CAT: CARTELL ACCIÓ AUTOPISTA ELÈCTRICA_MAT A ARENY DE NOGUERA/ARÉN EL 17 DE GENER DE 2010

ESP: CARTEL ACCIÓN AUTOPISTA ELÉCTRICA MAT EN ARÉN/ARENY DE NOGUERA, 17 DE ENERO DE 2010.

ESP: ACCIÓN AUTOPISTA ELÉCTRICA-MAT EN ARÉN/ARENY DE NOGUERA: 17 DE ENERO DE 2010

LUGAR: Campamento de Arén/Areny de Noguera (N-230)
DIA: 17 de enero de 2010
PROGRAMA
11.00 PINTADA DE UN MURAL COLECTIVO / CHOCOLATADA EN EL FUEGO.
12.00 CHOCOLATADA Y MÚSICA EN DIRECTO PARA CALENTAR EL AMBIENTE / TEATRO PARA NIÑOS Y NIÑAS
13.30 LECTURA DE UN COMUNICADO EN CONTRA DEL AUMENTO DE LA CAPACIDAD DE TRANSPORTE DE LA LÍNEA FORADADA DEL TOSCAR-POBLA DE SEGUR
14.00 PAELLA
HABRÁ MESA INFORMATIVA Y CABEZUDOS COLOCADOS PARA INFORMAR Y ATRAER A LA GENTE
PARA MÁS INFORMACIÓN:
http://autopistaelectricano.blogspot.com/
http://laterretaelectrica.blogspot.com/http://
www.cerib.blogspot.com/

CAT: ACCIÓ AUTOPISTA ELÈCTRICA-MAT A ARENY DE NOGUERA: 17 DE GENER DE 2010

LLOC: Campament d'Areny (N-230)

DIA: 17 de gener de 2010

PROGRAMA

11.00 PINTADA D'UN MURAL COL·LECTIU / XOCOLATADA AL FOC
12.00 XOCOLATADA I MUSICA EN DIRECTE PER A ESCALFAR L'AMBIENT / TEATRE PER A NENS I NENES
13.30 LECTURA D'UN COMUNICAT EN CONTRA DE L'AUGMENT DE LA CAPACITAT DE TRANSPORT DE LA LÍNIA FORADADA DEL TOSCAR-POBLA DE SEGUR
14.00 PAELLA
HI HAURÀ TAULA INFORMATIVA I CAPGROSSOS COL·LOCATS PER A INFORMAR I ATREURE A LA GENT
Per a més informació:
http://autopistaelectricano.blogspot.com/
http://laterretaelectrica.blogspot.com/
http://www.cerib.blogspot.com/

Convergència de la Franja impulsará una campaña de sensibilización sobre la TDT

FRAGA/. 6 de noviembre.

Convergencia Democrática de la Franja (CDF) impulsará una campaña de sensibilización social y participará en una iniciativa legislativa popular para que, una vez se produzca el apagón analógico (a partir del 1 de enero de 2010), los habitantes del Bajo Cinca puedan seguir sintonizando los canales de la Corporació Catalana de Radio i Televisió. Marta Canales, secretaria de organización de Convergencia Democrática de la Franja, presentó en rueda de prensa estas dos propuestas de su partido en relación al apagón de la televisión analógica y la imposibilidad de ver los canales de la Corporació Catalana de Radio i Televisió en la comarca del Bajo Cinca a través de la TDT.

La campaña de sensibilización social arrancará el 12 de noviembre y llevará como lema “Volem TV3 al TDT”. La fecha elegida no es gratuita: el 12 de noviembre faltarán 50 días para la desconexión analógica. A partir de ese día, miércoles 12 de noviembre, en la sede del partido se llevará una cuenta atrás hasta el 31 de diciembre. Con esta campaña, Convergència Democràtica de la Franja pretende sensibilizar a los habitantes de la comarca del Bajo Cinca de que a partir del 31 de diciembre de 2009 no será posible ver, por TDT, los canales de televisión en lengua catalana, como TV3 o el Canal 33.
La segunda propuesta tiene que ver con la adhesión de Convergència Democràtica de la Fraga a una iniciativa legislativa popular (ILP). Desde diferentes ambitos lingüísticos se pide una solución global a los problemas de recepción de canales de lenguas minoritarias fuera de su territorio. Según Marta Canales, secretaria de Organización de CDF, “no es un problema únicamente de nuestra zona, sino que afecta las televisiones autonómicas de Galicia y el Pais Vasco, cuyas zonas limítrofes tampoco recibirán su señal de la TDT”. Esta iniciativa legislativa popular se apoya en el artículo 11.2 de la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias o Regionales, “que garantiza que la señal de radio y televisión en una lengua minoritaria no quede supeditada a las fronteras administrativas, sino que debe regirse por la zona de habla del idioma”, explicó Marta Canales.
Para que esta inicitiva legislativa popular se estudie en la Mesa del Congreso es necesario recoger 500.000 firmas antes del 24 de marzo de 2010. En Fraga, la recogida de firmas se realizará en la sede de Convergència Democràtica de la Franja, de lunes a viernes, de 19 a 21 horas. Cualquier colectivo interesado se puede adherir a esta iniciativa, y a título individual se puede ser fedatario (persona que recoge y da fe de las firmas). Más información en la web www.televisiosensefronteres.cat.
Convergència Democràtica de la Franja pide que esta situación se resuelva a nivel estatal, tal y como se ha vertebrado el despliege de la Televisión Digital Terrestre.

SITUACIÓN ACTUALEl 31 de diciembre de 2009 se procederá al apagón analógico del repetidor de Alpicat, que permite la emisión de los canales de lengua catalana a 18 municipios de Huesca y Zaragoza. A partir de ese momento, solo exisitirá la emisión de la televisión digital terrestre (TDT) que no garantiza la recepción de estos canales fuera del territorio catalán. Actualmente, hay reuniones entre los servicios técnicos de las consejerías del Gobierno de Aragón y de la Generalitat de Cataluña, pero no hay ningún informe técnico, ni un acuerdo de reciprocidad. Ninguna administración garantiza el derecho expresado en la Ley estatal, de seguir recibiendo los mismos productos televisivos que con la televisión analógica.

http://www.lavozdelbajocinca.com/index.php?option=com_content&task=view&id=3386&Itemid=32

LA FRANJA DE PONENT POT QUEDAR-SE SENSE TELEVISIÓ EN CATALÀ

Notícies
LA FRANJA DE PONENT POT QUEDAR-SE SENSE TELEVISIÓ EN CATALÀ 14.12.2009 - 09:07
La situació de la Franja de Ponent envers l’apagada analògica preocupa a la CCMA Els afectats tenen por de quedar-se sense TV en català, però el Ministeri d’Indústria té l’última paraula Durant la compareixença davant la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), la directora general de la Corporació, Rosa Cullell, ha assegurat que estan preocupant-se per la situació de la Franja de Ponent envers la propera apagada analògica. Cullell ha informat que estan estudiant tots els factors tecnològics que afecten la zona, però ha insistit dient que “l’última paraula la té el Ministeri d’Indústria”, que és qui té el poder per donar els permisos corresponents. També ha explicat que representants de Catalunya i Aragó aniran al Ministeri a fer la petició pertinent. També és decisió del Ministeri d’Indústria la situació que s’està vivint amb l’acord de reciprocitat al que van arribar Televisió de Catalunya (TVC) i Canal 9. Mentre que no hi ha problemes per veure Canal 9 a Catalunya, no passa el mateix al País Valencià. Els membres de govern de la Corporació han assegurat que s’està treballant en aquesta qüestió. Pel que fa al desdoblament de canals que ha de fer TVC amb l’arribada de la televisió digital, la seva directora, Mònica Terribas, ha assegurat que la situació econòmica actual no permet fer molts moviments, però que estan preparats per quan el Consell de Govern de la CCMA els indiqui que és el moment idoni per fer-ho. “La lluita és dura i el tema no està gens fàcil”, ha destacat Terribas. Les campanades a Barcelona La crisi econòmica també és un factor que afecta un altre tema tractat durant la Comissió, que s’ha celebrat aquest divendres al Parlament. Es tracta de la transmissió de les campanades de cap d’any altre cop des de la Torre Agbar de Barcelona i no des d’un altre lloc del territori. La directora de TV3 ha explicat que ho van estar estudiant, però que el pressupost econòmic no ha permès fer un desplegament en un altre indret perquè, per exemple “il·luminar l’església de Taüll suposava uns costos molt alts”. Aquest tema també està relacionat amb la queixa que s’ha fet sobre la poca cobertura que fan els Telenotícies de la cadena de notícies de fora de Barcelona i la seva zona metropolitana. Respecte això, Terribas ha dit que ho estan millorant, i un exemple d’això, com ha volgut destacar la directora de la televisió pública, és el darrer informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), en el que s’especifica que “hi ha hagut millores en aquest aspecte”.

http://www.radiocatalunya.ca/noticia/18193/

Torna l'anticatalanisme del PP

http://politica.e-noticies.cat/torna-lanticatalanisme-del-pp-35831.html
Els 'populars' d'Aragó denuncien la "imposición del catalán" en una falca radiofònica

El PP d'Aragó ha fet una falca publicitària en la que denuncia l'utilització del català en aquests comunitat autònoma, tal i com ha informat El món a RAC 1. En aquesta falca, una dona pregunta si "podría decirme donde está la plaza del Pilar?". "Giri a la dreta i tot recte", li contesten.
La resposta en català provoca un daltabaix a la senyora incapaç de trobar la plaça del Pilar, que visiblement alterada replica "pero… como dice usted?". Una veu en off indica que "seguramente que a ti tampoco te parece normal. No a la imposición del catalán, no a la ley del PSOE".

