quants professionals calen per garantir l'ensenyament en català, quants traductors?" (recordem que la proposta no garanteix l'ensenyament en català pels catalanoparlants de la Franja, sinó que ho limita a un tema "voluntari"), "aquesta llei planteja nombroses trampes", "planteja una forma oculta de cooficialitat" (la llei només garanteix l'oficialitat del castellà) "cosa que pot portar que a poc a poc s'extengui com una taca d'oli l'ús del català a l'Aragó", "des del PP pensem que coexisteixen amb el castellà una sèrie de llengües, amb un nombre tal de particularitats a nivell morfológic, sintàtic, lèxic, que les diferencia del català normalitzat", "no així el català ni l'aragonès que s'han 'creat' recentment", "si s'aprova la llei es perdrà el nostre patrimoni lingüístic real, les modalitats", "els nostres joves substituiran un sistema lingüístic per un altre, en abandonar el seu vocabulari pel normalitzat", "l'aragonès o fabla aragonesa és un invent artificial, àmpliament discutit per especialistes, que no ha estat la llengua materna de cap aragonès", "si es declara el català com a llengua pròpia d'Aragó s'incomplirà l'Estatut, que diu que s'han de protegir les diferents modalitats", "la proposta planteja normalitzar català i aragonès ... com hem de normalitzar el català si ja ho està?", "la proposta crea problemes on no n'hi ha".
IU
Adolfo Barrena: "els ciutadans d'Aragó tenen dret a usar la seva llengua", "estem interessats a donar suport a les minories, encara que les majories no ho entenguin", "hem de resoldre aquesta problemàtica i garantir aquest dret dels aragonesos", "cal que la llei sigui valenta per resoldre aquest retard de més de 20 anys, no pot ser una llei poruga", "votarem a favor de la presa en consideració", "hi ha 3 aspectes fonamentals, 1) la cooficialitat (per quines i per quins territoris d'Aragó), i també la política educativa ... senyor Navarro, estem pagant més professors de religió dels que planteja la llei? 2) falta un òrgan independent que reguli científicament les modalitats del Pirineu 3) s'ha provat de regular la parla de l'aragonès de forma molt amater, reconeixem que hi ha diverses variants de la llengua".
CHA
Chesús Bernal: "aquesta proposta mostra el fracàs del govern, perquè reconeix l'incompliment reiterat durant 10 anys de les promeses de Marcelino Iglesias", "qui cerca la confrontació ho fa deliberadament [mira a Navarro]", "vull parlar dels 'clixés', el primer és el català". Aquí, cita lleis aprovades o proposades pel PP, com un avantprojecte de llei a Lanzuela, on reconeix l'aragonès i el català com a llengües pròpies. El president de la cambra li demana que exposi la postura del seu partit. "El reconeixement i protecció de modalitats lingüístiques és un altre 'clixé', així com el bilingüísme i l'ensenyament bilingüe o plurilingüe".
PAR
María Herrero: "no estem a favor de la proposta, però sí a favor d'una llei de llengües i modalitats lingüístiques pròpies, perquè és una realitat palpable, i perquè al PAR som aragonesistes", "la pluralitat lingüística és part del nostre patrimoni", si fins ara no hi ha hagut una llei "és per alguna raó". La postura oficial del PAR és que a la Franja no s'hi parla català sinó diverses modalitats lingüístiques que han de rebre el nom que cada municipi decideixi. "No volem que es digui català al que es parla a la zona oriental [Franja], no té perquè dir-se català", "nosaltres representem la societat, i socialment no hi ha unanimitat perquè es digui català", "no vull argumentar la meva postura, poden dir-li criteris filològics, sí, i també n'hi ha d'altres, científics, socials ..., o de psicolingüística, com passa a la Comunitat Valenciana", "volem que les nostres modalitats lingüístiques es preservin", "tenim veïns pels quatre costats però els conflictes només els tenim amb els catalans", "no vull entrar en què és o no una llengua o un dialecte". "No volem que en cap cas es pugui deixar la porta oberta a que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) reguli les nostres llengües" (però en canvi la Real Academia Española regula l'ús del castellà que es parla a l'Aragó...), "la cooficialitat [d'altres llengües diferents del castellà] no és possible perquè hauria d'aparèixer a l'Estatut", "volem que la llei reflecteixi la realitat, sobretot pels aragonesos bilingües".
Comentaris