9 de març de 2010

NOVETAT EDITORIAL: RELLAMPANDINGA:ETNOTEXTOS RIBAGORÇANS


SAN MARTÍN BALLARÍN, José Antonio;SISTAC, Ramon; SUÏLS, Jordi (ed.) (2009). Rellampandinga: Etnotextos ribagorçans. Benavarri: Centre d’Estudis Ribagorçans; Pagès editors (Monografies Ripacurtia Llengua; 2). 86 p.

José Antonio San Martín ens ofereix una recreació, expressada en la seua varietat ribagorçana, de la tradició oral del seu poble i comarca, l’alta Vall de l’Isàvena. Som, doncs, davant d’una obra que es troba a cavall entre la literatura, la dialectologia i la cultura popular i que, reelaborada i posada per escrit, ens proporciona una bona mostra del patrimoni oral d’una comunitat.
L'edició ha estat feta a cura de Ramon Sistac i Jordi Suïls:El text que teniu al davant, Rellampandinga, ha estat subtitulat Etnotextos ribagorçans. Un etnotext és, en una definició d’urgència, un tipus narratiu, generalment breu i basat en el discurs oral, que acostuma a oferir informació sobre usos i costums locals, creences, facècies, etc. Des d’algunes disciplines, com la dialectologia, s’ha aplicat més aviat a la transcripció de textos orals recollits pel procediment d’enquesta o entrevista dialectològica. Nosaltres entenem ací el terme com la recreació descriptiva (i, en conseqüència, literària) que l’autorha recollit de la tradició oral del seu poble i comarca, tal com el mateix autor reconeix en la seua introducció: “Iste llibre només procura ser una xica passada pels coneixements, la manera de pensar, aspiracions, punyeteria, etc... de la gent d’iste país (entre Benàs i el Pont de Suert, més o menos)”.

8 de març de 2010

CONGRÉS INTERNACIONAL: OBSERVAR LES FRONTERES, VEURE EL MÓN

PUIGCERDÀ-LLÍVIA-BELLVER DE CERDANYA, del 19 al 21 de març de 2010.
Aquest Congrés és un esdeveniment exclusiu i únic que es fa a la Cerdanya com a indret simbòlic. Llívia és un dels tres enclavaments territorials que subsisteixen a Europa, i la Cerdanya un espai fronterer entre les províncies de Lleida i Girona, fent frontera amb la de Barcelona, però també entre els Estats de França, Espanya i Andorra. Un conglomerat de línies que tenen més vida sobre el paper que dins una realitat altament complexa, en què les persones es mouen i construeixen la seva identitat diària en funció de molts altres elements.
Amb especialistes de primer ordre internacional s’analitzaran i s’aportaran perspectives i solucions a la qüestió fronterera en l’Europa del segle XXI, que preveu precisament la supressió de tota limitació fronterera. La Cerdanya esdevindrà així el focus de la recerca i l’anàlisi de les fronteres a Europa durant tres dies, repartint-se entre Puigcerdà, Bellver de Cerdanya i Llívia. Les reflexions i discussions que tindran lloc durant el congrés (conferències, pòsters i taula rodona) crearan un nou àmbit d’estudi pràctic com teòric. Un dels aspectes fonamentals de la proposta és la seva interdisciplinarietat, ja que el tema de les fronteres serà abordat a partir d’aspectes d’ordre cultural, econòmic, històric, artístic, geogràfic, polític o sociològic.
El Congrés vol començar a desenclavar les estanques relacions històriques, i entendre la tendència històrica i l’actual de l’ús de les fronteres a Europa i la seva superació, tant a nivell local com estatal, dins la UE.

