La Ribagorça abans de l'any 1000

VIII Col·loqui Internacional d'Estudis Transpirinencs. La religió als Pirineus: territori, societat i cultura- Primera Circular

Núria, del 27 al 29 de setembre de 2013

El VIII Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs se centra en l’estudi de la incidència de la religió als
Pirineus al llarg de la història des de perspectives diverses i actuals (antropologia, etnologia, història, art i
patrimoni, economia i turisme cultural, política, organització territorial, etc.). La religió, en les seves diverses
formes i efectes, exerceix una forta empremta en la cultura material i immaterial de les societats i és determinant per entendre determinats esdeveniments i fenòmens històrics, així com per identificar i analitzar
aspectes estructurals i de llarga permanència que estructuren la realitat actual. Volem, doncs, enfocar de
manera prioritària les múltiples problemàtiques vinculades al fenomen religiós al llarg del temps en els

territoris i comunitats dels Pirineus.

El Santuari de Núria, seu d’aquest Col·loqui el 2013, és un espai privilegiat per acollir les aportacions i
debats a l’entorn dels diferents àmbits d’estudi que es proposen.
Àmbit 1: Paisatges de la religió: cultura material i immaterial vinculada a la religió als Pirineus
L’objectiu d’aquest àmbit és ampliar els coneixements sobre els elements del patrimoni vinculat a la religió
al Pirineu per tal de tenir una radiografia dels diferents testimonis de cultura material i immaterial vinculats a
aquest territori que s’hi refereixen o que tenen un origen i una explicació en el fenomen religiós
(S’admeten comunicacions)
Àmbit 2: La religió en la història pirinenca: continuïtats i ruptures
Factors religiosos molt diversos contribueixen a configurar la història i la identitat d’un territori. L’objectiu
d’aquest àmbit és recollir els estudis centrats en aspectes vinculats a la religió que hagin jugat un paper clau
en la història, la identitat, l’organització territorial, etc. del Pirineu.
(S’admeten comunicacions)
Taula rodona: Religió, patrimoni i poder
(No s’admeten comunicacions)
Comunicacions
Els interessats en participar en aquest col·loqui mitjançant la presentació d’una comunicació poden enviar les
seves propostes en forma de resum, amb una extensió màxima d’entre cinc-cents i dos mil caràcters. El
termini per presentar aquests resums és el 15 de juliol de 2013. Cal trametre el resum a l’adreça de correu
electrònic pineda@irmu.org.
El termini per lliurar el text definitiu, que haurà de tenir una extensió d’entre 21.000 i 25.000 caràcters, és el
dia 2 de setembre de 2013.
Per facilitar l’assistència al Col·loqui, l’organització oferirà opcions d’allotjament i informació sobre els
horaris de transport.
Inscripció
El preu de la inscripció general serà de 60 € i el de la inscripció reduïda- per a membres de centres d’estudis i estudiants – serà de 40 €. El preu dóna dret a les actes, als dinars de dissabte i diumenge, al cremallera i a les activitats complementàries que es programin.
La inscripció es podrà fer per via ordinària (fent arribat la butlleta per correu o correu electrònic) o per via
electrònica (mitjançant la butlleta que trobareu a www.irmu.org) abans del 25 de setembre de 2013.
Organitza 

Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (CECR), , Patronat Eiximenis Diputació de Girona, Coordinadora
de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb), i Institut Ramon Muntaner

Secretaria del Col·loqui
Institut Ramon MuntanerMas de la Coixa, Rotonda Eix de l’Ebre s/n
43770 Móra la Nova (Tarragona)
Tel. 977401757
a/e: pineda@irmu.org Per a més informació: www.irmu.org

9enes Trobades Culturals Pirinenques: la Frontera al Pirineu

El passat 20 d'octubre, el Museu Cerdà de Puigcerdà va acollir les 9enes Trobades Culturals Pirinenques: la frontera al Pirineu". Aquestes Trobades són organitzades per l'Institut d’Estudis Ceretans (IEC), Àmbit de Recerques del Berguedà (ARB), Amics de Besalú i el seu Comtat (ABC), Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (CECR), Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb), Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Institut d'Estudis Aranesi (IEA), Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell (IECAU), PirineuFòrum-Depana i Societat Andorrana de Ciències (SAC); va comptar amb el Patrocini de lInstitut Ramon Muntaner,IDAPA-Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i l'Aran, Govern d'Andorra, Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, i la col·laboració de l'Ajuntament de Puigcerdà, Consell Comarcal de Cerdanya, Patronat Eiximenis Diputació de Girona

A la imatge, xerrada "La creació d’un nou Comtat de la Ribagorça (1322-1412)", a càrrec de Carles Barrull i Perna, historiador i secretari general del CERib (Imatge de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell).