XERRADA INFORMATIVA DE LA PLATAFORMA CONTRA L'AUTOPISTA ELÈCTRICA A ESPLUGA DE SERRA

DE: http://autopistaelectricano.blogspot.com/2009/12/aco.html

Igualment, com dèiem, la xerrada informativa celebrada diumenge passat a Espluga de Serra-La Terreta, es va centrar en el projecte de "recrecimiento" de la línia Foradada del Toscar-Pobla de Segur, que afecta directament La Terreta. En aquest cas, com recull el diari La Mañana, es va tornar a insistir en la necessitat de denunciar les pràctiques de desinformació portades a terme per REESA i les administracions públiques (i especialment pels ajuntaments afectats a un costat i a l'altre del Noguera-Ribagorzana) i en la urgència de convocar mobilitzacions que, en un ambient festiu, facin visible aquesta gravísima amenaça tirant al trast els desitjos dels poderosos que volen ocultar-la a les seves víctimes impedint-los fins i tot el dret a defensar-se.Podem, en definitiva, felicitar-nos per l'èxit d'aquestes convocatòries i per les mobilitzacions (imprescindibles a causa de la urgència) programades, però, fent una petita autocrítica, sembla necessari en aquests moments reforçar encara més (darrere d'una major eficàcia) l'organització interna de la Plataforma per al que convindria, sobretot en el costat aragonès, despertar de la certa relaxació en la qual vivim des que les notícies en relació amb l'Autopista Elèctrica han passat a un segon pla. Al cap i a la fi, ens vam jugar ni més ni menys que la nostra salut i el futur dels nostres pobles i del nostre medi ambient. Cal, en fi, com assenyala el ja citat portaveu de la nostra Plataforma fer arribar a la població la denúncia de la connivència dels poders públics amb els interessos de les companyies electricas, els perills que aquest tipus d'instal·lacions comporten per a la salut i sobretot el greu atemptat que suposen per al desenvolupament de les nostres comarques doncs "aquest tipus d'instal·lacions són justament el contrari a la proximitat entre la producció i el consum de l'energia i per tant representen un model de desenvolupament contrari a tota lògica i la lluita contra aquest tipus d'infraestructures suposa molt més que l'oposició a una obra concreta, és la materialització d'una aposta per un model de societat sostenible, lliure i democràtica".

De: http://autopistaelectricano.blogspot.com/2009/12/aco.html

GRUP MIRMANDA A EL CAMPELL/ALCAMPELL

ESP: ENCUENTRO DE LA “RED TRANSPIRENAICA PARA EL ESTUDIO DE EGO

(PROYECTO FINANCIADO POR LA COMUNIDAD DE TRABAJO DE LOS PIRINEOS )
11 DE DICIEMBRE DE 2009
Sala d’Actes del Departament d’Història Moderna i Contemporània. FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES. UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA-BELLATERRA.

10.00 h. Patrice Poujade (Université de Toulouse-Le Mirail):: Presentación de les Red
10.15 h. Ignasi Fernández Terricabras (Universitat Autònoma de Barcelona):: Presentación de las jornadas
10.30 h. Òscar Jané Checa (Universitat de Barcelona):Presentación del inventario de diarios y
memorias personales del Grup Manuscrits
11.00 h. Receso
11.30 h. Sylvie Mouysset (Université de Toulouse-Le Mirail): Estado de la investigación en Francia
12.15 h. Carles Barrull (Instituto de Estudios Altoaragoneses): Presentación del Instituto de
Estudios Altoaragoneses
12.45 h. Debate
13.30 h. Comida
16.00 h. Vicent J. Escartí (Universitat de València): Memorialística valenciana en la época
moderna (siglos XV-XIX)
16.45 h. Giovanni Ciappelli (Università degli Studi di
Trento): Dietarios y memorias: límites y posibilidades
17.30 h. Debate
18.30 h. Cierre
*Investigadores invitados :
Biblioteca Episcopal de Vic: Rafael Ginebra.
Casa de Velázquez: Stéphane Michonneau.
Instituto de Estudios Altoaragoneses: Angel Gari.
Universitat de Barcelona: Ernest Belenguer, Jaume Dantí.
Universitat de Girona: Albert Rossich, Xavier Torres, Pep
Valsalobre.
Universidad de Perpinyà: Joan Peytaví.
*Organiza: Grup de Recerca Manuscrits (Universitat Autònoma de Barcelona), Instituto de Estudios Altoaragoneses, FRAMESPA-UMR 5136 (Université de Toulouse-Le Mirail)
*Con el patrocinio de: Generalitat de Catalunya, Diputación General de Aragón, Conseil Régional de Midi-Pyrénées..

CAT: TROBADA INTERNACIONAL : XARXA TRANSPIRINENCA PER ALS ESTUDIS DELS EGO-DOCUMENTS A L'ÈPOCA MODERNA

(PROJECTE FINANÇAT PER LA COMUNITAT DE TREBALL DELS PIRINEUS)
11 DE DESEMBRE DE 2009
Sala d’Actes del Departament d’Història Moderna i Contemporània
FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES. UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

10.00 h. Patrice Poujade (Université de Toulouse-Le Mirail):: Presentació de la xarxa
10.15 h. Ignasi Fernández Terricabras (Universitat Autònoma de Barcelona):: Presentació de les jornades
10.30 h. Òscar Jané Checa (Universitat de Barcelona):Presentació de l'inventari de diaris i memòries personals del Grup Manuscrits
11.00 h. Recés
11.30 h. Sylvie Mouysset (Université de Toulouse-Le Mirail):: Estat de la recerca a França
12.15 h. Carles Barrull (Instituto de Estudios Altoaragoneses):: Presentació de l’Instituto de
Estudios Altoaragoneses
12.45 h. Debat
13.30 h. Dinar
16.00 h. Vicent J. Escartí (Universitat de València):Memorialística valenciana a l'època moderna(segles XV-XIX)
16.45 h. Giovanni Ciappelli (Università degli Studi di Trento): Dietaris i memòries: límits i
possibilitats
17.30 h. Debat
18.30 h. Cloenda
*Investigadors convidats :
Biblioteca Episcopal de Vic: Rafael Ginebra.
Casa de Velázquez: Stéphane Michonneau.
Instituto de Estudios Altoaragoneses: Angel Gari.
Universitat de Barcelona: Ernest Belenguer, Jaume Dantí.
Universitat de Girona: Albert Rossich, Xavier Torres, Pep
Valsalobre.
Universitat de Perpinyà: Joan Peytaví.
*Organitza: Grup de Recerca Manuscrits (Universitat
Autònoma de Barcelona), Instituto de Estudios Altoaragoneses, FRAMESPA-UMR 5136 (Université de Toulouse-Le Mirail).
*Amb el suport de: Generalitat de Catalunya, Diputación
General de Aragón, Conseil Régional de Midi-Pyrénées.

CAT:ICF NO ASSISTIRÀ A LA FIRA DEL LLIBRE ARAGONÈS DE MONTSÓ PER LA PRESSÈNCIA DE GRUPS QUE NEGUEN L’ARAGONÈS I EL CATALÀ

INICIATIVA CULTURAL DE LA FRANJA (ICF) NO ASSISTIRÀ A LA FIRA DEL LLIBRE ARAGONÈS DE MONTSÓ PER LA PRESSÈNCIA DE GRUPS QUE NEGUEN L’AGONÈS I EL CATALÀ.

Iniciativa Cultural de la Franja, entitat integrada per l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, el Centre d’Estudis Ribagorçans i els Consells Locals de la Franja s’ha mostrat interessada en fer arribar la llengua i literatura catalana pròpia de la Franja a la societat aragonesa mitjançant la seua presencia en anteriors edicions a la Fira del Llibre Aragonès, que anualment es celebra a Montsó. Anteriorment havia anunciat que no hi participaria més si es continuava oferint estand i institucionalització a entitats que neguen la presència del català a la Franja, contra la posició de les Universitats, la ciència i la legislació aragonesa.

Amb tot, l’edició de 2009 comptarà amb la participació d’aquests grupuscles que polititzen la llengua i què han estat qüestionats per haver-se manifestat, alguns dels seus membres, juntament amb grups polítics radicals, com Democracia Nacional i el Grup d’Acció Valencianista i haver intentat combatre, mitjançant querelles criminals, als que defensen la posició científica sobre les llengües d’Aragó. Així mateix i ara per ara aquests grupuscles formen part d’alguna plataforma contra les llengües pròpies d’Aragó, juntament amb membres de partits polítics —amb els quals es confonen— amb representació parlamentària.

Iniciativa Cultural de la Franja lamenta la institucionalització d’aquests grups, i manifesta que no participarà en fòrums i demostracions públiques que els legitimin. Iniciativa Cultural de la Franja aposta per la cooficialització, la normalització i la dignificació de la llengua catalana i aragonesa en aquells territoris on es parla, aposta pel rigor científic de les recerques, jornades i publicacions amb consonància amb el món universitari i acadèmic, i espera que es rectifiquin aquestes actuacions, apostant en properes convocatòries per la Cultura en majúscules i no per la Política o la cultura polititzada. Amb molt de gust, Iniciativa Cultural de la Franja i les associacions que la conformen, assistirien a la Fira del Llibre Aragonès de Monsó en els anys vinents.
A 1 de desembre del 2009.

