CERIb

El CERIb, en Aragón TV, de nuevo

2011-12-02T13:37:00.004+01:00

Gran parte del programa de esta semana lo posaremos en la Comarca de La Ribagorza, desde donde nos visitará Carlos Barrull como representante del “Centro de Estudios Ribagorzanos”.

http://cerib.blogspot.com/2010/04/el-cerib-aragon-tv.html

http://blog.pyrenepv.com/p=913/

Aragón TV reemite diferentes capítulos de "Nos vemos en la Plaza Mayor"

2011-12-02T10:09:00.012+01:00

Este mes de diciembre de 2011, ARAGÓN TV, reemite diferentes capítulos del programa "Nos vemos en la Plaza Mayor" producido por Pyrene PV bajo la dirección y presentación de Eugenio Monesma. esta reemisión se realiza de lunes a viernes, a las 9.45, dentro del programa "Buenos días, Aragón".
Entre los entrevistados hay varios ribagorzanos.
1-12-2011 A.Z.A.F.T. (FERROCARRIL: EL VIAJE) PEDRO AGUAVIVA
2-12-2011 CEHIMO PEDRO GARCÍA
5-12-2011 SOBRARBE: LETRA MENUDA FERNANDO BIARGE
6-12-2011 PROGRAMACIÓN ESPECIAL FESTIVA
7-12-2011 LOS REGADIOS CARLOS BLÁZQUEZ
8-12-2011 PROGRAMACIÓN ESPECIAL FESTIVA
9-12-2011 MÚSICAS DE LA TIERRA LUIS M. BAJÉN
12-12-2011 EDITORIAL ALADRADA NACHO LOPEZ SUSIN
13-12-2011 HOSPITAL DE BENASQUE JOSE LUIS ONA
14-12-2011 CENTRO DE ESTUDIOS BAJO ARAGÓN - CASPE DOMINGO ALBIAC
15-12-2011 25 AÑOS JOSÉ ANTONIO ADELL
16-12-2011 TRADICIONES DEL CAMINO DE SANTIAGO BIZÉN D´O RÍO
19-12-2011 FUENTES: ANTES MÁS FÉLIX RIVAS
20-12-2011 CENTRO DE ESTUDIOS DE LA RIBAGORZA CARLOS BARRUL
21-12-2011 TRADICIONES DE BUERA PILAR RIVERA
22-12-2011 INSTITUTO ARAGONÉS DE ANTROPOLOGÍA VICENTE CHUECA
23-12-2011 XORDICA EDITORIAL CHUSE RAÚL USÓN
26-12-2011 INSTITUTO DE ESTUDIOS E INVESTIGACIÓN DE LOS MONEGROS JESÚS BRAU
27-12-2011 RADIO BENABARRE JOSE LUIS BRUALLA
28-11-2011 CIEN AÑOS DE ESCUELA JESÚS GIL ANDRADE
29-11-2011 LOS CULTIVOS ALBERTO SABIO
30-11-2011 AINSA Y SOBRARBE DANIEL LASMARÍAS

8enes Trobades Culturals Pirinenques: La Marca Pirineus, a Escaldes-Engordany (Andorra)

2011-10-27T08:50:00.003+02:00

Organitzen: Àmbit de Recerques del Berguedà; IEA-Institut d’Estudis Aranesi; Institut d’Estudis Ceretans; IECAU-Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell; CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans; Ecomuseu de les Valls d’Àneu; Pirineu Fòrum de DEPANA-GAP; Amics de Besalú i el Seu Comtat i l’institut d’Estudis Comarcals del Ripollès.

Amb el suport de: Govern d’Andorra, IEI-Institut d’Estudis Ilerdencs. Fundació Pública de la Diputació de lleida, IDAPA-Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran i l’Institut Ramon Muntaner.

Hi col·labora: Escaldes-Engordany 2011. Capital de la Cultura Catalana.

DISSABTE, 29 D'OCTUBRE

Sala d'Actes del COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY

PROGRAMA MATÍ (de les 9,30 a les 14,00 hores)
- Benvinguda a càrrec de Trini Marin i González, consellera major del Comú d'Escaldes-Engordany.
- Salutació a càrrec de Gilbert Saboya i Sunyé, ministre d'Afers Exteriors del Govern d'Andorra.
- Presentació a càrrec de Àngels Mach i Buch, presidenta de la Societat Andorrana de Ciències.
- Grand Valira-Soldeu 2012, una oportunitat de projecció internacional; de David Hidalgo i Vila, director Serveis Corporatius i Unitats de Negoci de GrandValira-ENSISA.
- Pirineisme, entre la descoberta i la divulgació; de Manel Figuera i Abadal, muntanyenc, lingüista, escriptor, vocal de l'Associació Llibre del Pirineu i professor de català.
- La Vall de Boí, patrimoni de la humanitat, 10 anys després; de Cristina Castellà i Figuera, Centre d'Interpretació del Romànic de la Vall de Boí.
- Dues Cerdanya per un Pirineu; de Laurent Leygue, professor de català, vice-president de l'Institut d'Estudis Ceretans, webmaster de i-cerdanya.info, vice-president de l'ofici de turisme de la Comunitat de Municipis "Pirineus-Cerdanya".
- L' hoteleria i el termalisme;de Joan Armengol i Guiraut, gerent de la Unió Hotelera d'Andorra.
- Pirineus al punt de mira de la sismologia catalana. Sismicitat i particularitats; de Mar Tàpia i Jiménez, investigadora sismòloga i coordinadora del Laboratori d'Estudis Geofísics Eduard Fontserè de l'Institut d'Estudis Catalans (LEGEF-IEC).

----------------------------------------------------PAUSA
- El valor d'una marca; de Pere Moles i Sans, dissenyador i conseller responsable del projecte Capital de la Cultura Catalana 2011 del Comú d'Escaldes-Engordany.
- Andorra el País dels Pirineus. Marca i destinació turística, de Jordi Daban i Alsina, administrador únic de Daguisa Hotels i tresorer de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra.
- Berga i la Patum; de Ramon Felipó i Oriol, advocat i dinamitzador del Berguedà.
- La xarxa internacional d'hotels Relais & Chateaux en el desenvolupament turístic; de Jaume Tàpies i Ibern, president internacional de Relais & Chateaux i propietari de l'hotel El Castell de Ciutat.
- Els Pirineus cara al futur; de Albert Alins i Abad, delegat territorial del Govern de la Generalitat a l'Alt Pirineu i Aran.
- El repte del turisme als Pirineus; de Francesc Camp Torres, ministre de Turisme i Medi Ambient del Govern d'Andorra.

PROGRAMA TARDA (de les 16,00 a les 19,00 hores)

- Candidatura a la UNESCO de les petjades de dinosaures; de Rosa Serra i Rotés, historiadora i vicepresidenta de l'Àmbit de Recerques del Berguedà.
- Gestió de qualitat ambiental de les zones protegides: El cas del Parc Nacional l'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, de Antoni Plans i Lladós, enginyer industrial i representant de DEPANA al Patronat del Parc Nacional l'Aigüestortes i Sant Maurici (PNAESM) i Jesús Tartera i Orteu, tècnic forestal responsable de la Unitat de Medi Natural del PNAESM.
- Pirineus. Marca, signe distintiu, denominació d'origen, indicació geogràfica, de procedència? On situar-ho; de Josep Carbonell i Gimeno, president de l'Associació de Mandataris del Principat d'Andorra (AMAPA).
- Sant Sadurní de Tavèrnoles i la branca del camí català de Sant Jaume de Galícia per les Valls del Valira i Andorra; de Josep Maria Nogués i Torre, president del Centre d'Estudis Sant Sadurní de Tavèrnoles-Anserall.
- El Comtat de Besalú i els territoris dels Pirineus; de Tura Clarà i Vallès, historiadora i presidenta de l'associació Amics de Besalú i el seu Comtat.
- Immigració, emprenedoria i el suport de la xarxa personal. Els empresaris immigrants al Principat d'Andorra; de Judith Pampalona i Tarrés, periodista i antropòloga.

--------------------------------------------- PAUSA
- La Patum de Berga, patrimoni immaterial de la humanitat; de Mª Dolors Santandreu i Soler, historiadora i membre de l'Àmbit de Recerques del Berguedà.
- Ecoturisme: les marques de qualitat en els espais naturals i transfronterers; de Jael Pozo i Lozano, veterinària i tresorera del Partit dels Verds d'Andorra.
- L'asssociació Llibre del Pirineu; de Joan Obiols i Puigpinós, escriptor i president de l'Associació del Llibre Pirinenc.
- Vall del Madriu-Perafita-Claror: contribució a la posada en valor del Pirineu; de Joan Reguant i Aleix, arquitecte i coordinador de la candidatura d'Escaldes-Engordany.
- La Marca Pirineus i el pirineisme, de Claudi Benet i Mas, professor de llengües i exministre de Turisme.
- L'Alt Urgell i la marca Pirineus d' Albert Batalla i Siscart, periodista i alcalde de la Seu d'Urgell.
- Debat
- Presentació del llibre de les 7s Trobades Culturals Pirinenques realitzades a la Seu d'Urgell 23 d'octubre del 2010: El Pirineu 1.000 anys després: visions de futur.
- Cloenda

VII Col·loqui d'Estudis Transpirinencs. Els Pirineus visitats: del segle XVIII a l'actualitat

2011-09-23T09:56:00.010+02:00

VII COL•LOQUI D’ESTUDIS TRANSPIRINENCS.

ELS PIRINEUS VISITATS: DEL SEGLE XVIII A L’ACTUALITAT
-----------------------------------
Investigadors del Pirineu donen una molt bona acollida a un col•loqui on es presentaran i es debatran les seves recerques al voltant de l’excursionisme, els viatges i el turisme pirinencs.

-------------------------------------------------------------------------------------------

La setena edició del Col•loqui d’Estudis Transpirinencs, que, amb el títol Els Pirineus visitats: del segle XVII a l’actualitat se celebrarà a Salardú (la Val d’Aran) els dies 30 de setembre, 1 i 2 d’octubre, ha tingut una molt bona acollida entre la comunitat científica del Pirineu. Aquesta hi participarà amb la presentació d’un total de vint-i-quatre comunicacions, repartides en els dos àmbits de treball en què s’estructura el col•loqui: “La descoberta dels Pirineus: dels balnearis a l'excursionisme” i “Els turismes de la modernitat”. Juntament amb les comunicacions, també cal destacar la conferència inaugural, que anirà a càrrec de la Dra. Francesca Español i Beltran (professora d’Història de l’art medieval a la Universitat de Barcelona i presidenta dels Amics de l'Art Romànic-Institut d'Estudis Catalans), la ponència del Dr. Francesc Roma i Casanovas (Fundació Universitària del Bages, Universitat Oberta de Catalunya i Universidad Nacional de Educación a Distancia) i la taula rodona “Els turismes de la modernitat”, moderada per Pèir Cots Casanha (president de la Seccion d’Istòria der Institut d’Estudis Aranesi) i que comptarà amb la participació de Jordi Abella i Pons (director de l’Ecomuseu de les Valls d'Àneu, coordinador de la Xarxa de Museus de l’Alt Pirineu i l’Aran); Joaquim Alsina (president de l’Associació Catalana d'Estacions d'Esquí) i d’Alfred Pérez Bastardas (secretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics-Institut d’Estudis Catalans i de la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia i membre del Grup de Recerca de la Cerdanya .

A més de les sessions científiques s’han programat més activitats relacionades amb la mateixa temàtica, com un cinefòrum amb documentals inèdits de la Vall d’Aran i del Pirineu dels anys seixanta, el divendres al vespre, i la visita cultural al Museu dera Val d’Aran, el diumenge al matí.

El proper diumenge 25 de setembre finalitza el termini d’inscripció al VII Col•loqui d’Estudis Transpirinencs. Les persones que estiguin interessades en assistir-hi trobaran una butlleta d’inscripció telemàtica a l’enllaç.

Per a més informació, l’adreça electrònica de la secretaria del col•loqui és pineda@irmu.org .

El Col•loqui està organitzat pel Conselh Generau d'Aran; l’Archiu Generau d'Aran; l’Institut d'Estudis Aranesi; el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès; l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran; el Centre d’Estudis Ribagorçans; el Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona; l’Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i compta amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Naut Aran, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida; la Fundació Josep Irla; la Fundació Nous Horitzons; Pyrineo 2011. Año Internacional de los Pirineos, la CTP – Comunitat de Treball dels Pirineus; La Mañana; el PyrenMuseu; Viure als Pirineus i el Diari Segre.

PROGRAMA DEFINITIU DEL COL·LOQUI:

Salardú (la Val d’Aran), 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre de 2011

Divendres, 30 de setembre
17.00 h - Recollida de la documentació
19.00 h – Inauguració
19.30 h - CONFERÈNCIA INAUGURAL
“El Pirineu desvetllat: viatges i descoberta del patrimoni medieval” , a càrrec de la Dra. Francesca Español i Beltran (professora d'Història de l’art medieval a la Universitat de Barcelona; presidenta dels Amics de l'Art Romànic-Institut d'Estudis Catalans).
22.30 h - Cinefòrum al PyrenMuseu.

Dissabte, 1 d’octubre
9.30 h – Recollida de la documentació
9.45 h – PONÈNCIA ÀMBIT 1
“Descobrir la muntanya, descobrir els Pirineus: de la imatge medieval a la muntanya catalana” , a càrrec del Dr. Francesc Roma i Casanovas (Fundació Universitària del Bages; Universitat Oberta de Catalunya; Universidad Nacional de Educación a Distancia).
10.30 h – Pausa-cafè.
11.00 h - COMUNICACIONS. ÀMBIT 1
11.00 – 11.10 h - “Viatgers pioners en Pirenéu Aranés. Apunts sus eth Prepireneisme, segles XVI-XVIII”, acàrrec de Claudi Aventin-Boya (Institut d’Estudis Aranesi).
11.10 – 11.20 h – “Jean Bepmale (1852-1921). Un aranesista e pireneista desconeishut”, a càrrec de Claudi Aventin-Boya (Institut d’Estudis Aranesi).
11.20 – 11.30 h – “Els Pirineus com a zona de resistència. Visió militar del Pallars (1945-1950)”., a càrrec de Josep Clara (Universitat de Girona).
11.30 – 11.40 h – “Maurice Gourdon e eth Plan de Beret”, a càrrec de Pèir Còts e Casanha (Seccion d’Istòria der Institut d’Estudis Aranesi).
11.40 – 11.50 h – “La descoberta dels Pirineus a partir de dos fons fotogràfics conservats a l’Arxiu Històric del Col•legi d’Arquitectes de Girona. Joan Xicart Rigual i Rafael Masó Valentí”, a càrrec de Gemma Domènech (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural) i Rosa Maria Gil (historiadora i arxivera).
11.50 – 12.00 h – “Una mirada als Pirineus. Mapes en redós del Tuc deth Pórt de Vielha”, a càrrec de Rosa Anna Felip i Fillat (Cartoteca del Centre Excursionista de Catalunya).
12.00 – 12.10 h – “Viatgers francesos que van travessar la frontera pirinenca al segle XIX”, a càrrec de Manel Figuera (Associació Llibre del Pirineu).
12.10 – 12.20 h – “Josep Zulueta a l’Urgellet: un primer contacte en clau electoral”, a càrrec de Carles Gascón Chopo (Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell).

12.30 h – Taula rodona: Els turismes de la modernitat”, amb la participació de:
- Jordi Abella i Pons (director de l’Ecomuseu de les Valls d'Àneu, coordinador de la Xarxa de Museus de l’Alt Pirineu i l’Aran).
- Joaquim Alsina (president de l’ Associació Catalana d'Estacions d'Esquí).
- Alfred Pérez Bastardas (secretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics-Institut d’Estudis Catalans i de la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia. Membre del Grup de Recerca de la Cerdanya).
Modera: Pèir Cots Casanha, president de la Seccion d’Istòria der Institut d’Estudis Aranesi.
14.00 h – Dinar.
16.00 h - COMUNICACIONS. ÀMBIT 1 (continuació)
16.00 – 16.10 h – “Es visites de Juan Francisco de Gracia, Francisco de Zamora, Pascual Madoz e Juli Soler Santalò. 1613-1789-1835-1906. Eth Terçon de Lairissa”, a càrrec de Maria Pau Gómez Ferrer (Directora der Archiu Generau d’Aran).
16.10 – 16.20 h – “La frontera pirinenca dels botànics i primers excursionistes dels segles XVIII-XIX”, a càrrec d’Antoni Llagostera Fernández (Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès).
16.20 – 16.30 h – “La Ribera de la Seu vista pels enginyers de mines del segle XIX”, a càrrec de Lluís Obiols Perearnau (Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell).
16.30 – 16.40 h – “La descoberta de la música tradicional del Pirineu. Palmira Jaquetti i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya”, a càrrec de Josefina Roma (Universitat de Barcelona).
16.40 – 16.50 h – “Coneixement del patrimoni artístic aranès a través de fotografies i documents dels primers turistes”, a càrrec d’Elisa Ros Barbosa (Airau de Patrimòni Culturau – Conselh Generau d’Aran).
16.50 – 17.00 h – “Els Banhs de Les: un establiment termal de la Val d’Aran al segle XIX”, a càrrec de M. Àngels Sanllehy i Sabi.
17.00 – 17.10 h – “El prehistoriador Édouard Harlé, enginyer i excursionista dels Pirineus”, a càrrec de Narcís Soler Masferrer (Universitat de Girona i Institut d’Estudis Gironins) i Joaquim Soler Subils.

També es presentaran les següents comunicacions de l’àmbit 1:
“Gravats rupestres del coll d’Ares”, de Jordi Casamajor (Societat Andorrana de Ciències i Universitat d’Andorra).
“Paisatge i mirades a la Ribagorça menys coneguda: la construcció intangible de la marginalitat”, d'Alexis Sancho Reinoso (Universitat de Barcelona)

17.15 h – COMUNICACIONS. ÀMBIT 2
17.15 – 17.25 h – “Representacions audiovisuals dels Pirineus: les postals modernes”, a càrrec d’Helena Alonso Capdevila (Universitat de Lleida).
17.25 – 17.35 h – “Parlem de paisatge”, a càrrec de Mireia Boya Busquet (Professora associada al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra).
17.35 – 17.45 h – “La travessa de 1882 als Pirineus de Jacint Verdaguer. L’ascenció a l’Aneto des de la Seu d’Urgell”, a càrrec de Bernat Gasull i Roig
17.45 h – 17.55 h –“De “Txuria gora” (Lo blanco arriba) a “Correu, correu, que la blanqueta s’escapa”. Una idea para la puesta en valor del patrimonio inmaterial del paisaje pirenaico a través de los mismos mitos en versión vasca y catalana”, a càrrec de Xabier Kerexeta Erro (KALEGOI kultura, ondare).
17.55 h – 18.05 h – “El turisme farmacèutic al Pirineu”, a càrrec d’Àngels Mach i Buch (Farmacèutica comunitària a Canillo. Societat Andorrana de Ciències)
18.05 – 18.15 h – “La cooperació transfronterera als Pirineus en matèria de turisme”, a càrrec de Xavier Oliveras González (Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona).
18.15 – 18.25 - “ PyrenMuseu, Pyrenades i Pirineisme”, a càrrec de Manel Rocher (Director del Refugi Rosta i fundador del PyrenMuseu i de Pyrenades).
18.30 h – Debat
19.30 h – Cloenda

Diumenge, 2 d'octubre

11.00 - 14.00 h - Visita al Museu dera Val d’Aran

Secretaria del Col•loqui:
Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada
dels centres d’estudis de Parla Catalana
Tel. 977 401757/Fax 977 414053
Adreça electrònica: pineda@irmu.org
Informació: www.irmu.org

Organització:
Conselh Generau d'Aran
Archiu Generau d'Aran
Institut d'Estudis Aranesi
Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran
Centre d’Estudis Ribagorçans
Patronat Francesc Eiximenis - Diputació de Girona
Institut Ramon Muntaner
Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana

Amb el suport de:
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Ajuntament de Naut Aran
Institut d’Estudis Ilerdencs – Diputació de Lleida
Fundació Josep Irla
Fundació Nous Horitzons
Pyrineo 2011
CTP – Comunitat de Treball dels Pirineus
La Mañana
PyrenMuseu
Viure als Pirineus
Diari Segre

A: http://www.irmu.org/

http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/etnologia/2011/09/23/vii-col%c2%b7loqui-destudis-transpirinencs-els-pirineus-visitats-del-segle-xviii-a-lexcursionisme/

II Jornada Cultural Coneix La Terreta. Espluga de Serra, 6 d'agost

2011-08-03T17:36:00.001+02:00

LLibret del VIIè Col·loqui d'Estudis Transpirinencs. Salardú, 30 de setembre, 1 i 2 d'octubre de 2011

2011-07-04T09:55:00.006+02:00

Per a més informació: www.irmu.org

Inauguració de l'exposició i taula rodona sobre el món agrari al Pirineu

2011-07-01T08:27:00.011+02:00

El passat dimecres 22 de juny es va inaugurar el Pont de Suert l'exposició "El món agrari a les Terres de Parla Catalana", una exposició organitzada per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural. L'acte del Pont de Suert estava organitzat pel CERIb, l'Ajuntament del Pont de Suert, el Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça i l'Associació per al Desenvolupament de la Ribagorça Romànica va comptar amb la presència del Alcalde del Pont de Suert, Albert Alins; del President de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i vice-president primer de l'Institut Ramon Muntaner, en Josep Santesmases i del Secretari General del CERib, en Carles Barrull.

Posteriorment, es va realitzar la taula rodona "El món agrari al Pirineu" amb la participació de Ramon Bisen. President de l’ADS de Vacú de l’Alta Ribagorça; de Montse Barado, tècnica del Projecte Grípia-Associació Rurbans i José Luís Castell “Pubill”, Vice-president de l’ADS d’Oví d´Areny-Benavarri. L'acte moderat per la Iolanda Ferran, Cap de l’oficina comarcal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya a l’Alta Ribagorça , va analitzar molt ampliament les problemàtiques i el present i el futur de l'agricultura i la ramaderia al Pirineu.

Aquesta exposició es pot veure a Casa Cotori-Oficina Municipal de Turisme del Pont de Suert, fins al dimecres 13 de juliol

Viure als Pirineus: Erill la Vall acull les IX Jornades del Centre d'Estudis Ribagorçans

2011-06-30T08:38:00.006+02:00

En el marc de les jornades es presentaran els llibres de Mirmanda-Afers sobre "fronteres". També es presentarà a Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica “Montsó-Isona”.

El Centre d’Interpretació del Romànic de la Vall de Boí, a Erill la Vall, acollirà aquest dissabte, 2 de juliol, aquestes jornades sota el títol: “Turisme? Nació, Cultura i Societat a partir del món local. La jornada començarà a dos quarts d’onze del matí amb les intervencions de l’arquitecte, Antoni Pol, la geògrafa, Marta Pallarès, el sociòleg, Pep Espluga i l’historiador, Oscar Jané. També hi intervindrà Carles Borrull qui explicarà la planificació territorial i les autopistes elèctriques.
Durant la jornada, que tindrà lloc al llarg de tot el matí, també es presentarà el llibre
“Observar fronteres, veure el món” i el llibre “L’afrontera. De la donominació a l’art de trangredir-la”. Les presentacions tindran lloc a la una del migdia.

D’altra banda, a tres quarts de dues es presentarà la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica “Montsó-Isona”.

Podeu trobar més informació a: cerib.blogspot.com i mirmanda.blogspot.com

http://www.naciodigital.cat/viurealspirineus/noticia/7344/erill/vall/acull/jornades/centre/estudis/ribagorcans

IX Jornades del CERIb-Trobades del Grup Mirmanda "De l'Ultralocal".

2011-06-28T17:14:00.004+02:00

Jornades a Erill la Vall el dissabte 2 de juliol (Centre d'Interpretació del Romànic de la Vall de Boí) / "Turisme? Nació, Cultura i Societat a partir del món local"
-> A les 10h30, Intervencions d'Antoni Pol (arquitecte, SAC, Andorra), Marta Pallarès (geògrafa, gestió cultural, La Seu d'Urgell), Pep Espluga (sociòleg, UAB, El Campell), Oscar Jané (historiador, CERIb-Mirmanda)... Així com les intervencions de Carles Barrull sobre la qüestió de la planificació territorial i les autopistes elèctriques, i la presentació dels llibres de Mirmanda-Afers sobre "fronteres"... Tot aquest dissabte vinent al matí a la Vall de Boí.
En la Catalunya actual, el pes central de Barcelona com a capital ha oblidat la consistència territorial d’un espai que ha estat, i ha de ser, fonamental en la construcció de la seva identitat, en la vertebració de les idees, tenint en compte els petits detalls de la imaginació local, dels pobles, de la gent, de l’art que hi circula... El ‘Turisme’ és un punt essencial en la mirada ultralocal, un dels elements majors de la societat globalitzada... la Vall de Boí, lloc simbòlic d’aquest ultralocalisme com a mostra universal de l’art romànic i de la nació catalana a ulls del món, pretén tenir una funció de debat i respostes necessaris.
-> A les 13h, Presentació dels llibres “Observar les fronteres, veure el món” i “L’afrontera. De la dominació a l’art de transgredir-la” (Ed. Afers- Mirmanda, 2010), que van ser pensats en part a la Ribagorça durant els anys anteriors.
-> A les 13h45: Presentació de la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica “Montsó-Isona”

Us hi esperem!
+info: tel. 630.526.156 / 669.346.071
http://cerib.blogspot.com
http://mirmanda.blogspot.com

L'exposició "El món agrari a les Terres de Parla Catalana" a El Pont de Suert

2011-06-19T06:27:00.004+02:00

A continuació es celebrarà la taula rodona “El món agrari al Pirineu”. que comptarà amb la participació

- el Sr. Ramon Bisen. President de l’ADS de Vacú de l’Alta Ribagorça.