Més fotos al Facebook de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell

Llibre d'"Alfons el Vell Duc Reial de Gandia" de Jaume Castillo

De: CEIC Alfons el Vell 

EL CEIC Alfons el Vell reedita en format digital, de lliure descàrrega, la biografia d'Alfons el Vell [3.10.12]

En commemoració del sisè centenari de la mort del primer duc reial de Gandia, el CEIC Alfons el Vell ha portat a terme la reedició de l’única biografia existent del duc, publicada per Jaume Castillo Sainz el 1999 i actualment exhaurida en format de paper.

Si bé el Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, en la seua tasca d’investigació i divulgació ha publicat diverses obres i treballs sobre el primer duc reial de Gandia i el seu temps, mai no n’havia fet cap reedició.

Aquesta novetat està justificada per l’efemèride abans esmentada, però no és l’única: la segona novetat d’aquesta publicació és el format electrònic de descàrrega lliure per a qualsevol ciutadà interessat, per tal d’aconseguir-ne la màxima difusió. Aquesta voluntat de propagar el coneixement palesa el servei social que ha estat el principi fonamental del CEIC Alfons el Vell al llarg dels seus 29 anys de vida.

Per l’amenitat del text, aquest treball no sols serà d’utilitat per a científics i estudiosos, sinó també per a qualsevol ciutadà interessat a conèixer una part fonamental de la història de la nostra ciutat i de gran part de la comarca, a través d’un dels personatges més importants que n’han format part.

Jaume Castillo, historiador i autor del llibre. Foto: Pere Millet

Edició digitalitzada en commemoració del 600 centenari de la mort del duc Alfons el Vell (1412-2012). Obra sota llicència Creative Commons. De lliure descàrrega.

Aprofitant que enguany s’ha complert el sisè centenari de la mort del duc i una vegada exhaurida aquella edició en paper, entre els diversos actes i projectes commemoratius, institució i autor han considerat oportuna -fins i tot imprescindible- la reedició d’aquest treball biogràfic. El resultat és el llibre que esteu a punt de llegir.

La novetat d’aquesta reedició es completa amb el format electrònic de descàrrega lliure per a qualsevol ciutadà interessat. Això és una afirmació de la nostra voluntat d’utilitzar les noves tecnologies d’informació i comunicació, en les quals haurem d’aprofundir. Però també palesa la vocació de servei social, que ha estat el principi fonamental del CEIC Alfons el Vell al llarg dels seus 29 anys de vida.

Com en totes les nostres publicacions, desitgem que aquesta siga d’utilitat per a estudiosos i científics. No obstant això, per l’amenitat del text, també podrà ser-ho per a qualsevol ciutadà interessat a conèixer una part fonamental de la nostra història a través d’un dels personatges més importants que n’han format part.

Rafael Delgado Artés, director del CEIC Alfons el Vell.
Gandia, setembre de 2012

 Accediu a la descàrrega del llibre

9enes Trobades Culturals pirinenques: la frontera al Pirineu

Programa matí (de 13.30 a 13.30h)