ESP: ICF NO ASISTIRÁ A LA FERIA DEL LIBRO ARAGONÉS DE MONZÓN POR LA PRESENCIA DE GRUPOS QUE NIEGAN EL ARAGONÈS Y EL CATALÁN

INICIATIVA CULTURAL DE LA FRANJA (ICF) NO ASISTIRÁ A LA FERIA DEL LIBRO ARAGONÉS DE MONZÓN POR LA PRESENCIA DE GRUPOS QUE NIEGAN EL ARAGONÉS Y EL CATALÁN.

Iniciativa Cultural de la Franja, entidad integrada por la Associació Cultural del Matarranya, el Institut de Estudis del Baix Cinca, el Centre d’Estudis Ribagorçans y los Consells Locals de la Franja se ha mostrado interesada en hacer llegar la lengua y literatura catalana propia de la Franja a la sociedad aragonesa mediante su presencia en anteriores ediciones de la Feria del Libro Aragonés, que anualmente se celebra en Monzón. Anteriormente había anunciado que no participaría más si se continuaba ofreciendo stand e institucionalización a entidades que niegan la presencia del catalán en la Franja, contra la posición de las Universidades, la ciencia y la legislación aragonesa.

Con todo, la edición de 2009 contará con la participación de estos grupúsculos que politizan la lengua y que han sido cuestionados por haberse manifestado, algunos de sus miembros, junto con grupos políticos radicales, como Democracia Nacional y el Grupo de Acción Valencianista y haber intentado combatir, mediante querellas criminales, a los que defienden la posición científica sobre las lenguas de Aragón. Asimismo y hoy por hoy, estos grupúsculos forman parte de alguna plataforma contra las lenguas propias de Aragón, junto con miembros de partidos políticos —con los cuales se confunden— con representación parlamentaria.

Iniciativa Cultural de la Franja lamenta la institucionalización de estos grupos, y manifiesta que no participará en foros y demostraciones públicas que los legitimen. Iniciativa Cultural de la Franja apuesta por la cooficialización, la normalización y la dignificación de la lengua catalana y aragonesa en aquellos territorios donde se habla, apuesta por el rigor científico de las investigaciones, jornadas y publicaciones en consonancia con el mundo universitario y académico, y espera que se rectifiquen estas actuaciones, apostando en próximas convocatorias por la Cultura en mayúsculas y no por la Política o la cultura politizada. Con mucho gusto, Iniciativa Cultural de la Franja y las asociaciones que la conforman, asistirían a la Feria del Libro Aragonés de Monzón en los años próximos.

A 1 de diciembre del 2009.

Congrés Centres d'Estudis, Universitats i Administracions

L’Institut d’Estudis Ilerdencs va acollir els dies 27 i 28 de novembre el Congrés Centres d'Estudis, Universitats i Administracions. L’activitat ha comptat amb la presència de més d’una setantena d’assistents entre membres de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner, la Xarxa Vives d’Universitats i l’IEI. El director de l’Institut d'Estudis Ilerdencs Albert Turull, , el cap de l’Àrea de Polítiques Sectorials, Científiques i Tecnològiques. Direcció General de Recerca (Gencat), Joaquim Ibáñez, el vicerector d’Activitats Culturals de la UdL i representant de la Xarxa Vives, Jaume Barrull, el president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner, Josep Santesmases i el president de l’Institut Ramon Muntaner i director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya, Ramon Fontdevila, han inaugurat la jornada, que ha tingut la participació de diversos ponents.
Recerca, desenvolupament local, projecció i incidència social, aquests són els eixos de treball del congrés "Centres d'estudis, universitats i administracions", organitzat per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner, l'Institut d'Estudis Ilerdencs i la Xarxa Vives d'Universitats Joan Lluís Vives.
El congrés compta amb el suport i la participació d'altres agents a l'àmbit local, com ara l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya i les quatre Diputacions de Catalunya. En els darrers anys s’ha intensificat la relació entre els centres d’estudis, les universitats i l’administració, principalment perquè cada vegada funcionen més com a vasos comunicants integrats, en molts casos per les mateixes persones, o de persones amb un interès semblant. L’interès comú d’organitzadors i participants és el desenvolupament local a través del coneixement i la incidència en el territori. Aquests seran els dos eixos bàsics de treball.
Els principals objectius a assolir són : incentivar els joves, rendibilitzar els recursos, crear xarxa, redefinir rols i crear equips de treball. Es pretén doncs, crear eines de col·laboració i de coordinació, que es consensuïn actuacions i que es treballi sumant esforços i recursos.
El congrés també compta amb la participació de representants de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, amb el Secretari de Cultura del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i de diverses institucions i entitats dels territoris de parla catalana, àmbit territorial que abraça el congrés.

De: http://www.fpiei.cat/ca/premsa/premsa16.asp

Impulsen un manifest a favor del català a la Franja de Ponent

http://www.racocatala.cat/noticia/21075/impulsen-manifest-favor-catala-franja-ponent

Societat. dilluns, 16 de novembre de 2009, 15:45

Recorden que la constitució espanyola afirma protegir la cooficialitat de les llengües

La llengua catalana a la Franja de Ponent compta amb el suport d'un nou col·lectiu que en defensa el seu ús en aquest territori. El filòleg Artur Quintana encapçala un col·lectiu de ciutadans que es declaren partidaris de l'ús i la conservació de la nostra llengua i, a través d'un manifest, expliquen que la Constitució espanyola protegeix la cooficialitat de les llengües minoritàries en territori d'ús habitual. Per això, lamenten que la proposició de Llei de llengües presentada pel Grup Parlamentari Socialista de les Corts d'Aragó no reconeix la cooficialitat de l'aragonès i del català a les respectives zones d'ús, així com també critiquen la forma d'escollir el futur Consell Superior de Llengües d'Aragó perquè dos terços dels seus membres seran escollits en funció dels "canvis polítics de cada moment".

En el mateix manifest es critica que l'aprenentatge de la llengua pròpia sigui voluntari entre els funcionaris i que la toponímia oficial sigui la usada històricament a cada lloc a la vegada que troben a faltar l'ús de l'aragonès i del català a la televisió autonòmica.

Les Corts aragoneses aproven prendre en consideració la Llei de Llengües

http://www.racocatala.cat/noticia/20730/debat-corts-aragoneses-sobre-llei-llengues

Política. dijous, 08 d'octubre de 2009, 11:25

Seguiment en directe de les intervencions dels diputats · S'aprova continuar la tramitació del text
llei de llengües, Aragó
El ple de les Corts d'Aragó ha debatut aquest matí la presa en consideració la proposta de Llei de Llengües d'Aragó que va presentar fa algunes setmanes el PSOE. La proposta reconeix la pluralitat lingüística d'Aragó, assegurant que el català i l'aragonès són "llengües pròpies i històriques" d'Aragó, però en canvi només defineix una única llengua oficial, el castellà. El text garanteix l'ensenyament i el dret dels parlants del català i l'aragonès a estudiar i a usar-lo "si volen". La proposta posa especial èmfasi en el tema de la "voluntarietat" del seu ús per que fa als àmbits públics, l'ensenyament i l'administració. S'ha pogut seguir en directe des de Purnas.com, un blog aragonès molt actiu. Les principals "perles" les ha deixat el portaveu del PP, que ha dit que a la Franja no s'hi parla català sinó "modalitats aragoneses" (que no ha definit), que la llei "no interessa" i que tem que el català "s'extengui com una taca d'oli" a l'Aragó. Finalment s'ha aprovat prendre en consideració el text amb 35 vots a favor (PSOE + CHA + IU), en contra 23 (PP) i 9 abstencions (PAR). Reproduim a continuació les principals declaracions del ple.

Principals declaracions:

PSOE

Jesús Franco: la proposta es basa en la "Territorialitat, voluntarietat i reconeixement de modalitats". "Existeix un us extès de l'aragonès i del català en algunes zones d'Aragó". "Les llengües són un patrimoni i un llegat en situació de fragilitat, proposem garantir el dret d'una àmplia minoria d'aragonesos a usar les nostres llengües pròpies". "El debat no s'ha centrat en l'aragonès, sinó en el català, i no per raons lingüístiques sinó per altres raons".

PP

Miguel Navarro: "El PP vol complir l'Estatut, que protegeix les modalitats lingüístiques", "ens preocupa que l'articulat de la llei parli d'aragonès i de català, deixant de banda la resta (?) de modalitats lingüístiques", "no és el moment oportú per aquesta llei, no preocupa als aragonesos", "la llei tindrà un important cost econòmic que no coneixem" (si no es coneix, com se sap que és "important"?), "quants professionals calen per garantir l'ensenyament en català, quants traductors?" (recordem que la proposta no garanteix l'ensenyament en català pels catalanoparlants de la Franja, sinó que ho limita a un tema "voluntari"), "aquesta llei planteja nombroses trampes", "planteja una forma oculta de cooficialitat" (la llei només garanteix l'oficialitat del castellà) "cosa que pot portar que a poc a poc s'extengui com una taca d'oli l'ús del català a l'Aragó", "des del PP pensem que coexisteixen amb el castellà una sèrie de llengües, amb un nombre tal de particularitats a nivell morfológic, sintàtic, lèxic, que les diferencia del català normalitzat", "no així el català ni l'aragonès que s'han 'creat' recentment", "si s'aprova la llei es perdrà el nostre patrimoni lingüístic real, les modalitats", "els nostres joves substituiran un sistema lingüístic per un altre, en abandonar el seu vocabulari pel normalitzat", "l'aragonès o fabla aragonesa és un invent artificial, àmpliament discutit per especialistes, que no ha estat la llengua materna de cap aragonès", "si es declara el català com a llengua pròpia d'Aragó s'incomplirà l'Estatut, que diu que s'han de protegir les diferents modalitats", "la proposta planteja normalitzar català i aragonès ... com hem de normalitzar el català si ja ho està?", "la proposta crea problemes on no n'hi ha".

