SERRA D'OR, ABRIL 2010, P.109 http://www.serrador.cat/ http://www.pamsa.cat/AUTOR: ALBERT MANENT
Sobre la Franja
Jordi Moners i Sinyol
La llengua de Castigaleu (Ribagorça)
Centre d’Estudis Ribagorçans, 2008.
Aquest recull deu ésser l’únic que tenim d’aquesta mena d’una localitat concreta del Ribagorça. L’autor, sòlid lingüista, format en universitats alemanyes en filologia romànica,durant anys, amb llargues estades al poble, ha fet una continuada enquesta de camp i obre el llibre amb unes notes
de demografia, sociologia,història, activitat econòmica i sociolingüística de la localitat. Després ens ofereix una metodologia del seu treball, molt fonamentada científicament, amb especial dedicació a la fonètica, la fonologia i la morfosintaxi. Moners escriu un estudi gramatical de la llengua de Castigaleu i constata, entre d’altres fenòmens de la comarca, la palatalització de la «l» i que els plurals són en -as. Com remarca el prologuista, Artur Quintana, dels set mil mots inventariats per l’autor, més de mil tres-cents no figuren al diccionari Alcover-Moll, fet que afegeix un interès
especial en aquest recull i estudi de dialectologia. Com a apèndix Moners aplega alguns centenars de proverbis i de locucions i frases fetes. Malauradament ha trobat ben poca literatura popular, tot i que finsa 1947 encara s’hi recitava la pastorada, un llarg poema, més aviat faceciós, sobre el poble. Es tracta, doncs, d’una aportació a fons a la llengua catalana des d’un racó de món, ja que a l’hivern només hi viuen unes setanta persones. Del vocabularique recull l’autor, en trio alguns exemples de les paraules que em semblen més insòlites:«acatxapar»(ajupir-se), «agalivar» (il·lusionar-se), «alasset» (clot per als fonaments),«almudell» (om), «arangó»(pruna silvestre), «arnisser»(apicultor), «baldarida» (foguera),«bastisacs» (lloc demal passar), «bufaplumas»(un no ningú), «calutx» (calorforta), «caritaner» (membre del patronat d’una ermita),«fer-se el cimbell» (fer el fatxenda), «cruixonet» (cop sec al cap), «cussol» (fita feta amb dues pedres), «encodar» (lligar la cua d’un animal), «escanacrabas» (escanyapobres),«escrifall» (esquerda), «entremonsell» (farigola), «foio»(clot en un corrent d’aigua),«forigatxo» (forat a la terra),«gaita» (penis), «gitatrago»(pausa en el treball del pagès),«jaguill» (jaç del bestiar),«llastra» (llosa), «meliguera»(vidalba), «pensa» (guitza),«pixamenut» (persona gasiva),«portapalets» (màquina per a portar els palés), «prun»(pruna), «quartís» (esquella grossa), «rebosqueral» (vegetació molt espessa), «reixós»(lasciu), «restiput» (mala olor), «reverter» (bromista), «sacaülls» (espiadimonis), «serralla»(pany), «solsuït» (ensulsiada),«torterol» (turmell), «tropit»(repic de les ferradures delscavalls), «ulut» (udol o sospir),«vernera» (bardissar),«volatam» (aviram), «xinel·la» (avarca), etc.
Sobre la Franja
Jordi Moners i Sinyol
La llengua de Castigaleu (Ribagorça)
Centre d’Estudis Ribagorçans, 2008.
Aquest recull deu ésser l’únic que tenim d’aquesta mena d’una localitat concreta del Ribagorça. L’autor, sòlid lingüista, format en universitats alemanyes en filologia romànica,durant anys, amb llargues estades al poble, ha fet una continuada enquesta de camp i obre el llibre amb unes notes
de demografia, sociologia,història, activitat econòmica i sociolingüística de la localitat. Després ens ofereix una metodologia del seu treball, molt fonamentada científicament, amb especial dedicació a la fonètica, la fonologia i la morfosintaxi. Moners escriu un estudi gramatical de la llengua de Castigaleu i constata, entre d’altres fenòmens de la comarca, la palatalització de la «l» i que els plurals són en -as. Com remarca el prologuista, Artur Quintana, dels set mil mots inventariats per l’autor, més de mil tres-cents no figuren al diccionari Alcover-Moll, fet que afegeix un interès
especial en aquest recull i estudi de dialectologia. Com a apèndix Moners aplega alguns centenars de proverbis i de locucions i frases fetes. Malauradament ha trobat ben poca literatura popular, tot i que finsa 1947 encara s’hi recitava la pastorada, un llarg poema, més aviat faceciós, sobre el poble. Es tracta, doncs, d’una aportació a fons a la llengua catalana des d’un racó de món, ja que a l’hivern només hi viuen unes setanta persones. Del vocabularique recull l’autor, en trio alguns exemples de les paraules que em semblen més insòlites:«acatxapar»(ajupir-se), «agalivar» (il·lusionar-se), «alasset» (clot per als fonaments),«almudell» (om), «arangó»(pruna silvestre), «arnisser»(apicultor), «baldarida» (foguera),«bastisacs» (lloc demal passar), «bufaplumas»(un no ningú), «calutx» (calorforta), «caritaner» (membre del patronat d’una ermita),«fer-se el cimbell» (fer el fatxenda), «cruixonet» (cop sec al cap), «cussol» (fita feta amb dues pedres), «encodar» (lligar la cua d’un animal), «escanacrabas» (escanyapobres),«escrifall» (esquerda), «entremonsell» (farigola), «foio»(clot en un corrent d’aigua),«forigatxo» (forat a la terra),«gaita» (penis), «gitatrago»(pausa en el treball del pagès),«jaguill» (jaç del bestiar),«llastra» (llosa), «meliguera»(vidalba), «pensa» (guitza),«pixamenut» (persona gasiva),«portapalets» (màquina per a portar els palés), «prun»(pruna), «quartís» (esquella grossa), «rebosqueral» (vegetació molt espessa), «reixós»(lasciu), «restiput» (mala olor), «reverter» (bromista), «sacaülls» (espiadimonis), «serralla»(pany), «solsuït» (ensulsiada),«torterol» (turmell), «tropit»(repic de les ferradures delscavalls), «ulut» (udol o sospir),«vernera» (bardissar),«volatam» (aviram), «xinel·la» (avarca), etc.
Comentaris