Divendres· Vendredi 19
Puigcerdà (Museu Cerdà de Puigcerdà)
18:15 Obertura de portes · Ouverture des portes
19:00 Inauguració· Inauguration
19:45 – 20:15 Presentació· Présentation
Oscar Jané i Queralt Solé (Universitat de Barcelona, Mirmanda)
En les fronteres d’Europa
Dans les frontières de l’Europe
20:15 – 21:00 Conferència inaugural · Conférence inaugurale: Joan R. Resina (Univ. Stanford, USA)
Exotisme familiar. Verdaguer a la frontera
Exotisme familier. Verdaguer dans la frontière
Dissabte· Samedi 20 –
Bellver de Cerdanya (Centre Cívic Les Escoles Velles)
9:45 – 10:30 Joan Nogué (UdG, Geògraf, Observatori
del Paisatge)
Els límits territorials contemporanis: de la nitidesa a la hibridació
Les limites territoriales contemporaines: de la nitidité à l’hybridation
10:30 – 11:15 Renaud Morieux (Univ. Lille 3, historien)
Dels Pirineus a la Manxa, de la Manxa als Pirineus. Aproximacions històriques comparades de les fronteres líquides
Des Pyrénées à la Manche, de la Manche aux Pyrénées. Approches historiques comparées des frontières liquides
11:15 – 11:45 Discussió-Debat · Discussion-Débat
11:45 – 12:30 Pausa-cafè i Relació de Pòsters (I) Pause-café et Relation des Posters (I)
12:30 – 13:15 Patrice Vermeren (Univ. Paris VIII, philosophe)
La philosophie dans les frontières
La philosophie dans les frontières
13:15 – 13:30 Discussió-Debat · Discussion-Débat
Dinar · Déjeuner

16:00 – 16:45 Simona Skrabec (traductora, escriptora
i assagista eslovena)
Unes sabates per als peus nus
Des chaussures pour les pieds nus
16:45 – 17:30 José Enrique Gargallo (Universitat de Barcelona, lingüista)
Fronteres i llengües: Europa i el món romànic
Frontières et langues: l’Europe et le monde romain
17:30 – 18:00 Discussió-Debat · Discussion-Débat
18:00 – 18:30 Pausa i Relació de Pòsters (II) · Pause-café et Relation des Posters (II)
18:30 – 19:15 Hervé Fischer (Artista-filòsof,
Québec) És possible una ‘mitanàlisi’ de la frontera?
Une mythanalyse de la frontière est-elle possible?
19:15 – 19:45 Discussió-Debat · Discussion-Débat
Diumenge· Dimanche 21 – Llívia
(Farmàcia Museu de Llívia)
10:00 – 13:30 Taula rodona· Table ronde: Les fronteres a Europa / Les frontières en Europe
Moderador · Modérateur: Carles Pont (Dpt. Comunicació
UPF i director de la revista Cadí-Pedraforca)
Intervenen:
Mme. Marie Thérèse Sanchez Schmid (Eurodiputada, França)
Sr. Jordi Fernàndez-Cuadrench (Director de la Casa de la Generalitat de Perpinyà)
Sr. Joan Rafel Micó (Director del Centre de Recerca Sociològica
de l’Institut d’Estudis Andorrans)
Sr. Joaquim Llimona (President del Consell Català del Moviment
Europeu, Prof. de Dret europeu, UB)
Sr. Oriol Aspachs (Departament d’Economia Europea, Àrea d’Estudis i Anàlisi Econòmica de “la Caixa”)
Sr. Arcadi Castilló (IDAPA, Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran)
13:30 – 14:00 Debat General · Débat Général
14:00 Cloenda · Clôture
----------------------
Coordinadors del Congrés: Oscar Jané i Queralt Solé.
* La inscripció al Congrés és gratuïta i la seva assistència dóna dret a:
- Certificat d’assistència.
- 30 % de descompte en els dos llibres que es derivaran del congrés.
+ info: http://mirmanda.blogspot.com i info@mirmanda.com
* PRIMER FRONT - Exposició fotogràfica d’Ernest Abentín (1972) que aporta la seva mirada sobre les fronteres.
Al Centre Cívic Escoles Velles de Bellver de Cerdanya del 19 de març a l’11 d’abril de 2010.
----------------------------------------------------------------------------------
PROGRAMA I BUTLLETA D'INSCRIPCIÓ A:

NOVETAT EDITORIAL: ÍNDEX DE LA GUERRA CIVIL A LA RIBAGORÇA

BARRULL, Carles; JANÉ, Oscar (eds); La Guerra Civil a la Ribagorça: Textos i pensaments sobre la República, la Guerra i l'exili al Pirineu, Monografies RipacurtiaCERIb-Pagès Eds, Benavarri, 2010, 252 pàgs (16x23 cms).
-----------------------------------------------------------------------------------------------