IU

Adolfo Barrena: "els ciutadans d'Aragó tenen dret a usar la seva llengua", "estem interessats a donar suport a les minories, encara que les majories no ho entenguin", "hem de resoldre aquesta problemàtica i garantir aquest dret dels aragonesos", "cal que la llei sigui valenta per resoldre aquest retard de més de 20 anys, no pot ser una llei poruga", "votarem a favor de la presa en consideració", "hi ha 3 aspectes fonamentals, 1) la cooficialitat (per quines i per quins territoris d'Aragó), i també la política educativa ... senyor Navarro, estem pagant més professors de religió dels que planteja la llei? 2) falta un òrgan independent que reguli científicament les modalitats del Pirineu 3) s'ha provat de regular la parla de l'aragonès de forma molt amater, reconeixem que hi ha diverses variants de la llengua".

CHA

Chesús Bernal: "aquesta proposta mostra el fracàs del govern, perquè reconeix l'incompliment reiterat durant 10 anys de les promeses de Marcelino Iglesias", "qui cerca la confrontació ho fa deliberadament [mira a Navarro]", "vull parlar dels 'clixés', el primer és el català". Aquí, cita lleis aprovades o proposades pel PP, com un avantprojecte de llei a Lanzuela, on reconeix l'aragonès i el català com a llengües pròpies. El president de la cambra li demana que exposi la postura del seu partit. "El reconeixement i protecció de modalitats lingüístiques és un altre 'clixé', així com el bilingüísme i l'ensenyament bilingüe o plurilingüe".

PAR

María Herrero: "no estem a favor de la proposta, però sí a favor d'una llei de llengües i modalitats lingüístiques pròpies, perquè és una realitat palpable, i perquè al PAR som aragonesistes", "la pluralitat lingüística és part del nostre patrimoni", si fins ara no hi ha hagut una llei "és per alguna raó". La postura oficial del PAR és que a la Franja no s'hi parla català sinó diverses modalitats lingüístiques que han de rebre el nom que cada municipi decideixi. "No volem que es digui català al que es parla a la zona oriental [Franja], no té perquè dir-se català", "nosaltres representem la societat, i socialment no hi ha unanimitat perquè es digui català", "no vull argumentar la meva postura, poden dir-li criteris filològics, sí, i també n'hi ha d'altres, científics, socials ..., o de psicolingüística, com passa a la Comunitat Valenciana", "volem que les nostres modalitats lingüístiques es preservin", "tenim veïns pels quatre costats però els conflictes només els tenim amb els catalans", "no vull entrar en què és o no una llengua o un dialecte". "No volem que en cap cas es pugui deixar la porta oberta a que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) reguli les nostres llengües" (però en canvi la Real Academia Española regula l'ús del castellà que es parla a l'Aragó...), "la cooficialitat [d'altres llengües diferents del castellà] no és possible perquè hauria d'aparèixer a l'Estatut", "volem que la llei reflecteixi la realitat, sobretot pels aragonesos bilingües".

IU abre una campaña por la Ley de Lenguas

http://elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=538592&page=2#EnlaceComentarios

14/11/2009 M. V. V

Izquierda Unida de Aragón empieza la semana que viene una campaña informativa sobre la futura Ley de Lenguas de Aragón. Se iniciará en Aínsa el próximo lunes. Desde Izquierda Unida manifiestan su voluntad de llegar a acuerdos en torno a este texto. Sin embargo, para IU es necesario que la futura Ley de Lenguas "recoja la singularidad del caso aragonés, permita y facilite la utilización de las lenguas propias por la ciudadanía en aquellos territorios en los que se hablan y fomenten su conocimiento y conservación, porque es un patrimonio que no se puede perder".
Por otro lado, la presidenta de CHA, Nieves Ibeas, exigió ayer al presidente del Gobierno autónomo, Marcelino Iglesias, que realice un "esfuerzo" en materia educativa y exigió aprobar la Ley de Educación. Ibeas rechazó el presupuesto destinado a Educación

Partidarios del catalán en la Franja recuerdan que la Constitución protege la co-oficialidad de las lenguas minoritarias

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=538640

19:57 h. LEY DE LENGUAS

14/11/2009 EUROPA PRESS / HUESCA

Un colectivo de ciudadanos partidarios del uso y la conservación de la lengua catalana en la Franja de Aragón, encabezados por el filólog Artur Quintana, afirman --en un manifiesto-- que la Constitución española de 1978 protege la co-oficialidad de las lenguas minoritarias en el territorio de uso habitual, es decir, que autoriza a hacer co-oficiales todas. En el manifiesto, lamentan que la proposición de ley de lenguas presentada por el Grupo Parlamentario Socialista de las Cortes de Aragón no reconoce la co-oficialidad del aragonés y el catalán en sus respectivas zonas de uso. También critican la forma de elegir el futuro Consejo Superior de Lenguas de Aragón, porque dos tercios de sus miembros serán elegidos en función de "los cambios políticos de cada momento".

Los activistas proponen que este Consejo establezca con el Institut d'Estudis Catalans idéntica a la que tienen las academias de la lengua española de países latinoamericanos con la Real Academia Española (RAE). Los firmantes del "manifiesto" critican que el aprendizaje de la lengua propia sea voluntario entre los funcionarios, ya que consideran que los escolares tienen derecho a recibir la Educación en su propia lengua. "La lengua propia debería formar parte obligatoriamente de los curricula escolares, garantizando unos mínimos". Según los impulsores de este manifiesto, con el actual redactado de la proposición de ley las lenguas propias de Aragón tienen menos derechos que las lenguas extranjeras, que "sí son de enseñanza obligatoria". Asimismo, reclaman que la toponimia oficial sea la utilizada históricamente en cada lugar y echan en falta el uso del aragonés y el catalán en la televisión autonómica. También reclaman que en Aragón se puedan ver canales televisivos de otras comunidades que emiten en catalán.

Los firmantes son Artur Quintana; el presidente de la Associació Cultural del Matarranya, José Miguel Grcia; el presidente del Institut d'Estudis del Baix Cinca, Pep Labat; el secretario general del Centre d'Estudis Ribargorans, Carles Barull; el presidente de los Consells Locals de la Franja, Francesc Blanch, y la coordinadora del Casal Jaume I de Fraga (Huesca), Marta Canales.

Propuestas y enmiendas a la Ley de Lenguas (LdL)

Con carácter general:

El texto de la LdL confunde “normalización” [=medidas socio-políticas para que una lengua pueda desarrollarse sin obstáculos] y “normativización" [=medidas para que una lengua disponga de un código formal unificado (ortografía, morfosintaxis y léxico)]. La LdL solo utiliza el término “normalización” para ambos conceptos. Debería substituirse esta voz por “normativización” cuando corresponda.

A la “Exposición de motivos”:

§ 1. En el primer párrafo es necesario que quede claro que todas las lenguas de Aragón tienen modalidades propias, tanto el aragonés y el catalán como también el castellano. Y no únicamente las dos primeras como sugiere el texto actual. Los efectos sociolingüísticos son evidentes: frente a un aragonés y catalán dividido en innumerables “modalidades” se pretende hacer surgir un castellano absolutamente uniforme y carente de modalidades, o sea el caos (aragonés y catalán) frente al orden (el castellano).

§ 1. Al final del último párrafo se dice que existe una “zona de confluencia de ambas lenguas [i.e. aragonés y catalán] en algunos municipios”. Esta frase es admisible, aunque se presta a malentendidos, para referirse a las llamadas hablas de transición aragoneso-catalanas del Valle de Benasque y de algunas localidades del valle medio y bajo del Isábena, del Sarrón y de Alins de Litera, pero ya no resulta admisible que se indique en el §5, 1, c, para referirse a la misma zona, que existe “una zona mixta de utilización histórica de ambas lenguas propias de Aragón [i.e. aragonés y catalán] en la zona nororiental de la Comunidad Autónoma”. El legislador puede fácilmente entender que en la zona en cuestión una parte de la población habla aragonés y otra catalán, cuando lo que ocurre es que toda la población utiliza hablas de no fácil adscripción al catalán o al aragonés, si bien de base lingüística aragonesa y catalana, y no otra. La realidad lingüística debería quedar fielmente reflejada en el texto legal. En relación con lo dicho hay que tener en cuenta también el § 8, g de la LdL, donde se habla nuevamente de “zona mixta”.

A la Ley de Lenguas propiamente dicha:

Al §10, 1, Al establecer la composición del Consejo Superior de las Lenguas de Aragón (CSLA) debería garantizarse que un cierto número de “filólogos con acreditada competencia científica” así como “destacadas personalidades de las letras o de la enseñanza en materia lingüística” que lo forman, lo sean en lengua aragonesa y catalana. Con el redactado actual y dependiendo de los vaivenes políticos se podría crear un CSLA con filólogos, escritores y pedagogos incompetentes todos en aragonés y en catalán. A mayor abundamiento, si el nombramiento de los dos tercios del CSLA queda en manos de los partidos políticos, se hace mucho más difícil el garantizar la neutralidad y capacitación de los miembros del CSLA. Como mínimo deberían ser oídas las asociaciones culturales cuyo objetivo fundamental es la defensa de las lenguas propias (aragonés y catalán), los escritores de dichas lenguas, así como el cuerpo de profesores de las mismas. El CSLA no tiene ningún poder ejecutivo y normativo, solo consultivo según la LdL, lo cual no parece procedente.

