BARRULL, Carles; JANÉ, Oscar (eds); La Guerra Civil a la Ribagorça: Textos i pensaments sobre la República, la Guerra i l'exili al Pirineu, Monografies RipacurtiaCERIb-Pagès Eds, Benavarri, 2010, 252 pàgs (16x23 cms).
CAT:PRESENTACIÓ
En el 70è aniversari de la Guerra Civil Espanyola, el Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb) va decidir organitzar unes jornades arreu de la Ribagorça amb sessions repartides al llarg dels diferents mesos de l’any 2006. Van ser distribuïdes amb una sèrie de temàtiques que havien de portar llum sobre aspectes desconeguts de la Guerra Civil al Pirineu, concretament a la zona de la Ribagorça històrica (comarques actuals de la Ribagorça, l’Alta Ribagorça, la Llitera i el Cinca Mig).
Amb una conferència cada mes a diferents pobles ribagorçans es va articular una intervenció i la participació de persones interessades en explicar el que saben, pensen o el que els han explicat. La idea fonamental va ser, així, la seva itinerància per cobrir tot aquest territori pirinenc. Les xerrades, debats i conferències van ser destinades a tot tipus d’oients, però principalment als joves i als més grans del país. Les sessions van comptar amb la intervenció d’un especialista per cada tema proposat juntament amb d’altres persones que van intervenir i animar els debats exercint de moderadors. Aquest paper va ser desenvolupat per escriptors, professors d’institut i universitaris, estudiants, etc.
No obstant això, el més important era deixar-ne constància escrita, sobretot perquè la Ribagorça és, si no la única, una de les poques comarques del Pirineu que no disposa d’un estudi monogràfic sobre aquell període, ni tan sols sobre el període previ o posterior. És difícil saber per què, però segurament aquest fet està lligat a la situació geogràfica —per no dir geopolítica— de la Ribagorça, a cavall entre Catalunya i Aragó, frontera amb França... és a dir, en els límits d’aquests territoris. És l’ocasió de parlarne i de donar a conèixer la història, lluny ja d’un profund silenci crònic, a través d’unes pàgines sorgides en part dels estudis dels qui ho han analitzat i, també, de l’espontaneïtat dels qui van participar a les jornades.
La Ribagorça, trilingüe de base, és, a més a més, un territori que ha patit un afebliment demogràfic terrible en el darrer segle, juntament amb els problemes econòmics que això comportà. Pobles, cases i famílies senceres han anat desapareixent del mapa ribagorçà per donar lloc a un desert físic, amb algunes embranzides de recuperació o estancament en els darrers temps. Això, però, no ha motivat un interès primordial des de les ciutats o capitals comarcals, des d’on, malauradament, es dirigeixen els centres d’interès culturals i socials. La Ribagorça, tot i el seu interès històric, segueix essent la gran desconeguda, tant des de dins com des de fora. Les administracions renascudes de la democràcia no han fet res més que centrar les seves preocupacions en una supervivència —comprensible— lligada al desenvolupament econòmic, lluny de qualsevol interès humà i cultural, social d’alguna manera.
Aquest llibre, doncs, intenta explicar alguns fets generals com d’altres més concrets, des d’esdeveniments llegits a gran escala fins a anàlisis de lectura local. Especialistes francesos, aragonesos i catalans es donen cita per a comprendre el desenvolupament de la Guerra Civil a la Ribagorça, en aquesta regió amb triple frontera, on el front va arribar precisament ara fa 70 anys, el 1938.
La Guerra Civil a la Ribagorça pretén atorgar una diversitat de visions prou àmplia per fer-se una idea de la situació prèvia i posterior a la guerra en aquest territori. Jaume Barrull Pelegrí introdueix el tema amb una explicació general sobre la Guerra Civil Espanyola i en dóna algunes claus interpretatives. En un primer bloc hi hem agrupat els treballs d’Irene Abad i de Ferran Aisa al voltant dels temes de l’anarquisme i personatges destacats, com ara Sixto Agudo, Ángeles Blanco o Joaquim Maurín. En un segon terme, hem volgut donar veu a la qüestió de l’exili, essencialment des de França, l’indret on es va refugiar la majoria de ribagorçans i pirinencs en general que van aconseguir creuar la frontera durant la retirada del 1938. Així, destacats historiadors francesos com Jean-Pierre Amalric, José Cubero i Bartolomé Bennassar mostren aquesta relació entre els refugiats de la guerra i França. En un tercer àmbit, hi trobem la realitat local de la Ribagorça.