Índex
Presentació................................................................................................................ 5
Presentación.............................................................................................................. 9
Obertura................................................................................................................... 13
La Guerra Civil Espanyola: algunes claus interpretatives, Jaume Barrull Pelegrí...................................................................................................................... 15
Ideologies i persones............................................................................................... 27
Anarquismos y otras figuras. Las repercusiones de la “militancia” en la represión franquista hacia las mujeres, Irene Abad Buil....................................................... 29
Joaquim Maurín, teòric de la Revolució socialista, Ferran Aisa Pàmpols........... 43
Exilis........................................................................................................................ 67
La vida de los exiliados y militantes de base en el sur de Francia, Jean-Pierre Amalric .................................................................................................................... 69
La presencia y la relación de los Pirineos franceses con la Guerra Civil, José Cubero...................................................................................................................... 81
La Guerra Civil, los refugiados y Francia, Bartolomé Bennassar...........................99
Realitat local...........................................................................................................107
La postguerra militaritzada. La presència militar als Pirineus durant els anys 40, Josep Calvet Bellera............................................................................................... 109
El front ribagorçà-pallarès, Manel Gimeno Llardén............................................ 127
Religiositat popular i anticlericalisme en la societat prepirinenca: alguns exemples a propòsit de la Ribagorça (1930-1940), Carles Barrull Perna.............137
L’exili pirinenc cap a França: el cas d’una família ribagorçana segons la correspondència femenina (s. xix i xx), Oscar Jané Checa...................................153
Grups oblidats....................................................................................................... 173
Dona, guerra i postguerra a les terres pirinenques, Antonieta Jarne Mòdol...... 175
La infancia y los olvidados de la Guerra Civil, Enrique Satué Oliván..................187
Repressió i resistències..........................................................................................199
Maquis de la Terreta a la Llitera, Ferran Sànchez Agustí.................................... 201
Violències a la Ribagorça durant la Guerra Civil Espanyola: el cas de Benavarri a partir de la Causa General, Queralt Solé Barjau...................................................213
Resums................................................................................................................... 229

CAT/ESP NOVETAT EDITORIAL: PRESENTACIÓ DE LA GUERRA CIVIL A LA RIBAGORÇA


BARRULL, Carles; JANÉ, Oscar (eds); La Guerra Civil a la Ribagorça: Textos i pensaments sobre la República, la Guerra i l'exili al Pirineu, Monografies RipacurtiaCERIb-Pagès Eds, Benavarri, 2010, 252 pàgs (16x23 cms).
CAT:PRESENTACIÓ