- la Sra. Montse Barado, tècnica del Projecte Grípia-Associació Rurbans

- el Sr. José Luís Castell “Pubill”, Vice-president de l’ADS d’Oví d´Areny-Benavarri.

Taula moderada per la Sra. Iolanda Ferran, Cap de l’oficina comarcal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya a l’Alta Ribagorça

EL CERIB COL·LABORA A LA 7ª EDICIÓ DEL RECERCAT, A ANDORRA

2011-05-11T10:03:00.003+02:00

RAMON SISTAC, ACADÈMIC DE LA LLENGUA CATALANA D'ARAGÓ

2011-03-07T09:49:00.003+01:00

El filòleg Ramon Sistac, Director de l´Àrea de Llengua del CERIb, ha estat proposat per a ser membre de l'Academia de la Llengua Catalana d'Aragó.
Els altres membres seràn:
Carmen Alcover Pinós
Josep Anton Chauvell i Larrègola
María Rosa Fort Cañellas
Javier Giralt Latorre
Ángel López García-Molins
Hèctor Moret i Coso
Artur Quintana i Font
Màrio Sasot Escuer

Per a l'anomenada "Academia de l'Aragonés" s'han proposat:
María Luisa Arnal Purroy
María Pilar Benítez Marco
Manuel Castán Espot
Anchel Conte Cazcarro
Chabier Lozano Sierra
Marta Marín Bráviz
Francho Nagore Laín
Quino Villa Brunet
Jesús Vázquez Obrador

MOLTES FELICITATS ALS NOMENATS!!!

LA COMARCA DE LA RIBAGORZA NO CONVOCARÁ SUBVENCIONES PARA EL AÑO 2011

2011-02-28T08:35:00.006+01:00

La Comisión de Gobierno de la Comarca de la Ribagorza decidió el pasado 19 de enero de 2011 no convocar subvenciones para Asociaciones y Entidades locales para el 2011. Esta decisión viene motivada por la "situación económica que tiene la Comarca", motivada especialmente por la reducción de recursos ingresos ordinarios procedentes del Departamento de Política Territorial, Justicia e Interior del Gobierno de Aragón para el año 2011.

VII COL·LOQUI D'ESTUDIS TRANSPIRINENCS. SALARDÚ (LA VAL D'ARAN)

2011-02-22T12:32:00.008+01:00

VII COL·LOQUI D'ESTUDIS TRANSPIRINENCS. ELS PIRINEUS VISITATS: DEL SEGLE XVIII A L'ACTUALITAT
SALARDÚ (La Val d'Aran). Alberg Era Garona.
30 de setembre, 1 i 2 d'octubre de 2011.
ÀMBITS DE TREBALL:
- La "descoberta" dels Pirineus: dels balnearis a l'excursionisme.
- Els turismes de la modernitat.
COMUNICACIONS:
Qui estigui interessat en participar com a comunicant en el Col·loqui té de temps fins al 15 de juliol de 2011 per presentar-ne una proposta, en forma de resum, amb una extensió màxima d'entre mil cinc-cents i dos mil caràcters.
TERMINI D'INSCRIPCIÓ:25 de setembre de 2011.
PREU D'INSCRIPCIÓ.
- 60 € per al públic general.
- 40 € per a membres de centres d'estudis i estudiants.
PER A MÉS INFORMACIÓ: pineda@irmu.org.

ORGANITZA: Conselh Generau d'Aran, l'Archiu Generau d'Aran, l'Institut d'Estudis Aranesi, el Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, el Patronat Francesc Eiximenis, la Diputació de Girona, el Centre d'Estudis Ribagorçans, l'Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana.

Tota aquesta información la podeu trobar a:
http://www.sre.urv.es/proves/rmuntaner/html/apartats-esquerra/fitxa_activitats.php?id=268

PRESENTACIÓN DE LIBROS DE JOAQUÍN COSTA EN HUESCA

2011-02-22T12:06:00.006+01:00

El Director del Instituto de Estudios Altoaragoneses, Fernando Alvira Banzo, se complace en invitarle a la presentación

de la reedición
Joaquín Costa, el gran desconocido, de George J. G. Cheyne,
a cargo de Eloy Fernández Clemente.
de la recopilación
Textos sobre las lenguas de Aragón, de Joaquín Costa, a cargo de Ramón Sistac.
Jueves, 24 de febrero de 2011 • 19.00 horas. Huesca, Salón de Actos del IEA • Parque, 10. Huesca

http://www.iea.es/

Antonio Espino: Premi Estanislau de K. Aguiló de Mallorca 2010.

2011-01-31T13:18:00.009+01:00

DE: http://www.uab.cat/servlet/Satellite/noticies/detall-noticia-1244182958972.html?noticiaid=1291100091873

El professor d'Història Moderna Antonio Espino ha estat guardonat amb el premi Estanislau de K Aguiló convocat per la Societat Arqueològica Lul·liana de Palma de Mallorca. La seva obra En la perifèria dels regnes perifèrics. Guerra i defensa en la Mallorca de Carles II (1665-1700) ha estat declarada guanyadora per unanimitat pel jurat del premi.

30.11.2010 La recerca -
La tasca investigadora del professor A. Espino s'ha desenvolupat dintre de la corrent anomenada New Military History que, des de els anys 1970, es va dedicar a introduir la quantificació en els seus treballs, analitzant les bases econòmiques, la estructura social i l'organització administrativa de la guerra a l'Època Moderna, fins a arribar a una socialització de la història de la guerra. Així, no es tractava d'una renovació de la història política, sinó, més aviat, de interessar-se per la interacció entre la guerra i la societat de l'Antic Règim.

Des del primer moment es va sentir atret per la possibilitat de indagar sobre la repercussió de la guerra a la Catalunya de la segona meitat del segle XVII a l'àmbit de les relacions entre la població i les tropes; sobre la sociologia de les tropes presents als diversos conflictes del regnat de Carles II; o sobre el paper que va jugar un sector de la burgesia barcelonina molt determinat i del seu aprofitament crematístic en un moment de conflicte; però també pels aspectes metodològics i historiogràfics de la història de la guerra; així com per altre aspecte clau com era l'estructura interna de les institucions militars de Catalunya i de la Monarquia Hispànica dels Àustries. De fet, la seva tesi doctoral era un esglaó més per tal d'explicar un gran tema: com i perquè la Catalunya majoritàriament francòfila de la Revolta de 1640 es va transformar en una Catalunya majoritàriament gal·lòfoba durant la Guerra de Successió.

Als darrers anys s'ha començat a preocupar d'altres aspectes relacionats amb la història de la guerra, com la repercussió a la societat de l'obligació, però també el dret, a prestar un servei militar, o els límits de la militarització de la societat de l'Antic Règim, en aquest cas de la catalana. I, sobretot, es va començar a interessar per la dimensió cultural de la guerra. Des d'una línia de investigació tan reconeguda com és la història del llibre i de la lectura, dintre de l'àmbit de la història de la cultura, en la que també ha treballat sobre biblioteques particulars a la primera meitat del segle XVII, es tractava d'analitzar la tratadística militar hispànica dels segles XVI i XVII i la seva influència, per sobre de la tecnologia o la política, a l'hora, per exemple, d'adoptar una o una altre forma de fer la guerra. Perquè indagar a la cultura de l'organització militar ens permet, així mateix, conèixer tant els canvis a la tecnologia com a la mateixa societat. En definitiva, es tracta de veure com els factors culturals, i el seu desenvolupament, van permetre l'adopció de noves tàctiques, de noves armes i, finalment, la introducció de variacions a la naturalesa i a l'ús que es feia de la força. Aquesta nova línia de treball l'ha portat a relacionar-se amb especialistes internacionals com G. Parker, Irving Thompson, L. White, V. Scotti, o Ch. Storrs.

Diario de Ibiza: El catedrático Espino analiza la figura de Juan Bayarte

2011-01-31T12:31:00.003+01:00

Lunes 28 de septiembre de 2009 Cultura
El catedrático Espino analiza la figura de Juan Bayarte.
Ha publicado un libro sobre la Ribagorza en el Mediterráneo de Carlos II - El personaje histórico ocupó el cargo de gobernador de Ibiza en el siglo XVII.

MAÓ EFE La figura y la trayectoria histórica del militar Juan Bayarte, gobernador de Ibiza y Menorca durante la segunda mitad del siglo XVII, ha sido analizada e investigada por el doctor Antonio Espino López, catedrático de Historia Moderna en la Universidad Autónoma de Barcelona. El doctor Espino es autor del libro titulado ´Don Juan Bayarte Calasanz de Ávalos (1622-1689). Un gobernador de la Ribagorza en el Mediterráneo de Carlos II´, que ha sido presentado este fin de semana en el Ateneo de Maó y el Casino 17 de Gener de Ciudatella.

El volumen ha sido editado por el Centro de Estudios Ribagozarnos y Cossetania Ediciones en la nueva colección ´Ripacurtia Humanitats´.

«Juan Bayarte, nacido en Benabarre (Huesca) en 1622 y muerto como gobernador general y capitán general de la isla de Ibiza en 1689, después de ejercer el mismo cargo en Menorca en dos ocasiones, es un ilustre desconocido», explica el profesor Antonio Espino.El libro analiza el primer gobierno menorquín de Bayarte durante seis años (1664-1671), así como la problemática social y familiar del personaje, no sólo su dimensión política y militar.También valora sus ideas sobre la artillería, con veinte impresos de la época, y finalmente el segundo gobierno de Menorca, durante el periodo comprendido entre 1681 y 1684.El autor del volumen destaca que «Bayarte, hombre ya conocido y valorado por el Consejo de Aragón y por el Consejo de Guerra, llega a la cima de su gestión política y militar con el gobierno de Ibiza, con una relevante dimensión económica de este cargo gracias a la rehabilitación de las salinas ibicencas, la única fuente de ingresos del rey en esta isla y principal razón de la llegada del gobernador a la pitiusa mayor».Decadencia política y militar«Es la biografía de un hombre que pertenece a una época de decadencia política y militar de la monarquía hispánica, pero esto no implica en ningún caso que fuera una época de decadencia moral», subraya el profesor Espino.

DE:http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2009/09/28/catedratico-espino-analiza-figura-gobernador-ibiza-siglo-xvii-juan-bayarte/362367.html

LAS LENGUAS DE ARAGÓN Y JOAQUÍN COSTA EN LA XVI FERIA DEL LIBRO ARAGONÉS DE MONZÓN

2010-12-03T09:04:00.003+01:00

El próximo domingo 5 de diciembre a las 19:50 se presenta en la XVI FERIA DEL LIBRO ARAGONÉS DE MONZÓN LOS LIBROS "TEXTOS SOBRE LAS LENGUAS DE ARAGÓN" editado por Aladra Editores con la colaboración del Instituto de Estudios Altoaragoneses, la Fundación Joaquín Costa y el Centro de Estudios Ribagorzanos

Los dos volúmenes están editados por José Ignacio López Susín y cuentan con una introducción general del filólogo de la Universitat de Lleida y Director del área de lengua del CERIb, Ramon Sistac.

JOAQUIN COSTA Y LAS LENGUAS DE ARAGÓN

2010-12-03T08:54:00.003+01:00

Dos volúmenes que recogen la obra de Joaquín Costa sobre el aragonés y el catalán de Aragón son las nuevas entregas de la Biblioteca de las Lenguas de Aragón.
La introducción general a los dos corre a cargo del lingüista aragonés, profesor en la Universidad de Lleida, Ramón Sistac.
El primero de ellos recoge el extenso artículo que con el título Los dialectos de transición en general y los celtibérico-latinos en particular fue publicado durante 1878 y 1879 en el Boletín de la Institución Libre de Enseñanza.
Costa estuvo muy ligado a esta Institución dirigida por Giner de los Ríos y referencia indiscutible de la renovación pedagógica y el progresismo de la segunda mitad del siglo XIX.
El libro muestra el trabajo completo del gran pensador aragonés, poniendo de manifiesto la notable erudición y gran profundidad de sus conocimientos filológicos.
El segundo recupera una serie de artículos del polígrafo aragonés en distintas revistas y hasta ahora dispersos. Además saca a la luz textos inéditos que se conservan en el archivo Costa del Archivo Histórico Provincial de Huesca.
La edición ha contado con la colaboración del Instituto de Estudios Altoaragoneses, la Fundación Joaquín Costa y el Centro de Estudios Ribagorzanos y se enmarca dentro de los actos del centenario del fallecimiento del autor aragonés.

http://aladrada.blogspot.com/2010/11/joaquin-costa-y-las-lenguas-de-aragon.html

VII TROBADES CULTURALS PIRINENQUES. EL PIRINEU 1.000 ANYS DESPRÉS: VISIONS DE FUTUR

2010-10-19T09:59:00.008+02:00

Dissabte 23 d'octubre del 2010, Sala d'actes de Sant Domènec, carrer Sant Domènec 2,
LA SEU D'URGELL(Alt Urgell)

ORGANITZA: Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell (IECAU), Àmbit de Recerques del Berguedà (ARB), Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (CECR), Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib), Ecomuseu de les Valls d’Àneu (EVA), Institut d'Estudis Aranesi (IEA), Institut d’Estudis Ceretans (IEC), PirineuFòrum-Depana (PF), i la Societat Andorrana de Ciències (SAC)

PATROCINEN: Institut Ramon Muntaner-IRM, Institut per al Desenvolupament de l'Alt Pirineu i l'Aran, Govern d'Andorra i Patronat Francesc Eiximenis.

AMB EL SUPORT DE: Ajuntament de la Seu d'Urgell, Consell Comarcal de l'Alt Urgell

PROGRAMA MATÍ (de les 9,30 a les 14,00 hores)

Benvinguda Albert Batalla i Siscart, alcalde de la Seu d'Urgell
Salutació Jesús Fierro i Rugall, president del Consell Comarcal de l'Alt Urgell
Presentació Lluís Obiols i Perearnau, historiador i president de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell

--------------------------------------
- De l'ós perseguit a l'ós seguit. Antoni Plans i Lladós, enginyer industrial i secretari general de DEPANA
- Publicacions digitals científiques Enric Quílez i Castro, programador i president del Grup de Recerca de Cerdanya
- Nous usuaris per a antics camins. L’aprofitament turístic del viari tradicional a l’Alt Pirineu i l'Aran. Carlos Guàrdia i Carbonell, geògraf
- La restauració d'esglésies avui, per què? cap a on va?. Josep Maria Mauri i Prior, historiador de l'art i vicari general de la Diòcesi d'Urgell
- Ripoll abans de Vic, un obrador transfronterer. Montserrat Moli i Frigola, historiadora de l'art a la Reial Acadèmia de la Història i II Università degli Studi di Roma
- Els licors artesanals, un impuls cultural en l'economia. Àngel Portet i Boixareu, empresari i activista cultural
---------------------------------------------------- PAUSA ---------------------------------
- Bisbes constructors, Benigne Marqués i Sala, arxiver diocesà i capitular d'Urgell i canonge.

- El sòl industrial al Pirineu. Incasol
-Queralbs i la vall de Ribes del 1575 al 1800, aspectes de la vida social i religiosa d'una contrada pirinenca. Enric Moliné i Coll, historiador i mossèn
- El Parc Astronòmic del Montsec. Salvador Ribas i Rubio, director científic del PAM i astrofísic
- Preparatius per la Capitalitat de la Cultura Catalana 2011a Escaldes-Engordany. Montserrat Planelles i Agramunt, comissària del projecte Capital de la Cultura Catalana 2011
- Recercat: jornada de cultura i recerca local. Mª Carme Jiménez i Fernàndez, directora de l'Institut Ramon Muntaner
- Pirineu, any 2050. Joan Ganyet i Solé, director general d'Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya i arquitecte
-----------------------------------------------------------------------------------------
Ponències escrites no presencials
- Les publicacions científiques digitals al pirineu, un nou format de comunicació. Enric Quílez i Castro, programador i president del Grup de Recerca de Cerdanya.

- Visió personal a l'entorn del Pirineu. Joan Massa i Sarrado, professor de filosofia i secretari general dels serveis del Copríncep Episcopal

PROGRAMA TARDA (de les 16,00 a les 19,00 hores)

- Sant Sadurní de Tavèrnoles, bressol del monaquisme pirinenc. Josep Maria Nogués i Torre, president del Centre d'Estudis Sant Sadurní de Tavèrnoles-Anserall
- La premsa escrita a l’Alt Urgell. Aproximació a l’evolució històrica dels mitjans locals i comarcals (1822-2009). Judith Pampalona i Tarrés, periodista i antropòloga
- L'astronomia a l'Alt Urgell. Gustavo Ernesto García Pérez, membre de l'Agrupació Astronòmica de l'Alt Urgell
- Les dones a les comarques de muntanya: fent-se visibles a través de la història. Marta Pallarès i Blanch, agent d'ocupació
- La forma urbana, pòsit de 1.000 anys d'història. Andreu Canut i Font, arquitecte
- Monestirs de fa mil anys. Mª Dolors Santandreu i Soler, catedràtica de geografia i història i membre de l'Àmbit de Recerques del Berguedà
- El mecenatge cultural. Pere Freixas i Camps, director del Patronat Francesc Eiximenis ?
- La Vall de Tost recorda. Raquel Pubill, portaveu de Lo Riu Roig, Associació de Ribera d'Urgellet
--------------------------------------------- PAUSA ----------------------------------------
- La comunicació vinculada amb l'Esglèsia: expressió dels cicles vitals de la població pirinenca. Mª Cristina Orduña i Ponti, editora de la revista Esglèsia d'Urgell i cap de protocol del coprincep episcopal
- Reactivació de l'activitat industrial a Organyà. Antoni Fiol i Colomar, alcalde d'Organyà i arquitecte

-Les revistes de distribució gratuïta al Pirineu. Gemma Pàmies, directora editora de Oànxing Cerdanya.
- La relació més enllà de les fronteres pirinenques. Òscar Jané i Checa, historiador i editor de la revista Mirmanda, membre del CERib
- Camins de totes mides i de totes menes . Rosa Serra i Rotés, historiadora i vicepresidenta de l'Àmbit de Recerques del Berguedà
- Desenvolupament estratègic del Pirineu. Joan Planella i Casassayas, alcalde de Puigcerdà i advocat
- El turisme, un objectiu pirinenc comú. Claudi Benet i Mas, ministre de Turisme, Comerç i Indústria del Govern d'Andorra
Debat
Presentació del llibre de les 6s Trobades Culturals Pirinenques realitzades a Berga el 24 d'octubre del 2009: Les crisis al Pirineu, passat, present i futur
Cloenda Àngels Mach i Buch, presidenta de la Societat Andorrana de Ciències
-------------------------------------------------------------------------------------------------Ponències escrites no presencials
- His`tòria, arqueologia i patrimoni a l'Alt Urgell. Estat de la qüestió i idees per al futur. Laia Creus i Gispert. Historiadora, arquòloga i tècnica en gestió del patrimoni.

- L'activitat econòmica a Andorra. Marc Pantebre i Palmitjavila, empresari i president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra

-El mecenatge cultural. Pere Freixas i Camps, director del Patronat Francessc Eiximenis.

EL CERIB I ALTRES ASSOCIACIONS DE LA FRANJA PARTICIPEN A LA FIRA DE CALELLA I L'ALT MARESME

2010-09-24T12:57:00.004+02:00

El CERIb, juntament amb l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, l'Associació Cultural del Matarranya (que formen part de la Iniciativa Cultural de la Franja) i el Casal Jaume I de Fraga participen a la 30ena edició de la Fira de Calella i l'Alt Maresme que des d'ahir fins diumenge es realitza a Calella (El Maresme).

Totes aquestes entitats oferiràn informació i venda de les diverses activitats i publicacions que es realitzen a les diferents comarques de la Franja.

Per a més informació: http://www.firadecalella.cat/

SEGRE:La primera jornada cultural 'Coneix la Terreta' aplega 180 assistents

2010-08-17T23:48:00.002+02:00

La primera edició de la jornada cultural Coneix la Terreta va aplegar 180 assistents. L'acte va comptar amb parlaments de l'alcalde del Pont de Suert, Albert Alins, i l'eurodiputat Ramon Tremosa, entre d'altres.

DE:

http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/la-primera-jornada-cultural-coneix-la-terreta-aplega-180-assistents/240/

QUASI DUES-CENTES PERSONES ASSISTEIXEN A SAPEIRA A LA I JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA

2010-08-17T21:27:00.003+02:00

Més de 180 persones, quasi-dues centes segons LA MAÑANA, va assistir a la I JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA . Organitzada per l'Associació Cultural de la Terreta, l'Associació de Veïns de Sapeira iel Centre d'Estudis Ribagorçans, amb la col·laboració de l'Institut Ramon Muntaner i de Pagès Editors; aquesta Jornada pretenia ser una primera aproximació a la divulgació del coneixement, de recerques fetes per investigadors i també incitar futures recerques o l'assessorament de futures recerques en un territori que és la Ventafocs de Catalunya i d'Aragó i on activitats com aquestes són ben contades.

L'acte comptà amb dos representants polítics destacats: Albert ALINS, Alcalde del Pont de Suert, que va explicar els beneficis d'una segregació a la Terreta, tal com reivindiquena algunes veus i, Ramon TREMOSA, eurodiputat, que va explicar les preguntes i les gestions que fa per a recuperar el cabdal ecològic de la Noguera Ribagorçana.

Les conferències posteriors les van fer; Joan TORT; Lluís ARDÈVOL, Maria Rosa PONS, Carles BARRULL i Francesc FITÉ. I per acabar, en Carles BARRULL i en Josep ESPLUGA van presentar dues novetats editorials de la Guerra Civil a la Ribagorça i La Llitera.

Aquesta és la Jornada de més alta participació de les realitzades pel CERIb, per sobre de les d'Areny de Noguera o Bonansa, el que demostra un caliu cultural a la Terreta que s'ha de potenciar incentivant la recerca al batxillerat i al món universitari, així com al de les diferents entitats culturals. La valoració realitzada pels 3 organitzadors d'aquesta edició : els 3 Carles (Pascual, Figuera i Barrull) ha estat molt més que satisfatòria i ja s'està programant la II Jornada a realitzar a Espluga de Serra a l'agost de 2011, el mateix dia de la XIX Trobada de la Terreta.

Els amics de La Terreta Decideix estàn donant informació de tota aquesta jornada. Consulteu:

http://www.laterretadecideix.blogspot.com/

CARTEL GUAYENTE EN CASA 10

2010-08-17T21:18:00.001+02:00

GUAYENTE enCasa10
13, 14 y 15 de agosto de 2010

PROGRAMACIÓN
Viernes, 13
19,00 h. Misa en patués
19,30 h. Entrega del Premio Guayen
20, 00 h. Presentación del libro Rellampandinga de José Antonio Sanmartín.
20,30 h. Proyección de un video realizado por los alumnos de la escuela de Sahún, con José Luis Murillo y Carmen Castán
Sábado, 14
Muestra intercultural
11,00-20,00 h. Feria de artesanía
Domingo, 15
19,00 h. Concierto de música clásica: Terpsícore, 10 años de música, cuarteto de guitarras

Todas las actividades se desarrollarán en el Santuario de Guayente

El Día del Patués inaugura hoy un nuevo ciclo "Guayente en Casa"

2010-08-17T20:54:00.005+02:00

Feria de artesanía, en su edición del año pasado. E.F.
La feria de artesanía y la música protagonizan el fin de semana

Elena FORTUÑO13/08/2010

--------------------------------------------------------------------------------
GRAUS.- El Día del Patués abrirá hoy viernes día 13 de agosto una nueva edición del ciclo Guayente en Casa que concluirá el próximo domingo 15 de agosto. Esta primera jornada, la más entrañable del programa, incluirá la entrega del Premio Guayén –este año a Hoteles Valero- y la presentación del libro "Rellampandinga", de José Antonio Sanmartín. Mañana sábado se instalará la feria de artesanía en el patio del santuario de Guayente, mientras que la música pondrá el broche el domingo a esta propuesta cultural, clásica en el Valle de Benasque.

El día dedicado al patués, que abre la programación de Guayente en Casa 2010, incluye los momentos más entrañables de esta propuesta cultural de la Asociación Guayente. La técnico del colectivo, Lola Aventín, incidía en la importancia del Premio Guayén, que "este año se concede a la empresa Valero Llanas e Hijos por su labor en el desarrollo socioeconómico y cultural del Valle de Benasque. Es una empresa –añadió- que ha apostado fuerte por mejorar la calidad del sector turístico y hostelero y también, desde Guayente, les agradecemos muchísimo la colaboración desinteresada que siempre han mantenido con la escuela de hostelería desde el momento de su fundación". En este sentido, comentó que "el abuelo Valero es una de las personas que más trabajó para que fuera posible la puesta en marcha de la escuela de hostelería".

