2 d’agost de 2013

IRMU: Els centres d’estudis de les comarques de Lleida identifiquen una seixantena d’hospitals i institucions benèfiques anteriors al segle X


IRMU

centres d’estudis de les comarquhttp://www.irmu.org/news/1423es de Lleida identifiquen una seixantena d’hospitals i institucions benèfiques anteriors al segle XX 16/07/2013


La VI Trobada de Centres d’Estudis de les Comarques de Lleida, organitzada per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i el Centre d’Estudis Ribagorçans el 14 de juliol al Pont de Suert, va servir per acostar posicions en la recerca que des de fa un any -des de l’anterior Jornada- estan realitzant diversos centres d’estudis de la demarcació sobre el món dels hospitals i les institucions de beneficència que han existit a les terres de Lleida al llarg de la seua història i fins al segle XIX. La quinzena de centres participants van sumar més d’una quarantena d’estudiosos que, entre altres, van avançar que ja tenen identificats fins a una seixantena d’aquestes institucions històriques.

Concretament, a les Garrigues s’han localitzat fins a 13 hospitals i institucions benèfiques; al Segrià, un, l’hospital de Santa Maria, vinculat al camí de Sant Jaume de Catalunya; al Pla d’Urgell i a l’Urgell, 10; a la Noguera, 6, amb especial atenció a la vall d’Àger; a l’Alt Urgell, 6; a la Cerdanya, 2; al Pallars Sobirà, 3; a la Val d’Aran, 2; al Pallars Jussà, un i a la Ribagorça, 10 hospitals més. A més, entre totes les comarques sumen també fins a 6 convents trinitaris.

Precisament, a l’hora d’enumerar les zones on es localitzen aquestes institucions es va posar damunt la taula la possibilitat de traspassar fronteres, tractar el tema més àmpliament i abastar l’antic Bisbat de Lleida, amb la qual cosa també s’estudiarien hospitals de la Franja.

La finalitat última d’aquesta recerca és tenir un arxiu homogeni i complet de tots aquests hospitals a la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, entitat que juntament amb la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de la ciutat amfitriona també donaven suport a la jornada de dissabte. Aquest arxiu permetrà, entre altres, conèixer més coses d’aquella època ja que, segons explica Carles Barrull del Centre d’Estudis Ribagorçans, “estudiant aquests centres es pot analitzar el món hospitaler, el món de l’assistència i de la caritat, l’evolució d’aquestes institucions a través de les vies de peregrinatges i dels camins comercials i establir diferències i tipologies entre els hospitals urbans i els de muntanya”. No es descarta que aquest arxiu pugui ser l’embrió d’altres projectes de recuperació i de difusió d’aquest patrimoni hospitalari.

La jornada de dissabte també va servir per conèixer fins a tres tipus de fitxes de catalogació d’aquestes institucions històriques, de manera que es va acordar buscar-ne el consens sobre quina és la més idònia en una propera reunió que tindrà lloc a la seu de l’institut d’Estudis Ilerdencs, que servirà a la vegada per continuar impulsant l’estudi. De fet, la conferència que va impartir dissabte passat Antoni Conejo, de la Universitat de Barcelona i especialista en història i arquitectura dels hospitals medievals, segons ha valorat Josep Santesmases, President de la CCEPC i vicepresident de l’IRMU, “amb molta informació comparada a nivell europeu, va servir per obrir camps i per acabar de convèncer que la proposta de recerca col·lectiva dels hospitals té molt d’interès”.