29 de juny de 2012

El Punt/Avui: L'exemple blaver a l'Aragó

És grotesc que el govern aragonès derogui la llei de llengües i elimini així el precari reconeixement oficial que tenia el català a la Franja amb el pretext d'evitar “tota mena d'imposició”. Aconseguir que el català tingués un mínim estatus i que es pogués estudiar a les escoles com assignatura optativa va costar molt de temps, negociacions i esforços. Doncs bé: fins i tot aquesta posició raquítica del català molesta el PP i el PAR.
De quina imposició es parla? Doncs que la normativa del català de la Franja està sotmesa a “organismes reguladors aliens”, és a dir, a l'IEC. Aquesta i altres raons, que són excuses, causen vergonya aliena, perquè el que es busca és transformar el català de la Franja en un idioma residual. No només es nega la unitat de la llengua. Fins i tot se li nega el nom propi. L'idioma de la Franja ja no és català, sinó “la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental”. Ras i curt, és la mateixa estratègia del blaverisme valencià: es comença per negar el nom propi de l'idioma i s'acaba fent-lo derivar de l'àrab. El que sigui per tal de fragmentar el català i debilitar-lo. L'objectiu és sempre el mateix: matar el català per imposar l'espanyol.
El que causa més irritació és que totes aquestes maniobres sempre es fan en nom de la llibertat. Les autoritats volen salvar els aragonesos que parlen català de l'imperialisme lingüístic de Catalunya. ¿Algú ha preguntat als catalanoparlants de la Franja què n'opinen? És lamentable que les agressions al català es vagin acumulant i que provinguin d'aquells que haurien d'estar més atents als problemes reals dels seus administrats. O això diuen ells quan Catalunya defensa la seva personalitat.