Des del front ribagorçano-pallarès del 38 fins a la militarització viscuda durant la postguerra, passant per la tradició popular i religiosa del país i alguns casos locals d’emigració i exilis, Josep Calvet, Manel Gimeno, Carles Barrull i Oscar Jané en fan un retrat detingut. En quart lloc, alguns grups oblidats o menystinguts: el paper de les dones i els infants durant la guerra i la postguerra al Pirineu és analitzat per Antonieta Jarne i Enrique Satué. Finalment, el bloc de la repressió i les resistències. L’especialista Ferran Sànchez Agustí estudia i evoca el paper dels maquis a la Terreta, mentre Queralt Solé exposa els resultats de les violències viscudes a la Ribagorça arran de la Causa General, especialment en el cas de Benavarri. Amb aquests capítols i treballs heterogenis esperem haver aconseguit l’objectiu inicial, que no és altre que obtenir una reflexió de conjunt sobre el tema, però sobretot, sobre per què fins avui dia no ha estat possible cap investigació monogràfica sobre aquest ampli territori, sobre l’estat de la qüestió al Pirineu i sobre les pors col·lectives a parlar i mirar de manera sociocèntrica la pròpia història, tenint com a únic motiu la normalitat i la salut moral i humana del país. Volem fer públic també el nostre agraïment als participants, als habitants dels diferents pobles de la Ribagorça que van demostrar que, efectivament, era necessari tirar endavant aquest projecte i posar sobre el paper els diferents estudis així com aquells que no van tractar-se directament. Al mateix temps hem de reconèixer l’esforç i la paciència dels autors que, tres anys després, veuen per fi complert el treball. Per acabar, també donem les gràcies a totes aquelles persones que, des del CERIb i des de fora ens han ajudat a fer realitat aquest llibre, sens dubte gràcies a una feina desinteressada alimentada, com en el cas de tots, per la il·lusió de donar vida a aquests textos. N’és un exemple l’enorme ajuda de tots aquells que, més enllà dels càrrecs o professions exercides, van voler immiscir-se en el si dels pobles i exercir de moderadors provocant debats i reflexions necessàries: Marcelino Iglesias, Antoni Llevot, Fernando Alvira, José Miguel Pesqué, Javier Díaz, Nàdia Varo, Ferran Sánchez Agustí, Teresa Férriz i Juan Carlos Ferré. També cal agrair les intervencions de José María Azpiroz i de Pelai Pagès, que per raons diverses no queden recollides en aquest llibre. De la mateixa manera, hem de donar les gràcies a les institucions que van donar-nos suport econòmic i logístic per a dur a terme les jornades i aquest llibre (Instituto de Estudios Altoaragoneses, Institut Ramon Muntaner, Institut d’Estudis Ilerdencs, Comarca de la Ribagorza i Comarca de l’Alta Ribagorça) i a tots els municipis —i pobles— que ens van acollir durant la celebració de les diferents jornades, perquè així ha estat possible donar veu a tota una sèrie de qüestions a les quals semblava difícil donar-los-en: Graus, Erill-la-Vall, Peralta de la Sal, Castilló de Sos, El Campell, El Pont de Suert, Les Paüls, Bonansa, Fonts, Benavarri, Benasc i Vilaller. Això no treu que molts altres indrets haurien volgut i pogut ser-ne la seu, però, evidentment, calia fer una tria arreu del territori, raó per la qual també estan representats en els diferents articles que aquí trobaran.
Aquesta és una finestra, potser una de les primeres, per les quals es podrà llegir i captar moments de la història ribagorçana i pirinenca del darrer segle. La il·lusió i part del nostre objectiu seria veure néixer altres estudis més aprofundits, així com en d’altres aspectes i temes de la història del país.