La entrega del Premio Guayén tendrá lugar a las 19,30 horas, tras la misa en patués que se oficiará en el santuario de Guayente. A continuación, a las 20 horas, tendrá lugar la presentación del libro en patués de José Antonio Sanmartín "Rellampandinga", a la que asistirán sus editores además del propio autor.

Guayente en Casa proseguirá mañana sábado con el tradicional mercadillo artesano que se instala en el patio del santuario y los bajos de algunos de sus edificios y permanece abierto entre las 11 y las 20 horas. Se espera alrededor de 42 artesanos, precisó Aventín, si bien "suele venir alguno más de última hora, aunque no demasiados porque el aforo es limitado".

Nuevamente, Guayente en Casa se despedirá en esta edición de 2010 con música. Gracias al Ayuntamiento de Sahún y su ciclo Músicas en la Cima, el domingo día 15 actuará a las 19 horas en el santuario el cuarteto de guitarras Terpsícore, que ofrecerá el concierto "Diez años de música".

GUAYENTE ESTUDIET

Dentro de su actividad cultural estival, y en colaboración con la librería L"Estudiet, de Benasque, la Asociación Guayente promueve también tertulias literarias con autores a lo largo del verano. Lola Aventín recordó que "comenzamos el pasado verano tras la inauguración de la librería por parte de Felisa Ferraz y, visto el éxito de la pasada edición, lo retomamos el pasado julio". A lo largo de las últimas semanas, han pasado por Guayente Estudiet Cristina Grande, Rafael Bardají o María Pilar Benítez, mientras que lo están haciendo en agosto Juan Domínguez Lasierra y Fernando García Mercadal y, Fernando Martínez Baños que pondrán el colofón al ciclo próximo día 19 con su libro sobre los Hospitales de Benasque. Lola Aventín comentó que se intenta "que o bien la temática o los autores tengan relación con la zona". También avanzó que en otoño se retomará el proyecto "Octubre lectura", en colaboración con la misma librería.

DE: http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=644103

LA MAÑANA: PRESENTAN EN EL PONT Y VILALLER "RELLAMPANDINGA" Y "EXCURSIÓ ALS CARANTOS!

2010-08-11T12:06:00.003+02:00

LA MAÑANA: DIMECRES, 10 D'AGOST DE 2010

LA MAÑANA: EL CERIB COLABORA EN LA I JORNADA CULTURAL DE LA TERRETA

2010-08-08T23:53:00.001+02:00

PRESENTACIO DE RELLAMPANDINGA A EL PONT DE SUERT

2010-08-07T11:44:00.005+02:00

DIJOUS 12 D'AGOST DE 2010 A LES 19:00

BIBLIOTECA MUNICIPAL DEL PONT DE SUERT

Presentacio a carrec de:

Jose Antonio SAN MARTIN (Autor)

Jordi SUILS (editor)

I JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA

2010-07-30T19:38:00.006+02:00

IMÁGENES DE LA TARDE DEL VIERNES 2 DE JULIO

2010-07-15T14:42:00.005+02:00

Ignasi FERNÁNDEZ TERRICABRAS, profesor de Historia Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona y especialista en Contrareforma española impartió la conferencia inaugural s.obre la reorganización eclesiástica de los Pirineos en la época de la Contrarreforma

Alberto BIARGE, archivero de la Oficina de Patrimonio Cultural de la Diputación de Barcelona

impartió la ponencia “Benabarre como ejemplo: las posibilidades de investigación en los Archivos parroquiales” donde mostró los trabajos y los resultados de la beca que realizó entre el 2006 y el 2007 en el Archivo Parroquial de Benabarre (Beca IRMU-CERIB-Escola Superior d'Arxivistica i Gestió de Documents-ESAGED)

PRESENTACIÓN DE LAS ÚLTIMAS PUBLICACIONES DEL CERIB

2010-07-15T13:50:00.010+02:00

Las VIII Jornadas del CERIb sirvieron para presentar las diferentes publicaciones del CERIb en Graus, tales como las Revista Ripacurtia y los diferentes monográficos tanto en Humanidades: D. Juan Bayarte Calasanz de Ávalos, La Guerra Civil a la Ribagorça, como en lengua: la llengua de Castigaleu y Rellampandinga.

El Director de Publicacions del CERIb, Oscar jané, recordó que las dos últimas novedades: la guerra civil y rellampandinga han sido los libros más vendidos en el último Sant Jordi en la Alta Ribagorça y están teniendo muy buena acogida.

FERNANDO ALVIRA, DIRECTOR DEL INSTITUTO DE ESTUDIOS ALTOARAGONESES, INAUGURA LAS VIII JORNADAS DEL CERIB

2010-07-15T13:32:00.009+02:00

Fernando ALVIRA, Director del Instituto de Estudios Altoaragoneses, organismo autónomo de la Diputación Provincial de Huesca, inauguró las "VIII Jornadas del CERIb: la memoria de la fe: la sociedad a través de la religión en la Ribagorza" que se realizaron en la Casa de Cultura de Graus y que estuvieron organizadas por el CERIb-Centro de Estudios Ribagorzanos, su centro colaborador en la Comarca de la Ribagorza. Junto a las VIII Jornadas se presentó un proyecto de "Red Trasfronteriza de ego-documentos de época moderna" en los que el Instituto de Estudios Altoaragoneses participa junto con el Grup de Recerca d'Història Moderna de la Universitat Autònoma de barcelona i el FRAMESPA UMR 5136 de la Université de Touloudse-le Mirail.

En el acto le acompañaron Félix JORDÁN DE URRIÉS, Consejero de Deportes y Cultura de la Comarca de la Ribagorza; Peña MARÍN, Concejal de Cultura del Ayuntamiento de Graus y Carles BARRULL, Secretario General del CERIb.

El Centre d'Estudis Ribagorçans organitza unes jornades sobre el paper històric de la religió al Pirineu

2010-07-09T09:52:00.002+02:00

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/188789-el-centre-destudis-ribagorcans-organitza-unes-jornades-sobre-el-paper-historic-de-la-religio-al-pirineu.html

30/05/10 16:18 - Fraga -

Notícies de ...
Fraga
Güel
El proper cap de setmana un grup de recerca de la UAB amb la Universitat de Tolosa de Languedoc, l'Institut d'estudis Altaragonesos d'Osca i el Centre d'Estudis ribagorçans es reuneixen a Graus dins les VIII Jornades del CERIb, dedicades en aquesta ocasió a analitzar la societat del Pirineu a través de la religió. Les jornades se celebren a la Casa de Cultura de Graus des del divendres 2 de juliol fins al diumenge 4, i compten amb l'assistència d'Ignasi Fernández Terricabras, Alberto Biarge Garcés, Juan José Nieto Callén, Carles Barrull Perna, entre altres experts. El programa complert de les jornades es pot trobar al web del Centre d'Estudis Ribagorçans: www.cerib.blogspot.com.

Ignasi Fernández inaugura las Jornadas del Cerib en Graus

2010-07-05T14:20:00.005+02:00

Óscar Jané e Ignasi Fernández, ayer en Graus. E.F.

https://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=638325

http://tsopemaling.blogspot.com/

Habló ayer sobre la reorganización eclesiástica en los Pirineos en la época de la Contrarreforma
Desde ayer y hasta mañana domingo se celebran en Graus las VIII Jornadas del Centro de Estudios Ribagorzanos (CERIB). Tituladas "La memoria de la fe. La sociedad a través de la religión en el Pirineo", constarán de dos sesiones técnicas y otra más lúdica enfocadas a reflexionar sobre la religiosidad popular a través de un estudio multidisciplinar.

Elena FORTUÑO
GRAUS.- Las jornadas están coorganizadas por el Cerib, el Instituto de Estudios Altoaragoneses, la Universidad de Barcelona y la Universidad de Toulouse-Le Mirail, además de contar con el apoyo del Gobierno de Aragón, la Generalitat de Cataluña y la Comunidad de Trabajo de los Pirineos. El amplio programa de esta octava edición de las jornadas del Cerib, que recalan por primera vez en Graus, arrancó ayer con la inauguración y una conferencia inaugural a cargo de Ignasi Fernández Terrricabras (Universidad Autónoma de Barcelona) sobre la reorganización eclesiástica de los Pirineos en la época de la Contrarreforma. Carlos Barrull y Óscar Jané presentaron a continuación el programa, que prosiguió con una charla sobre patrimonio a cargo de Alberto Biarge, de la Oficina de Patrimonio de la Diputación de Barcelona-Beca CERIB ESADC-IRMU.
Hoy sábado, el día a empezará a las 10 horas con una ponencia de Juan José Nieto Callén (UNED de Barbastro) titulada "La Iglesia del Aragón Oriental en el ocaso del Antiguo Régimen. Conflictos ancestrales, religiosidad y desafíos ante la Revolución Liberal". A continuación, se presentarán las comunicaciones de Claudio Aventín- Boya (Toponomástica de una advocación pirenaica transfronteriza) y Abel Ajates (Universidad de Zaragoza, beca de investigación Cerib-Irmu, "Sentir religioso popular en la figura de un masovero del siglo XVIII, Agustín Abellana y Pociello, del mas de Puybert, Benabarre".
Después de una pausa, a las 11,45 horas, Pablo García Rubio (Seminario Evangélico Unido de Madrid -Centre d"Etudes du Protestaisme Bernais-Université de Pau) hablará sobre "La misión protestante del Alto Aragón".
Para cerrar la mañana, habrá un seminario del grupo de Ego-Documentos de época moderna y una charla de Mercè Gras (Universidad de Barcelona) titulada "Luz de Verdad: crónica de la Guerra de sucesión por una carmelita descalza".
Las charlas se reanudarán as las 16 horas con Josefina Roma (Universidad de Barcelona) sobre "Ermitas y romerías en el Pirineo como cruce de contradicciones". Después, Danielle Rives (catedrática de la Universitat de Tolosa) hablará sobre los conventos. Le seguirán Mercè Gras (Universidad de Barcelona) que impartirá la conferencia "Luz de verdad" y Constancio Arigita, director del Museo de Iconos "Virgen de la Peña de Graus".
Mañana domingo se vivirá la parte más lúdica de las jornadas de CERIB con la visita al templo budista Dag Shang Kagyu de Panillo y a la catedral de Roda de Isábena.
El Ayuntamiento de Graus colabora en estas jornadas que se desarrollan en la Casa de la Cultura de la localidad.

VIII JORNADAS DEL CERIB: la memoria de la fé. La sociedad a través de la religión en el Pirineo"

2010-07-05T14:08:00.002+02:00

http://www.espaciopirineos.com/index.php?option=com_content&view=article&id=483%3Aviii-jornadas-del-cerib-la-memoria-de-la-fe-la-sociedad-a-traves-de-la-religion-en-el-pirineoq&catid=3&Itemid=207&lang=es

El 24 de junio de 2010, en el Día de la Comarca de la Ribagorza, el CERIb ha presentado las VIII Jornadas a los medios de comunicación grausinos en el Salón de Actos del Ayuntamiento de Graus.

El Secretario General del CERIb, Carles Barrull, acompañado de la Concejal de Cultura de Graus, Peña Marín han presentado el programa de las VIII JORNADAS DEL CERIB: LA MEMÓRIA DE LA FE. LA SOCIEDAD A TRAVÉS DE LA RELIGIÓN EN EL PIRINEO” y han explicado las conferencias de la RED TRANFRONTERIZA DE EGO-DOCUMENTOS DE ÉPOCA MODERNA animando a los/as grausinos/as y ribagorzanos/as a participar activamente en las conferencias y debates del Grupo.
Clica aquí para ver el PROGRAMA DE LAS VIII JORNADAS DEL CERIB: GRAUS-CASA DE LA CULTURA

Graus, un punto clave para hablar de sociedad y religión

2010-07-05T14:05:00.001+02:00

http://www.radiohuesca.com/Hemeroteca/Noticia.aspx?codigo=480994

El Centro de Estudios Ribagorzanos (CERIb) desarrollará en Graus sus VIII jornadas que, en esta edición, se presentan bajo el título La Memoria de la fe. La sociedad a través de la religión en el Pirineo. Desde el día 2 y hasta el 4 de julio historiadores, sociólogos y estudiosos, de España y Francia, expondrán su ego – documentos.
Las jornadas se inaugurarán el viernes a las 18:30 con la presentación de las publicaciones del CERIb y con la conferencia inaugural de Ignasi Fernández Terricalbas de la Universidad Autònoma de Barcelona con su ponencia “La reorganización eclesiástica de los Pirineos en la época de la Contrarreforma”. Durante este día, también se hablará de los archivos parroquiales de Benabarre demostrando la importancia que éstos tienen para conocer la historia. El encargado será Alberto Biarge de la Oficina de Patrimonio Cultural de la Diputación de Barcelona.
Durante la jornada del sábado se seguirán tocando diferentes temas relacionados con la religión y el Pirineo como, por ejemplo, “La misión protestante del Alto Aragón, que correrá a cargo de Pablo García (Seminario Evangélico Unido de Madrid – Centre d’Etudes du Protestaisme Bernais) y que hace referencia, entre otros, a las iglesias protestantes existentes en localidades como Laguarres o Capella a principios del siglo XX.
También se hablará de relatos autobiográficos de monjas españolas en los siglos XVI y XVII o de las ermitas y romerías de la zona pirenáica, entre otras muchas ponencias.
En esta ocasión, el lugar elegido para celebrar estas jornadas ha sido Graus por ser un punto clave, ya que a su alrededor, encontramos la Catedral de Roda de Isábena, el Santuario de Torreciudad y el Templo budista de Panillo, además de contar en la localidad con el Museo de Iconos.

Las VIII jornadas del CERIb se centran en la religión en el Pirineo

2010-07-05T13:59:00.001+02:00

http://www.radiohuesca.org/Hemeroteca/Noticia.aspx?codigo=480075

Ya se han presentado las VIII jornadas del CERIb, que en esta edición, llevan por título “La memoria de la fe: la sociedad a través de la religión en el Pirineo". Estas jornadas se celebrarán en Graus desde del día 2 de julio al día 4. En esta ocasión, se presentaron dentro de la “III Trobada de Centres d’Estudis de les Comarques de Lleida”.
Durante estos tres días, se realizarán diferentes actividades como la sesión del grupo de investigación de ego – documentos de época moderna. Se trata de un grupo de investigación que ha recibido el apoyo de la Comunidad de Trabajo de los Pirineos-Unión Europea y que la integran el Instituto de Estudios Altoaragoneses de la Diputación Provincial de Huesca , el Grupo Manuscrits de la Universitat Autònoma de Barcelona y el FRAMESPA-UMR 5132 de la Universitat de Toulouse-Le Mirail, que conjuntamente con el CERIb son los encargados de organizar estas jornadas.
En la presentación, se dieron a conocer, tanto estas jornadas, como las actividades estivales que desde el Centro de Estudios de la Ribagorza se están preparando como, por ejemplo, la presentación de libros de la Guerra Civil en la Ribagorza y la Litera en la Biblioteca Pública Municipal del Pont de Suert el próximo 25 de junio y en el Salón de Actos de Alcampell el próximo 26 de junio.

VIII JORNADAS DEL CERIB: LA MEMoRIA DE LA FE

2010-06-29T13:05:00.004+02:00

Presentan en el Pont el libro sobre la Guerra Civil en la Ribagorça

2010-06-28T00:20:00.003+02:00

ES PRESENTEN DOS LLIBRES DE LA GUERRA CIVIL AL PONT DE SUERT

2010-06-26T13:45:00.003+02:00

Més d'una trentena de persones van assistir a la presentació de dos llibres de la Guerra Civil a la Ribagorça que es va realitzar ahir a la Biblioteca Pública Municipal del Pont de Suert.

El Regidor de Joventut del Ajuntament del Pont de Suert,Natxo Foix va ser l'encarregat de presentar l'acte que va comptar amb la participació dels dos editors del CERIb del llibre "La Guerra Civil a la Ribagorça", Carles Barrull i Oscar Jané i del co-autor del llibre un Ball per la República" Josep Espluga. Tot van insistir en la necessitat d'explicar aquestes vivències i de fer recerca a la Ribagorça, tant la catalana com l'aragonesa.

La venda de les dues publicacions i d'altres del CERIb va esdevenir un veritable èxit entre els presents.

Aquesta tarda, a les vuit,es presentaràn les mateixes publicacions a Acamplell.

LAS VIII JORNADAS DEL CERIB SE PRESENTAN EN GRAUS

2010-06-24T19:11:00.011+02:00

El 24 de junio de 2010, en el Día de la Comarca de la Ribagorza, el CERIb ha presentado las VIII Jornadas a los medios de comunicación grausinos en el Salón de Actos del Ayuntamiento de Graus. El Secretario General del CERIb, Carles Barrull, acompañado de la Concejal de Cultura de Graus, Peña Marín han presentado el programa de las VIII JORNADAS DEL CERIB: LA MEMÓRIA DE LA FE. LA SOCIEDAD A TRAVÉS DE LA RELIGIÓN EN EL PIRINEO" y han explicado las conferencias de la RED TRANFRONTERIZA DE EGO-DOCUMENTOS DE ÉPOCA MODERNA animando a los/as grausinos/as y ribagorzanos/as a participar activamente en las conferencias y debates del Grupo.

PROGRAMA DE LAS VIII JORNADAS DEL CERIB: GRAUS-CASA DE LA CULTURA,

DEL 2 AL 4 DE JULIO DE 2010

Viernes 2 de julio

18,30h- INAUGURACIÓN de las Jornadas del CERIb:

19,00. Presentación de las Publicaciones del CERIb

19,30.Conferencia inaugural:

Ignasi FERNÁNDEZ TERRICABRAS (Universitat Autònoma de Barcelona), "La reorganización eclesiástica de los Pirineos en la época de la Contrarreforma”.

20,15- Alberto BIARGE GARCÉS (Oficina de Patrimonio Cultural de la Diputación de Barcelona -Beca CERIb.ESADC-IRMU) .

Sábado 3 de julio

10,00. Juan José NIETO CALLÉN (UNED de Barbastro). “La Iglesia del Aragón Oriental en el ocaso del Antiguo Régimen. Conflictos ancestrales, religiosidad y desafíos ante la Revolución Liberal”

10,45- Presentación de comunicaciones:

-Claudio AVENTÍN-BOYA (Institut d’Estudis Aranesi); "San Aventín: Hagiografía y toponomástiva de una advocación pirenaica transfronteriza"

- Abel AJATES CÓNSUL (Universidad de Zarzagoza, beca de investigación CERIb-IRMU) “Sentir religioso popular en la figura de un masovero del siglo XVIII, Agustin Abellana y Pociello, del mas de Puybert, Benabarre”

11,10-Pausa-café

11,45- Pablo GARCÍA RUBIO (Seminario Evangélico Unido de Madrid -Centre d’Etudes du Protestaisme Bernais). "La misión protestante del Alto Aragón"

12,30- Mercè GRAS(Universitat de Barcelona). "Luz de verdad": crònica de la Guerra de Successió per una carmelita descalça

13,15- Debate

14,00- Comida

16,00- Josefina ROMA (Universitat de Barcelona) “Ermitas y romerías en el Pirineo como cruce de contradicciones”

16,45- Danielle RIVES (catedrática de instituto e investigadora asociada al LISST-laboratoire d'anthropologie de Toulouse, Université de Tolouse-Le Mireil) “Un couvent au crépuscule d’après son

17,30- Debate.

18, 00 Pausa-café

18,30.Isabelle POUTRIN, Universidad de Paris XII-Sorbonne Místicas y escritoras. Los relatos autobiográficos de monjas españolas (s. XVI y XVII)".

19,15- Constan ARIGITA (Director del Museo de Iconos “Virgen de los Iconos” de Graus). "Visita al Museo"

20,30- Espacio Pirineos: Inauguración del Festival de Clásicos en la Frontera, actuación del grupo “Nuevo Contemporáneo”

DOMINGO 4

10,30. Visita a Panillo al Centro Budista Vajrayana Dag Shang Kagyü

14.00-Comida

16,30-Visita a la Catedral de Roda de Isábena.

20,30- Virgen de la Peña: Festival Clásicos en la Frontera; actuación de Ignace Michiels y Andrea Voelz (órgano y arpa)

Más información: http://www.cerib.blogspot.com/
ORGANIZA:

CERIb-Centro de Estudios Ribagorzanos, Instituto de Estudios Altoargoneses, Grup Manuscrits de recerca d'Història Moderna-Universitat Autònoma de Barcelona, FRAMESMA UMR-5136 de la Université de Toulouse-Le Mirail

CON EL APOYO DE : Gobierno de Aragón, Generalitat de Catalunya, Région de Midy Pyrénées, Comunidad de Trabajo de los Pirineos.

COLABORAN:

Ayuntamiento de Graus,Comarca de la Ribagorza, Institut Ramon Muntaner
Museo de Iconos "Virgen de la Peña" de Graus, Festival Clásicos en la Frontera, Centro Budista Vajrayana Dag Shang Kagyü de Panillo Cadena SER-Radio Graus, Diari Segre, La Mañana

PRESENTACIÓ DE DOS LLIBRES DE LA GUERRA CIVIL A LA RIBAGORÇA I LA LLITERA

2010-06-23T21:46:00.005+02:00

EL PONT DE SUERT, DIVENDRES 25 DE JUNY, BIBLIOTECA PÚBLICA, 19:00
ALCAMPELL, DISSABTE 26 DE JUNY, CASA DE LA CULTURA, 19:00

LAS VIII JORNADAS DEL CERIB SE PRESENTAN A LOS CENTROS DE ESTUDIOS DE LAS COMARCAS DE LLEIDA

2010-06-15T10:50:00.004+02:00

Las VIII Jornadas del CERIb se presentaron en el marco de la "III Trobada de Centres d'Estudis de les Comarques de Lleida" que se realizó el pasado sábado 12 de junio en la villa de Arbeca (Les Garrigues). este acto estuvo organizado por el Institut d'Estudis Ilerdencs, el Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana y el Centre d'Estudis de les Garrigues con la colaboración del Ayuntamiento de Arbeca y del Consell Comarcal de les Garrigues. Este marco fue el escenario de la presentación de las diferentes actividades estivales del CERIb, entre las que destaca las VIII Jornades del CERIb: la memória de la fe. la sociedad a través de la religión en el Pirineo, que se realitzarán los próximos 2, 3 i 4 de julio en Graus, capital ribagorzana.
Carles Barrull, Secretario General del CERIb, invitó a los diferentes investigadores y centros de estudios pirineicos a participar activamente en estas jornadas y recordó que el plazo para presentar comunicaciones finaliza el próximo viernes 18 de junio.
Recordamos que dentro de la jornada se encuentra una sesión del grupo de investigación de ego-documentos de época moderna, un grup de investigación que ha recibido el apoyo de la Comunidad de Trabajo de los Pirineos-Unión Europea y que la integran el Instituto de Estudios Altoaragoneses de la Diputación Provincial de Huesca , el Grupo Manuscrits de la Universitat Autònoma de Barcelona y el FRAMESPA-UMR 5132 de la Universitat de Toulouse-Le Mirail, que conjuntamente con el CERIb serán los encargados de la organización de las jornadas.
Esta Jornada cuenta con el apoyo del Ayuntamiento de Graus, Gobierno de Aragón, , Generalitat de Catalunya, Région de Midy Pyrénees, de la Comunidad de Trabajo de los Pirineos , del Festival Clásicos de las Fronteras. Colaboran en las mismas el Museode Iconos “Virgen de la Peña" de Graus, el Institut Ramon Muntaner, la Comarca de la Ribagorza, Segre, La Mañana.
---------------------------------------
Esta presentación de las VIII Jornadas del CERIb sirvió también para presentar otras actividades que el CERIb organizarán pronto como son la presentación de libros de la Guerra Civil en Ribagorza y la Litera en la Biblioteca Pública Municipal del Pont de Suert el próximo 25 de junio y en el Salón de Actos de Alcampell el próximo 26 de junio o la I Jornada Coneix la Terreta que se realizarà en Sapeira (La Terreta) durante la mañana del próximo per 14 de agosto, en coorganización con la Associació Cultural Amics de la Terreta.

LES VIII JORNADES DEL CERIB ES PRESENTEN ALS CENTRES D'ESTUDIS DE LES COMARQUES DE LLEIDA

2010-06-14T10:23:00.012+02:00

Les VIII Jornades del CERIb es van presentar en la III Trobada de Centres d'Estudis de les Comarques de Lleida que es va realitzar el passat dissabte 12 de juny a Arbeca (Les Garrigues). Aquest acte organitzat per l'Institut d'Estudis Ilerdencs, l'Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i el Centre d'Estudis de les Garrigues amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Arbeca i del Consell Comarcal de les Garrigues va ésser l'escenari de la presentació de les diferents activitats de l'estiu del CERIb, entre les que destaca les VIII Jornades del CERIb: la memòria de la fe. la societat a travès de la religió al Pirineu, que es realitzaràn el propers 2, 3 i 4 de juliol a Graus, capital ribagorçana.