En el 70è aniversari de la Guerra Civil Espanyola, el Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb) va decidir organitzar unes jornades arreu de la Ribagorça amb sessions repartides al llarg dels diferents mesos de l’any 2006. Van ser distribuïdes amb una sèrie de temàtiques que havien de portar llum sobre aspectes desconeguts de la Guerra Civil al Pirineu, concretament a la zona de la Ribagorça històrica (comarques actuals de la Ribagorça, l’Alta Ribagorça, la Llitera i el Cinca Mig).
Amb una conferència cada mes a diferents pobles ribagorçans es va articular una intervenció i la participació de persones interessades en explicar el que saben, pensen o el que els han explicat. La idea fonamental va ser, així, la seva itinerància per cobrir tot aquest territori pirinenc. Les xerrades, debats i conferències van ser destinades a tot tipus d’oients, però principalment als joves i als més grans del país. Les sessions van comptar amb la intervenció d’un especialista per cada tema proposat juntament amb d’altres persones que van intervenir i animar els debats exercint de moderadors. Aquest paper va ser desenvolupat per escriptors, professors d’institut i universitaris, estudiants, etc.
No obstant això, el més important era deixar-ne constància escrita, sobretot perquè la Ribagorça és, si no la única, una de les poques comarques del Pirineu que no disposa d’un estudi monogràfic sobre aquell període, ni tan sols sobre el període previ o posterior. És difícil saber per què, però segurament aquest fet està lligat a la situació geogràfica —per no dir geopolítica— de la Ribagorça, a cavall entre Catalunya i Aragó, frontera amb França... és a dir, en els límits d’aquests territoris. És l’ocasió de parlarne i de donar a conèixer la història, lluny ja d’un profund silenci crònic, a través d’unes pàgines sorgides en part dels estudis dels qui ho han analitzat i, també, de l’espontaneïtat dels qui van participar a les jornades.
La Ribagorça, trilingüe de base, és, a més a més, un territori que ha patit un afebliment demogràfic terrible en el darrer segle, juntament amb els problemes econòmics que això comportà. Pobles, cases i famílies senceres han anat desapareixent del mapa ribagorçà per donar lloc a un desert físic, amb algunes embranzides de recuperació o estancament en els darrers temps. Això, però, no ha motivat un interès primordial des de les ciutats o capitals comarcals, des d’on, malauradament, es dirigeixen els centres d’interès culturals i socials. La Ribagorça, tot i el seu interès històric, segueix essent la gran desconeguda, tant des de dins com des de fora. Les administracions renascudes de la democràcia no han fet res més que centrar les seves preocupacions en una supervivència —comprensible— lligada al desenvolupament econòmic, lluny de qualsevol interès humà i cultural, social d’alguna manera.
Aquest llibre, doncs, intenta explicar alguns fets generals com d’altres més concrets, des d’esdeveniments llegits a gran escala fins a anàlisis de lectura local. Especialistes francesos, aragonesos i catalans es donen cita per a comprendre el desenvolupament de la Guerra Civil a la Ribagorça, en aquesta regió amb triple frontera, on el front va arribar precisament ara fa 70 anys, el 1938.
La Guerra Civil a la Ribagorça pretén atorgar una diversitat de visions prou àmplia per fer-se una idea de la situació prèvia i posterior a la guerra en aquest territori. Jaume Barrull Pelegrí introdueix el tema amb una explicació general sobre la Guerra Civil Espanyola i en dóna algunes claus interpretatives. En un primer bloc hi hem agrupat els treballs d’Irene Abad i de Ferran Aisa al voltant dels temes de l’anarquisme i personatges destacats, com ara Sixto Agudo, Ángeles Blanco o Joaquim Maurín. En un segon terme, hem volgut donar veu a la qüestió de l’exili, essencialment des de França, l’indret on es va refugiar la majoria de ribagorçans i pirinencs en general que van aconseguir creuar la frontera durant la retirada del 1938. Així, destacats historiadors francesos com Jean-Pierre Amalric, José Cubero i Bartolomé Bennassar mostren aquesta relació entre els refugiats de la guerra i França. En un tercer àmbit, hi trobem la realitat local de la Ribagorça.