Al §4, 12. Se habla de “normalización [donde debería decir “normativización”] definitiva del aragonés y del catalán. Eso es cierto para el aragonés, que no está definitivamente normativizado, pero es innecesario para el catalán, ya que esta lengua está “definitivamente normativizada”. Dicho §4, 12 debería redactarse solamente con referencia al aragonés y lo mismo debería hacerse con la Disposición Adicional Segunda. Autoridad científica del § 27. La autoridad científica para el catalán es desde hace más de cien años la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, donde existen filólogos competentes en las diversas variedades de esta lengua, también de las variedades habladas en Aragón.

Al §7, 3. El artículo es inoperante, ya que si alguien desea tramitar algo en su lengua, si lo hace en aragonés o en catalán, deberá esperar a que la administración lo traduzca al castellano, y una vez traducido se lo enviarán —se supone para que indique si está o no de acuerdo con la traducción. La contestación le llegará en castellano y en aragonés o catalán, lo cual supondrá otro retraso, además de poner en evidencia que el aragonés o el catalán son prescindibles. Finalmente si el texto debiera publicarse en algún órgano administrativo el ciudadano solamente podrá leer la respuesta en castellano. Nadie, ante esta situación, hará uso de sus supuestos “derechos lingüísticos”.

§ 27, Disposición adicional tercera, 1 y 2. Dada la situación extremadamente precaria en que se encuentran el aragonés y el catalán debería acelerarse la aplicación de la ley que lleva más de treinta años esperando (La Constitución es de 1978).

§ 27, Disposición derogatoria única. No procede derogar la Ley 3/1999 por cuanto en ella se establece la cooficialidad del aragonés y del catalán, cooficialidad que la LdL no contempla, y en consecuencia se encuentra en contradicción con dicha Ley 3/1999. La LdL se encuentra además en contradicción con la Constitución (§ 3,2: “las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus estatutos”, con el Informe del Justicia de 1993 y con el Dictamen de las Cortes de 1997.

Sin cooficialidad y sin enseñanza obligatoria (§17, 1) del -y en- aragonés y catalán es imposible el propósito de normalizar estas lenguas que se propone la LdL. Obsérvese que en la Exposición de motivos § 2,3 se declara que “nadie podrá ser discriminado por razón de lengua” para proceder a continuación en gran parte de los artículos de la LdL a discriminar a los ciudadanos aragoneses de lengua aragonesa o catalana ya que su lengua no es oficial ni obligatoria su enseñanza, mientras que la castellana es oficial y de enseñanza obligatoria, y las lenguas extranjeras son de enseñanza obligatoria. El catalán i el aragonés deberían ser cooficiales en sus respectivas zonas.

Diversas propuestas concretas a tener en cuenta:

a) En las zonas de transición-recepción, las administraciones “han de asumir” una serie de servicios (la LdL dice “podrán asumir”) para salvaguardar los derechos lingüísticos de los ciudadanos. Por ejemplo: alumnos de catalán de la Ribagorza han de ir a estudiar a Graus, o alumnos del valle del Mezquín han de ir a estudiar a Alcañiz.

b) La LdL no habla de los medios de comunicación con referencia al catalán y al aragonés (TV, radio, prensa escrita e industrias culturales), ni de la voluntad de que desde Aragón puedan verse las televisiones de otras comunidades que emiten en catalán.

c) El conocimiento del catalán y del aragonés debería puntuar en los concursos o contratación de profesores o funcionarios, destinados a los territorios correspondientes. En determinados puestos y cargos, necesarios para garantizar los derechos de los hablantes, deberían ser obligatorios.

d) En cuanto a la toponimia única, habría que extender su aplicación más allá de lo que hayan establecido o establezcan los municipios o las comarcas y que fuese la histórica y tradicionalmente utilizada en cada territorio.

e) Sería conveniente que las lenguas propias pudiesen utilizarse en los escritos dirigidos al Justicia de Aragón y a las Cortes de Aragón.

f) La LdL no hace ninguna referencia al fomento de las lenguas propias en las empresas privadas: etiquetaje, publicidad, instrucciones de funcionamiento, etc.


En la Franja de Aragón a 14 de noviembre de 2009


Artur Quintana i Font, President d’Iniciativa Cultural de la Franja

José Miguel Gràcia Zapater, President de l’Associació Cultural del Matarranya

Pep Labat López, President de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca

Carles Barull Perna, Secretari General del Centre d’Estudis Ribagorçans

Francesc Blanch Castells, President de Consells Locals de la Franja

Marta Canales Portolés, Coordinadora del Casal Jaume I de Fraga

Manifest de les associacions culturals sota-signants de La Franja d'Aragó, sobre la proposició de Llei de Llengües

1r) A l’exposició de motius del projecte de Llei de Llengües presentat pel PSOE a les Corts d'Aragó, a més de les referències a la Llei del Patrimoni Aragonès, al Dictamen de les Corts d’Aragó, a l’Estatut d’Aragó i a l’article 3r, apartat 1 de Constitució Espanyola, hi falta potser la més important, aquella que s’hauria de fer a l’article 3r, apartat 2, que diu: "Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts". No és fútil l’oblit, puix que la cooficialitat del català i l’aragonès, que des de sempre hem reivindicat, queda ben palesa al precepte constitucional esmentat i que el text del projecte no conté.

2n) La designació del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, no ens sembla adient, en deixar dos terços del mateix a l’atzar dels canvis polítics de cada moment. On hi és l’experiència i el coneixement de les associacions culturals, dels escriptors i professors de català i aragonès? Cal veure l’extracció i forma d’elecció dels seus membres en altres acadèmies de la llengua, per exemple la de la RAE. Malgrat que les funcions previstes del Consell siguin prou àmplies, no s’entén que les seues decisions o informes siguin de caràcter informant o proposador i no decisori. En el cas del català, les relacions del Consell amb l'Institut d'Estudis Catalans haurien de prendre model de les existents entre les diferents Acadèmies sud-americanes amb la RAE. Sigui com sigui s’hauria d’explicitar que els filòlegs del Consell hauran de ser experts en aragonès i català. Amb el redactat actual es podria arribar a l’absurd que no ho fossin

3r) En el projecte presentat s’afirma que l’aprenentatge de la llengua pròpia serà voluntari. Estem en complet desacord amb això, perquè l’aparent dret d’elecció dels pares que s’hi pretén defensar, no és cap altra cosa que una vulneració dels drets dels fills al coneixement integral de la seua pròpia llengua. La llengua pròpia hauria de formar part obligatòriament dels curricula escolars, garantint uns mínims. La voluntarietat hauria de ser considerada més enllà dels esmentats mínims. Tingueu en compte que segons la proposta de llei, les llengües pròpies d'Aragó tenen menys drets que les llengües estrangeres, les quals sí que són d’ensenyament obligatori. S’hauria de declarar explícitament a més que hi haurà ensenyament en i de les llengües pròpies d’Aragó.

4t) No veiem la necessitat de contestar als administrats en castellà i en la seua llengua pròpia, quan aquests s’han dirigit a l’Administració només amb aquesta.

5è) Pel que fa a la toponímia, s’hauria d’estendre la seua aplicació més enllà i per sobre del que hagin establert o estableixin els municipis o les comarques, i que prevalgués únicament la històrica i tradicionalment utilitzada a cada territori.

7è) Notem a faltar una referència explícita a la presència de les llengües pròpies d’Aragó a la televisió autonòmica, així com la garantia que puguin veure’s des d’Aragó els canals d’altres comunitats que emeten en les llengües pròpies d'Aragó.

8è ) El termini de quatre anys per a l’aplicació de la llei ens sembla massa llarg.

9è) Amb aquesta mateixa data fem arribar als grups parlamentaris de les Corts d'Aragó una sèrie de propostes i esmenes perquè siguin tingudes en compte en la tramitació de la llei.

En la Franja d’Aragó a 14 de novembre del 2009

Artur Quintana i Font, President d’Iniciativa Cultural de la Franja

José Miguel Gràcia Zapater, President de l’Associació Cultural del Matarranya

Pep Labat López, President de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca

Carles Barull Perna, Secretari General del Centre d’Estudis Ribagorçans

Francesc Blanch Castells, President de Consells Locals de la Franja

Marta Canales Portolés, Coordinadora del Casal Jaume I de Fraga

Convergència de la Franja presentará enmiendas a la ley de lenguas de Aragón

http://carlesbarrull.blogspot.com/2009/11/convergencia-de-la-franja-presentara.html

http://www.lafranja.net/?p=1829

Intento de acoso y derribo de la derecha a las lenguas aragonesas

De: http://www.lafranja.net/?p=1829
http://socialistaslafresneda.blogspot.com/2009/10/intento-de-acoso-y-derribo-de-la.html
jueves 22 de octubre de 2009

A finales de julio el Partido Popular de La Fresneda presentó una moción en el Pleno celebrado el día 31 de ese mes, a tenor de la cercanía de la entrada en las Cortes de Aragón de la Ley de Lenguas. Con esta moción, según ellos, pretendían defender las lenguas aragonesas, lo cual es totalmente hipócrita y demagógico ya que lo persiguen es totalmente lo contrario.A continuación paso exponerles la moción que presentó el PP de La Fresneda, en letra azul, y acto seguido el escrito de respuesta y en defensa de la "llengua que parlem i escribim al Matarranya" , en letra roja, que un servidor presentó al serme imposible acudir al Pleno debido al horario, 13:00 incompatible con mi trabajo en ese día.