- "Benvinguda", a càrrec d' Albert Piñeira i Brosel, alcalde de Puigcerdà
- "Presentació", a càrrec de Tomàs Torrent i Palou, president de l’Institut d’Estudis Ceretans
- "Berga a l’època moderna: una petita vila rural a les portes d’una gran frontera", a càrrec de Rosa Serra i Rotés, historiadora i vicepresidenta de l’Àmbit de Recerques del Berguedà
- "El Segre, un riu sense fronteres", a càrrec de Jean i Liliane Ibàñez, professors
- "La maleta del Segre, un projecte pedagògic transfronterer. Experiència de la realització del treball", a càrrec de Dolors Tané i Esther Gratacòs, professores
- "Un projecte artístic pirinenc: el festival audiovisual de joves creadors dels Pirineus", a càrrec de  Raquel Puértolas i Ortega, responsable d’Artèria, i Alfons Casal i Ruiz, membre del col·lectiu Ull Nu
- "La frontera de Casamira", a càrrec de Montserrat Moli i Frigola, historiadora de l’art a la Reial Acadèmia de la Història i II Università di Roma Tor Vergata
- "Recerca transfronterera al Pirineu, l’exemple de l’OBSA", a càrrec d' Eric Jover i Comas, doctor en química i director de l’Observatori de Sostenibilitat d’Andorra
PAUSA
- "El procés d’obertura de l’economia andorrana", a càrrec d'Eduard Jordi i Bober, llicenciat en ADE i auditor censor jurat de comptes, i director general d’OCPS Auditors i Consultors
- "Els lligams de triple frontera del Parc Natural de l’Alt Pirineu: medi natural i social", a càrrec d'Agustí López i Pla, geòleg, diputat i president de l’òrgan rector del Parc Natural de l’Alt Pirineu
- "Viure a la frontera (Llívia)", a càrrec de Valentí Suria i Gui, exalcalde de Llívia (1979-1987)
- "El Camí de la Llibertat, un museu de la pau a la frontera", a càrrec de Llàtzer Sibís i Goset, alcalde de Sort i president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà
- "La frontera entre Andorra i la Cerdanya", a càrrec de  Rosa Ferrer i Obiols, advocat i cònsol major el Comú d’Andorra la Vella
- "Les relacions entre els organismes públics a banda i banda de la frontera", a càrrec de  Ramon Moliner i Serra, alcalde d’Alp, president del Consell Comarcal de la Cerdanya, i vicepresident de l’Agrupació Europea de Cooperació Transfronterera de Cerdanya
Ponències escrites no presencials:
- "Els bandolers als territoris pirinencs", a càrrec d' Amics de Besalú i el seu Comtat
- "El comerç fronterer pirinenc i els seus efectes per als Països Catalans", a càrrec d'Andreas Rauch, filòleg en llengües romàniques i tècnic a l’Area Sales Manager de l’empresa alemanya Salamander Bonded Leather
Tarda (de 16 a 19.30h)
-"La muntanya de Llívia. Pasquers i bestiar fora del terme i frontera enllà", a càrrec de Jordi Pasques i Canut, escriptor
-"La vocació pirinenca del Museu Etnogràfic de Ripoll", a càrrec de Roser Vilardell i Arévalo, directora del Museu, i de Florenci Crivillé i Estragués, conservador del Museu Etnogràfic de
Ripoll
-"Mossèn Ginoux rector de les Escaldes i de Dorres durant la Segona Guerra Mundial i la seva xarxa de passos clandestins transfronterers", a càrrec d'Andreu Balent, historiador i professor d’història i geografia al liceu Jean Lurçat a Perpinyà
- "El Pi de les Tres Branques, un mite transfronterer", a càrrec de  Ramon Felipó i Oriol, advocat i dinamitzador del Berguedà
- "El cor transfronterer de Cerdanya Querol-Puigcerdà", a càrrec de Daniel Martin, director de la coral Carol en musique
- "Les fronteres a la natura", a càrrec d'Antoni Plans i Lladós, enginyer industrial i representant de DEPANA al Patronat del Parc Nacional l'Aigüestortes i Sant Maurici (PNAESM)
- "Espais i activitats de pastura transfronterera catalana", a càrrec d'Antoni Llagostera i Fernàndez, historiador i periodista, president del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès i de
Florenci Crivillé i Estragués, conservador del Museu Etnogràfic de Ripoll
PAUSA
-"La llengua i la normalització de la toponímia a la Ribagorça", a càrrec de Ramon Sistac i Vicén, filòleg de la Unitat de Llengua de la Universitat de Lleida
- "El Festival de Música Antiga dels Pirineus", a càrrec de Josep M. Dutrèn , director artístic i executiu del FEMAP
- "Resum de la ressenya d’una excursió pirinenca del 1897: Ripoll-Canigó-Perpinyà", a càrrec de  Florenci Crivillé i Estragués, conservador del Museu Etnogràfic de Ripoll
-"Construcció dels espai fronterers muntanyencs: Cerdanya i Capcir a l’Edat Mitjana", a càrrec d' Elisabeth Bil·le, professora d’història i geografia a l’Institut de Font Romeu
- "La creació d’un nou Comtat de la Ribagorça (1322-1412)", a càrrec de Carles Barrull i Perna, historiador i secretari general del CERib
- "L’escola catalana a la Catalunya del nord, fonament i esperança", a càrrec de Joan Muntané i Bartra", farmacèutic i biòleg, president de l’associació Escola Jordi Pere Cerdà
- "La frontera una fractura o una unió: una visió històrica", a càrrec de Jean-Louis Blanchon, historiador
Debat
- "Presentació del llibre de les 8s Trobades Culturals Pirinenques" realitzades a Escaldes-Engordany 29 d'octubre del 2011: "La marca Pirineus"
Cloenda
Ponències escrites no presencials
- "Relacions transfrontereres al llarg dels segles: l’agermanament entre Ordino i Auzat-Vicdessos", a càrrec de Pere Cavero i Muñoz, historiador i cap de la secció d’història de la SAC
- "Les a-fronteres pirinenques", a càrrec d' Oscar Jané i Checa, doctor en història i editor de la revista Mirmanda