Des del front ribagorçano-pallarès del 38 fins a la militarització viscuda durant la postguerra, passant per la tradició popular i religiosa del país i alguns casos locals d’emigració i exilis, Josep Calvet, Manel Gimeno, Carles Barrull i Oscar Jané en fan un retrat detingut. En quart lloc, alguns grups oblidats o menystinguts: el paper de les dones i els infants durant la guerra i la postguerra al Pirineu és analitzat per Antonieta Jarne i Enrique Satué. Finalment, el bloc de la repressió i les resistències. L’especialista Ferran Sànchez Agustí estudia i evoca el paper dels maquis a la Terreta, mentre Queralt Solé exposa els resultats de les violències viscudes a la Ribagorça arran de la Causa General, especialment en el cas de Benavarri. Amb aquests capítols i treballs heterogenis esperem haver aconseguit l’objectiu inicial, que no és altre que obtenir una reflexió de conjunt sobre el tema, però sobretot, sobre per què fins avui dia no ha estat possible cap investigació monogràfica sobre aquest ampli territori, sobre l’estat de la qüestió al Pirineu i sobre les pors col·lectives a parlar i mirar de manera sociocèntrica la pròpia història, tenint com a únic motiu la normalitat i la salut moral i humana del país. Volem fer públic també el nostre agraïment als participants, als habitants dels diferents pobles de la Ribagorça que van demostrar que, efectivament, era necessari tirar endavant aquest projecte i posar sobre el paper els diferents estudis així com aquells que no van tractar-se directament. Al mateix temps hem de reconèixer l’esforç i la paciència dels autors que, tres anys després, veuen per fi complert el treball. Per acabar, també donem les gràcies a totes aquelles persones que, des del CERIb i des de fora ens han ajudat a fer realitat aquest llibre, sens dubte gràcies a una feina desinteressada alimentada, com en el cas de tots, per la il·lusió de donar vida a aquests textos. N’és un exemple l’enorme ajuda de tots aquells que, més enllà dels càrrecs o professions exercides, van voler immiscir-se en el si dels pobles i exercir de moderadors provocant debats i reflexions necessàries: Marcelino Iglesias, Antoni Llevot, Fernando Alvira, José Miguel Pesqué, Javier Díaz, Nàdia Varo, Ferran Sánchez Agustí, Teresa Férriz i Juan Carlos Ferré. També cal agrair les intervencions de José María Azpiroz i de Pelai Pagès, que per raons diverses no queden recollides en aquest llibre. De la mateixa manera, hem de donar les gràcies a les institucions que van donar-nos suport econòmic i logístic per a dur a terme les jornades i aquest llibre (Instituto de Estudios Altoaragoneses, Institut Ramon Muntaner, Institut d’Estudis Ilerdencs, Comarca de la Ribagorza i Comarca de l’Alta Ribagorça) i a tots els municipis —i pobles— que ens van acollir durant la celebració de les diferents jornades, perquè així ha estat possible donar veu a tota una sèrie de qüestions a les quals semblava difícil donar-los-en: Graus, Erill-la-Vall, Peralta de la Sal, Castilló de Sos, El Campell, El Pont de Suert, Les Paüls, Bonansa, Fonts, Benavarri, Benasc i Vilaller. Això no treu que molts altres indrets haurien volgut i pogut ser-ne la seu, però, evidentment, calia fer una tria arreu del territori, raó per la qual també estan representats en els diferents articles que aquí trobaran.
Aquesta és una finestra, potser una de les primeres, per les quals es podrà llegir i captar moments de la història ribagorçana i pirinenca del darrer segle. La il·lusió i part del nostre objectiu seria veure néixer altres estudis més aprofundits, així com en d’altres aspectes i temes de la història del país.
Benavarri, 15 de setembre de 2009
Carles Barrull i Oscar Jané
-----------------------------------------------------------------
ESP: PRESENTACIÓN