Propuesta de resolución o mociónEl Pleno de La Fresneda acuerda (con el apoyo del grupo popular y el rechazo del Partido Socialista y el Partido Aragonés):- Instar al Gobierno de Aragón a adoptar los acuerdos necesarios para:Primero.- Garantizar el cumplimiento del Estatuto de Aragón que obliga a proteger las “modalidades lingüísticas propias de Aragón”, frente a aquellos que quieren imponer lenguas estándares únicas que no admite ni dialectos ni modalidades, en tanto en cuanto estas variedades significan una importante seña de identidad para determinadas zonas del territorio, un valor social de respeto, convivencia y entendimiento y, también, un patrimonio común de los aragoneses-Segundo.- Adoptar las medidas oportunas para impedir la desaparición de las modalidades lingüísticas de Aragón con el argumento de normalizar el variado patrimonio aragonés bajo la fórmula de dos únicas lenguas propias: el Aragonés y el Catalán.Tercero.- Impedir la imposición en nuestra Comunidad Autónoma de una lengua que no se habla que es el aragonés, y de otra, el catalán, que nunca ha sido propia de Aragón.En La Fresneda a 31 de julio de 2.009

--------------------------------------------------------

Escrito emitido por Francisco Javier Samauri para su presentación en el pleno ordinario del ayuntamiento de la Fresneda en fecha de treinta y uno de julio de dos mil nueve. Lo primero, aprovecho estas líneas para disculparme ante el alcalde, concejales y los ciudadanos de La Fresneda por no poder asistir al pleno en este día debido al horario ya que me resulta imposible ausentarme en este día y esta hora de mi puesto de trabajo.De este modo quería que mi opinión al menos pudiese quedar reflejada en este pleno a través de este escrito.Quiero manifestarme después de conocer una moción que por lo visto parece ser presentada por el grupo popular, aunque no se especifica que así sea, en todo caso habría que ver si la presenta alguna asociación de dudosa lucha cultural como podría ser FACAO. La moción viene a defender (según dice, cosa que en mi opinión no es cierta) las lenguas propias minoritarias de Aragón. Con ello dicen defenderse de la imposición del aragonés y el catalán.Primer punto, el aragonés: afirman que es una lengua que no se habla, paso a describir lo que de esta lengua dice la enciclopedia: - “El aragonés es un idioma románico occidental de la Península Ibérica, hablado actualmente por unas 10.000 personas en varias zonas de Aragón, principalmente de las comarcas de Jacetania, Alto Gállego, el Sobrarbe y la parte occidental de Ribagorza, en la provincia de Huesca”. Con esto quieren decir que las 10.000 personas que hablan esta lengua en el norte de Aragón no existen o no son aragoneses.Segundo punto, el catalán: afirman que no es una lengua propia de Aragón, paso a mostrar una palabras de la enciclopedia: “En la parte oriental de Aragón se localiza una franja territorial en la cual se emplean variedades y modalidades lingüísticas de la lengua catalana.” Y estas otras son del excelente libro de Miguel Caballú Albiac en su La Fresneda Museo vivo: “Los técnicos filólogos tienen claro que se trata de una forma dialectal del catalán , concretamente del catalán occidental….”La práctica totalidad de estudios científicos demuestran que la lengua que comúnmente se habla en la franja oriental aragonesa, es una modalidad del catalán, lo cual no implica ni muchísimo menos que este territorio sea catalán, nada más lejos de la realidad, además el catalán no es patrimonio exclusivo de Catalunya, se habla en más territorios fuera de ella, sur de Francia, Balerares… del mismo modo que el castellano o español se habla en muchísimos territorios que no pertenecen al estado español, véase la práctica totalidad de latinoámerica.Además en el terreno más cercano, si un habitante de La Fresneda, mantiene una conversación con alguien de por ejemplo Arnes, vecinos catalanes a 15 km. de distancia, lo harán en la misma lengua, siendo lo menos importante su nomenclatura.A nivel de formación académica, considero mucho más lógico trabajar en normalizar la lengua catalana de Aragón con la normativa gramatical existente, pudiendo de este modo tener un nivel de catalán que abre muchas más puertas y posibilidades a nuestros jóvenes que deseen incorporarse a un mercado laboral tan cercano cómo es el de Catalunya y la Comunidad Valenciana, y así evitarse tiempo y dinero de cursos de preparación post-académica del catalán para poder acceder a estos puestos de trabajo. Estoy seguro que más de uno de los asistentes a este pleno me entenderán perfectamente.Y a nivel cultural creo que lo más hermoso es poder plasmar nuestros sentimientos en papel o en la música, en la lengua con la que mejor nos expresamos y más amamos. Por eso grandes poetas matarreñenses del pasado reciente cómo Desideri Lombarte y actuales como Juli Micolau (galardonado recientemente con el premio Guillem Nicolau) escogieron la gramática catalana para expresarse. Sin duda porque es la única que se conoce que pueda adaptarse a la lengua tan rica que tenemos en el Matarraña. Por todo esto (respetando siempre las opiniónes de cualquier persona sobre cualquier tema) considero que la moción que nos quieren presentar en “defensa de las lenguas minoritarias de Aragón” es pura demagogia barata sinsentido bajo la cual buscan lo contrario de lo que dicen defender, que es hacer que vayan desapareciendo las lenguas propias tan ricas y hermosas que tenemos en Aragón.

Francisco Javier Samauri Puyo. Concejal del grupo socialista en el Ayuntamiento de La Fresneda. La Fresneda 30 de julio de 2.009

RECULL DE PREMSA DE LA XERRADA DE LA PLATAFORMA A ARENY DE NOGUERA

http://autopistaelectricano.blogspot.com/2009/11/repercusion-en-la-prensa-de-la-charla.html

Acerca de la Charla Informativa de ayer en Areny de Noguera

DE:http://autopistaelectricano.blogspot.com/2009/11/acerca-de-la-charla-informativa-de-ayer.html

La charla informativa celebrada ayer en Areny de Noguera se saldó con un gran éxito tanto por lo que respecta a la afluencia de público como por lo que toca a los resultados obtenidos en la reunión. De hecho, como principal conclusión de ésta, se ha llegado al acuerdo de que La Plataforma Unitaria contra la Autopista eléctrica Monzón-Isona sea la aglutinadora del movimiento ciudadano y asociativo de la zona de Areny de Noguera y La Terreta que, junto con las diferentes administraciones locales, iniciarán en breve reuniones para planificar la oposición a la mejora de la línea eléctrica Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.En la charla, llevada a cabo por varios miembros de la Plataforma (José Ramón Doz, Joan Martí, Armand Simon, Pere Nogués, Pepe Feria y Carles Barrull), en presencia de varios concejales del Ayuntamiento de Areny y de los alcaldes de Areny de Noguera y Benavarri, Miguel Gracia y Alfredo Sancho respectivamente, se analizó el proyecto de la Autopista Eléctrica Monzón-Isona y se explicó todo lo que se sabía en relación con el proyecto de la línea Foradada del Toscar-La Pobla de Segur, contra el que el Ayuntamiento de Areny ya ha presentado diferentes alegaciones, estando aún abierto el plazo para presentarlas en Catalunya. Por ello, el próximo lunes vecinos de La Terreta solicitarán una reunión de urgencia con el alcalde de Tremp, Víctor Orrit, para dar unidad a la zona pallaresa y, posteriormente, se procederá de igual manera en los ayuntamientos aragoneses afectados.También en la reunión de ayer en Areny de Noguera, a la que acudieron numerosos miembros de nuestra Plataforma y gentes de la Ribera, Sobrecastell, Areny y diferentes núcleos de La Terreta, los alcaldes se mostraron de acuerdo en que sean 3 ó 4 miembros de la Plataforma, junto con diferentes representantes de los ayuntamientos, quienes formen una comisión que informe y analice los pasos que deben seguirse para oponerse a los trabajos que ya se están realizando en la línea Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.

---------------------------------------------------------------------------------------

La xerrada informativa celebrada ahir en Areny de Noguera es va saldar amb un gran èxit tant pel que fa a l'afluència de públic com pel que toca als resultats obtinguts en la reunió. De fet, com principal conclusió d'aquesta, s'ha arribat a l'acord que La Plataforma Unitària contra l'Autopista elèctrica Montsó-Isona sigui la aglutinadora del moviment ciutadà i associatiu de la zona de Areny de Noguera i La Terreta que, juntament amb les diferents administracions locals, iniciaran en breu reunions per a planificar l'oposició a la millora de la línia elèctrica Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.En la xerrada, portada a terme per diversos membres de la Plataforma (José Ramón Doz, Joan Martí, Armand Simon, Pere Nogués, Pepe Feria i Carles Barrull), en presència de diversos regidors de l'Ajuntament de Areny i dels alcaldes de Areny de Noguera i Benavarri, Miguel Gracia i Alfredo Sancho respectivament, es va analitzar el projecte de l'Autopista Elèctrica Montsó-Isona i es va explicar tot el que se sabia en relació amb el projecte de la línia Foradada del Toscar-La Pobla de Segur, contra el qual l'Ajuntament de Areny ja ha presentat diferents al·legacions, estant encara obert el termini per a presentar-les a Catalunya. Per això, dilluns que ve veïns de La Terreta sol·licitaran una reunió d'urgència amb l'alcalde de Tremp, Víctor Orrit, per a donar unitat a la zona pallaresa i, posteriorment, es procedirà d'igual manera en els ajuntaments aragonesos afectats.També en la reunió d'ahir en Areny de Noguera, a la qual van acudir nombrosos membres de la nostra Plataforma i gents de la Ribera, Sobrecastell, Areny i diferents nuclis de La Terreta, els alcaldes es van mostrar d'acord que siguin 3 o 4 membres de la Plataforma, juntament amb diferents representants dels ajuntaments, qui formin una comissió que informi i analitzi els passos que han de seguir-se per a oposar-se als treballs que ja s'estan realitzant en la línia Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.