Carles Barrull, secretari General del CERIb, va convidar als diferents investigadors i centres d'estudis pirinencs a participar activament en aquestes jornades i va recordar que el termini per a presentar comunicacions finalitza el proper divendres 18 de juny.

Recordem que dins de la jornada es troba una sessió del grup de recerca d'ego-documents d'època moderna, un grup de recerca que ha rebut el suport de la Comunitat de Treball dels Pirineus-Unió Europea i que hi formen part l'Instituto de Estudios Altoaragoneses de la Diputació Provincial d'Osca, el Grup Manuscrits de la Universitat Autònoma de Barcelona i el FRAMESPA-UMR 5132 de la Universitat de Toulouse-Le Mirail, que conjuntament amb el CERIb seràn els encarregats de l'organizació de les jornades.

Aquesta jornada compta amb els suport de l'Ajuntament de Graus, Govern d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Région de Midy Pyrénees, de la Comunitat de Treball dels Pirineus ie l Festival "Clásicos de las Fronteras". Hi col·laboren: Museo de Iconos “Virgen de la Peña de Graus, Institut Ramon Muntaner, Comarca de la Ribagorça, Diari Segre, La Mañana.

---------------------------------------

Aquesta presentació de les VIII Jornades del CERIb també va servir per a presentar altres actvitats que el CERIb organitzarà ben aviat com són les presentacions de llibres de la Guerra Civil a la Ribagorça i la Llitera que es realitzarà proper divendres 25 de juny a la Biblioteca Pública Municipal del Pont de Suert i el 26 de juny a la Sala d'Actes d'Alcampell o la I Jornada de Divulgacíó coneix la Terreta que es realitzarà a Sapeira (La Terreta) durant el proper 14 d'agost, en coorganització amb l'Associació Cultural Amics de la Terreta.

LA LLENGUA DE CASTIGALEU I SERRA D'OR

2010-06-01T13:28:00.004+02:00

SERRA D'OR, ABRIL 2010, P.109 http://www.serrador.cat/ http://www.pamsa.cat/

AUTOR: ALBERT MANENT

Sobre la Franja
Jordi Moners i Sinyol
La llengua de Castigaleu (Ribagorça)
Centre d’Estudis Ribagorçans, 2008.
Aquest recull deu ésser l’únic que tenim d’aquesta mena d’una localitat concreta del Ribagorça. L’autor, sòlid lingüista, format en universitats alemanyes en filologia romànica,durant anys, amb llargues estades al poble, ha fet una continuada enquesta de camp i obre el llibre amb unes notes
de demografia, sociologia,història, activitat econòmica i sociolingüística de la localitat. Després ens ofereix una metodologia del seu treball, molt fonamentada científicament, amb especial dedicació a la fonètica, la fonologia i la morfosintaxi. Moners escriu un estudi gramatical de la llengua de Castigaleu i constata, entre d’altres fenòmens de la comarca, la palatalització de la «l» i que els plurals són en -as. Com remarca el prologuista, Artur Quintana, dels set mil mots inventariats per l’autor, més de mil tres-cents no figuren al diccionari Alcover-Moll, fet que afegeix un interès
especial en aquest recull i estudi de dialectologia. Com a apèndix Moners aplega alguns centenars de proverbis i de locucions i frases fetes. Malauradament ha trobat ben poca literatura popular, tot i que finsa 1947 encara s’hi recitava la pastorada, un llarg poema, més aviat faceciós, sobre el poble. Es tracta, doncs, d’una aportació a fons a la llengua catalana des d’un racó de món, ja que a l’hivern només hi viuen unes setanta persones. Del vocabularique recull l’autor, en trio alguns exemples de les paraules que em semblen més insòlites:«acatxapar»(ajupir-se), «agalivar» (il·lusionar-se), «alasset» (clot per als fonaments),«almudell» (om), «arangó»(pruna silvestre), «arnisser»(apicultor), «baldarida» (foguera),«bastisacs» (lloc demal passar), «bufaplumas»(un no ningú), «calutx» (calorforta), «caritaner» (membre del patronat d’una ermita),«fer-se el cimbell» (fer el fatxenda), «cruixonet» (cop sec al cap), «cussol» (fita feta amb dues pedres), «encodar» (lligar la cua d’un animal), «escanacrabas» (escanyapobres),«escrifall» (esquerda), «entremonsell» (farigola), «foio»(clot en un corrent d’aigua),«forigatxo» (forat a la terra),«gaita» (penis), «gitatrago»(pausa en el treball del pagès),«jaguill» (jaç del bestiar),«llastra» (llosa), «meliguera»(vidalba), «pensa» (guitza),«pixamenut» (persona gasiva),«portapalets» (màquina per a portar els palés), «prun»(pruna), «quartís» (esquella grossa), «rebosqueral» (vegetació molt espessa), «reixós»(lasciu), «restiput» (mala olor), «reverter» (bromista), «sacaülls» (espiadimonis), «serralla»(pany), «solsuït» (ensulsiada),«torterol» (turmell), «tropit»(repic de les ferradures delscavalls), «ulut» (udol o sospir),«vernera» (bardissar),«volatam» (aviram), «xinel·la» (avarca), etc.

CAT: VIII JORNADES DEL CERIB: PRESENTACIÓ DE COMUNICACIONS

2010-05-25T10:00:00.008+02:00

LA MEMÒRIA DE LA FE
LA SOCIETAT A TRAVÈS DE LA RELIGIÓ AL PIRINEU

PRESENTACIÓ DE COMUNICACIONS

DIES: del 2 al 4 de juliol de 2010.

Lloc: Graus (Ribagorça) .
---------------------------------------------------------------------------------------------
Des de temps remots l'home ha connectat amb la divinitat per protegir les seves collites i protegir-se de les adversitats. Els cicles de vida, els cicles anuals, festius i econòmics eren controlats per la religió. Les Esglésies, especialment la catòlica van adaptar i van reconvertir cultes prepagans, es van vincular al poder i en nom de Déu també es van afavorir baralles i conflictes, guerres entre cristians, entre Bisbats catòlics, amb musulmans o expulsions com la dels jueus o dels moriscs. La recerca de la perfecció o la tornada als valors primitius del cristianisme de vegades elevava personatges a la categoria de beats i sants, i d'altres els convertia en heretges i eren condemnats pel Tribunal de la Santa Inquisició, que pretenia homogenizar el pensament religiós dels vassalls. El món religiós ens mostra aquesta faceta però també la d'una filosofia, la d'una pedagogia que concep l'amor, pau, la tolerància, la solidaritat, el diàleg entre cultures i religions.
Les VIII Jornades del CERIb pretenen abordar i reflexionar sobre la història, la sociologia, l'antropologia o l'art de les diferents religions i Esglésies que han estat o són a les terres ribagorçanes i al Pirineu. Al costat d'això, volem reflexionar, veure i analitzar els ego-documents d'època moderna generats per institucions eclesiàstiques o per persones vinculades en el costat eclesiàstic de la mà d'investigadors francesos, catalans i aragonesos que componen un grup d'investigació avalat per la Comunitat de Treball dels Pirineus.

Presentació de propostes de comunicació:
1. Els interessats en presentar comunicacions poden enviar les seves propostes amb nom de l'autor, títol i resum amb una extensió màxima d'entre 1500 i 2000 caràcters.

2. El termini de presentació de comunicacions en finalitza divendres 18 de Juny de 2.010. És necessari enviar un resum a l'adreça electrònica: info@cerib.org

3. Tant els texts posteriors com les comunicacions poden realitzar-se en francès, castellà, català o aragonès.

4. Les propostes de comunicació han de reflexionar d'una manera directa o indirecta sobre la Ribagorça, els Pirineus o comarques veïnes

5. El Comitè organitzador comunicarà l'acceptació de les propostes als interessats. El Comitè organitzador es reserva el dret d'acceptació de comunicaciones.Las comunicacions podran ser rebutjades sense possible revisió pels següents motius:

* Comunicacions rebudes fora del termini .
* Presentacions incomplertes.
*Comunicacions que no presentin un mínim de qualitat o idoneïtat amb la temàtica propossada .
6. El Comité organitzador facilitará als comunicants alotjament i dietes gratuïts. Per a reservar és important que s'envii aviat.
7. Les comunicacions aprovades disposaran d'una mitja de deu minuts , depenent del nombre de comunicacions presentades i posteriorment es publicaran els textes al "Dossier" de la revista "Ripacurtia" (veyre normes de publicació a :http://www.cerib.org/Normes_Ripacurtia.pdf ).
8. El text definitiu es tindrà que enviar abans de la primera quincena d'octubre de 2010 a: revista.ripacurtia@cerib.org
9. La presentació de comunicacions significa l'acceptació de les presents normes, així com les normes editorials de la Revista Ripacurtia (veure punt 7).
Per a qualsevol dubte o aclariment poden dirigir-se a : info@cerib.org o por telèfon al:
630 52 61 56 (tardes) y 669 34 60 71.
Per a més informació: info@cerib.org www.cerib.blogspot.com
-------------------------------------------------------------------------------------------
ORGANITZA: CERIB, IEA, Grup Manuscrits-UAB, FRAMESPA-UMR 5136 (UT-LM)
AMB EL SUPORT DE: Ayuntamiento de Graus, Gobierno de Aragón-Generalitat de Catalunya-Région de Midy Pyrénees-Comunidad de Trabajo de los Pirineos, Festivales Clásicos de las Fronteras
COL·LABOREN:Museo de Iconos “Virgen de la Peña de Graus, Institut Ramon Muntaner, Comarca de la Ribagorza, Segre, La Mañana.

EL CERIB PARTICIPARÀ A BADALONA AL VIè RECERCAT

2010-05-19T14:51:00.002+02:00

Un any més el Centre d'Estudis Ribagorçans participarà en la VIen edició de la Jornada de Cultura i de Recerca Local i Comarcal RECERCAT que en aquesta ocasió es realitzarà a BADALONA. A l'stand "LLEIDA-LA FRANJA-ANDORRA" es podrà veure l'exposició realitzada pel CERIb "La dona: referent social i cultural al Pirineu", s'informarà de les VIII Jorandes del CERIb que es realitzaràn a Graus del 2 al 4 de juliol i es podran adquirir les darreres novetats editorials del Centre: Ripacurtia, 6; La Guerra Civil a la ribagorça, rellampandinga, La llengua de castigaleu

Imatge: exposició "la dona: referent social i cultural al Pirineu al centre d'Interpretació del romànic de la vall de Boí, a Erill-la-Vall, febrer 2006.

ESP: VIII JORNADAS DEL CERIb: PRESENTACIÓN DE COMUNICACIONES

2010-04-27T09:28:00.016+02:00

LA MEMORIA DE LA FE

LA SOCIEDAD A TRAVÉS DE LA RELIGIÓN EN EL PIRINEO

PRESENTACIÓN DE COMUNICACIONES
Días: del 2 al 4 de julio de 2010.
Lugar: Graus (Ribagorza).

---------------------------------------------------------------------------------------------

Desde tiempos remotos el hombre ha conectado con la divinidad para proteger sus cosechas y protegerse de las adversidades. Los ciclos de vida, los ciclos anuales, festivos y económicos eran controlados por la religión. Las Iglesias, especialmente la católica adaptaron y reconvirtieron cultos pre-paganos, se vincularon al poder y en nombre de Dios también se favorecieron trifulcas y conflictos, guerras entre cristianos, entre Obispados católicos, con musulmanes o expulsiones como la de los judíos o de los moriscos. La búsqueda de la perfección o el regreso a los valores primitivos del cristianismo a veces elevaba a personajes a la categoría de beatos y santos, y otras los convertía en herejes y eran condenados por el Tribunal de la Santa Inquisición, que pretendía homogenizar el pensamiento religioso de los vasallos. El mundo religioso nos muestra esa faceta pero también la de una filosofía, la de una pedagogía que concibe el amor, paz, la tolerancia, la solidaridad, el diálogo entre culturas y religiones.

Las VIII Jornadas del CERIb pretenden abordar y reflexionar sobre la historia, la sociología, la antropología o el arte de las diferentes religiones e Iglesias que han estado o están en las tierras ribagorzanas y en el Pirineo. Junto a ello, queremos reflexionar, ver y analizar los ego-documentos de época moderna generados por instituciones eclesiásticas o por personas vinculadas al lado eclesiástico de la mano de investigadores franceses, catalanes y aragoneses que componen un grupo de investigación avalado por la Comunidad de Trabajo de los Pirineos.

Presentación de propuestas de comunicación:

1. Los interesados en presentar comunicaciones pueden enviar sus propuestas con nombre del autor, título y resumen con una extensión máxima de entre 1500 y 2000 caracteres.
2. El plazo de presentación de comunicaciones finaliza el viernes 18 de Junio de 2.010. Es necesario enviar un resumen a la dirección electrónica: info@cerib.org
3. Tanto los textos posteriores como las comunicaciones pueden realizarse en francés, castellano, catalán o aragonés.
4. Las propuestas de comunicación deben reflexionar de una manera directa o indirecta sobre la Ribagorza, los Pirineos o comarcas vecinas
5. El Comité organizador comunicará la aceptación de las propuestas a los interesados. El Comité organizador se reserva el derecho de aceptación de comunicaciones.Las comunicaciones podrán ser rechazadas sin posible revisión por los siguientes motivos:

* Comunicaciones recibidas fuera de plazo.

* Presentaciones incompletas.

*Comunicaciones que no presenten un mínimo de calidad o idoneidad con la temática propuesta.

6. El Comité organizador facilitará a los comunicantes alojamiento y dietas gratuitos. Para su reserva es importante que se envie pronto.

7. Las comunicaciones aprobadas dispondrán de una media de diez minutos, dependiente del número de comunicaciones presentadas y posteriormente se publicarán los textos en el "Dossier" de la revista "Ripacurtia" (ver normas de publicación a: http://www.cerib.org/Normas_Ripacurtia.pdf).

8. El texto definitivo se tendrá que enviar antes de la primera quincena de octubre de 2010 a: revista.ripacurtia@cerib.org
9. La presentación de comunicaciones significa la aceptación de las presentes normas, así como las normas editoriales de la Revista Ripacurtia (ver punto 7).
Para cualquier duda o aclaració pueden dirigirse a : info@cerib.org o por teléfono al: 63052 61 56 (tardes) y 669 34 60 71.

Para más información: info@cerib.org

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ORGANIZA: CERIB, IEA, Grup Manuscrits-UAB, FRAMESPA-UMR 5136 (UT-LM)

CON EL APOYO DE: Ayuntamiento de Graus, Gobierno de Aragón-Generalitat de Catalunya-Région de Midy Pyrénees-Comunidad de Trabajo de los Pirineos, Festivales Clásicos de las Fronteras

COLABORAN:Museo de Iconos “Virgen de la Peña de Graus, Institut Ramon Muntaner, Comarca de la Ribagorza, Segre, La Mañana.

XERRADES INFORMATIVES CONTRA L'AUTOPISTA ELÈCTRICA

2010-04-21T12:54:00.004+02:00

Mentre els nostres alcaldes es reuneixen amb REESA a Lleida, nosaltres, que no som tan ingenus com per a debatre amb qui ha demostrat ser uns campions de la fal·làcia i la mentida, seguim obstinats a informar de forma fefaent als nostres veïns de tot el que ens ve al damunt amb el projecte d'Autopista Elèctrica entre Peñalba, Montsó i Isona i el "recreixement" de la línia de Foradada del Toscar a la Pobla de Segur (una funció que, sens dubte, correspondria als nostres alcaldes si visquéssim en un país de major i més sòlida cultura democràtica).Així, com veieu pel cartell que encapçala aquestes línies, els nostres companys del Pallars han preparat un parell de jornades en les quals es desenvoluparan les xerrades d'Enric Duran, membre destacat del moviment "Podem viure sense capitalisme", en les quals s'informarà sobre els projectes de REESA que amenacen el futur de les nostres comarques i sobre el sistema capitalista que permet i afavoreix, precisament, aquest tipus de projectes, portats a terme en contra del territori i els seus pobladors i que només serveixen, donades les seves característiques, per a especular, obtenint els màxims beneficis, amb el transport d'energia elèctrica (monopolitzat per REESA gràcies a una liberalització salvatge).Les cites són:
"Voldries 400.000 volts per sobre de casa teva", dijous 29 d'abril, 19:30 hores, en el Molí d'oli de la Pobla de Segur
"Podem viure sense capitalisme", divendres 30 d'abril, 18 hores, en l'Ateneu de la Muntanya (Carrer Major nº 5) de Sort D'altra banda us recordem que el proper 7 de maig (com ja informem amb anterioritat) és la pròxima Assemblea de la Plataforma a Tremp i que el 14 de maig contarem amb Pedro Costa en Graus, com ja avancem en una entrada anterior (en breu us informarem dels actes que acompanyaran en aquests dies a la conferència d'aquest expert en contaminació electromagnètica).

DE:http://autopistaelectricano.blogspot.com/2010/04/charlas-informativas-de-la-plataforma.html

JUANILLO, EL DEL TIRO, PUBLICA SU PRIMER LIBRO CON VIVENCIAS Y RECUERDOS DE LA RIBAGORÇA

2010-04-14T08:47:00.003+02:00

DE: http://sapeira.blogspot.com/2010/04/juanillo-el-del-tiro-presenta-el-seu.html

EL CERIB A ARAGÓN TV

2010-04-08T10:44:00.009+02:00

Nos vemos en la Plaza Mayor, 11 de abril; 14:45h.

Gran parte del programa de esta semana lo posaremos en la Comarca de La Ribagorza, desde donde nos visitará Carlos Barrull como representante del “Centro de Estudios Ribagorzanos”.

Visitaremos Lascuarre y Estopiñan para jugar al cacho y a los palitrocs, Benabarre para ver cómo se fabrica un caldero y llegaremos hasta el Mas de Puybert para conocer la magnífica casa museo.
También nos desplazaremos hasta la localidad zaragozana de Uncastillo para conocer su plaza mayor, y hasta Cella y Albalate del Arzobispo para disfrutar con dos deliciosos fogones de cordero a la pastora y patata con calabaza.
DE:http://blog.pyrenepv.com/p=913

L'EURODIPUTAT RAMON TREMOSA PARLA DE LA RIBAGORÇA, DEL CERIB I D' ARENY DE NOGUERA

2010-04-06T17:59:00.018+02:00

Imatge: Ramon Tremosa, pregoner a la Festa Major de Vilaller (Alta Ribagorça), agost de 2009.

----------------------------------------------
L'eurodiputat Ramon Tremosa i Balcells va assistir el passat dissabte a la presentació del llibre "La Guerra Civil a la Ribagorça" a Areny de Noguera. En el darrer post del seu bloc comparteix amb els lectors les seves vacances a la Ribagorça i especialment a la vila d'Areny de Noguera. Com acostuma a fer, explica la seva agenda, les visites a Malpàs i a Areny de Noguera i la xerrada a Anglès (la Selva) aplicant la realitat del territori a la política catalana i europea que coneix a la perfecció. De la presentació del darrer llibre del CERIb a Areny de Noguera ens diu:

"D’altra banda també aquesta setmana, que dimarts em va portar a Anglès (La Selva) a parlar de la crisi econòmica, ha tingut un altre moment d’interès: a Areny de Noguera s’hi ha presentat aquest dissabte el llibre “La guerra civil a la Ribagorça” (Pagès editors, diversos autors) davant de quasi cent persones, segons la crònica del diari El Segre de diumenge. Carles Barrull i el CERib (Centre d’Estudis Ribagorçans, www.cerib.org) estan duent a terme una molt important tasca de recuperació de la memòria: l’Alta Ribagorça és possiblement la ventafocs de Catalunya, la comarca més mal comunicada i desconeguda per al gran públic català, i també una de les més desproveïdes d’estudis específics sobre la seva història contemporània".

La resta del text, amb importants reflexions al voltant de les polítiques ramaderes i de la PAC a:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/164278

ALERTA DE LA CARENCIA DE CREACIÓN LITERARIA DE L'ALTA RIBAGORÇA

2010-04-06T17:50:00.002+02:00

A: La Mañana, 5 d'abril de 2009
De: http://sapeira.blogspot.com/2010/04/presentacio-del-libre-la-guerra-civil_04.html

UN LLIBRE RECULL LA MEMÒRIA DE LA RIBAGORÇA DE LA GUERRA

2010-04-06T14:55:00.003+02:00

A: Diari Segre, diumenge, 4 d'abril de 2010.
De: http://sapeira.blogspot.com/2010/04/presentacio-del-libre-la-guerra-civil_04.html

LA MAÑANA: PRESENTAN UN LIBRO CON TESTIMONIOS SOBRE LA GUERRA CIVIL

2010-04-01T15:18:00.003+02:00

DE: www.sapeira.blogspot.com

NOVETAT EDITORIAL: RELLAMPANDINGA:ETNOTEXTOS RIBAGORÇANS

2010-03-09T14:16:00.002+01:00

SAN MARTÍN BALLARÍN, José Antonio;SISTAC, Ramon; SUÏLS, Jordi (ed.) (2009). Rellampandinga: Etnotextos ribagorçans. Benavarri: Centre d’Estudis Ribagorçans; Pagès editors (Monografies Ripacurtia Llengua; 2). 86 p.

José Antonio San Martín ens ofereix una recreació, expressada en la seua varietat ribagorçana, de la tradició oral del seu poble i comarca, l’alta Vall de l’Isàvena. Som, doncs, davant d’una obra que es troba a cavall entre la literatura, la dialectologia i la cultura popular i que, reelaborada i posada per escrit, ens proporciona una bona mostra del patrimoni oral d’una comunitat.
L'edició ha estat feta a cura de Ramon Sistac i Jordi Suïls:El text que teniu al davant, Rellampandinga, ha estat subtitulat Etnotextos ribagorçans. Un etnotext és, en una definició d’urgència, un tipus narratiu, generalment breu i basat en el discurs oral, que acostuma a oferir informació sobre usos i costums locals, creences, facècies, etc. Des d’algunes disciplines, com la dialectologia, s’ha aplicat més aviat a la transcripció de textos orals recollits pel procediment d’enquesta o entrevista dialectològica. Nosaltres entenem ací el terme com la recreació descriptiva (i, en conseqüència, literària) que l’autorha recollit de la tradició oral del seu poble i comarca, tal com el mateix autor reconeix en la seua introducció: “Iste llibre només procura ser una xica passada pels coneixements, la manera de pensar, aspiracions, punyeteria, etc... de la gent d’iste país (entre Benàs i el Pont de Suert, més o menos)”.

CONGRÉS INTERNACIONAL: OBSERVAR LES FRONTERES, VEURE EL MÓN

2010-03-08T14:50:00.003+01:00

PUIGCERDÀ-LLÍVIA-BELLVER DE CERDANYA, del 19 al 21 de març de 2010.
Aquest Congrés és un esdeveniment exclusiu i únic que es fa a la Cerdanya com a indret simbòlic. Llívia és un dels tres enclavaments territorials que subsisteixen a Europa, i la Cerdanya un espai fronterer entre les províncies de Lleida i Girona, fent frontera amb la de Barcelona, però també entre els Estats de França, Espanya i Andorra. Un conglomerat de línies que tenen més vida sobre el paper que dins una realitat altament complexa, en què les persones es mouen i construeixen la seva identitat diària en funció de molts altres elements.
Amb especialistes de primer ordre internacional s’analitzaran i s’aportaran perspectives i solucions a la qüestió fronterera en l’Europa del segle XXI, que preveu precisament la supressió de tota limitació fronterera. La Cerdanya esdevindrà així el focus de la recerca i l’anàlisi de les fronteres a Europa durant tres dies, repartint-se entre Puigcerdà, Bellver de Cerdanya i Llívia. Les reflexions i discussions que tindran lloc durant el congrés (conferències, pòsters i taula rodona) crearan un nou àmbit d’estudi pràctic com teòric. Un dels aspectes fonamentals de la proposta és la seva interdisciplinarietat, ja que el tema de les fronteres serà abordat a partir d’aspectes d’ordre cultural, econòmic, històric, artístic, geogràfic, polític o sociològic.
El Congrés vol començar a desenclavar les estanques relacions històriques, i entendre la tendència històrica i l’actual de l’ús de les fronteres a Europa i la seva superació, tant a nivell local com estatal, dins la UE.

