31 de gener de 2011

Antonio Espino: Premi Estanislau de K. Aguiló de Mallorca 2010.






El professor d'Història Moderna Antonio Espino ha estat guardonat amb el premi Estanislau de K Aguiló convocat per la Societat Arqueològica Lul·liana de Palma de Mallorca. La seva obra En la perifèria dels regnes perifèrics. Guerra i defensa en la Mallorca de Carles II (1665-1700) ha estat declarada guanyadora per unanimitat pel jurat del premi.

30.11.2010 La recerca -
La tasca investigadora del professor A. Espino s'ha desenvolupat dintre de la corrent anomenada New Military History que, des de els anys 1970, es va dedicar a introduir la quantificació en els seus treballs, analitzant les bases econòmiques, la estructura social i l'organització administrativa de la guerra a l'Època Moderna, fins a arribar a una socialització de la història de la guerra. Així, no es tractava d'una renovació de la història política, sinó, més aviat, de interessar-se per la interacció entre la guerra i la societat de l'Antic Règim.

Des del primer moment es va sentir atret per la possibilitat de indagar sobre la repercussió de la guerra a la Catalunya de la segona meitat del segle XVII a l'àmbit de les relacions entre la població i les tropes; sobre la sociologia de les tropes presents als diversos conflictes del regnat de Carles II; o sobre el paper que va jugar un sector de la burgesia barcelonina molt determinat i del seu aprofitament crematístic en un moment de conflicte; però també pels aspectes metodològics i historiogràfics de la història de la guerra; així com per altre aspecte clau com era l'estructura interna de les institucions militars de Catalunya i de la Monarquia Hispànica dels Àustries. De fet, la seva tesi doctoral era un esglaó més per tal d'explicar un gran tema: com i perquè la Catalunya majoritàriament francòfila de la Revolta de 1640 es va transformar en una Catalunya majoritàriament gal·lòfoba durant la Guerra de Successió.
Als darrers anys s'ha començat a preocupar d'altres aspectes relacionats amb la història de la guerra, com la repercussió a la societat de l'obligació, però també el dret, a prestar un servei militar, o els límits de la militarització de la societat de l'Antic Règim, en aquest cas de la catalana. I, sobretot, es va començar a interessar per la dimensió cultural de la guerra. Des d'una línia de investigació tan reconeguda com és la història del llibre i de la lectura, dintre de l'àmbit de la història de la cultura, en la que també ha treballat sobre biblioteques particulars a la primera meitat del segle XVII, es tractava d'analitzar la tratadística militar hispànica dels segles XVI i XVII i la seva influència, per sobre de la tecnologia o la política, a l'hora, per exemple, d'adoptar una o una altre forma de fer la guerra. Perquè indagar a la cultura de l'organització militar ens permet, així mateix, conèixer tant els canvis a la tecnologia com a la mateixa societat. En definitiva, es tracta de veure com els factors culturals, i el seu desenvolupament, van permetre l'adopció de noves tàctiques, de noves armes i, finalment, la introducció de variacions a la naturalesa i a l'ús que es feia de la força. Aquesta nova línia de treball l'ha portat a relacionar-se amb especialistes internacionals com G. Parker, Irving Thompson, L. White, V. Scotti, o Ch. Storrs.