XERRADA INFORMATIVA: L'AUTOPISTA ELÈCTRICA I ARENY DE NOGUERA

http://autopistaelectricano.blogspot.com/

L'AUTOPISTA ELÈCTRICA MONTSÓ-ISONA ES PRESENTA A BERGA DINS DE LES VI TROBADES CULTURALS PIRINENQUES

El passat dissabte la ciutat de Berga va organitzar les VI Trobades Culturals Pirinenques organitzades per l' Àmbit de Recerques del Berguedà (ARB), Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (CECR), Centre d’Estudis Ribagorçans(CERib), Ecomuseu de les Valls d’Àneu (EVA), Institut d'Estudis Aranesi (IEA), Institut d’Estudis Ceretans (IEC), Institut d'EstudisComarcals de l'Alt Urgell (IECAU), PirineuFòrum-Depana (PF), i la Societat Andorrana de Ciències (SAC). Comptaren amb el patrocini de l'Eix Berguedà U.T.E. IDAPA Govern d'Andorra Fundació Eiximenis i la col·laboració de l' Ajuntament de Berga, Consell Comarcal del Berguedà i l'Institut Ramon Muntaner

Entre les diferents comunicacions la Plataforma contra l'autopista elèctrica Montsó-Isona, de la qual el CERIb en forma part va oferir una xerrada explicant aquest tot aquesta projecte i convidant als assistents a participar en la Xerrada informativa del proper dissabte a Areny de Noguera. Amb el títol "Una nova amenaça per a la Ribagorça i el Pallars: de la vella a la nova autopista elèctrica Montsó-Isona", en Carles Barrull, Secretari General del CERIb i membre de la Plataforma va analitzar els diferents projectes de Red Eléctrica i els treballs que s'estàn realitzant actualment al municipi d'Areny de Noguera, amb total desinformació vers als ciutadans i a les associacions locals i comarcals.

Per a més informació:

http://www.trobadapirineus.blogspot.com/

http://autopistaelectricano.blogspot.com/

VIenes TROBADES CULTURALS PIRINENQUES. LES CRISISI AL PIRINEU:PASSAT, PRESENT I FUTUR

De: http://trobadapirineus.blogspot.com/2009/10/vienes-trobades-culturals-pirinenques.html

PRESENTACIÓ A CIUTADELLA

IMATGES DE LA PRESENCTACIÓ A MAÓ

VI Col•loqui d’Estudis Transpirinencs: Els Pirineus: Frontera i Connexió?

Santuari de Núria (el Ripollès), 2-4 d’octubre de 2009.
Inscripcions abans del 25 de setembre


Butlleta d'inscripció
http://www.sre.urv.es/proves/rmuntaner/html/apartats-esquerra/activitats/193/transpirinencs_2009_ok.pdf (darreres pàgines).

PROGRAMA
http://www.sre.urv.es/proves/rmuntaner/html/apartats-esquerra/activitats/193/programa_transpirinencs_portal.pdf
Divendres tarda
17.00 h - Recollida de la documentació
19.00 h – Inauguració, a càrrec de:
- Miquel SITJAR (delegat dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona)
- Josep SANTESMASES (president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner)
- Pere FREIXAS (president del Patronat Francesc Eiximenis)
- Antoni LLAGOSTERA (president del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès)
19.30 h - Conferència inaugural“Els Pirineus: frontera i connexió a l’època moderna (s. XVI-XIX)"A càrrec del Dr. Patrici POJADA (Universitat de Toulouse-Le Mirail).
20.30 h - Presentació del llibre La identitat de la frontera pirinenca: Efectes socials i polítics al nord de Catalunya des de la creació de Montlluís (1677-1698), d’Oscar JANÉ , a càrrec de Jordi MASCARELLA (Patronat Francesc Eiximenis) i de Pere FREIXAS (director del Patronat Francesc Eiximenis)
22.30 h - Poetes de ma terra, recital poètic per Dolors VILAPLANA i Espigolant poemes, intervenció dels assistents que ho desitgin, amb un poema propi o de l’autor que hagin volgut escollir.
Dissabte

9.45 h – PONÈNCIA ÀMBIT 1“Perspectives econòmiques de les comarques pirinenques: una mirada retrospectiva i prospectiva”.A càrrec del Dr. Modest FLUVIÀ (professor de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica de la Universitat de Girona)
Presentació a càrrec d’Eva GARCIA (Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana)10.30 h – COMUNICACIONS. ÀMBIT 1
10.30 – 10.40 h - “La frontera aneuenca i cardosenca amb França durant l’època moderna: pas de ramats, contrabandistes i comerciants”A càrrec de Jordi Ribera Llonc
10.40 – 10.50 h – “Relacions entre el comtat de Foix i el bandolerisme a l’Alt Urgell i la Cerdanya durant el segle XVI”A càrrec de Lluís Obiols Perearnau
10.50 – 11 h – “La immigració de temporers occitans al Maresme durant els segles XVI i XVII: Un exemple de relacions transpirinenques”A càrrec d’Alexandra Capdevila Muntadas
11.00 – 11.10 h – “Casa Foixenc: Història transfronterera d’una casa forta pallaresa”A càrrec de Jordi Font Barris i David Gràcia González
11.10 – 11.20 h – “La inmigración francesa y su influencia en la protoindustrialización aragonesa” A càrrec de Daniel Baldellou Monclús
11.20 – 11.30 h – “La pérdida de autonomía de las valles: La intervención de las coronas francesa y española en las firmas de pacerías del siglo XVII”A càrrec de Juan José Nieto Callén
11.30 – 11.40 h – “Visca lo rei d’Espanya! La vall de Ribes en el context dels conflictes transpirinencs (1624-1659)”A càrrec de Miquel Sitjar i Serra
11.40 – 11.50 h – “Annexió de les parròquies d’Urgell de la demarcació de la Cerdanya francesa al bisbat de Carcassona en 1803”A càrrec de Benigne Marquès i Sala
11.50 – 12.00 h – “El paper de la frontera en el conflicte entre revolució i contrarevolució: 1820-1830”A càrrec de Ramon Arnabat Mata
12.00 h – Pausa-cafè
12.20 h – COMUNICACIONS. ÀMBIT 1 Presentació a càrrec de Francesc VISO (Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana)
12.20 – 12.30 h – “Resistir és vèncer: El setge carlista de Puigcerdà durant la Setmana Santa de 1873”A càrrec d’Antoni Sánchez i Carcelén
12.30 – 12.40 h – “Els Pirineus 1936-1938: Una frontera permeable”A càrrec de Jordi E. Rubió Coromina
12.40 – 12.50 h – “Arcavell, la magnitud d’una frontera local a l’Alt Urgell”A càrrec de Laia Creus Gispert
12.50 – 13.00 h – “L’aixecament d’una frontera: Entre la farga catalana al segle XVII i la mineria a Escaró (Conflent) al segle XX”A càrrec de Víctor Fuses Navarra
També es presentaran les següents comunicacions:
- “Una estructura de población prepirenaica: Los mases de Benabarre en época moderna”D’Abel Ajates Cónsul
- "Las actividades comerciales en el Pirineo aragonés durante el siglo XVII”D’Antonio Carlos Ramo Antón
- “Supervivència i desenvolupament de la comunitat de Les Illes gràcies a l’elaboració de xarxes transfrontereres des del mig segle XVII”De Marc Justafré
13.00 h – PONÈNCIA. ÀMBIT 2“Els cerdans i la ralla, tres-cents cinquanta anys després: Societat(s), cultura(es) i identitats”A càrrec d’Albert MONCUSÍ ( professor de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València)
14.00 h – Dinar
16.00 h – COMUNICACIONS. ÀMBIT 2
Presentació a càrrec de M. Carme Jiménez (Institut Ramon Muntaner)
16.00 – 16.10 h – “Cátaros: Entre memorias y olvidos. Usos del pasado en el Pirineo catalán y occitano”A càrrec de Camila del Mármol Cartañá
16.10 – 16.20 h – “Indèx des documents sus era relacion entre era Val d’Aran e França des sègles XVI e XVII: Un trabalh archivistic començat en 1708”A càrrec de Maria Pau Gómez Ferrer
16.20 – 16.30 h – “Didac de Rocabertí de Pau i el retaule de Núria sense fronteres. Domènec Casamira i Ponç Germà, entre les "dues Catalunyes"”A càrrec de Montserrat Moli Frigola
16.30 – 16.40 h – “La frontera pirinenca dels excursionistes i botànics”A càrrec d’Antoni Llagostera
16.40 h – 16.50 h – “Els Pirineus sense fronteres: Ein Pyreäenbuch, de Kurt Tucholsky”A càrrec d’Helena Alonso Capdevila
16.50 – 17.00 h – “La revista literària Vallespir dels anys trenta i la seva reaparició avui”A càrrec de Gentil Puig i Moreno
17.00 h – 17.10 h – “Un camí d’evasió: Des del pont de Peramola a Sant Julià de Lòria (Andorra)A càrrec de Jordi Piferrer
17.10 – 17.20 h – “Les relacions interlingüístiques al Pirineu central en una perspectiva diacrònica: Aportacions des de la sintaxi”A càrrec de Jordi Suïls Subirà
17.20 – 17.30 h – “El patrimoni humà dels espais naturals protegits”A càrrec de Beatriu Tenas i Torres
17.30 h – Pausa
18.00 h – TAULA RODONA: “Present i futur dels Pirineus... entre tres estats”
Amb la participació de:
- Representant de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses
-Antoni POL (coordinador de Trobades de la Societat Andorrana de Ciències)
- Tünde MIKES (Universitat de Girona, projecte RESOPYR)
- Martina CAMIADE (Universitat de Perpinyà. Institut Franco-Català Transfronterer)
Modera: Antoni LLAGOSTERA (president del Centre d’Estudis del Ripollès)
19.30 h – Cloenda
Diumenge
11.30 - 14.00 h - Visita a la vila de Queralbs: castell, església, ajuntament i Casal de Núria, a càrrec de Francesc COLL.
Secretaria del Col·loqui:
Institut Ramon Muntaner. Fundació Privadadels centres d’estudis de Parla CatalanaTel. 977 401757/Fax 977 414053Adreça electrònica: pineda@irmu.orgInformació: http://www.irmu.org/