Divendres· Vendredi 19
Puigcerdà (Museu Cerdà de Puigcerdà)
18:15 Obertura de portes · Ouverture des portes
19:00 Inauguració· Inauguration
19:45 – 20:15 Presentació· Présentation
Oscar Jané i Queralt Solé (Universitat de Barcelona, Mirmanda)
En les fronteres d’Europa
Dans les frontières de l’Europe
20:15 – 21:00 Conferència inaugural · Conférence inaugurale: Joan R. Resina (Univ. Stanford, USA)
Exotisme familiar. Verdaguer a la frontera
Exotisme familier. Verdaguer dans la frontière
Dissabte· Samedi 20 –
Bellver de Cerdanya (Centre Cívic Les Escoles Velles)
9:45 – 10:30 Joan Nogué (UdG, Geògraf, Observatori
del Paisatge)
Els límits territorials contemporanis: de la nitidesa a la hibridació
Les limites territoriales contemporaines: de la nitidité à l’hybridation
10:30 – 11:15 Renaud Morieux (Univ. Lille 3, historien)
Dels Pirineus a la Manxa, de la Manxa als Pirineus. Aproximacions històriques comparades de les fronteres líquides
Des Pyrénées à la Manche, de la Manche aux Pyrénées. Approches historiques comparées des frontières liquides
11:15 – 11:45 Discussió-Debat · Discussion-Débat
11:45 – 12:30 Pausa-cafè i Relació de Pòsters (I) Pause-café et Relation des Posters (I)
12:30 – 13:15 Patrice Vermeren (Univ. Paris VIII, philosophe)
La philosophie dans les frontières
La philosophie dans les frontières
13:15 – 13:30 Discussió-Debat · Discussion-Débat
Dinar · Déjeuner

16:00 – 16:45 Simona Skrabec (traductora, escriptora
i assagista eslovena)
Unes sabates per als peus nus
Des chaussures pour les pieds nus
16:45 – 17:30 José Enrique Gargallo (Universitat de Barcelona, lingüista)
Fronteres i llengües: Europa i el món romànic
Frontières et langues: l’Europe et le monde romain
17:30 – 18:00 Discussió-Debat · Discussion-Débat
18:00 – 18:30 Pausa i Relació de Pòsters (II) · Pause-café et Relation des Posters (II)
18:30 – 19:15 Hervé Fischer (Artista-filòsof,
Québec) És possible una ‘mitanàlisi’ de la frontera?
Une mythanalyse de la frontière est-elle possible?
19:15 – 19:45 Discussió-Debat · Discussion-Débat
Diumenge· Dimanche 21 – Llívia
(Farmàcia Museu de Llívia)
10:00 – 13:30 Taula rodona· Table ronde: Les fronteres a Europa / Les frontières en Europe
Moderador · Modérateur: Carles Pont (Dpt. Comunicació
UPF i director de la revista Cadí-Pedraforca)
Intervenen:
Mme. Marie Thérèse Sanchez Schmid (Eurodiputada, França)
Sr. Jordi Fernàndez-Cuadrench (Director de la Casa de la Generalitat de Perpinyà)
Sr. Joan Rafel Micó (Director del Centre de Recerca Sociològica
de l’Institut d’Estudis Andorrans)
Sr. Joaquim Llimona (President del Consell Català del Moviment
Europeu, Prof. de Dret europeu, UB)
Sr. Oriol Aspachs (Departament d’Economia Europea, Àrea d’Estudis i Anàlisi Econòmica de “la Caixa”)
Sr. Arcadi Castilló (IDAPA, Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran)
13:30 – 14:00 Debat General · Débat Général
14:00 Cloenda · Clôture

----------------------
Coordinadors del Congrés: Oscar Jané i Queralt Solé.
* La inscripció al Congrés és gratuïta i la seva assistència dóna dret a:
- Certificat d’assistència.
- 30 % de descompte en els dos llibres que es derivaran del congrés.
+ info: http://mirmanda.blogspot.com i info@mirmanda.com
* PRIMER FRONT - Exposició fotogràfica d’Ernest Abentín (1972) que aporta la seva mirada sobre les fronteres.
Al Centre Cívic Escoles Velles de Bellver de Cerdanya del 19 de març a l’11 d’abril de 2010.

----------------------------------------------------------------------------------

PROGRAMA I BUTLLETA D'INSCRIPCIÓ A:

http://www.mirmanda.com/prog/2010/poster_programa.pdf

NOVETAT EDITORIAL: ÍNDEX DE LA GUERRA CIVIL A LA RIBAGORÇA

2010-03-08T14:31:00.004+01:00

BARRULL, Carles; JANÉ, Oscar (eds); La Guerra Civil a la Ribagorça: Textos i pensaments sobre la República, la Guerra i l'exili al Pirineu, Monografies RipacurtiaCERIb-Pagès Eds, Benavarri, 2010, 252 pàgs (16x23 cms).

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Índex
Presentació................................................................................................................ 5
Presentación.............................................................................................................. 9
Obertura................................................................................................................... 13
La Guerra Civil Espanyola: algunes claus interpretatives, Jaume Barrull Pelegrí...................................................................................................................... 15
Ideologies i persones............................................................................................... 27
Anarquismos y otras figuras. Las repercusiones de la “militancia” en la represión franquista hacia las mujeres, Irene Abad Buil....................................................... 29
Joaquim Maurín, teòric de la Revolució socialista, Ferran Aisa Pàmpols........... 43
Exilis........................................................................................................................ 67
La vida de los exiliados y militantes de base en el sur de Francia, Jean-Pierre Amalric .................................................................................................................... 69
La presencia y la relación de los Pirineos franceses con la Guerra Civil, José Cubero...................................................................................................................... 81
La Guerra Civil, los refugiados y Francia, Bartolomé Bennassar...........................99
Realitat local...........................................................................................................107
La postguerra militaritzada. La presència militar als Pirineus durant els anys 40, Josep Calvet Bellera............................................................................................... 109
El front ribagorçà-pallarès, Manel Gimeno Llardén............................................ 127
Religiositat popular i anticlericalisme en la societat prepirinenca: alguns exemples a propòsit de la Ribagorça (1930-1940), Carles Barrull Perna.............137
L’exili pirinenc cap a França: el cas d’una família ribagorçana segons la correspondència femenina (s. xix i xx), Oscar Jané Checa...................................153
Grups oblidats....................................................................................................... 173
Dona, guerra i postguerra a les terres pirinenques, Antonieta Jarne Mòdol...... 175
La infancia y los olvidados de la Guerra Civil, Enrique Satué Oliván..................187
Repressió i resistències..........................................................................................199
Maquis de la Terreta a la Llitera, Ferran Sànchez Agustí.................................... 201
Violències a la Ribagorça durant la Guerra Civil Espanyola: el cas de Benavarri a partir de la Causa General, Queralt Solé Barjau...................................................213
Resums................................................................................................................... 229

CAT/ESP NOVETAT EDITORIAL: PRESENTACIÓ DE LA GUERRA CIVIL A LA RIBAGORÇA

2010-03-08T13:28:00.004+01:00

BARRULL, Carles; JANÉ, Oscar (eds); La Guerra Civil a la Ribagorça: Textos i pensaments sobre la República, la Guerra i l'exili al Pirineu, Monografies RipacurtiaCERIb-Pagès Eds, Benavarri, 2010, 252 pàgs (16x23 cms).

CAT:PRESENTACIÓ

En el 70è aniversari de la Guerra Civil Espanyola, el Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb) va decidir organitzar unes jornades arreu de la Ribagorça amb sessions repartides al llarg dels diferents mesos de l’any 2006. Van ser distribuïdes amb una sèrie de temàtiques que havien de portar llum sobre aspectes desconeguts de la Guerra Civil al Pirineu, concretament a la zona de la Ribagorça històrica (comarques actuals de la Ribagorça, l’Alta Ribagorça, la Llitera i el Cinca Mig).
Amb una conferència cada mes a diferents pobles ribagorçans es va articular una intervenció i la participació de persones interessades en explicar el que saben, pensen o el que els han explicat. La idea fonamental va ser, així, la seva itinerància per cobrir tot aquest territori pirinenc. Les xerrades, debats i conferències van ser destinades a tot tipus d’oients, però principalment als joves i als més grans del país. Les sessions van comptar amb la intervenció d’un especialista per cada tema proposat juntament amb d’altres persones que van intervenir i animar els debats exercint de moderadors. Aquest paper va ser desenvolupat per escriptors, professors d’institut i universitaris, estudiants, etc.
No obstant això, el més important era deixar-ne constància escrita, sobretot perquè la Ribagorça és, si no la única, una de les poques comarques del Pirineu que no disposa d’un estudi monogràfic sobre aquell període, ni tan sols sobre el període previ o posterior. És difícil saber per què, però segurament aquest fet està lligat a la situació geogràfica —per no dir geopolítica— de la Ribagorça, a cavall entre Catalunya i Aragó, frontera amb França... és a dir, en els límits d’aquests territoris. És l’ocasió de parlarne i de donar a conèixer la història, lluny ja d’un profund silenci crònic, a través d’unes pàgines sorgides en part dels estudis dels qui ho han analitzat i, també, de l’espontaneïtat dels qui van participar a les jornades.
La Ribagorça, trilingüe de base, és, a més a més, un territori que ha patit un afebliment demogràfic terrible en el darrer segle, juntament amb els problemes econòmics que això comportà. Pobles, cases i famílies senceres han anat desapareixent del mapa ribagorçà per donar lloc a un desert físic, amb algunes embranzides de recuperació o estancament en els darrers temps. Això, però, no ha motivat un interès primordial des de les ciutats o capitals comarcals, des d’on, malauradament, es dirigeixen els centres d’interès culturals i socials. La Ribagorça, tot i el seu interès històric, segueix essent la gran desconeguda, tant des de dins com des de fora. Les administracions renascudes de la democràcia no han fet res més que centrar les seves preocupacions en una supervivència —comprensible— lligada al desenvolupament econòmic, lluny de qualsevol interès humà i cultural, social d’alguna manera.
Aquest llibre, doncs, intenta explicar alguns fets generals com d’altres més concrets, des d’esdeveniments llegits a gran escala fins a anàlisis de lectura local. Especialistes francesos, aragonesos i catalans es donen cita per a comprendre el desenvolupament de la Guerra Civil a la Ribagorça, en aquesta regió amb triple frontera, on el front va arribar precisament ara fa 70 anys, el 1938.
La Guerra Civil a la Ribagorça pretén atorgar una diversitat de visions prou àmplia per fer-se una idea de la situació prèvia i posterior a la guerra en aquest territori. Jaume Barrull Pelegrí introdueix el tema amb una explicació general sobre la Guerra Civil Espanyola i en dóna algunes claus interpretatives. En un primer bloc hi hem agrupat els treballs d’Irene Abad i de Ferran Aisa al voltant dels temes de l’anarquisme i personatges destacats, com ara Sixto Agudo, Ángeles Blanco o Joaquim Maurín. En un segon terme, hem volgut donar veu a la qüestió de l’exili, essencialment des de França, l’indret on es va refugiar la majoria de ribagorçans i pirinencs en general que van aconseguir creuar la frontera durant la retirada del 1938. Així, destacats historiadors francesos com Jean-Pierre Amalric, José Cubero i Bartolomé Bennassar mostren aquesta relació entre els refugiats de la guerra i França. En un tercer àmbit, hi trobem la realitat local de la Ribagorça.
Des del front ribagorçano-pallarès del 38 fins a la militarització viscuda durant la postguerra, passant per la tradició popular i religiosa del país i alguns casos locals d’emigració i exilis, Josep Calvet, Manel Gimeno, Carles Barrull i Oscar Jané en fan un retrat detingut. En quart lloc, alguns grups oblidats o menystinguts: el paper de les dones i els infants durant la guerra i la postguerra al Pirineu és analitzat per Antonieta Jarne i Enrique Satué. Finalment, el bloc de la repressió i les resistències. L’especialista Ferran Sànchez Agustí estudia i evoca el paper dels maquis a la Terreta, mentre Queralt Solé exposa els resultats de les violències viscudes a la Ribagorça arran de la Causa General, especialment en el cas de Benavarri. Amb aquests capítols i treballs heterogenis esperem haver aconseguit l’objectiu inicial, que no és altre que obtenir una reflexió de conjunt sobre el tema, però sobretot, sobre per què fins avui dia no ha estat possible cap investigació monogràfica sobre aquest ampli territori, sobre l’estat de la qüestió al Pirineu i sobre les pors col·lectives a parlar i mirar de manera sociocèntrica la pròpia història, tenint com a únic motiu la normalitat i la salut moral i humana del país. Volem fer públic també el nostre agraïment als participants, als habitants dels diferents pobles de la Ribagorça que van demostrar que, efectivament, era necessari tirar endavant aquest projecte i posar sobre el paper els diferents estudis així com aquells que no van tractar-se directament. Al mateix temps hem de reconèixer l’esforç i la paciència dels autors que, tres anys després, veuen per fi complert el treball. Per acabar, també donem les gràcies a totes aquelles persones que, des del CERIb i des de fora ens han ajudat a fer realitat aquest llibre, sens dubte gràcies a una feina desinteressada alimentada, com en el cas de tots, per la il·lusió de donar vida a aquests textos. N’és un exemple l’enorme ajuda de tots aquells que, més enllà dels càrrecs o professions exercides, van voler immiscir-se en el si dels pobles i exercir de moderadors provocant debats i reflexions necessàries: Marcelino Iglesias, Antoni Llevot, Fernando Alvira, José Miguel Pesqué, Javier Díaz, Nàdia Varo, Ferran Sánchez Agustí, Teresa Férriz i Juan Carlos Ferré. També cal agrair les intervencions de José María Azpiroz i de Pelai Pagès, que per raons diverses no queden recollides en aquest llibre. De la mateixa manera, hem de donar les gràcies a les institucions que van donar-nos suport econòmic i logístic per a dur a terme les jornades i aquest llibre (Instituto de Estudios Altoaragoneses, Institut Ramon Muntaner, Institut d’Estudis Ilerdencs, Comarca de la Ribagorza i Comarca de l’Alta Ribagorça) i a tots els municipis —i pobles— que ens van acollir durant la celebració de les diferents jornades, perquè així ha estat possible donar veu a tota una sèrie de qüestions a les quals semblava difícil donar-los-en: Graus, Erill-la-Vall, Peralta de la Sal, Castilló de Sos, El Campell, El Pont de Suert, Les Paüls, Bonansa, Fonts, Benavarri, Benasc i Vilaller. Això no treu que molts altres indrets haurien volgut i pogut ser-ne la seu, però, evidentment, calia fer una tria arreu del territori, raó per la qual també estan representats en els diferents articles que aquí trobaran.
Aquesta és una finestra, potser una de les primeres, per les quals es podrà llegir i captar moments de la història ribagorçana i pirinenca del darrer segle. La il·lusió i part del nostre objectiu seria veure néixer altres estudis més aprofundits, així com en d’altres aspectes i temes de la història del país.
Benavarri, 15 de setembre de 2009
Carles Barrull i Oscar Jané
-----------------------------------------------------------------
ESP: PRESENTACIÓN

En ocasión del 70 aniversario de la Guerra Civil Española, el Centro de Estudios Ribagorzanos (CERIb) decidió organizar unas jornadas a través de la Ribagorza con sesiones repartidas a lo largo de los diferentes meses del año 2006. Fueron distribuidas con una serie de temáticas que debían aportar luz sobre aspectos desconocidos de la Guerra Civil en el Pirineo, especialmente en la zona de la Ribagorza histórica (comarcas actuales de la Ribagorza, Alta Ribagorça, la Litera y el Cinca Medio).
Con una conferencia cada mes en diferentes pueblos ribagorzanos se articularon una intervención y la participación de personas interesadas en explicar lo que saben, piensan o lo que les han explicado. La idea fundamental fue así su itinerancia, para cubrir todo este territorio pirenaico. Las charlas, debates y conferencias fueron destinadas a todo tipo de oyente, pero principalmente para los jóvenes y los más mayores del país. Las sesiones contaron con la participación de un especialista para cada tema propuesto, junto a otras personas que intervinieron y animaron los debates ejerciendo de moderadores. Este papel fue desarrollado por escritores, profesores de instituto y universitarios, estudiantes, etc.
No obstante, lo más importante era dejar constancia escrita de todo ello, tarde o temprano, sobretodo porque la Ribagorza es, si no la única, una de las pocas comarcas del Pirineo que no dispone aun de un estudio monográfico sobre aquel período, ni tan solo previo o posterior. Es difícil saber por qué, pero seguramente este hecho está relacionado con la situación geográfica —por no decir geopolítica— de la Ribagorza, a caballo entre Cataluña y Aragón, frontera con Francia... es decir, en los límites de estos territorios. Es la ocasión de hablar de ello y de dar a conocer la historia, lejos ya de un profundo silencio crónico, a través de unas páginas surgidas en parte de los estudios de quienes lo han analizado y, también, de la espontaneidad de quienes participaron en las jornadas.
La Ribagorza, trilingüe de base, es, además, un territorio que ha sufrido un decrecimiento demográfico terrible en el último siglo, junto a los problemas económicos que ello comporta. Pueblos, casas y familias enteras han ido desapareciendo del mapa ribagorzano para dar lugar a un desierto físico, con algunos brotes de recuperación o estancamiento en los últimos tiempos.
Aunque eso no ha motivado un interés primordial desde las ciudades o capitales comarcales desde donde, por desgracia, se dirigen los centros de interés culturales y sociales. La Ribagorza, a pesar de su peso histórico, sigue siendo la gran desconocida, tanto desde dentro como desde fuera. Las administraciones renacidas con la democracia no han hecho más que centrar sus preocupaciones en una supervivencia —comprensible— ligada al desarrollo económico, lejos de cualquier interés humano y cultural, social de alguna manera.
Así pues, este libro intenta explicar algunos hechos generales, como otros más concretos, desde acontecimientos leídos a gran escala hasta análisis con lecturas locales. Especialistas franceses, aragoneses y catalanes se dan cita para comprender el desarrollo de la Guerra Civil en la Ribagorza, en esta región con triple frontera, donde el frente llegó hace precisamente 70 años, en 1938.
La Guerra Civil en la Ribagorza pretende otorgar una diversidad de visiones suficientemente amplia para obtener una idea de la situación previa y posterior a la guerra en este territorio. Jaume Barrull Pelegrí abre el tema con una explicación general sobre la Guerra Civil Española y da algunas claves interpretativas. En un primer bloque hemos agrupado los trabajos de Irene Abad y de Ferran Aisa alrededor de las cuestiones del anarquismo y algunos personajes destacados, como por ejemplo Sixto Agudo, Ángeles Blanco o Joaquín Maurín. En segundo lugar, se da voz al tema del exilio, esencialmente desde Francia, lugar donde se refugiaron la mayoría de los ribagorzanos y pirenaicos en general que consiguieron cruzar la frontera el 1938. Así, destacados historiadores franceses como Jean-Pierre Amalric, José Cubero y Bartolomé Bennassar muestran esta relación entre los refugiados de la guerra y Francia. En un tercer ámbito encontramos la realidad local de la Ribagorza. Desde el frente ribagorzanopallarés del 38 hasta la militarización vivida durante la posguerra, pasando por la tradición popular y religiosa del país y algunos casos locales de emigración y exilios, Josep Calvet, Manel Gimeno, Carles Barrull y Oscar Jané realizan un retrato detenido. En cuarto lugar, algunos grupos olvidados o menos valorados: el papel de las mujeres y los niños durante la guerra y la posguerra en el Pirineo es analizado por Antonieta Jarne y Enrique Satué. Por último, el bloque de la represión y las resistencias. El especialista Ferran Sànchez Agustí estudia y evoca el papel de los maquis en la Terreta, mientras Queralt Solé expone los resultados de las violencias vividas en la Ribagorza con la Causa General, especialmente en el caso de Benabarre. Con estos capítulos y trabajos heterogéneos esperamos haber conseguido el objetivo inicial, que no era otro que obtener una reflexión de conjunto sobre el tema, pero sobretodo, sobre por qué hasta hoy no ha sido posible ninguna investigación monográfica sobre este amplio territorio, sobre el estado de la cuestión en el Pirineo y sobre los miedos colectivos a la hora de hablar y mirar de manera sociocéntrica la propia historia, teniendo como único motivo la normalidad y la salud moral y humana del país.
Queremos hacer público también nuestro agradecimiento a los participantes, a los habitantes de los diferentes pueblos de la Ribagorza que han demostrado que, en efecto, era necesario tirar adelante este proyecto y poner sobre papel los diferentes estudios así como aquellos que no se trataron directamente. Al mismo tiempo, hemos de reconocer el esfuerzo y la paciencia de los autores que, tres años después, ven por fin cumplido el trabajo. Por último, también damos las gracias a todas aquellas personas que, desde el CERIb desde fuera, nos han ayudado a hacer realidad este libro, sin duda de manera desinteresada y alimentada por la ilusión de dar vida a estos textos. Un ejemplo de ello ha sido la enorme ayuda de todos aquellos que, más allá de cargos y profesiones, quisieron interrelacionarse con la gente y los pueblos ejerciendo de moderadores, provocando debates y reflexiones necesarias: Marcelino Iglesias, Antoni Llevot, Fernando Alvira, José Miguel Pesqué, Javier Díaz, Nàdia Varo, Ferran Sànchez Agustí, Teresa Férriz y Juan Carlos Ferré. También agradecer las intervenciones de José María Azpiroz y Pelai Pagès que, por razones diversas, no quedan recogidas en este libro.
Igualmente, hemos de dar las gracias a las instituciones que nos dieron apoyo económico y logístico para llevar a cabo las jornadas y este libro (Instituto de Estudios Altoaragoneses, Institut Ramon Muntaner, Institut d’Estudis Ilerdencs, Comarca de la Ribagorza y Comarca de l’Alta Ribagorça) y a todos los municipios —y pueblos— que nos acogieron durante las diferentes jornadas, siendo así posible dar voz a toda una serie de cuestiones: Graus, Erill-la-Vall, Peralta de la Sal, Castejón de Sos, Alcampell, El Pont de Suert, Laspaúles, Bonansa, Fonz, Benabarre, Benasque y Vilaller. Muchos otros lugares expresaron su voluntad de ser sede de las jornadas, pero, evidentemente, hacía falta restringir y seleccionar a través del territorio, aunque por esa razón también están representados en los diferentes artículos que aquí encontrarán.
Esta es una ventana, quizá una de las primeras, por las cuales se podrá leer y captar momentos de la historia ribagorzana y pirenaica del último siglo. La ilusión, y parte de nuestro objetivo, sería ver nacer otros estudios más profundizados, en este y otros temas de la historia del país.
Benabarre, 15 de septiembre de 2009
Carles Barrull y Oscar Jané

Desacuerdo con el plan de la "autopista eléctrica" Peñalba-Monzón-Isona

2010-03-08T09:27:00.005+01:00

De: http://sapeira.blogspot.com/2010/03/la-diputacio-dosca-es-posiciona-contra.html

la Diputación de Huesca aprueba una moción contra la MAT del Pallars

2010-03-08T09:25:00.002+01:00

De: http://sapeira.blogspot.com/2010/03/la-diputacio-dosca-es-posiciona-contra.html

Las Cortes piden estudiar el coste económico de la Ley de Lenguas

2010-03-08T09:21:00.002+01:00

También sugieren proteger las hablas locales
25/02/2010 EUROPA PRESS / ZARAGOZA

Temas relacionados
PSOE Cortes de Aragón ley de lenguas Adolfo barrena iu
El Pleno de las Cortes de Aragón aprobó en la tarde de hoy, jueves 25 de febrero, una moción del Grupo Popular (PP) enmendada parcialmente por el PAR, mediante la cual la Cámara solicitó que se estudie el coste económico de la aplicación de la Ley de Lenguas y que se protejan las hablas locales del aragonés y el catalán. La diputada del PAR, María Herrero, vio aprobadas dos enmiendas parciales por parte del parlamentario popular Miguel Navarro, de tal manera que los tres primeros puntos de la iniciativa original fueron sustituidos por otro enunciado de los regionalistas.
Así, los Grupos de PSOE, PP y PAR aprobaron la propuesta de elaborar un estudio económico que incluya el coste aproximado de esta Ley para las diferentes instituciones, "previendo la dotación de financiación y recursos suficientes a destinar a las Administraciones locales para dar cumplimiento" a la Ley. Otro punto del texto aprobado urgía al Gobierno autónomo a aprobar las medidas oportunas para "preservar las modalidades lingüísticas de Aragón", incluyendo en las normas y reglas de uso de "las lenguas propias", aragonés y catalán, las variedades locales "de nuestro rico patrimonio que han perdurado a lo largo de los siglos".
En su intervención, Miguel Navarro expresó que el artículo de la Ley de Lenguas relativo a las lenguas propias "sólo se refiere al catalán y el aragonés", sin tener en cuenta las "modalidades" de cada zona. El parlamentario popular criticó que en la Enseñanza no universitaria se impartan clases del aragonés común y el catalán normativo, con el riesgo de que ambos "desplacen" a las modalidades "autóctonas", es decir, las hablas locales.
Añadió que "no sabemos lo que nos va a costar" la aplicación de esta Ley. Navarro resaltó que, "paradójicamente", no está consignada partida alguna para esta materia en los Presupuestos de la Comunidad Autónoma para 2010, meses después de que las Cortes aprobaran la Ley de Lenguas. La moción del PP aprobada rechaza, igualmente, que el Departamento de Educación, Cultura y Deporte incremente su plantilla de personal por la aplicación de la Ley de Lenguas.
Asimismo, el texto aprobado urge al Gobierno de Aragón a que dé cuenta a la Comisión de Cultura de las Cortes de todas las disposiciones que adopte para desarrollar los artículos de la Ley de Lenguas relativos a la enseñanza de las lenguas propias y su uso curricular. El socialista Carlos Alvarez defendió la Ley de Lenguas y dijo que "por fin" la legislación aragonesa "reconoce los derechos lingüísticos de todos los aragoneses, no de casi todos, como hasta ahora".
El portavoz socialista de Cultura indicó asimismo que la Ley establece "con claridad" los plazos de aplicación de la misma y expresó que la consejera de Educación, María Victoria Broto, informará a la Comisión de Educación de las Cortes cada principio de curso sobre las previsiones docentes respecto de ambas lenguas y recordó que es tradición que comparezca cada principio de curso. El diputado de IU, Adolfo Barrena, rechazó la iniciativa y consideró que "es un derecho de la ciudadanía aragonesa" la protección y uso del aragonés y el catalán. El dirigente de IU dijo que esta iniciativa forma parte de la "campaña" del PP contra el reconocimiento normativo del aragonés y el catalán de Aragón.
El portavoz de Chunta Aragonesista (CHA), Chesús Bernal, apoyó la realización de un estudio económico sobre la aplicación de la Ley, tras lo que se mostró favorable a analizar con transparencia el desarrollo de esta norma, al igual que en el resto de las acciones del Gobierno de Aragón.
De: http://elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=562523&page=1#EnlaceComentarios

