31 de gener de 2011

Antonio Espino: Premi Estanislau de K. Aguiló de Mallorca 2010.






El professor d'Història Moderna Antonio Espino ha estat guardonat amb el premi Estanislau de K Aguiló convocat per la Societat Arqueològica Lul·liana de Palma de Mallorca. La seva obra En la perifèria dels regnes perifèrics. Guerra i defensa en la Mallorca de Carles II (1665-1700) ha estat declarada guanyadora per unanimitat pel jurat del premi.

30.11.2010 La recerca -
La tasca investigadora del professor A. Espino s'ha desenvolupat dintre de la corrent anomenada New Military History que, des de els anys 1970, es va dedicar a introduir la quantificació en els seus treballs, analitzant les bases econòmiques, la estructura social i l'organització administrativa de la guerra a l'Època Moderna, fins a arribar a una socialització de la història de la guerra. Així, no es tractava d'una renovació de la història política, sinó, més aviat, de interessar-se per la interacció entre la guerra i la societat de l'Antic Règim.

Des del primer moment es va sentir atret per la possibilitat de indagar sobre la repercussió de la guerra a la Catalunya de la segona meitat del segle XVII a l'àmbit de les relacions entre la població i les tropes; sobre la sociologia de les tropes presents als diversos conflictes del regnat de Carles II; o sobre el paper que va jugar un sector de la burgesia barcelonina molt determinat i del seu aprofitament crematístic en un moment de conflicte; però també pels aspectes metodològics i historiogràfics de la història de la guerra; així com per altre aspecte clau com era l'estructura interna de les institucions militars de Catalunya i de la Monarquia Hispànica dels Àustries. De fet, la seva tesi doctoral era un esglaó més per tal d'explicar un gran tema: com i perquè la Catalunya majoritàriament francòfila de la Revolta de 1640 es va transformar en una Catalunya majoritàriament gal·lòfoba durant la Guerra de Successió.
Als darrers anys s'ha començat a preocupar d'altres aspectes relacionats amb la història de la guerra, com la repercussió a la societat de l'obligació, però també el dret, a prestar un servei militar, o els límits de la militarització de la societat de l'Antic Règim, en aquest cas de la catalana. I, sobretot, es va començar a interessar per la dimensió cultural de la guerra. Des d'una línia de investigació tan reconeguda com és la història del llibre i de la lectura, dintre de l'àmbit de la història de la cultura, en la que també ha treballat sobre biblioteques particulars a la primera meitat del segle XVII, es tractava d'analitzar la tratadística militar hispànica dels segles XVI i XVII i la seva influència, per sobre de la tecnologia o la política, a l'hora, per exemple, d'adoptar una o una altre forma de fer la guerra. Perquè indagar a la cultura de l'organització militar ens permet, així mateix, conèixer tant els canvis a la tecnologia com a la mateixa societat. En definitiva, es tracta de veure com els factors culturals, i el seu desenvolupament, van permetre l'adopció de noves tàctiques, de noves armes i, finalment, la introducció de variacions a la naturalesa i a l'ús que es feia de la força. Aquesta nova línia de treball l'ha portat a relacionar-se amb especialistes internacionals com G. Parker, Irving Thompson, L. White, V. Scotti, o Ch. Storrs.

Diario de Ibiza: El catedrático Espino analiza la figura de Juan Bayarte

Lunes 28 de septiembre de 2009 Cultura
El catedrático Espino analiza la figura de Juan Bayarte.
Ha publicado un libro sobre la Ribagorza en el Mediterráneo de Carlos II - El personaje histórico ocupó el cargo de gobernador de Ibiza en el siglo XVII.
MAÓ EFE La figura y la trayectoria histórica del militar Juan Bayarte, gobernador de Ibiza y Menorca durante la segunda mitad del siglo XVII, ha sido analizada e investigada por el doctor Antonio Espino López, catedrático de Historia Moderna en la Universidad Autónoma de Barcelona. El doctor Espino es autor del libro titulado ´Don Juan Bayarte Calasanz de Ávalos (1622-1689). Un gobernador de la Ribagorza en el Mediterráneo de Carlos II´, que ha sido presentado este fin de semana en el Ateneo de Maó y el Casino 17 de Gener de Ciudatella.
El volumen ha sido editado por el Centro de Estudios Ribagozarnos y Cossetania Ediciones en la nueva colección ´Ripacurtia Humanitats´.
«Juan Bayarte, nacido en Benabarre (Huesca) en 1622 y muerto como gobernador general y capitán general de la isla de Ibiza en 1689, después de ejercer el mismo cargo en Menorca en dos ocasiones, es un ilustre desconocido», explica el profesor Antonio Espino.El libro analiza el primer gobierno menorquín de Bayarte durante seis años (1664-1671), así como la problemática social y familiar del personaje, no sólo su dimensión política y militar.También valora sus ideas sobre la artillería, con veinte impresos de la época, y finalmente el segundo gobierno de Menorca, durante el periodo comprendido entre 1681 y 1684.El autor del volumen destaca que «Bayarte, hombre ya conocido y valorado por el Consejo de Aragón y por el Consejo de Guerra, llega a la cima de su gestión política y militar con el gobierno de Ibiza, con una relevante dimensión económica de este cargo gracias a la rehabilitación de las salinas ibicencas, la única fuente de ingresos del rey en esta isla y principal razón de la llegada del gobernador a la pitiusa mayor».Decadencia política y militar«Es la biografía de un hombre que pertenece a una época de decadencia política y militar de la monarquía hispánica, pero esto no implica en ningún caso que fuera una época de decadencia moral», subraya el profesor Espino.