Benavarri, 15 de setembre de 2009
Carles Barrull i Oscar Jané
-----------------------------------------------------------------
ESP: PRESENTACIÓN
En ocasión del 70 aniversario de la Guerra Civil Española, el Centro de Estudios Ribagorzanos (CERIb) decidió organizar unas jornadas a través de la Ribagorza con sesiones repartidas a lo largo de los diferentes meses del año 2006. Fueron distribuidas con una serie de temáticas que debían aportar luz sobre aspectos desconocidos de la Guerra Civil en el Pirineo, especialmente en la zona de la Ribagorza histórica (comarcas actuales de la Ribagorza, Alta Ribagorça, la Litera y el Cinca Medio).
Con una conferencia cada mes en diferentes pueblos ribagorzanos se articularon una intervención y la participación de personas interesadas en explicar lo que saben, piensan o lo que les han explicado. La idea fundamental fue así su itinerancia, para cubrir todo este territorio pirenaico. Las charlas, debates y conferencias fueron destinadas a todo tipo de oyente, pero principalmente para los jóvenes y los más mayores del país. Las sesiones contaron con la participación de un especialista para cada tema propuesto, junto a otras personas que intervinieron y animaron los debates ejerciendo de moderadores. Este papel fue desarrollado por escritores, profesores de instituto y universitarios, estudiantes, etc.
No obstante, lo más importante era dejar constancia escrita de todo ello, tarde o temprano, sobretodo porque la Ribagorza es, si no la única, una de las pocas comarcas del Pirineo que no dispone aun de un estudio monográfico sobre aquel período, ni tan solo previo o posterior. Es difícil saber por qué, pero seguramente este hecho está relacionado con la situación geográfica —por no decir geopolítica— de la Ribagorza, a caballo entre Cataluña y Aragón, frontera con Francia... es decir, en los límites de estos territorios. Es la ocasión de hablar de ello y de dar a conocer la historia, lejos ya de un profundo silencio crónico, a través de unas páginas surgidas en parte de los estudios de quienes lo han analizado y, también, de la espontaneidad de quienes participaron en las jornadas.
La Ribagorza, trilingüe de base, es, además, un territorio que ha sufrido un decrecimiento demográfico terrible en el último siglo, junto a los problemas económicos que ello comporta. Pueblos, casas y familias enteras han ido desapareciendo del mapa ribagorzano para dar lugar a un desierto físico, con algunos brotes de recuperación o estancamiento en los últimos tiempos.
Aunque eso no ha motivado un interés primordial desde las ciudades o capitales comarcales desde donde, por desgracia, se dirigen los centros de interés culturales y sociales. La Ribagorza, a pesar de su peso histórico, sigue siendo la gran desconocida, tanto desde dentro como desde fuera. Las administraciones renacidas con la democracia no han hecho más que centrar sus preocupaciones en una supervivencia —comprensible— ligada al desarrollo económico, lejos de cualquier interés humano y cultural, social de alguna manera.
Así pues, este libro intenta explicar algunos hechos generales, como otros más concretos, desde acontecimientos leídos a gran escala hasta análisis con lecturas locales. Especialistas franceses, aragoneses y catalanes se dan cita para comprender el desarrollo de la Guerra Civil en la Ribagorza, en esta región con triple frontera, donde el frente llegó hace precisamente 70 años, en 1938.