Las Cortes piden estudiar el coste económico de la Ley de Lenguas

2010-03-08T09:21:00.000+01:00

También sugieren proteger las hablas locales
25/02/2010 EUROPA PRESS / ZARAGOZA

El Pleno de las Cortes de Aragón aprobó en la tarde de hoy, jueves 25 de febrero, una moción del Grupo Popular (PP) enmendada parcialmente por el PAR, mediante la cual la Cámara solicitó que se estudie el coste económico de la aplicación de la Ley de Lenguas y que se protejan las hablas locales del aragonés y el catalán. La diputada del PAR, María Herrero, vio aprobadas dos enmiendas parciales por parte del parlamentario popular Miguel Navarro, de tal manera que los tres primeros puntos de la iniciativa original fueron sustituidos por otro enunciado de los regionalistas.
Así, los Grupos de PSOE, PP y PAR aprobaron la propuesta de elaborar un estudio económico que incluya el coste aproximado de esta Ley para las diferentes instituciones, "previendo la dotación de financiación y recursos suficientes a destinar a las Administraciones locales para dar cumplimiento" a la Ley. Otro punto del texto aprobado urgía al Gobierno autónomo a aprobar las medidas oportunas para "preservar las modalidades lingüísticas de Aragón", incluyendo en las normas y reglas de uso de "las lenguas propias", aragonés y catalán, las variedades locales "de nuestro rico patrimonio que han perdurado a lo largo de los siglos".
En su intervención, Miguel Navarro expresó que el artículo de la Ley de Lenguas relativo a las lenguas propias "sólo se refiere al catalán y el aragonés", sin tener en cuenta las "modalidades" de cada zona. El parlamentario popular criticó que en la Enseñanza no universitaria se impartan clases del aragonés común y el catalán normativo, con el riesgo de que ambos "desplacen" a las modalidades "autóctonas", es decir, las hablas locales.
Añadió que "no sabemos lo que nos va a costar" la aplicación de esta Ley. Navarro resaltó que, "paradójicamente", no está consignada partida alguna para esta materia en los Presupuestos de la Comunidad Autónoma para 2010, meses después de que las Cortes aprobaran la Ley de Lenguas. La moción del PP aprobada rechaza, igualmente, que el Departamento de Educación, Cultura y Deporte incremente su plantilla de personal por la aplicación de la Ley de Lenguas.
Asimismo, el texto aprobado urge al Gobierno de Aragón a que dé cuenta a la Comisión de Cultura de las Cortes de todas las disposiciones que adopte para desarrollar los artículos de la Ley de Lenguas relativos a la enseñanza de las lenguas propias y su uso curricular. El socialista Carlos Alvarez defendió la Ley de Lenguas y dijo que "por fin" la legislación aragonesa "reconoce los derechos lingüísticos de todos los aragoneses, no de casi todos, como hasta ahora".
El portavoz socialista de Cultura indicó asimismo que la Ley establece "con claridad" los plazos de aplicación de la misma y expresó que la consejera de Educación, María Victoria Broto, informará a la Comisión de Educación de las Cortes cada principio de curso sobre las previsiones docentes respecto de ambas lenguas y recordó que es tradición que comparezca cada principio de curso. El diputado de IU, Adolfo Barrena, rechazó la iniciativa y consideró que "es un derecho de la ciudadanía aragonesa" la protección y uso del aragonés y el catalán. El dirigente de IU dijo que esta iniciativa forma parte de la "campaña" del PP contra el reconocimiento normativo del aragonés y el catalán de Aragón.
El portavoz de Chunta Aragonesista (CHA), Chesús Bernal, apoyó la realización de un estudio económico sobre la aplicación de la Ley, tras lo que se mostró favorable a analizar con transparencia el desarrollo de esta norma, al igual que en el resto de las acciones del Gobierno de Aragón.
De: http://elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=562523&page=1#EnlaceComentarios

Montanyana: los vecinos piden a Iglesias que mantenga el centro social

2010-03-08T09:18:00.003+01:00

De: http://sapeira.blogspot.com/2010/02/els-veins-de-montanyana-volen-mantenir.html

La Ribagorça recibe ayudas para evitar el abandono de sus pueblos

2010-03-08T09:16:00.001+01:00

De: http://sapeira.blogspot.com/search?updated-max=2010-03-02T04%3A37%3A00-08%3A00&max-results=7

La Plataforma anti MAT se adhiere al Foro por la Legalidad Energética

2010-03-08T09:08:00.004+01:00

DE: http://sapeira.blogspot.com/2010/02/la-plataforma-anti-mat-sadhereix-al.html

CDF lamenta el cambio de los nombres en catalán de las calles del polígono de Fraga

2010-03-08T09:07:00.003+01:00

De: http://sapeira.blogspot.com/2010/02/cdf-es-queixa-dels-canvis-de-carrers.html

PRESENTACIÓ A LLEIDA: MENÚ DE DEGUSTACIÓ DE RAMON SISTAC

2010-02-19T14:05:00.003+01:00

Fronteres / Frontières / Fronteras / Boundaries:

2010-02-17T13:08:00.004+01:00

CONGRÉS INTERNACIONAL "OBSERVAR LES FRONTERES, VEURE EL MÓN".
19-21 de març de 2010 a LA CERDANYA: Puigcerdà, Bellver de Cerdanya, Llívia.
------------------------------------------------------
INFORMACIÓ: català, castellà,francès i anglès.
-------------------------------------------------------
De: http://mirmanda.blogspot.com/2010/01/congres-internacional-observar-les.html
------------------------------------------------------
MAIL: info@mirmanda.com

LA PLATAFORMA CONTRA LA AUTOPISTA ELÉCTRICA MONZÓN-ISONA SE REUNIRÁ DE NUEVO EN ARÉN/ARENY DE NOGUERA

2010-02-17T12:29:00.005+01:00

DE: http://autopistaelectricano.blogspot.com/2010/02/cambio-de-fecha-de-la-proxima-asamblea.html

El próximo sábado 20 de febrero se ha convocado en el Salón de Actos del Ayuntamiento (Planta Baja) de ARÉN/ARENY DE NOGUERA una nueva reunión de la Plataforma contra laAutopista Eléctrica Montzón-Isona. El Orden del día de la reunión es el siguiente:

ORDEN DEL DÍA

1. Valoración de los actos llevados a cabo por la Plataforma.

2.Reorganización y renovación de responsabilidades.

3.Coordinación y calendario de acciones futuras.
4.¿Qué hacer con las firmas recogidas hasta la fecha?
4.Mociones a los ayuntamientos (seguimiento).
6. Alegaciones y peticiones a los departamentos de Salud, Justicia y Sindic de Greuges.

LA PLATAFORMA CONTRA L'AUTOPISTA ELÈCTRICA MONTSÓ-ISONA ES REUNIRÀ DE NOU A ARENY DE NOGUERA

2010-02-17T12:22:00.003+01:00

De: http://autopistaelectricano.blogspot.com/2010/02/cambio-de-fecha-de-la-proxima-asamblea.html

El proper dissabte 20 de febrer s'h convocat al Saló d'Actes del Ajuntamet (Planta Baixa) d'ARENY DE NOGUERA una nova reunió de la Plataforma contra l'Autopista Elèctrica Montsó-Isona. L'ordre de la Trobada és el següent:

ORDRE DEL DIA:

1. Valoració dels actes portats a terme per la Plataforma.
2. Reorganització i renovació de responsabilitats.
3. Coordinación i calendari d'accions futures.
4. Què fer amb les signatures recollides fins a ara?
5. Mocions als ajuntaments (seguiment).
6. Al·legacions i peticions als departaments de Salut, Justícia i Sindic de Greuges.

Més de 200 persones tallen la carretera a Vielha contra la línia elèctrica Montsó-Isona

2010-01-18T14:05:00.002+01:00

Part dels manifestants aquest diumenge en contra de l'autopista elèctrica del Pallars.

De: http://www.segre.com/nc/noticies/detall-de-la-noticia/article/mes-de-200-persones-tallen-la-carretera-a-vielha-contra-la-linia-electrica-montso-isona/199/

mobilitzacions van repartir fullets als conductors i els van informar de l'impacte de la línia de molt alta tensió

La Guàrdia Civil els va comminar a deixar la via lliure per evitar retencions d'esquiadors a Areny.

Més de 200 persones es van mobilitzar aquest diumenge a Areny de Noguera, a la Ribagorça oscenca, en contra de la línia de molt alta

tensió (MAT) de Montsó a Isona. Els manifestants van tallar cap a les 14.00 hores la N-230 de Lleida a Aran durant uns deu minuts, ja que la Guàrdia Civil els va comminar que deixessin la via lliure per evitar retencions de vehicles, en especial esquiadors que es dirigien a les pistes de la Val. La plataforma organitzadora va qualificar d'èxit l'acte pel seguiment de la iniciativa. També van repartir fulls informatius als conductors.

Josep de Moner
josep de moner arenyLa Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica Montsó-Isona va reunir aquest diumenge més de 200 persones a Areny de Noguera, a la Ribagorça oscenca, en la manifestació contra el projecte de Red Eléctrica de España (REE) per construir una línia de molt alta tensió (MAT), la denominada autopista elèctrica de 400 KW entre Aragó i el Pallars Jussà. Els organitzadors van llegir un manifest de denúncia centrat en el gran impacte ambiental que provocaria aquest projecte al territori i van exigir la retirada del mateix ara. Cap a les 14.00 hores van tallar la N-230 al seu pas per la població oscenca i van repartir díptics i van informar els conductors. Segons l'organització, molts d'ells van recolzar l'oposició contra la MAT. Entre els seus lemes, la plataforma va exigir "Més informació, menys alta tensió. La Guàrdia Civil va fer acte de presència en el moment en què els manifestants van tallar la nacional per evitar retencions, ja que aquesta carretera és molt freqüentada per esquiadors, de manera que es van retirar de seguida i van deixar el pas lliure als vehicles. Durant tot el matí es van recollir firmes a favor de la retirada de la MAT. Entre els actes que es van portar a terme s'ha de destacar la confecció d'un mural pintat col·lectivament, la instal·lació d'uns plafons informatius que van despertar l'interès dels assistents, la recollida de firmes i la venda de samarretes elaborades per a l'acte. Els promotors de la mobilització van suspendre els actes lúdics i musicals a causa de la mort del nen de dos anys a Berganui i també van guardar un minut de silenci per la inesperada tragèdia (més informació a la pàgina 10). La plataforma contrària a la construcció de la MAT de Montsó a Isona ja ha organitzat diversos actes de protesta, a més de conferències i xarrades. L'any passat va desplegar pancartes a Tremp i ja va abordar campanyes informatives dirigides als veïns d'Eroles, Fígols, Viladomat, Tremp, Suterranya, Abella de la Conca i Isona, entre altra poblacions.

La Plataforma contra la Autopista Eléctrica suspende los actos lúdicos tras la muerte de un niño en Arén

2010-01-18T12:55:00.001+01:00

http://www.aragonradio.es/index.php/mod.noticias/mem.detalle/idnoticia.35019/relcategoria.1031/idmenu.33/chk.326ee5bdcae11b9e5aa7ab9713c56c39.html

17-01-2010 por Aragón Radio
La Plataforma contra la Autopista Eléctrica entre Peñalba, Monzón e Isona ha organizado, este domingo, un acto reivindicativo en Arén, en Huesca. Y es que Arén, junto a Sopeira, sería uno de los municipios más afectados por el nuevo proyecto de aumento de la capacidad de transporte de la línea eléctrica Pobla de Segur, término de Foradada.

Asimismo, la Plataforma ha suspendido los actos lúdicos que había previsto para este domingo por la muerte de un niño de poco más de dos años que falleció ayer al caerle encima una roca que se desprendió de una ladera, en Berganuy, perteneciente al municipio oscense de Arén.

Al parecer, la víctima, residente en Barcelona, estaba jugando con su hermano cuando se subió a una ladera y la piedra se desprendió, impactándole en la cabeza. El hermano mayor resultó ileso.

Manifestación en Arén contra la línea eléctrica

2010-01-18T12:47:00.002+01:00

Manifestación en Arén contra la línea eléctrica
La Plataforma Unitaria contra la Autopista Eléctrica Monzón-Isona organizó ayer una manifestación contra la autopista Eléctrica Monzón-Isona y el proyecto de aumento de la capacidad de transporte de la línea de alta tensión, Foradada del Toscar-La Pobla de Segur, en el municipio de Arén. El acto contó con la asistencia de más de doscientas personas, quienes cortaron la carretera N-230, a la altura de Arén, y repartieron dípticos con el lema "Más información, menos alta tensión" a los conductores, indicaron fuentes del colectivo en una nota. Además, los organizadores guardaron un minuto de silencio por la muerte del niño de dos años que se produjo en el núcleo de Berganuy, perteneciente al término municipal de Arén, del que informó ayer DIARIO DEL ALTOARAGÓN.
DE: http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=610192

Arén acoge la jornada reivindicativa contra la Autopista Eléctrica Monzón-Isona

2010-01-18T12:13:00.002+01:00

La localidad ribagorzana de Arén acogía en la mañana de este domingo una acción informativa y reivindicativa contra los planes de Red Eléctrica Española S.A. (REESA) de aumentar la capacidad de transporte de la línea Foradada de Toscar-Pobla de Segur y de crear la Autopista Eléctrica Monzón-Isona convocada por la Plataforma Unitaria contra la Autopista Eléctrica. Era una jornada en la que se esperaban realizar actos lúdicos, pero estos se tenían que suspender debido al fallecimiento de un niño en la localidad tras un trágico accidente mientras jugaba en su finca
El objetivo de la jornada según apuntaba Eduardo Pueyo, portavoz de la zona aragonesa de la plataforma, era informar a la población de los planes de la empresa Red Eléctrica Española en la zona. Una zona como apuntaba Pueyo muy castigada ya de por sí por obras hidráulicas y eléctricas.
Un vecino de la zona, Pere Nogues, presente en la reivindicación afirmaba que algunas torretas que se pretenden utilizar en este proyecto pasan a tan sólo quince metros de su vivienda. Afirmaba que la empresa no ha dado ninguna explicación de sus planes y el Ayuntamiento de Tremp (Lleida), al que pertenece, sólo se ha dedicado a realizar estudios de impacto medio ambiental, ya que es una zona rica en fauna con diversas aves, pero que no se han preocupado de las afecciones que se puedan causar a la población.
Afecciones que según comentaba Eduardo Pueyo son muy graves, ya que por los datos aportados por la plataforma se desprende que la leucemia infantil podría aumentar en un 2,7%, mientras que el cáncer en el cerebro aumentaría en un 2,4%. Datos muy graves decía Pueyo que solicitaba a las administraciones políticas que no se dejen amedrentar por grandes proyectos económicos y defiendan a la población de esa zona.
El acto se llevaba a cabo en la N-230 a la altura del Camping de Arén con la participación de numerosos colectivos vecinales de todas las zonas afectadas por este proyecto. Cabe destacar, que en la provincia de Huesca son 78 los ayuntamientos afectados por este proyecto, y todos se muestran contrarios al mismo.
De: http://www.radiohuesca.com/Noticia.aspx?codigo=406395

La concentración contra la autopista eléctrica suspende los actos más lúdicos

2010-01-18T10:39:00.001+01:00

DE: http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=553087
18/01/2010 EL PERIÓDICO

La Plataforma contra la Autopista Eléctrica Monzón-Isona celebró ayer la concentración programada contra los proyectos para aumentar la capacidad de transporte de la línea de alta tensión Foradada del Toscar-Pobla de Segur y de establecer una línea de 400.000 voltios entre Peñalba, Monzón e Isona. El fallecimiento de un niño en el núcleo de Berganuy obligó a suspender la parte más lúdica de la convocatoria, con el acompañamiento musical. Además, el colectivo guardó un minuto de silencio alrededor de las dos de la tarde en memoria del pequeño.
Según explicó Carles Barrull, secretario general del CERIb-Centro de Estudios Ribagorzanos, el acto contó con la presencia de más de dos centenares de personas, "un éxito", según los convocantes. Tras el minuto de silencio, los portavoces leyeron el manifiesto fundacional y un comunicado de la plataforma. A continuación, los manifestantes cortaron la carretera N-230 durante unos minutos en señal de protesta.
En el encuentro participaron diferentes colectivos de las zonas afectadas por el proyecto, en Aragón y Cataluña. Barrull, por otra parte, criticó que la parte institucional se desmarcara en febrero de las actuaciones de la plataforma, en referencia a los ayuntamientos que han seguido el proyecto de manera independiente al colectivo.

CAT: CARTELL ACCIÓ AUTOPISTA ELÈCTRICA_MAT A ARENY DE NOGUERA/ARÉN EL 17 DE GENER DE 2010

2009-12-29T00:42:00.003+01:00

ESP: CARTEL ACCIÓN AUTOPISTA ELÉCTRICA MAT EN ARÉN/ARENY DE NOGUERA, 17 DE ENERO DE 2010.

2009-12-29T00:16:00.002+01:00

ESP: ACCIÓN AUTOPISTA ELÉCTRICA-MAT EN ARÉN/ARENY DE NOGUERA: 17 DE ENERO DE 2010

2009-12-28T17:04:00.008+01:00

LUGAR: Campamento de Arén/Areny de Noguera (N-230)
DIA: 17 de enero de 2010
PROGRAMA
11.00 PINTADA DE UN MURAL COLECTIVO / CHOCOLATADA EN EL FUEGO.
12.00 CHOCOLATADA Y MÚSICA EN DIRECTO PARA CALENTAR EL AMBIENTE / TEATRO PARA NIÑOS Y NIÑAS
13.30 LECTURA DE UN COMUNICADO EN CONTRA DEL AUMENTO DE LA CAPACIDAD DE TRANSPORTE DE LA LÍNEA FORADADA DEL TOSCAR-POBLA DE SEGUR
14.00 PAELLA
HABRÁ MESA INFORMATIVA Y CABEZUDOS COLOCADOS PARA INFORMAR Y ATRAER A LA GENTE
PARA MÁS INFORMACIÓN:
http://autopistaelectricano.blogspot.com/
http://laterretaelectrica.blogspot.com/http://
www.cerib.blogspot.com/

CAT: ACCIÓ AUTOPISTA ELÈCTRICA-MAT A ARENY DE NOGUERA: 17 DE GENER DE 2010

2009-12-28T11:38:00.004+01:00

LLOC: Campament d'Areny (N-230)

DIA: 17 de gener de 2010

PROGRAMA

11.00 PINTADA D'UN MURAL COL·LECTIU / XOCOLATADA AL FOC
12.00 XOCOLATADA I MUSICA EN DIRECTE PER A ESCALFAR L'AMBIENT / TEATRE PER A NENS I NENES
13.30 LECTURA D'UN COMUNICAT EN CONTRA DE L'AUGMENT DE LA CAPACITAT DE TRANSPORT DE LA LÍNIA FORADADA DEL TOSCAR-POBLA DE SEGUR
14.00 PAELLA
HI HAURÀ TAULA INFORMATIVA I CAPGROSSOS COL·LOCATS PER A INFORMAR I ATREURE A LA GENT
Per a més informació:
http://autopistaelectricano.blogspot.com/
http://laterretaelectrica.blogspot.com/
http://www.cerib.blogspot.com/

Convergència de la Franja impulsará una campaña de sensibilización sobre la TDT

2009-12-15T19:26:00.003+01:00

FRAGA/. 6 de noviembre.

Convergencia Democrática de la Franja (CDF) impulsará una campaña de sensibilización social y participará en una iniciativa legislativa popular para que, una vez se produzca el apagón analógico (a partir del 1 de enero de 2010), los habitantes del Bajo Cinca puedan seguir sintonizando los canales de la Corporació Catalana de Radio i Televisió. Marta Canales, secretaria de organización de Convergencia Democrática de la Franja, presentó en rueda de prensa estas dos propuestas de su partido en relación al apagón de la televisión analógica y la imposibilidad de ver los canales de la Corporació Catalana de Radio i Televisió en la comarca del Bajo Cinca a través de la TDT.

La campaña de sensibilización social arrancará el 12 de noviembre y llevará como lema “Volem TV3 al TDT”. La fecha elegida no es gratuita: el 12 de noviembre faltarán 50 días para la desconexión analógica. A partir de ese día, miércoles 12 de noviembre, en la sede del partido se llevará una cuenta atrás hasta el 31 de diciembre. Con esta campaña, Convergència Democràtica de la Franja pretende sensibilizar a los habitantes de la comarca del Bajo Cinca de que a partir del 31 de diciembre de 2009 no será posible ver, por TDT, los canales de televisión en lengua catalana, como TV3 o el Canal 33.
La segunda propuesta tiene que ver con la adhesión de Convergència Democràtica de la Fraga a una iniciativa legislativa popular (ILP). Desde diferentes ambitos lingüísticos se pide una solución global a los problemas de recepción de canales de lenguas minoritarias fuera de su territorio. Según Marta Canales, secretaria de Organización de CDF, “no es un problema únicamente de nuestra zona, sino que afecta las televisiones autonómicas de Galicia y el Pais Vasco, cuyas zonas limítrofes tampoco recibirán su señal de la TDT”. Esta iniciativa legislativa popular se apoya en el artículo 11.2 de la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias o Regionales, “que garantiza que la señal de radio y televisión en una lengua minoritaria no quede supeditada a las fronteras administrativas, sino que debe regirse por la zona de habla del idioma”, explicó Marta Canales.
Para que esta inicitiva legislativa popular se estudie en la Mesa del Congreso es necesario recoger 500.000 firmas antes del 24 de marzo de 2010. En Fraga, la recogida de firmas se realizará en la sede de Convergència Democràtica de la Franja, de lunes a viernes, de 19 a 21 horas. Cualquier colectivo interesado se puede adherir a esta iniciativa, y a título individual se puede ser fedatario (persona que recoge y da fe de las firmas). Más información en la web www.televisiosensefronteres.cat.
Convergència Democràtica de la Franja pide que esta situación se resuelva a nivel estatal, tal y como se ha vertebrado el despliege de la Televisión Digital Terrestre.