En ocasión del 70 aniversario de la Guerra Civil Española, el Centro de Estudios Ribagorzanos (CERIb) decidió organizar unas jornadas a través de la Ribagorza con sesiones repartidas a lo largo de los diferentes meses del año 2006. Fueron distribuidas con una serie de temáticas que debían aportar luz sobre aspectos desconocidos de la Guerra Civil en el Pirineo, especialmente en la zona de la Ribagorza histórica (comarcas actuales de la Ribagorza, Alta Ribagorça, la Litera y el Cinca Medio).
Con una conferencia cada mes en diferentes pueblos ribagorzanos se articularon una intervención y la participación de personas interesadas en explicar lo que saben, piensan o lo que les han explicado. La idea fundamental fue así su itinerancia, para cubrir todo este territorio pirenaico. Las charlas, debates y conferencias fueron destinadas a todo tipo de oyente, pero principalmente para los jóvenes y los más mayores del país. Las sesiones contaron con la participación de un especialista para cada tema propuesto, junto a otras personas que intervinieron y animaron los debates ejerciendo de moderadores. Este papel fue desarrollado por escritores, profesores de instituto y universitarios, estudiantes, etc.
No obstante, lo más importante era dejar constancia escrita de todo ello, tarde o temprano, sobretodo porque la Ribagorza es, si no la única, una de las pocas comarcas del Pirineo que no dispone aun de un estudio monográfico sobre aquel período, ni tan solo previo o posterior. Es difícil saber por qué, pero seguramente este hecho está relacionado con la situación geográfica —por no decir geopolítica— de la Ribagorza, a caballo entre Cataluña y Aragón, frontera con Francia... es decir, en los límites de estos territorios. Es la ocasión de hablar de ello y de dar a conocer la historia, lejos ya de un profundo silencio crónico, a través de unas páginas surgidas en parte de los estudios de quienes lo han analizado y, también, de la espontaneidad de quienes participaron en las jornadas.
La Ribagorza, trilingüe de base, es, además, un territorio que ha sufrido un decrecimiento demográfico terrible en el último siglo, junto a los problemas económicos que ello comporta. Pueblos, casas y familias enteras han ido desapareciendo del mapa ribagorzano para dar lugar a un desierto físico, con algunos brotes de recuperación o estancamiento en los últimos tiempos.
Aunque eso no ha motivado un interés primordial desde las ciudades o capitales comarcales desde donde, por desgracia, se dirigen los centros de interés culturales y sociales. La Ribagorza, a pesar de su peso histórico, sigue siendo la gran desconocida, tanto desde dentro como desde fuera. Las administraciones renacidas con la democracia no han hecho más que centrar sus preocupaciones en una supervivencia —comprensible— ligada al desarrollo económico, lejos de cualquier interés humano y cultural, social de alguna manera.
Así pues, este libro intenta explicar algunos hechos generales, como otros más concretos, desde acontecimientos leídos a gran escala hasta análisis con lecturas locales. Especialistas franceses, aragoneses y catalanes se dan cita para comprender el desarrollo de la Guerra Civil en la Ribagorza, en esta región con triple frontera, donde el frente llegó hace precisamente 70 años, en 1938.
La Guerra Civil en la Ribagorza pretende otorgar una diversidad de visiones suficientemente amplia para obtener una idea de la situación previa y posterior a la guerra en este territorio. Jaume Barrull Pelegrí abre el tema con una explicación general sobre la Guerra Civil Española y da algunas claves interpretativas. En un primer bloque hemos agrupado los trabajos de Irene Abad y de Ferran Aisa alrededor de las cuestiones del anarquismo y algunos personajes destacados, como por ejemplo Sixto Agudo, Ángeles Blanco o Joaquín Maurín. En segundo lugar, se da voz al tema del exilio, esencialmente desde Francia, lugar donde se refugiaron la mayoría de los ribagorzanos y pirenaicos en general que consiguieron cruzar la frontera el 1938. Así, destacados historiadores franceses como Jean-Pierre Amalric, José Cubero y Bartolomé Bennassar muestran esta relación entre los refugiados de la guerra y Francia. En un tercer ámbito encontramos la realidad local de la Ribagorza. Desde el frente ribagorzanopallarés del 38 hasta la militarización vivida durante la posguerra, pasando por la tradición popular y religiosa del país y algunos casos locales de emigración y exilios, Josep Calvet, Manel Gimeno, Carles Barrull y Oscar Jané realizan un retrato detenido. En cuarto lugar, algunos grupos olvidados o menos valorados: el papel de las mujeres y los niños durante la guerra y la posguerra en el Pirineo es analizado por Antonieta Jarne y Enrique Satué. Por último, el bloque de la represión y las resistencias. El especialista Ferran Sànchez Agustí estudia y evoca el papel de los maquis en la Terreta, mientras Queralt Solé expone los resultados de las violencias vividas en la Ribagorza con la Causa General, especialmente en el caso de Benabarre. Con estos capítulos y trabajos heterogéneos esperamos haber conseguido el objetivo inicial, que no era otro que obtener una reflexión de conjunto sobre el tema, pero sobretodo, sobre por qué hasta hoy no ha sido posible ninguna investigación monográfica sobre este amplio territorio, sobre el estado de la cuestión en el Pirineo y sobre los miedos colectivos a la hora de hablar y mirar de manera sociocéntrica la propia historia, teniendo como único motivo la normalidad y la salud moral y humana del país.
Queremos hacer público también nuestro agradecimiento a los participantes, a los habitantes de los diferentes pueblos de la Ribagorza que han demostrado que, en efecto, era necesario tirar adelante este proyecto y poner sobre papel los diferentes estudios así como aquellos que no se trataron directamente. Al mismo tiempo, hemos de reconocer el esfuerzo y la paciencia de los autores que, tres años después, ven por fin cumplido el trabajo. Por último, también damos las gracias a todas aquellas personas que, desde el CERIb desde fuera, nos han ayudado a hacer realidad este libro, sin duda de manera desinteresada y alimentada por la ilusión de dar vida a estos textos. Un ejemplo de ello ha sido la enorme ayuda de todos aquellos que, más allá de cargos y profesiones, quisieron interrelacionarse con la gente y los pueblos ejerciendo de moderadores, provocando debates y reflexiones necesarias: Marcelino Iglesias, Antoni Llevot, Fernando Alvira, José Miguel Pesqué, Javier Díaz, Nàdia Varo, Ferran Sànchez Agustí, Teresa Férriz y Juan Carlos Ferré. También agradecer las intervenciones de José María Azpiroz y Pelai Pagès que, por razones diversas, no quedan recogidas en este libro.
Igualmente, hemos de dar las gracias a las instituciones que nos dieron apoyo económico y logístico para llevar a cabo las jornadas y este libro (Instituto de Estudios Altoaragoneses, Institut Ramon Muntaner, Institut d’Estudis Ilerdencs, Comarca de la Ribagorza y Comarca de l’Alta Ribagorça) y a todos los municipios —y pueblos— que nos acogieron durante las diferentes jornadas, siendo así posible dar voz a toda una serie de cuestiones: Graus, Erill-la-Vall, Peralta de la Sal, Castejón de Sos, Alcampell, El Pont de Suert, Laspaúles, Bonansa, Fonz, Benabarre, Benasque y Vilaller. Muchos otros lugares expresaron su voluntad de ser sede de las jornadas, pero, evidentemente, hacía falta restringir y seleccionar a través del territorio, aunque por esa razón también están representados en los diferentes artículos que aquí encontrarán.
Esta es una ventana, quizá una de las primeras, por las cuales se podrá leer y captar momentos de la historia ribagorzana y pirenaica del último siglo. La ilusión, y parte de nuestro objetivo, sería ver nacer otros estudios más profundizados, en este y otros temas de la historia del país.
Benabarre, 15 de septiembre de 2009
Carles Barrull y Oscar Jané