Organització:Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, Diputació de Girona, Patronat Francesc Eiximenis, Centre d’Estudis Ribagorçans, Institut Ramon Muntaner, Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

Col·laboració:

Societat Andorrana de Ciències, Institut d’Estudis Aranesi, Ajuntament de Queralbs

Amb el suport de:

El Punt, Presència, Fundació Josep Irla, Agència Catalana de Notícies, Fundació Nous Horitzons, Consell Comarcal del Ripollès, Vall de Núria.

UN LIBRO DE LA RIBAGORZA SE PRESENTA EN MENORCA

El próximo fin de semana del 25 i 26 de septiembre las ciudades de Mahón/Maó y Ciutadella acogerán la presentación de un libro ribagorzano y una delegación del CERIb-Centre d'Estudis Ribagorçans/Zentro d'Estudios Ribagorzans/Centro de Estudios ribagorzanos asistirá en el acto, junto con el autor de la publucación de la investihación . El libro "Don Juan Bayarte Calasanz de Ávalos (1622-1689). Un governador de la Ribagorça a la Mediterrània de Carles II" obra del Dr. Antonio ESPINO LÓPEZ, catedrático de historia moderna en la Universitat Autònoma de Barcelona, co-editado por el CERIb y Cossetània Edicions dentro de la nueva "col·lecció Ripacurtia.Humanitats"cuenta con la ayuda del Instituto de Estudios Altoaragoneses, Institut d'Estudis Ilerdencs, Institut Ramon Muntaner, Institut Menorquí d'Estudis i Institut d'Estudis Baleàrics, Institut d'Estudis Eivissencs y el Institut d'Estudis Catalans
Estas presentaciones las organiza el Institut Menorquí d'Estudis, l'Ateneu de Maó, el Casino 17 de Gener ("Casino Nou) y el CERIb. El acto estará presentado por el historiador Joan PONS ALZINA
Las presentaciones son las siguientes:

En el ATENEU DE MAÓ el viernes día 25 de septembre, a les 20h

En el CASINO NOU DE CIUTADELLA , sábado 26 de septiembre, a les 20.30h.

UN LLIBRE DE LA RIBAGORÇA ES PRESENTA A MENORCA

El Dr. Antonio ESPINO durant la presentació del llibre a la vila de BENAVARRI (juny de 2009). El proper cap de setmana del 25 i 26 de setembre les ciutats de Maó i Ciutadella aculliràn la presentació d'un llibre ribagorçà i una delegació del CERIb-Centre d'Estudis Ribagorçans assistirà a l'acte, juntament amb l'autor de la recerca. El llibre "Don Juan Bayarte Calasanz de Ávalos (1622-1689). Un governador de la Ribagorça a la Mediterrània de Carles II" obra del Dr. Antonio ESPINO LÓPEZ, catedràtic d'història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona, co-editat pel CERIb i Cossetània Edicions dins de la nova "col·lecció Ripacurtia.Humanitats"compta amb els ajuts del Instituto de Estudios Altoaragoneses, Institut d'Estudis Ilerdencs, Institut Ramon Muntaner, Institut Menorquí d'Estudis i Institut d'Estudis Baleàrics, Institut d'Estudis Eivissencs i l'Institut d'Estudis Catalans.

Aquestes presentacions les organitza l'Institut Menorquí d'Estudis, l'Ateneu de Maó, el Casino 17 de Gener ("Casino Nou) i el CERIb. L'acte estarà presentat per l'historiador Joan PONS ALZINA

Les presentacions són les següents:
A l’ATENEU DE MAÓ el divendres dia 25 de setembre, a les 20h
Al CASINO NOU DE CIUTADELLA , dissabte 26 de setembre, a les 20.30h.

El Parlamento Navarro, interesado por la divulgación cultural de la DPH

D.A.09/09/2009
Los responsables oscenses muestran total disposición para ceder el modelo de información.

Responsables de la Diputación de Huesca mantuvieron ayer un encuentro con los miembros de la Comisión de Cultura y Turismo-Institución Príncipe de Viana del Parlamento de Navarra que visitaron ayer la ciudad de Huesca para conocer las iniciativas puestas en marcha por la Diputación Provincial en materia de conservación y gestión del patrimonio, como es el caso del Sistema de Información de Patrimonio Cultural Aragonés (SIPCA).

Los miembros de la DPH y del Parlamento Navarro que se reunieron ayer. S.E.

HUESCA.- El vicepresidente primero de la Diputación de Huesca, Miguel Gracia, la presidenta de la Comisión de Cultura, Elisa Sanjuán, y el vicedirector del IEA, José Domingo Dueñas, recibieron a la comitiva navarra, encabezada por su presidenta, María Gracia Iribarren, en la Sede de la Institución provincial.
La delegación del Parlamento navarro participó en una reunión de trabajo en la que el director del área de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses, Ángel Gari, dio cuenta del estado actual del trabajo desarrollado en la provincia de Huesca y en Aragón sobre Literatura Oral. Uno de los objetos de esta visita era conocer la implantación y cómo funciona el Sistema de Información del Patrimonio Cultural (SIPCA) que, impulsado por el Instituto de Estudios de Altoaragones, pretende ahora desde el Gobierno de Aragón integrar toda la información existente sobre el patrimonio cultural en la Comunidad.
Los responsables de la Diputación, Miguel Gracia y Elisa Sanjuán, mostraron a la institución navarra la "total disposición" por parte de la Diputación de Huesca para ceder el modelo utilizado en la puesta en marcha del SIPCA, que lleva funcionando en la provincia de Huesca desde 2006. La Presidenta de la Comisión de Cultura de la Diputación, Elisa Sanjuán, hizo referencia a anteriores acuerdos tomados en este sentido con otras instituciones como la Diputación de Gerona para que "puedan utilizar el conjunto de herramientas con las que se implantó este sistema en la provincia" y que, tal y como apunta Sanjuán, surgió para "mejorar la gestión del patrimonio cultural, a la vez que atiende a la creciente demanda de información tanto por organismo públicos como por la ciudadanía en general".
Por su parte, la presidenta de la Comisión de Cultura y Turismo-Institución Príncipe de Viana del Parlamento de Navarra, María Gracia Iribarren, valoró el trabajo y el esfuerzo que la Diputación de Huesca, a través del IEA, ya ha desarrollado en proyectos como el SIPCA. Iribarren destacó "el avanzado estado" en el que se encuentra la provincia de Huesca en lo que se refiere al proceso de gestión y conservación del patrimonio.
El Sistema de Información de Patrimonio Cultural Aragonés (SIPCA) permite a los organismos públicos vinculados a la gestión del patrimonio cultural, especialmente las comarcas y diputaciones provinciales, acceder a información, asesoramiento técnico y a herramientas de gestión para trabajar en los bienes patrimoniales de su competencia. Asimismo, pone a disposición de los usuarios la información de todo tipo de bienes culturales, desde el patrimonio arquitectónico, los yacimientos arqueológicos y paleontológicos, hasta los bienes inmuebles o el patrimonio documental.

TRABAJO PARA CONSERVAR LA TRADICIÓN ORAL
Otro de los proyectos que motivó la visita de la Comisión de Cultura y Turismo-Institución Príncipe de Viana del Parlamento de Navarra fue el trabajo que desarrolla el Instituto de Estudios Altoaragoneses en el campo de la conservación del patrimonio oral aragonés. Cada año, la Diputación de Huesca destina una partida económica para dar lugar a proyectos de investigación para la recuperación del lenguaje y la literatura antigua aragonesa. Con la creación del Archivo Sonoro de Tradición Oral del Alto Aragón y mediante investigaciones de alto nivel, monografías locales, becas anuales o asesoramiento a los ayuntamientos para la realización de sus propios estudios, la Institución Provincial ha logrado hacerse con un importante volumen documental, que custodia el Instituto de Estudios Altoaragoneses.
Tras la reunión de trabajo, los miembros del Parlamento de Navarra recorrieron las instalaciones de la Fototeca de la Diputación de Huesca, que integrada en el nuevo Centro de Archivo Documental y de la Imagen de la Diputación, cuenta en la actualidad con más de 80.000 fotografías catalogadas y otras tantas pendientes de su archivo sistematizado, además de unas 500 películas que van desde 1914 hasta los últimos años.
La jornada concluye esta tarde con varias visitas más, a monumentos representativos de la capital oscense como la catedral y al Centro de Arte y Naturaleza.

De: http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=589322