SITUACIÓN ACTUALEl 31 de diciembre de 2009 se procederá al apagón analógico del repetidor de Alpicat, que permite la emisión de los canales de lengua catalana a 18 municipios de Huesca y Zaragoza. A partir de ese momento, solo exisitirá la emisión de la televisión digital terrestre (TDT) que no garantiza la recepción de estos canales fuera del territorio catalán. Actualmente, hay reuniones entre los servicios técnicos de las consejerías del Gobierno de Aragón y de la Generalitat de Cataluña, pero no hay ningún informe técnico, ni un acuerdo de reciprocidad. Ninguna administración garantiza el derecho expresado en la Ley estatal, de seguir recibiendo los mismos productos televisivos que con la televisión analógica.

http://www.lavozdelbajocinca.com/index.php?option=com_content&task=view&id=3386&Itemid=32

LA FRANJA DE PONENT POT QUEDAR-SE SENSE TELEVISIÓ EN CATALÀ

2009-12-15T19:15:00.003+01:00

Notícies
LA FRANJA DE PONENT POT QUEDAR-SE SENSE TELEVISIÓ EN CATALÀ 14.12.2009 - 09:07
La situació de la Franja de Ponent envers l’apagada analògica preocupa a la CCMA Els afectats tenen por de quedar-se sense TV en català, però el Ministeri d’Indústria té l’última paraula Durant la compareixença davant la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), la directora general de la Corporació, Rosa Cullell, ha assegurat que estan preocupant-se per la situació de la Franja de Ponent envers la propera apagada analògica. Cullell ha informat que estan estudiant tots els factors tecnològics que afecten la zona, però ha insistit dient que “l’última paraula la té el Ministeri d’Indústria”, que és qui té el poder per donar els permisos corresponents. També ha explicat que representants de Catalunya i Aragó aniran al Ministeri a fer la petició pertinent. També és decisió del Ministeri d’Indústria la situació que s’està vivint amb l’acord de reciprocitat al que van arribar Televisió de Catalunya (TVC) i Canal 9. Mentre que no hi ha problemes per veure Canal 9 a Catalunya, no passa el mateix al País Valencià. Els membres de govern de la Corporació han assegurat que s’està treballant en aquesta qüestió. Pel que fa al desdoblament de canals que ha de fer TVC amb l’arribada de la televisió digital, la seva directora, Mònica Terribas, ha assegurat que la situació econòmica actual no permet fer molts moviments, però que estan preparats per quan el Consell de Govern de la CCMA els indiqui que és el moment idoni per fer-ho. “La lluita és dura i el tema no està gens fàcil”, ha destacat Terribas. Les campanades a Barcelona La crisi econòmica també és un factor que afecta un altre tema tractat durant la Comissió, que s’ha celebrat aquest divendres al Parlament. Es tracta de la transmissió de les campanades de cap d’any altre cop des de la Torre Agbar de Barcelona i no des d’un altre lloc del territori. La directora de TV3 ha explicat que ho van estar estudiant, però que el pressupost econòmic no ha permès fer un desplegament en un altre indret perquè, per exemple “il·luminar l’església de Taüll suposava uns costos molt alts”. Aquest tema també està relacionat amb la queixa que s’ha fet sobre la poca cobertura que fan els Telenotícies de la cadena de notícies de fora de Barcelona i la seva zona metropolitana. Respecte això, Terribas ha dit que ho estan millorant, i un exemple d’això, com ha volgut destacar la directora de la televisió pública, és el darrer informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), en el que s’especifica que “hi ha hagut millores en aquest aspecte”.

http://www.radiocatalunya.ca/noticia/18193/

Torna l'anticatalanisme del PP

2009-12-15T19:12:00.002+01:00

http://politica.e-noticies.cat/torna-lanticatalanisme-del-pp-35831.html
Els 'populars' d'Aragó denuncien la "imposición del catalán" en una falca radiofònica

El PP d'Aragó ha fet una falca publicitària en la que denuncia l'utilització del català en aquests comunitat autònoma, tal i com ha informat El món a RAC 1. En aquesta falca, una dona pregunta si "podría decirme donde está la plaza del Pilar?". "Giri a la dreta i tot recte", li contesten.
La resposta en català provoca un daltabaix a la senyora incapaç de trobar la plaça del Pilar, que visiblement alterada replica "pero… como dice usted?". Una veu en off indica que "seguramente que a ti tampoco te parece normal. No a la imposición del catalán, no a la ley del PSOE".

XERRADA INFORMATIVA DE LA PLATAFORMA CONTRA L'AUTOPISTA ELÈCTRICA A ESPLUGA DE SERRA

2009-12-15T16:27:00.005+01:00

DE: http://autopistaelectricano.blogspot.com/2009/12/aco.html

Igualment, com dèiem, la xerrada informativa celebrada diumenge passat a Espluga de Serra-La Terreta, es va centrar en el projecte de "recrecimiento" de la línia Foradada del Toscar-Pobla de Segur, que afecta directament La Terreta. En aquest cas, com recull el diari La Mañana, es va tornar a insistir en la necessitat de denunciar les pràctiques de desinformació portades a terme per REESA i les administracions públiques (i especialment pels ajuntaments afectats a un costat i a l'altre del Noguera-Ribagorzana) i en la urgència de convocar mobilitzacions que, en un ambient festiu, facin visible aquesta gravísima amenaça tirant al trast els desitjos dels poderosos que volen ocultar-la a les seves víctimes impedint-los fins i tot el dret a defensar-se.Podem, en definitiva, felicitar-nos per l'èxit d'aquestes convocatòries i per les mobilitzacions (imprescindibles a causa de la urgència) programades, però, fent una petita autocrítica, sembla necessari en aquests moments reforçar encara més (darrere d'una major eficàcia) l'organització interna de la Plataforma per al que convindria, sobretot en el costat aragonès, despertar de la certa relaxació en la qual vivim des que les notícies en relació amb l'Autopista Elèctrica han passat a un segon pla. Al cap i a la fi, ens vam jugar ni més ni menys que la nostra salut i el futur dels nostres pobles i del nostre medi ambient. Cal, en fi, com assenyala el ja citat portaveu de la nostra Plataforma fer arribar a la població la denúncia de la connivència dels poders públics amb els interessos de les companyies electricas, els perills que aquest tipus d'instal·lacions comporten per a la salut i sobretot el greu atemptat que suposen per al desenvolupament de les nostres comarques doncs "aquest tipus d'instal·lacions són justament el contrari a la proximitat entre la producció i el consum de l'energia i per tant representen un model de desenvolupament contrari a tota lògica i la lluita contra aquest tipus d'infraestructures suposa molt més que l'oposició a una obra concreta, és la materialització d'una aposta per un model de societat sostenible, lliure i democràtica".

De: http://autopistaelectricano.blogspot.com/2009/12/aco.html

GRUP MIRMANDA A EL CAMPELL/ALCAMPELL

2009-12-09T12:20:00.002+01:00

ESP: ENCUENTRO DE LA “RED TRANSPIRENAICA PARA EL ESTUDIO DE EGO

2009-12-09T10:13:00.004+01:00

(PROYECTO FINANCIADO POR LA COMUNIDAD DE TRABAJO DE LOS PIRINEOS )
11 DE DICIEMBRE DE 2009
Sala d’Actes del Departament d’Història Moderna i Contemporània. FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES. UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA-BELLATERRA.

10.00 h. Patrice Poujade (Université de Toulouse-Le Mirail):: Presentación de les Red
10.15 h. Ignasi Fernández Terricabras (Universitat Autònoma de Barcelona):: Presentación de las jornadas
10.30 h. Òscar Jané Checa (Universitat de Barcelona):Presentación del inventario de diarios y
memorias personales del Grup Manuscrits
11.00 h. Receso
11.30 h. Sylvie Mouysset (Université de Toulouse-Le Mirail): Estado de la investigación en Francia
12.15 h. Carles Barrull (Instituto de Estudios Altoaragoneses): Presentación del Instituto de
Estudios Altoaragoneses
12.45 h. Debate
13.30 h. Comida
16.00 h. Vicent J. Escartí (Universitat de València): Memorialística valenciana en la época
moderna (siglos XV-XIX)
16.45 h. Giovanni Ciappelli (Università degli Studi di
Trento): Dietarios y memorias: límites y posibilidades
17.30 h. Debate
18.30 h. Cierre
*Investigadores invitados :
Biblioteca Episcopal de Vic: Rafael Ginebra.
Casa de Velázquez: Stéphane Michonneau.
Instituto de Estudios Altoaragoneses: Angel Gari.
Universitat de Barcelona: Ernest Belenguer, Jaume Dantí.
Universitat de Girona: Albert Rossich, Xavier Torres, Pep
Valsalobre.
Universidad de Perpinyà: Joan Peytaví.
*Organiza: Grup de Recerca Manuscrits (Universitat Autònoma de Barcelona), Instituto de Estudios Altoaragoneses, FRAMESPA-UMR 5136 (Université de Toulouse-Le Mirail)
*Con el patrocinio de: Generalitat de Catalunya, Diputación General de Aragón, Conseil Régional de Midi-Pyrénées..

CAT: TROBADA INTERNACIONAL : XARXA TRANSPIRINENCA PER ALS ESTUDIS DELS EGO-DOCUMENTS A L'ÈPOCA MODERNA

2009-12-09T09:06:00.006+01:00

(PROJECTE FINANÇAT PER LA COMUNITAT DE TREBALL DELS PIRINEUS)
11 DE DESEMBRE DE 2009
Sala d’Actes del Departament d’Història Moderna i Contemporània
FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES. UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

10.00 h. Patrice Poujade (Université de Toulouse-Le Mirail):: Presentació de la xarxa
10.15 h. Ignasi Fernández Terricabras (Universitat Autònoma de Barcelona):: Presentació de les jornades
10.30 h. Òscar Jané Checa (Universitat de Barcelona):Presentació de l'inventari de diaris i memòries personals del Grup Manuscrits
11.00 h. Recés
11.30 h. Sylvie Mouysset (Université de Toulouse-Le Mirail):: Estat de la recerca a França
12.15 h. Carles Barrull (Instituto de Estudios Altoaragoneses):: Presentació de l’Instituto de
Estudios Altoaragoneses
12.45 h. Debat
13.30 h. Dinar
16.00 h. Vicent J. Escartí (Universitat de València):Memorialística valenciana a l'època moderna(segles XV-XIX)
16.45 h. Giovanni Ciappelli (Università degli Studi di Trento): Dietaris i memòries: límits i
possibilitats
17.30 h. Debat
18.30 h. Cloenda
*Investigadors convidats :
Biblioteca Episcopal de Vic: Rafael Ginebra.
Casa de Velázquez: Stéphane Michonneau.
Instituto de Estudios Altoaragoneses: Angel Gari.
Universitat de Barcelona: Ernest Belenguer, Jaume Dantí.
Universitat de Girona: Albert Rossich, Xavier Torres, Pep
Valsalobre.
Universitat de Perpinyà: Joan Peytaví.
*Organitza: Grup de Recerca Manuscrits (Universitat
Autònoma de Barcelona), Instituto de Estudios Altoaragoneses, FRAMESPA-UMR 5136 (Université de Toulouse-Le Mirail).
*Amb el suport de: Generalitat de Catalunya, Diputación
General de Aragón, Conseil Régional de Midi-Pyrénées.

CAT:ICF NO ASSISTIRÀ A LA FIRA DEL LLIBRE ARAGONÈS DE MONTSÓ PER LA PRESSÈNCIA DE GRUPS QUE NEGUEN L’ARAGONÈS I EL CATALÀ

2009-12-01T13:16:00.006+01:00

INICIATIVA CULTURAL DE LA FRANJA (ICF) NO ASSISTIRÀ A LA FIRA DEL LLIBRE ARAGONÈS DE MONTSÓ PER LA PRESSÈNCIA DE GRUPS QUE NEGUEN L’AGONÈS I EL CATALÀ.

Iniciativa Cultural de la Franja, entitat integrada per l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, el Centre d’Estudis Ribagorçans i els Consells Locals de la Franja s’ha mostrat interessada en fer arribar la llengua i literatura catalana pròpia de la Franja a la societat aragonesa mitjançant la seua presencia en anteriors edicions a la Fira del Llibre Aragonès, que anualment es celebra a Montsó. Anteriorment havia anunciat que no hi participaria més si es continuava oferint estand i institucionalització a entitats que neguen la presència del català a la Franja, contra la posició de les Universitats, la ciència i la legislació aragonesa.

Amb tot, l’edició de 2009 comptarà amb la participació d’aquests grupuscles que polititzen la llengua i què han estat qüestionats per haver-se manifestat, alguns dels seus membres, juntament amb grups polítics radicals, com Democracia Nacional i el Grup d’Acció Valencianista i haver intentat combatre, mitjançant querelles criminals, als que defensen la posició científica sobre les llengües d’Aragó. Així mateix i ara per ara aquests grupuscles formen part d’alguna plataforma contra les llengües pròpies d’Aragó, juntament amb membres de partits polítics —amb els quals es confonen— amb representació parlamentària.

Iniciativa Cultural de la Franja lamenta la institucionalització d’aquests grups, i manifesta que no participarà en fòrums i demostracions públiques que els legitimin. Iniciativa Cultural de la Franja aposta per la cooficialització, la normalització i la dignificació de la llengua catalana i aragonesa en aquells territoris on es parla, aposta pel rigor científic de les recerques, jornades i publicacions amb consonància amb el món universitari i acadèmic, i espera que es rectifiquin aquestes actuacions, apostant en properes convocatòries per la Cultura en majúscules i no per la Política o la cultura polititzada. Amb molt de gust, Iniciativa Cultural de la Franja i les associacions que la conformen, assistirien a la Fira del Llibre Aragonès de Monsó en els anys vinents.
A 1 de desembre del 2009.

ESP: ICF NO ASISTIRÁ A LA FERIA DEL LIBRO ARAGONÉS DE MONZÓN POR LA PRESENCIA DE GRUPOS QUE NIEGAN EL ARAGONÈS Y EL CATALÁN

2009-12-01T08:54:00.010+01:00

INICIATIVA CULTURAL DE LA FRANJA (ICF) NO ASISTIRÁ A LA FERIA DEL LIBRO ARAGONÉS DE MONZÓN POR LA PRESENCIA DE GRUPOS QUE NIEGAN EL ARAGONÉS Y EL CATALÁN.

Iniciativa Cultural de la Franja, entidad integrada por la Associació Cultural del Matarranya, el Institut de Estudis del Baix Cinca, el Centre d’Estudis Ribagorçans y los Consells Locals de la Franja se ha mostrado interesada en hacer llegar la lengua y literatura catalana propia de la Franja a la sociedad aragonesa mediante su presencia en anteriores ediciones de la Feria del Libro Aragonés, que anualmente se celebra en Monzón. Anteriormente había anunciado que no participaría más si se continuaba ofreciendo stand e institucionalización a entidades que niegan la presencia del catalán en la Franja, contra la posición de las Universidades, la ciencia y la legislación aragonesa.

Con todo, la edición de 2009 contará con la participación de estos grupúsculos que politizan la lengua y que han sido cuestionados por haberse manifestado, algunos de sus miembros, junto con grupos políticos radicales, como Democracia Nacional y el Grupo de Acción Valencianista y haber intentado combatir, mediante querellas criminales, a los que defienden la posición científica sobre las lenguas de Aragón. Asimismo y hoy por hoy, estos grupúsculos forman parte de alguna plataforma contra las lenguas propias de Aragón, junto con miembros de partidos políticos —con los cuales se confunden— con representación parlamentaria.

Iniciativa Cultural de la Franja lamenta la institucionalización de estos grupos, y manifiesta que no participará en foros y demostraciones públicas que los legitimen. Iniciativa Cultural de la Franja apuesta por la cooficialización, la normalización y la dignificación de la lengua catalana y aragonesa en aquellos territorios donde se habla, apuesta por el rigor científico de las investigaciones, jornadas y publicaciones en consonancia con el mundo universitario y académico, y espera que se rectifiquen estas actuaciones, apostando en próximas convocatorias por la Cultura en mayúsculas y no por la Política o la cultura politizada. Con mucho gusto, Iniciativa Cultural de la Franja y las asociaciones que la conforman, asistirían a la Feria del Libro Aragonés de Monzón en los años próximos.

A 1 de diciembre del 2009.

Congrés Centres d'Estudis, Universitats i Administracions

2009-12-01T08:37:00.003+01:00

L’Institut d’Estudis Ilerdencs va acollir els dies 27 i 28 de novembre el Congrés Centres d'Estudis, Universitats i Administracions. L’activitat ha comptat amb la presència de més d’una setantena d’assistents entre membres de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner, la Xarxa Vives d’Universitats i l’IEI. El director de l’Institut d'Estudis Ilerdencs Albert Turull, , el cap de l’Àrea de Polítiques Sectorials, Científiques i Tecnològiques. Direcció General de Recerca (Gencat), Joaquim Ibáñez, el vicerector d’Activitats Culturals de la UdL i representant de la Xarxa Vives, Jaume Barrull, el president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner, Josep Santesmases i el president de l’Institut Ramon Muntaner i director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya, Ramon Fontdevila, han inaugurat la jornada, que ha tingut la participació de diversos ponents.
Recerca, desenvolupament local, projecció i incidència social, aquests són els eixos de treball del congrés "Centres d'estudis, universitats i administracions", organitzat per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner, l'Institut d'Estudis Ilerdencs i la Xarxa Vives d'Universitats Joan Lluís Vives.
El congrés compta amb el suport i la participació d'altres agents a l'àmbit local, com ara l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya i les quatre Diputacions de Catalunya. En els darrers anys s’ha intensificat la relació entre els centres d’estudis, les universitats i l’administració, principalment perquè cada vegada funcionen més com a vasos comunicants integrats, en molts casos per les mateixes persones, o de persones amb un interès semblant. L’interès comú d’organitzadors i participants és el desenvolupament local a través del coneixement i la incidència en el territori. Aquests seran els dos eixos bàsics de treball.
Els principals objectius a assolir són : incentivar els joves, rendibilitzar els recursos, crear xarxa, redefinir rols i crear equips de treball. Es pretén doncs, crear eines de col·laboració i de coordinació, que es consensuïn actuacions i que es treballi sumant esforços i recursos.
El congrés també compta amb la participació de representants de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, amb el Secretari de Cultura del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i de diverses institucions i entitats dels territoris de parla catalana, àmbit territorial que abraça el congrés.

De: http://www.fpiei.cat/ca/premsa/premsa16.asp

Impulsen un manifest a favor del català a la Franja de Ponent

2009-11-17T13:19:00.001+01:00

http://www.racocatala.cat/noticia/21075/impulsen-manifest-favor-catala-franja-ponent

Societat. dilluns, 16 de novembre de 2009, 15:45

Recorden que la constitució espanyola afirma protegir la cooficialitat de les llengües

La llengua catalana a la Franja de Ponent compta amb el suport d'un nou col·lectiu que en defensa el seu ús en aquest territori. El filòleg Artur Quintana encapçala un col·lectiu de ciutadans que es declaren partidaris de l'ús i la conservació de la nostra llengua i, a través d'un manifest, expliquen que la Constitució espanyola protegeix la cooficialitat de les llengües minoritàries en territori d'ús habitual. Per això, lamenten que la proposició de Llei de llengües presentada pel Grup Parlamentari Socialista de les Corts d'Aragó no reconeix la cooficialitat de l'aragonès i del català a les respectives zones d'ús, així com també critiquen la forma d'escollir el futur Consell Superior de Llengües d'Aragó perquè dos terços dels seus membres seran escollits en funció dels "canvis polítics de cada moment".

En el mateix manifest es critica que l'aprenentatge de la llengua pròpia sigui voluntari entre els funcionaris i que la toponímia oficial sigui la usada històricament a cada lloc a la vegada que troben a faltar l'ús de l'aragonès i del català a la televisió autonòmica.

Les Corts aragoneses aproven prendre en consideració la Llei de Llengües

2009-11-17T13:13:00.003+01:00

http://www.racocatala.cat/noticia/20730/debat-corts-aragoneses-sobre-llei-llengues

Política. dijous, 08 d'octubre de 2009, 11:25

Seguiment en directe de les intervencions dels diputats · S'aprova continuar la tramitació del text
llei de llengües, Aragó
El ple de les Corts d'Aragó ha debatut aquest matí la presa en consideració la proposta de Llei de Llengües d'Aragó que va presentar fa algunes setmanes el PSOE. La proposta reconeix la pluralitat lingüística d'Aragó, assegurant que el català i l'aragonès són "llengües pròpies i històriques" d'Aragó, però en canvi només defineix una única llengua oficial, el castellà. El text garanteix l'ensenyament i el dret dels parlants del català i l'aragonès a estudiar i a usar-lo "si volen". La proposta posa especial èmfasi en el tema de la "voluntarietat" del seu ús per que fa als àmbits públics, l'ensenyament i l'administració. S'ha pogut seguir en directe des de Purnas.com, un blog aragonès molt actiu. Les principals "perles" les ha deixat el portaveu del PP, que ha dit que a la Franja no s'hi parla català sinó "modalitats aragoneses" (que no ha definit), que la llei "no interessa" i que tem que el català "s'extengui com una taca d'oli" a l'Aragó. Finalment s'ha aprovat prendre en consideració el text amb 35 vots a favor (PSOE + CHA + IU), en contra 23 (PP) i 9 abstencions (PAR). Reproduim a continuació les principals declaracions del ple.

Principals declaracions:

PSOE

Jesús Franco: la proposta es basa en la "Territorialitat, voluntarietat i reconeixement de modalitats". "Existeix un us extès de l'aragonès i del català en algunes zones d'Aragó". "Les llengües són un patrimoni i un llegat en situació de fragilitat, proposem garantir el dret d'una àmplia minoria d'aragonesos a usar les nostres llengües pròpies". "El debat no s'ha centrat en l'aragonès, sinó en el català, i no per raons lingüístiques sinó per altres raons".

PP

Miguel Navarro: "El PP vol complir l'Estatut, que protegeix les modalitats lingüístiques", "ens preocupa que l'articulat de la llei parli d'aragonès i de català, deixant de banda la resta (?) de modalitats lingüístiques", "no és el moment oportú per aquesta llei, no preocupa als aragonesos", "la llei tindrà un important cost econòmic que no coneixem" (si no es coneix, com se sap que és "important"?), "quants professionals calen per garantir l'ensenyament en català, quants traductors?" (recordem que la proposta no garanteix l'ensenyament en català pels catalanoparlants de la Franja, sinó que ho limita a un tema "voluntari"), "aquesta llei planteja nombroses trampes", "planteja una forma oculta de cooficialitat" (la llei només garanteix l'oficialitat del castellà) "cosa que pot portar que a poc a poc s'extengui com una taca d'oli l'ús del català a l'Aragó", "des del PP pensem que coexisteixen amb el castellà una sèrie de llengües, amb un nombre tal de particularitats a nivell morfológic, sintàtic, lèxic, que les diferencia del català normalitzat", "no així el català ni l'aragonès que s'han 'creat' recentment", "si s'aprova la llei es perdrà el nostre patrimoni lingüístic real, les modalitats", "els nostres joves substituiran un sistema lingüístic per un altre, en abandonar el seu vocabulari pel normalitzat", "l'aragonès o fabla aragonesa és un invent artificial, àmpliament discutit per especialistes, que no ha estat la llengua materna de cap aragonès", "si es declara el català com a llengua pròpia d'Aragó s'incomplirà l'Estatut, que diu que s'han de protegir les diferents modalitats", "la proposta planteja normalitzar català i aragonès ... com hem de normalitzar el català si ja ho està?", "la proposta crea problemes on no n'hi ha".

IU

Adolfo Barrena: "els ciutadans d'Aragó tenen dret a usar la seva llengua", "estem interessats a donar suport a les minories, encara que les majories no ho entenguin", "hem de resoldre aquesta problemàtica i garantir aquest dret dels aragonesos", "cal que la llei sigui valenta per resoldre aquest retard de més de 20 anys, no pot ser una llei poruga", "votarem a favor de la presa en consideració", "hi ha 3 aspectes fonamentals, 1) la cooficialitat (per quines i per quins territoris d'Aragó), i també la política educativa ... senyor Navarro, estem pagant més professors de religió dels que planteja la llei? 2) falta un òrgan independent que reguli científicament les modalitats del Pirineu 3) s'ha provat de regular la parla de l'aragonès de forma molt amater, reconeixem que hi ha diverses variants de la llengua".

CHA

Chesús Bernal: "aquesta proposta mostra el fracàs del govern, perquè reconeix l'incompliment reiterat durant 10 anys de les promeses de Marcelino Iglesias", "qui cerca la confrontació ho fa deliberadament [mira a Navarro]", "vull parlar dels 'clixés', el primer és el català". Aquí, cita lleis aprovades o proposades pel PP, com un avantprojecte de llei a Lanzuela, on reconeix l'aragonès i el català com a llengües pròpies. El president de la cambra li demana que exposi la postura del seu partit. "El reconeixement i protecció de modalitats lingüístiques és un altre 'clixé', així com el bilingüísme i l'ensenyament bilingüe o plurilingüe".

PAR

María Herrero: "no estem a favor de la proposta, però sí a favor d'una llei de llengües i modalitats lingüístiques pròpies, perquè és una realitat palpable, i perquè al PAR som aragonesistes", "la pluralitat lingüística és part del nostre patrimoni", si fins ara no hi ha hagut una llei "és per alguna raó". La postura oficial del PAR és que a la Franja no s'hi parla català sinó diverses modalitats lingüístiques que han de rebre el nom que cada municipi decideixi. "No volem que es digui català al que es parla a la zona oriental [Franja], no té perquè dir-se català", "nosaltres representem la societat, i socialment no hi ha unanimitat perquè es digui català", "no vull argumentar la meva postura, poden dir-li criteris filològics, sí, i també n'hi ha d'altres, científics, socials ..., o de psicolingüística, com passa a la Comunitat Valenciana", "volem que les nostres modalitats lingüístiques es preservin", "tenim veïns pels quatre costats però els conflictes només els tenim amb els catalans", "no vull entrar en què és o no una llengua o un dialecte". "No volem que en cap cas es pugui deixar la porta oberta a que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) reguli les nostres llengües" (però en canvi la Real Academia Española regula l'ús del castellà que es parla a l'Aragó...), "la cooficialitat [d'altres llengües diferents del castellà] no és possible perquè hauria d'aparèixer a l'Estatut", "volem que la llei reflecteixi la realitat, sobretot pels aragonesos bilingües".