La Guerra Civil en la Ribagorza pretende otorgar una diversidad de visiones suficientemente amplia para obtener una idea de la situación previa y posterior a la guerra en este territorio. Jaume Barrull Pelegrí abre el tema con una explicación general sobre la Guerra Civil Española y da algunas claves interpretativas. En un primer bloque hemos agrupado los trabajos de Irene Abad y de Ferran Aisa alrededor de las cuestiones del anarquismo y algunos personajes destacados, como por ejemplo Sixto Agudo, Ángeles Blanco o Joaquín Maurín. En segundo lugar, se da voz al tema del exilio, esencialmente desde Francia, lugar donde se refugiaron la mayoría de los ribagorzanos y pirenaicos en general que consiguieron cruzar la frontera el 1938. Así, destacados historiadores franceses como Jean-Pierre Amalric, José Cubero y Bartolomé Bennassar muestran esta relación entre los refugiados de la guerra y Francia. En un tercer ámbito encontramos la realidad local de la Ribagorza. Desde el frente ribagorzanopallarés del 38 hasta la militarización vivida durante la posguerra, pasando por la tradición popular y religiosa del país y algunos casos locales de emigración y exilios, Josep Calvet, Manel Gimeno, Carles Barrull y Oscar Jané realizan un retrato detenido. En cuarto lugar, algunos grupos olvidados o menos valorados: el papel de las mujeres y los niños durante la guerra y la posguerra en el Pirineo es analizado por Antonieta Jarne y Enrique Satué. Por último, el bloque de la represión y las resistencias. El especialista Ferran Sànchez Agustí estudia y evoca el papel de los maquis en la Terreta, mientras Queralt Solé expone los resultados de las violencias vividas en la Ribagorza con la Causa General, especialmente en el caso de Benabarre. Con estos capítulos y trabajos heterogéneos esperamos haber conseguido el objetivo inicial, que no era otro que obtener una reflexión de conjunto sobre el tema, pero sobretodo, sobre por qué hasta hoy no ha sido posible ninguna investigación monográfica sobre este amplio territorio, sobre el estado de la cuestión en el Pirineo y sobre los miedos colectivos a la hora de hablar y mirar de manera sociocéntrica la propia historia, teniendo como único motivo la normalidad y la salud moral y humana del país.
Queremos hacer público también nuestro agradecimiento a los participantes, a los habitantes de los diferentes pueblos de la Ribagorza que han demostrado que, en efecto, era necesario tirar adelante este proyecto y poner sobre papel los diferentes estudios así como aquellos que no se trataron directamente. Al mismo tiempo, hemos de reconocer el esfuerzo y la paciencia de los autores que, tres años después, ven por fin cumplido el trabajo. Por último, también damos las gracias a todas aquellas personas que, desde el CERIb desde fuera, nos han ayudado a hacer realidad este libro, sin duda de manera desinteresada y alimentada por la ilusión de dar vida a estos textos. Un ejemplo de ello ha sido la enorme ayuda de todos aquellos que, más allá de cargos y profesiones, quisieron interrelacionarse con la gente y los pueblos ejerciendo de moderadores, provocando debates y reflexiones necesarias: Marcelino Iglesias, Antoni Llevot, Fernando Alvira, José Miguel Pesqué, Javier Díaz, Nàdia Varo, Ferran Sànchez Agustí, Teresa Férriz y Juan Carlos Ferré. También agradecer las intervenciones de José María Azpiroz y Pelai Pagès que, por razones diversas, no quedan recogidas en este libro.
Igualmente, hemos de dar las gracias a las instituciones que nos dieron apoyo económico y logístico para llevar a cabo las jornadas y este libro (Instituto de Estudios Altoaragoneses, Institut Ramon Muntaner, Institut d’Estudis Ilerdencs, Comarca de la Ribagorza y Comarca de l’Alta Ribagorça) y a todos los municipios —y pueblos— que nos acogieron durante las diferentes jornadas, siendo así posible dar voz a toda una serie de cuestiones: Graus, Erill-la-Vall, Peralta de la Sal, Castejón de Sos, Alcampell, El Pont de Suert, Laspaúles, Bonansa, Fonz, Benabarre, Benasque y Vilaller. Muchos otros lugares expresaron su voluntad de ser sede de las jornadas, pero, evidentemente, hacía falta restringir y seleccionar a través del territorio, aunque por esa razón también están representados en los diferentes artículos que aquí encontrarán.
Esta es una ventana, quizá una de las primeras, por las cuales se podrá leer y captar momentos de la historia ribagorzana y pirenaica del último siglo. La ilusión, y parte de nuestro objetivo, sería ver nacer otros estudios más profundizados, en este y otros temas de la historia del país.
Benabarre, 15 de septiembre de 2009
Carles Barrull y Oscar Jané