Desacuerdo con el plan de la "autopista eléctrica" Peñalba-Monzón-Isona

De: http://sapeira.blogspot.com/2010/03/la-diputacio-dosca-es-posiciona-contra.html



la Diputación de Huesca aprueba una moción contra la MAT del Pallars

De: http://sapeira.blogspot.com/2010/03/la-diputacio-dosca-es-posiciona-contra.html

Las Cortes piden estudiar el coste económico de la Ley de Lenguas

También sugieren proteger las hablas locales
25/02/2010 EUROPA PRESS / ZARAGOZA


Temas relacionados
PSOECortes de Aragónley de lenguasAdolfo barrenaiu
El Pleno de las Cortes de Aragón aprobó en la tarde de hoy, jueves 25 de febrero, una moción del Grupo Popular (PP) enmendada parcialmente por el PAR, mediante la cual la Cámara solicitó que se estudie el coste económico de la aplicación de la Ley de Lenguas y que se protejan las hablas locales del aragonés y el catalán. La diputada del PAR, María Herrero, vio aprobadas dos enmiendas parciales por parte del parlamentario popular Miguel Navarro, de tal manera que los tres primeros puntos de la iniciativa original fueron sustituidos por otro enunciado de los regionalistas.
Así, los Grupos de PSOE, PP y PAR aprobaron la propuesta de elaborar un estudio económico que incluya el coste aproximado de esta Ley para las diferentes instituciones, "previendo la dotación de financiación y recursos suficientes a destinar a las Administraciones locales para dar cumplimiento" a la Ley. Otro punto del texto aprobado urgía al Gobierno autónomo a aprobar las medidas oportunas para "preservar las modalidades lingüísticas de Aragón", incluyendo en las normas y reglas de uso de "las lenguas propias", aragonés y catalán, las variedades locales "de nuestro rico patrimonio que han perdurado a lo largo de los siglos".
En su intervención, Miguel Navarro expresó que el artículo de la Ley de Lenguas relativo a las lenguas propias "sólo se refiere al catalán y el aragonés", sin tener en cuenta las "modalidades" de cada zona. El parlamentario popular criticó que en la Enseñanza no universitaria se impartan clases del aragonés común y el catalán normativo, con el riesgo de que ambos "desplacen" a las modalidades "autóctonas", es decir, las hablas locales.
Añadió que "no sabemos lo que nos va a costar" la aplicación de esta Ley. Navarro resaltó que, "paradójicamente", no está consignada partida alguna para esta materia en los Presupuestos de la Comunidad Autónoma para 2010, meses después de que las Cortes aprobaran la Ley de Lenguas. La moción del PP aprobada rechaza, igualmente, que el Departamento de Educación, Cultura y Deporte incremente su plantilla de personal por la aplicación de la Ley de Lenguas.
Asimismo, el texto aprobado urge al Gobierno de Aragón a que dé cuenta a la Comisión de Cultura de las Cortes de todas las disposiciones que adopte para desarrollar los artículos de la Ley de Lenguas relativos a la enseñanza de las lenguas propias y su uso curricular. El socialista Carlos Alvarez defendió la Ley de Lenguas y dijo que "por fin" la legislación aragonesa "reconoce los derechos lingüísticos de todos los aragoneses, no de casi todos, como hasta ahora".
El portavoz socialista de Cultura indicó asimismo que la Ley establece "con claridad" los plazos de aplicación de la misma y expresó que la consejera de Educación, María Victoria Broto, informará a la Comisión de Educación de las Cortes cada principio de curso sobre las previsiones docentes respecto de ambas lenguas y recordó que es tradición que comparezca cada principio de curso. El diputado de IU, Adolfo Barrena, rechazó la iniciativa y consideró que "es un derecho de la ciudadanía aragonesa" la protección y uso del aragonés y el catalán. El dirigente de IU dijo que esta iniciativa forma parte de la "campaña" del PP contra el reconocimiento normativo del aragonés y el catalán de Aragón.
El portavoz de Chunta Aragonesista (CHA), Chesús Bernal, apoyó la realización de un estudio económico sobre la aplicación de la Ley, tras lo que se mostró favorable a analizar con transparencia el desarrollo de esta norma, al igual que en el resto de las acciones del Gobierno de Aragón.
De: http://elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=562523&page=1#EnlaceComentarios