IU abre una campaña por la Ley de Lenguas

2009-11-17T10:37:00.001+01:00

http://elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=538592&page=2#EnlaceComentarios

14/11/2009 M. V. V

Izquierda Unida de Aragón empieza la semana que viene una campaña informativa sobre la futura Ley de Lenguas de Aragón. Se iniciará en Aínsa el próximo lunes. Desde Izquierda Unida manifiestan su voluntad de llegar a acuerdos en torno a este texto. Sin embargo, para IU es necesario que la futura Ley de Lenguas "recoja la singularidad del caso aragonés, permita y facilite la utilización de las lenguas propias por la ciudadanía en aquellos territorios en los que se hablan y fomenten su conocimiento y conservación, porque es un patrimonio que no se puede perder".
Por otro lado, la presidenta de CHA, Nieves Ibeas, exigió ayer al presidente del Gobierno autónomo, Marcelino Iglesias, que realice un "esfuerzo" en materia educativa y exigió aprobar la Ley de Educación. Ibeas rechazó el presupuesto destinado a Educación

Partidarios del catalán en la Franja recuerdan que la Constitución protege la co-oficialidad de las lenguas minoritarias

2009-11-17T10:30:00.001+01:00

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=538640

19:57 h. LEY DE LENGUAS

14/11/2009 EUROPA PRESS / HUESCA

Un colectivo de ciudadanos partidarios del uso y la conservación de la lengua catalana en la Franja de Aragón, encabezados por el filólog Artur Quintana, afirman --en un manifiesto-- que la Constitución española de 1978 protege la co-oficialidad de las lenguas minoritarias en el territorio de uso habitual, es decir, que autoriza a hacer co-oficiales todas. En el manifiesto, lamentan que la proposición de ley de lenguas presentada por el Grupo Parlamentario Socialista de las Cortes de Aragón no reconoce la co-oficialidad del aragonés y el catalán en sus respectivas zonas de uso. También critican la forma de elegir el futuro Consejo Superior de Lenguas de Aragón, porque dos tercios de sus miembros serán elegidos en función de "los cambios políticos de cada momento".

Los activistas proponen que este Consejo establezca con el Institut d'Estudis Catalans idéntica a la que tienen las academias de la lengua española de países latinoamericanos con la Real Academia Española (RAE). Los firmantes del "manifiesto" critican que el aprendizaje de la lengua propia sea voluntario entre los funcionarios, ya que consideran que los escolares tienen derecho a recibir la Educación en su propia lengua. "La lengua propia debería formar parte obligatoriamente de los curricula escolares, garantizando unos mínimos". Según los impulsores de este manifiesto, con el actual redactado de la proposición de ley las lenguas propias de Aragón tienen menos derechos que las lenguas extranjeras, que "sí son de enseñanza obligatoria". Asimismo, reclaman que la toponimia oficial sea la utilizada históricamente en cada lugar y echan en falta el uso del aragonés y el catalán en la televisión autonómica. También reclaman que en Aragón se puedan ver canales televisivos de otras comunidades que emiten en catalán.

Los firmantes son Artur Quintana; el presidente de la Associació Cultural del Matarranya, José Miguel Grcia; el presidente del Institut d'Estudis del Baix Cinca, Pep Labat; el secretario general del Centre d'Estudis Ribargorans, Carles Barull; el presidente de los Consells Locals de la Franja, Francesc Blanch, y la coordinadora del Casal Jaume I de Fraga (Huesca), Marta Canales.

Propuestas y enmiendas a la Ley de Lenguas (LdL)

2009-11-17T10:22:00.003+01:00

Con carácter general:

El texto de la LdL confunde “normalización” [=medidas socio-políticas para que una lengua pueda desarrollarse sin obstáculos] y “normativización" [=medidas para que una lengua disponga de un código formal unificado (ortografía, morfosintaxis y léxico)]. La LdL solo utiliza el término “normalización” para ambos conceptos. Debería substituirse esta voz por “normativización” cuando corresponda.

A la “Exposición de motivos”:

§ 1. En el primer párrafo es necesario que quede claro que todas las lenguas de Aragón tienen modalidades propias, tanto el aragonés y el catalán como también el castellano. Y no únicamente las dos primeras como sugiere el texto actual. Los efectos sociolingüísticos son evidentes: frente a un aragonés y catalán dividido en innumerables “modalidades” se pretende hacer surgir un castellano absolutamente uniforme y carente de modalidades, o sea el caos (aragonés y catalán) frente al orden (el castellano).

§ 1. Al final del último párrafo se dice que existe una “zona de confluencia de ambas lenguas [i.e. aragonés y catalán] en algunos municipios”. Esta frase es admisible, aunque se presta a malentendidos, para referirse a las llamadas hablas de transición aragoneso-catalanas del Valle de Benasque y de algunas localidades del valle medio y bajo del Isábena, del Sarrón y de Alins de Litera, pero ya no resulta admisible que se indique en el §5, 1, c, para referirse a la misma zona, que existe “una zona mixta de utilización histórica de ambas lenguas propias de Aragón [i.e. aragonés y catalán] en la zona nororiental de la Comunidad Autónoma”. El legislador puede fácilmente entender que en la zona en cuestión una parte de la población habla aragonés y otra catalán, cuando lo que ocurre es que toda la población utiliza hablas de no fácil adscripción al catalán o al aragonés, si bien de base lingüística aragonesa y catalana, y no otra. La realidad lingüística debería quedar fielmente reflejada en el texto legal. En relación con lo dicho hay que tener en cuenta también el § 8, g de la LdL, donde se habla nuevamente de “zona mixta”.

A la Ley de Lenguas propiamente dicha:

Al §10, 1, Al establecer la composición del Consejo Superior de las Lenguas de Aragón (CSLA) debería garantizarse que un cierto número de “filólogos con acreditada competencia científica” así como “destacadas personalidades de las letras o de la enseñanza en materia lingüística” que lo forman, lo sean en lengua aragonesa y catalana. Con el redactado actual y dependiendo de los vaivenes políticos se podría crear un CSLA con filólogos, escritores y pedagogos incompetentes todos en aragonés y en catalán. A mayor abundamiento, si el nombramiento de los dos tercios del CSLA queda en manos de los partidos políticos, se hace mucho más difícil el garantizar la neutralidad y capacitación de los miembros del CSLA. Como mínimo deberían ser oídas las asociaciones culturales cuyo objetivo fundamental es la defensa de las lenguas propias (aragonés y catalán), los escritores de dichas lenguas, así como el cuerpo de profesores de las mismas. El CSLA no tiene ningún poder ejecutivo y normativo, solo consultivo según la LdL, lo cual no parece procedente.

Al §4, 12. Se habla de “normalización [donde debería decir “normativización”] definitiva del aragonés y del catalán. Eso es cierto para el aragonés, que no está definitivamente normativizado, pero es innecesario para el catalán, ya que esta lengua está “definitivamente normativizada”. Dicho §4, 12 debería redactarse solamente con referencia al aragonés y lo mismo debería hacerse con la Disposición Adicional Segunda. Autoridad científica del § 27. La autoridad científica para el catalán es desde hace más de cien años la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, donde existen filólogos competentes en las diversas variedades de esta lengua, también de las variedades habladas en Aragón.

Al §7, 3. El artículo es inoperante, ya que si alguien desea tramitar algo en su lengua, si lo hace en aragonés o en catalán, deberá esperar a que la administración lo traduzca al castellano, y una vez traducido se lo enviarán —se supone para que indique si está o no de acuerdo con la traducción. La contestación le llegará en castellano y en aragonés o catalán, lo cual supondrá otro retraso, además de poner en evidencia que el aragonés o el catalán son prescindibles. Finalmente si el texto debiera publicarse en algún órgano administrativo el ciudadano solamente podrá leer la respuesta en castellano. Nadie, ante esta situación, hará uso de sus supuestos “derechos lingüísticos”.

§ 27, Disposición adicional tercera, 1 y 2. Dada la situación extremadamente precaria en que se encuentran el aragonés y el catalán debería acelerarse la aplicación de la ley que lleva más de treinta años esperando (La Constitución es de 1978).

§ 27, Disposición derogatoria única. No procede derogar la Ley 3/1999 por cuanto en ella se establece la cooficialidad del aragonés y del catalán, cooficialidad que la LdL no contempla, y en consecuencia se encuentra en contradicción con dicha Ley 3/1999. La LdL se encuentra además en contradicción con la Constitución (§ 3,2: “las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus estatutos”, con el Informe del Justicia de 1993 y con el Dictamen de las Cortes de 1997.

Sin cooficialidad y sin enseñanza obligatoria (§17, 1) del -y en- aragonés y catalán es imposible el propósito de normalizar estas lenguas que se propone la LdL. Obsérvese que en la Exposición de motivos § 2,3 se declara que “nadie podrá ser discriminado por razón de lengua” para proceder a continuación en gran parte de los artículos de la LdL a discriminar a los ciudadanos aragoneses de lengua aragonesa o catalana ya que su lengua no es oficial ni obligatoria su enseñanza, mientras que la castellana es oficial y de enseñanza obligatoria, y las lenguas extranjeras son de enseñanza obligatoria. El catalán i el aragonés deberían ser cooficiales en sus respectivas zonas.

Diversas propuestas concretas a tener en cuenta:

a) En las zonas de transición-recepción, las administraciones “han de asumir” una serie de servicios (la LdL dice “podrán asumir”) para salvaguardar los derechos lingüísticos de los ciudadanos. Por ejemplo: alumnos de catalán de la Ribagorza han de ir a estudiar a Graus, o alumnos del valle del Mezquín han de ir a estudiar a Alcañiz.

b) La LdL no habla de los medios de comunicación con referencia al catalán y al aragonés (TV, radio, prensa escrita e industrias culturales), ni de la voluntad de que desde Aragón puedan verse las televisiones de otras comunidades que emiten en catalán.

c) El conocimiento del catalán y del aragonés debería puntuar en los concursos o contratación de profesores o funcionarios, destinados a los territorios correspondientes. En determinados puestos y cargos, necesarios para garantizar los derechos de los hablantes, deberían ser obligatorios.

d) En cuanto a la toponimia única, habría que extender su aplicación más allá de lo que hayan establecido o establezcan los municipios o las comarcas y que fuese la histórica y tradicionalmente utilizada en cada territorio.

e) Sería conveniente que las lenguas propias pudiesen utilizarse en los escritos dirigidos al Justicia de Aragón y a las Cortes de Aragón.

f) La LdL no hace ninguna referencia al fomento de las lenguas propias en las empresas privadas: etiquetaje, publicidad, instrucciones de funcionamiento, etc.

En la Franja de Aragón a 14 de noviembre de 2009

Artur Quintana i Font, President d’Iniciativa Cultural de la Franja

José Miguel Gràcia Zapater, President de l’Associació Cultural del Matarranya

Pep Labat López, President de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca

Carles Barull Perna, Secretari General del Centre d’Estudis Ribagorçans

Francesc Blanch Castells, President de Consells Locals de la Franja

Marta Canales Portolés, Coordinadora del Casal Jaume I de Fraga

Manifest de les associacions culturals sota-signants de La Franja d'Aragó, sobre la proposició de Llei de Llengües

2009-11-17T10:15:00.003+01:00

1r) A l’exposició de motius del projecte de Llei de Llengües presentat pel PSOE a les Corts d'Aragó, a més de les referències a la Llei del Patrimoni Aragonès, al Dictamen de les Corts d’Aragó, a l’Estatut d’Aragó i a l’article 3r, apartat 1 de Constitució Espanyola, hi falta potser la més important, aquella que s’hauria de fer a l’article 3r, apartat 2, que diu: "Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts". No és fútil l’oblit, puix que la cooficialitat del català i l’aragonès, que des de sempre hem reivindicat, queda ben palesa al precepte constitucional esmentat i que el text del projecte no conté.

2n) La designació del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, no ens sembla adient, en deixar dos terços del mateix a l’atzar dels canvis polítics de cada moment. On hi és l’experiència i el coneixement de les associacions culturals, dels escriptors i professors de català i aragonès? Cal veure l’extracció i forma d’elecció dels seus membres en altres acadèmies de la llengua, per exemple la de la RAE. Malgrat que les funcions previstes del Consell siguin prou àmplies, no s’entén que les seues decisions o informes siguin de caràcter informant o proposador i no decisori. En el cas del català, les relacions del Consell amb l'Institut d'Estudis Catalans haurien de prendre model de les existents entre les diferents Acadèmies sud-americanes amb la RAE. Sigui com sigui s’hauria d’explicitar que els filòlegs del Consell hauran de ser experts en aragonès i català. Amb el redactat actual es podria arribar a l’absurd que no ho fossin

3r) En el projecte presentat s’afirma que l’aprenentatge de la llengua pròpia serà voluntari. Estem en complet desacord amb això, perquè l’aparent dret d’elecció dels pares que s’hi pretén defensar, no és cap altra cosa que una vulneració dels drets dels fills al coneixement integral de la seua pròpia llengua. La llengua pròpia hauria de formar part obligatòriament dels curricula escolars, garantint uns mínims. La voluntarietat hauria de ser considerada més enllà dels esmentats mínims. Tingueu en compte que segons la proposta de llei, les llengües pròpies d'Aragó tenen menys drets que les llengües estrangeres, les quals sí que són d’ensenyament obligatori. S’hauria de declarar explícitament a més que hi haurà ensenyament en i de les llengües pròpies d’Aragó.

4t) No veiem la necessitat de contestar als administrats en castellà i en la seua llengua pròpia, quan aquests s’han dirigit a l’Administració només amb aquesta.

5è) Pel que fa a la toponímia, s’hauria d’estendre la seua aplicació més enllà i per sobre del que hagin establert o estableixin els municipis o les comarques, i que prevalgués únicament la històrica i tradicionalment utilitzada a cada territori.

7è) Notem a faltar una referència explícita a la presència de les llengües pròpies d’Aragó a la televisió autonòmica, així com la garantia que puguin veure’s des d’Aragó els canals d’altres comunitats que emeten en les llengües pròpies d'Aragó.

8è ) El termini de quatre anys per a l’aplicació de la llei ens sembla massa llarg.

9è) Amb aquesta mateixa data fem arribar als grups parlamentaris de les Corts d'Aragó una sèrie de propostes i esmenes perquè siguin tingudes en compte en la tramitació de la llei.

En la Franja d’Aragó a 14 de novembre del 2009

Artur Quintana i Font, President d’Iniciativa Cultural de la Franja

José Miguel Gràcia Zapater, President de l’Associació Cultural del Matarranya

Pep Labat López, President de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca

Carles Barull Perna, Secretari General del Centre d’Estudis Ribagorçans

Francesc Blanch Castells, President de Consells Locals de la Franja

Marta Canales Portolés, Coordinadora del Casal Jaume I de Fraga

Convergència de la Franja presentará enmiendas a la ley de lenguas de Aragón

2009-11-13T08:56:00.004+01:00

http://carlesbarrull.blogspot.com/2009/11/convergencia-de-la-franja-presentara.html

http://www.lafranja.net/?p=1829

Intento de acoso y derribo de la derecha a las lenguas aragonesas

2009-11-13T08:45:00.002+01:00

De: http://www.lafranja.net/?p=1829
http://socialistaslafresneda.blogspot.com/2009/10/intento-de-acoso-y-derribo-de-la.html
jueves 22 de octubre de 2009

A finales de julio el Partido Popular de La Fresneda presentó una moción en el Pleno celebrado el día 31 de ese mes, a tenor de la cercanía de la entrada en las Cortes de Aragón de la Ley de Lenguas. Con esta moción, según ellos, pretendían defender las lenguas aragonesas, lo cual es totalmente hipócrita y demagógico ya que lo persiguen es totalmente lo contrario.A continuación paso exponerles la moción que presentó el PP de La Fresneda, en letra azul, y acto seguido el escrito de respuesta y en defensa de la "llengua que parlem i escribim al Matarranya" , en letra roja, que un servidor presentó al serme imposible acudir al Pleno debido al horario, 13:00 incompatible con mi trabajo en ese día.

Propuesta de resolución o mociónEl Pleno de La Fresneda acuerda (con el apoyo del grupo popular y el rechazo del Partido Socialista y el Partido Aragonés):- Instar al Gobierno de Aragón a adoptar los acuerdos necesarios para:Primero.- Garantizar el cumplimiento del Estatuto de Aragón que obliga a proteger las “modalidades lingüísticas propias de Aragón”, frente a aquellos que quieren imponer lenguas estándares únicas que no admite ni dialectos ni modalidades, en tanto en cuanto estas variedades significan una importante seña de identidad para determinadas zonas del territorio, un valor social de respeto, convivencia y entendimiento y, también, un patrimonio común de los aragoneses-Segundo.- Adoptar las medidas oportunas para impedir la desaparición de las modalidades lingüísticas de Aragón con el argumento de normalizar el variado patrimonio aragonés bajo la fórmula de dos únicas lenguas propias: el Aragonés y el Catalán.Tercero.- Impedir la imposición en nuestra Comunidad Autónoma de una lengua que no se habla que es el aragonés, y de otra, el catalán, que nunca ha sido propia de Aragón.En La Fresneda a 31 de julio de 2.009

--------------------------------------------------------

Escrito emitido por Francisco Javier Samauri para su presentación en el pleno ordinario del ayuntamiento de la Fresneda en fecha de treinta y uno de julio de dos mil nueve. Lo primero, aprovecho estas líneas para disculparme ante el alcalde, concejales y los ciudadanos de La Fresneda por no poder asistir al pleno en este día debido al horario ya que me resulta imposible ausentarme en este día y esta hora de mi puesto de trabajo.De este modo quería que mi opinión al menos pudiese quedar reflejada en este pleno a través de este escrito.Quiero manifestarme después de conocer una moción que por lo visto parece ser presentada por el grupo popular, aunque no se especifica que así sea, en todo caso habría que ver si la presenta alguna asociación de dudosa lucha cultural como podría ser FACAO. La moción viene a defender (según dice, cosa que en mi opinión no es cierta) las lenguas propias minoritarias de Aragón. Con ello dicen defenderse de la imposición del aragonés y el catalán.Primer punto, el aragonés: afirman que es una lengua que no se habla, paso a describir lo que de esta lengua dice la enciclopedia: - “El aragonés es un idioma románico occidental de la Península Ibérica, hablado actualmente por unas 10.000 personas en varias zonas de Aragón, principalmente de las comarcas de Jacetania, Alto Gállego, el Sobrarbe y la parte occidental de Ribagorza, en la provincia de Huesca”. Con esto quieren decir que las 10.000 personas que hablan esta lengua en el norte de Aragón no existen o no son aragoneses.Segundo punto, el catalán: afirman que no es una lengua propia de Aragón, paso a mostrar una palabras de la enciclopedia: “En la parte oriental de Aragón se localiza una franja territorial en la cual se emplean variedades y modalidades lingüísticas de la lengua catalana.” Y estas otras son del excelente libro de Miguel Caballú Albiac en su La Fresneda Museo vivo: “Los técnicos filólogos tienen claro que se trata de una forma dialectal del catalán , concretamente del catalán occidental….”La práctica totalidad de estudios científicos demuestran que la lengua que comúnmente se habla en la franja oriental aragonesa, es una modalidad del catalán, lo cual no implica ni muchísimo menos que este territorio sea catalán, nada más lejos de la realidad, además el catalán no es patrimonio exclusivo de Catalunya, se habla en más territorios fuera de ella, sur de Francia, Balerares… del mismo modo que el castellano o español se habla en muchísimos territorios que no pertenecen al estado español, véase la práctica totalidad de latinoámerica.Además en el terreno más cercano, si un habitante de La Fresneda, mantiene una conversación con alguien de por ejemplo Arnes, vecinos catalanes a 15 km. de distancia, lo harán en la misma lengua, siendo lo menos importante su nomenclatura.A nivel de formación académica, considero mucho más lógico trabajar en normalizar la lengua catalana de Aragón con la normativa gramatical existente, pudiendo de este modo tener un nivel de catalán que abre muchas más puertas y posibilidades a nuestros jóvenes que deseen incorporarse a un mercado laboral tan cercano cómo es el de Catalunya y la Comunidad Valenciana, y así evitarse tiempo y dinero de cursos de preparación post-académica del catalán para poder acceder a estos puestos de trabajo. Estoy seguro que más de uno de los asistentes a este pleno me entenderán perfectamente.Y a nivel cultural creo que lo más hermoso es poder plasmar nuestros sentimientos en papel o en la música, en la lengua con la que mejor nos expresamos y más amamos. Por eso grandes poetas matarreñenses del pasado reciente cómo Desideri Lombarte y actuales como Juli Micolau (galardonado recientemente con el premio Guillem Nicolau) escogieron la gramática catalana para expresarse. Sin duda porque es la única que se conoce que pueda adaptarse a la lengua tan rica que tenemos en el Matarraña. Por todo esto (respetando siempre las opiniónes de cualquier persona sobre cualquier tema) considero que la moción que nos quieren presentar en “defensa de las lenguas minoritarias de Aragón” es pura demagogia barata sinsentido bajo la cual buscan lo contrario de lo que dicen defender, que es hacer que vayan desapareciendo las lenguas propias tan ricas y hermosas que tenemos en Aragón.

Francisco Javier Samauri Puyo. Concejal del grupo socialista en el Ayuntamiento de La Fresneda. La Fresneda 30 de julio de 2.009

RECULL DE PREMSA DE LA XERRADA DE LA PLATAFORMA A ARENY DE NOGUERA

2009-11-06T09:33:00.002+01:00

http://autopistaelectricano.blogspot.com/2009/11/repercusion-en-la-prensa-de-la-charla.html

Acerca de la Charla Informativa de ayer en Areny de Noguera

2009-11-03T22:12:00.005+01:00

DE:http://autopistaelectricano.blogspot.com/2009/11/acerca-de-la-charla-informativa-de-ayer.html

La charla informativa celebrada ayer en Areny de Noguera se saldó con un gran éxito tanto por lo que respecta a la afluencia de público como por lo que toca a los resultados obtenidos en la reunión. De hecho, como principal conclusión de ésta, se ha llegado al acuerdo de que La Plataforma Unitaria contra la Autopista eléctrica Monzón-Isona sea la aglutinadora del movimiento ciudadano y asociativo de la zona de Areny de Noguera y La Terreta que, junto con las diferentes administraciones locales, iniciarán en breve reuniones para planificar la oposición a la mejora de la línea eléctrica Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.En la charla, llevada a cabo por varios miembros de la Plataforma (José Ramón Doz, Joan Martí, Armand Simon, Pere Nogués, Pepe Feria y Carles Barrull), en presencia de varios concejales del Ayuntamiento de Areny y de los alcaldes de Areny de Noguera y Benavarri, Miguel Gracia y Alfredo Sancho respectivamente, se analizó el proyecto de la Autopista Eléctrica Monzón-Isona y se explicó todo lo que se sabía en relación con el proyecto de la línea Foradada del Toscar-La Pobla de Segur, contra el que el Ayuntamiento de Areny ya ha presentado diferentes alegaciones, estando aún abierto el plazo para presentarlas en Catalunya. Por ello, el próximo lunes vecinos de La Terreta solicitarán una reunión de urgencia con el alcalde de Tremp, Víctor Orrit, para dar unidad a la zona pallaresa y, posteriormente, se procederá de igual manera en los ayuntamientos aragoneses afectados.También en la reunión de ayer en Areny de Noguera, a la que acudieron numerosos miembros de nuestra Plataforma y gentes de la Ribera, Sobrecastell, Areny y diferentes núcleos de La Terreta, los alcaldes se mostraron de acuerdo en que sean 3 ó 4 miembros de la Plataforma, junto con diferentes representantes de los ayuntamientos, quienes formen una comisión que informe y analice los pasos que deben seguirse para oponerse a los trabajos que ya se están realizando en la línea Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.

---------------------------------------------------------------------------------------

La xerrada informativa celebrada ahir en Areny de Noguera es va saldar amb un gran èxit tant pel que fa a l'afluència de públic com pel que toca als resultats obtinguts en la reunió. De fet, com principal conclusió d'aquesta, s'ha arribat a l'acord que La Plataforma Unitària contra l'Autopista elèctrica Montsó-Isona sigui la aglutinadora del moviment ciutadà i associatiu de la zona de Areny de Noguera i La Terreta que, juntament amb les diferents administracions locals, iniciaran en breu reunions per a planificar l'oposició a la millora de la línia elèctrica Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.En la xerrada, portada a terme per diversos membres de la Plataforma (José Ramón Doz, Joan Martí, Armand Simon, Pere Nogués, Pepe Feria i Carles Barrull), en presència de diversos regidors de l'Ajuntament de Areny i dels alcaldes de Areny de Noguera i Benavarri, Miguel Gracia i Alfredo Sancho respectivament, es va analitzar el projecte de l'Autopista Elèctrica Montsó-Isona i es va explicar tot el que se sabia en relació amb el projecte de la línia Foradada del Toscar-La Pobla de Segur, contra el qual l'Ajuntament de Areny ja ha presentat diferents al·legacions, estant encara obert el termini per a presentar-les a Catalunya. Per això, dilluns que ve veïns de La Terreta sol·licitaran una reunió d'urgència amb l'alcalde de Tremp, Víctor Orrit, per a donar unitat a la zona pallaresa i, posteriorment, es procedirà d'igual manera en els ajuntaments aragonesos afectats.També en la reunió d'ahir en Areny de Noguera, a la qual van acudir nombrosos membres de la nostra Plataforma i gents de la Ribera, Sobrecastell, Areny i diferents nuclis de La Terreta, els alcaldes es van mostrar d'acord que siguin 3 o 4 membres de la Plataforma, juntament amb diferents representants dels ajuntaments, qui formin una comissió que informi i analitzi els passos que han de seguir-se per a oposar-se als treballs que ja s'estan realitzant en la línia Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.