13 de juliol de 2012

La Vanguardia.Pilar Rahola: la botiflera

La Vanguardia en català
22/06/2012

Pilar Rahola
La tal Dolors Serrats mereix el terme de botiflera de l'any, guanyat amb malvolença i mala fe

S'anomena Dolors Serrats, o Dolores, ara que ha decidit trair la dignitat dels seus orígens, i va néixer a Ripoll, on va viure fins als 18 anys. Després se'n va anar a Saragossa, s'hi va quedar, casar, tenir fills, es va fer entusiasta del PP i, via la Conselleria d'Educació, ha esdevingut una Agustina d'Aragó de pa sucat amb oli que lluita contra les forces del mal nacionalistes. És la inventora del terme "aragonès oriental" i la responsable de la llei més lesiva contra els drets lingüístics de 60.000 persones que viuen en un territori, la franja de Ponent, on fa 800 anys que parlen català.

La tal Dolores, doncs, mereix el terme de botiflera de l'any, aquell malnom que els catalans dedicaven als seguidors de Felip V, i que ella s'ha guanyat amb malvolença, dedicació i mala fe. És clar que més que botiflera, que té una certa ressonància èpica, hauríem d'atorgar-li el títol de la JNC de capsigrany de l'any.

Sigui com sigui, no hi ha res pitjor que una persona que, per ser acceptada, necessita trair els seus orígens. És a dir, la identitat de la seva gent durant generacions. I com tot traïdor, evidentment necessita ser més papista que el papa, tant que fins i tot nega haver nascut a Catalunya sinó "en la provincia de Gerona", terme més païble per als col·legues hooligans de l'España grande y libre. En fi, com diu Toni Aira al Singulardigital.com, podríem proposar d'anomenar peruà oriental al castellà que es parla al Perú. Seria una ximpleria comparativament menor.

Tanmateix, essent molt trist que sigui una catalana l'encarregada de perpetrar un nou atemptat contra l'idioma, no ens perdem en un arbre qualsevol, perquè la fúria ve de l'interior del bosc. I el bosc és una atapeïda xarxa de decisions polítiques, sorgides des de diverses administracions, amb l'única finalitat de fer desaparèixer el català de la realitat dels ciutadans. És a dir, i perdonin la duresa, el PP ha iniciat un atac per terra, mar i aire contra la llengua catalana, i ho fa usant de manera perversa la legalitat vigent. És a dir, ara ja no els calen els tancs per intentar destruir una identitat lingüística, perquè han aconseguit que les lleis democràtiques permetin l'agressió lingüística. És a dir, amb la democràcia a la mà poden aconseguir allò que no va aconseguir Franco: destruir el català.

I ara que se senten forts i tenen majories àmplies, han perdut qualsevol complex i no els importa ni tan sols fer el ridícul. No puc imaginar-me cap país europeu seriós que ara per ara gosi fer lleis contra la comunitat científica, ni que faci servir l'Estat de dret per destruir els drets lingüístics dels seus territoris. Bé, tal vegada França, d'on per cert vénen els Borbons. Les Illes, el País Valencià, ara la Franja, i atacs pels flancs al Principat. I Sánchez-Camacho callada, ella que tant li agrada parlar... Què més li queda a Espanya per fer-nos? O quant més aguantarem nosaltres?