Las Cortes piden estudiar el coste económico de la Ley de Lenguas

También sugieren proteger las hablas locales
25/02/2010 EUROPA PRESS / ZARAGOZA

El Pleno de las Cortes de Aragón aprobó en la tarde de hoy, jueves 25 de febrero, una moción del Grupo Popular (PP) enmendada parcialmente por el PAR, mediante la cual la Cámara solicitó que se estudie el coste económico de la aplicación de la Ley de Lenguas y que se protejan las hablas locales del aragonés y el catalán. La diputada del PAR, María Herrero, vio aprobadas dos enmiendas parciales por parte del parlamentario popular Miguel Navarro, de tal manera que los tres primeros puntos de la iniciativa original fueron sustituidos por otro enunciado de los regionalistas.
Así, los Grupos de PSOE, PP y PAR aprobaron la propuesta de elaborar un estudio económico que incluya el coste aproximado de esta Ley para las diferentes instituciones, "previendo la dotación de financiación y recursos suficientes a destinar a las Administraciones locales para dar cumplimiento" a la Ley. Otro punto del texto aprobado urgía al Gobierno autónomo a aprobar las medidas oportunas para "preservar las modalidades lingüísticas de Aragón", incluyendo en las normas y reglas de uso de "las lenguas propias", aragonés y catalán, las variedades locales "de nuestro rico patrimonio que han perdurado a lo largo de los siglos".
En su intervención, Miguel Navarro expresó que el artículo de la Ley de Lenguas relativo a las lenguas propias "sólo se refiere al catalán y el aragonés", sin tener en cuenta las "modalidades" de cada zona. El parlamentario popular criticó que en la Enseñanza no universitaria se impartan clases del aragonés común y el catalán normativo, con el riesgo de que ambos "desplacen" a las modalidades "autóctonas", es decir, las hablas locales.
Añadió que "no sabemos lo que nos va a costar" la aplicación de esta Ley. Navarro resaltó que, "paradójicamente", no está consignada partida alguna para esta materia en los Presupuestos de la Comunidad Autónoma para 2010, meses después de que las Cortes aprobaran la Ley de Lenguas. La moción del PP aprobada rechaza, igualmente, que el Departamento de Educación, Cultura y Deporte incremente su plantilla de personal por la aplicación de la Ley de Lenguas.
Asimismo, el texto aprobado urge al Gobierno de Aragón a que dé cuenta a la Comisión de Cultura de las Cortes de todas las disposiciones que adopte para desarrollar los artículos de la Ley de Lenguas relativos a la enseñanza de las lenguas propias y su uso curricular. El socialista Carlos Alvarez defendió la Ley de Lenguas y dijo que "por fin" la legislación aragonesa "reconoce los derechos lingüísticos de todos los aragoneses, no de casi todos, como hasta ahora".
El portavoz socialista de Cultura indicó asimismo que la Ley establece "con claridad" los plazos de aplicación de la misma y expresó que la consejera de Educación, María Victoria Broto, informará a la Comisión de Educación de las Cortes cada principio de curso sobre las previsiones docentes respecto de ambas lenguas y recordó que es tradición que comparezca cada principio de curso. El diputado de IU, Adolfo Barrena, rechazó la iniciativa y consideró que "es un derecho de la ciudadanía aragonesa" la protección y uso del aragonés y el catalán. El dirigente de IU dijo que esta iniciativa forma parte de la "campaña" del PP contra el reconocimiento normativo del aragonés y el catalán de Aragón.
El portavoz de Chunta Aragonesista (CHA), Chesús Bernal, apoyó la realización de un estudio económico sobre la aplicación de la Ley, tras lo que se mostró favorable a analizar con transparencia el desarrollo de esta norma, al igual que en el resto de las acciones del Gobierno de Aragón.
De: http://elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=562523&page=1#EnlaceComentarios

Montanyana: los vecinos piden a Iglesias que mantenga el centro social

De: http://sapeira.blogspot.com/2010/02/els-veins-de-montanyana-volen-mantenir.html

La Ribagorça recibe ayudas para evitar el abandono de sus pueblos

De: http://sapeira.blogspot.com/search?updated-max=2010-03-02T04%3A37%3A00-08%3A00&max-results=7

La Plataforma anti MAT se adhiere al Foro por la Legalidad Energética

DE: http://sapeira.blogspot.com/2010/02/la-plataforma-anti-mat-sadhereix-al.html

CDF lamenta el cambio de los nombres en catalán de las calles del polígono de Fraga

De: http://sapeira.blogspot.com/2010/02/cdf-es-queixa-dels-canvis-de-carrers.html