Organitza: Institut d’Estudis Ceretans (IEC), Àmbit de Recerques del Berguedà (ARB), Amics de Besalú i el seu Comtat (ABC), Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (CECR), Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb), Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Institut d'Estudis Aranesi (IEA), Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell (IECAU), PirineuFòrum-Depana i Societat Andorrana de Ciències (SAC)
Patrocinen: Institut Ramon Muntaner,IDAPA-Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i l'Aran, Govern d'Andorra, Institut d'Estudis Ilerdencs  de la Diputació de Lleida
Col·laboren: Ajuntament de Puigcerdà, Consell Comarcal de Cerdanya, Patronat Eiximenis Diputació de Girona

El País.Quadern: Alfons el Vell, el gran pretendent

A: El País.Quadern

Alfons el Vell, el gran pretendent

Gandia, Dénia i la Ribagorça recorden Alfons d’Aragó i Foix en el 600 aniversari de la seua mort i del Compromís de Casp

Esperança Costa Valencia 26 SEP 2012 - 22:28 CET

Archivado en:

• Comunidad Valenciana
• España
• Historia
• Cultura

Monestir de Sant Jeroni de Cotalba construït per Alfons el Vell. / NATXO FRANCÉS

Recomendar en Facebook 76

Twittear 9

Enviar a LinkedIn 0

Enviar a Tuenti Enviar a Menéame Enviar a Eskup

Enviar Imprimir

Hi ha protagonistes i episodis històrics que desperten l’interés com més temps passa. La memòria col·lectiva i la creació de mites i identitats són selectives i també atzaroses. Per què en recordem més alguns que no altres?

Alfons d’Aragó i Foix (València? 1332-Gandia, 1412) ha travessat la història com l’etern actor secundari que espera obtenir el paper de protagonista. Conegut també pels sobrenoms d’Alfons de Villena, de Ribagorça, de Dénia, de Gandia o el Vell (per distingir-lo del fill, Alfons el Jove), fou una figura clau en les relacions entre les corones de Castella i Aragó en la segona meitat del segle xiv i candidat a rei en el Compromís de Casp.

Interior del monestir de Sant Jeroni de Cotalba. / NATXO FRANCÉS

Enguany, amb motiu del 600 aniversari de la seua mort, als territoris on va deixar més empremta s’han programat diversos actes: conferències a la Ribagorça, xarrades i una mostra gastronòmica de l’època a Dénia i, a Gandia, una exposició i altres activitats divulgatives organitzades pel centre d’estudis comarcals que du el seu nom, Alfons el Vell.

La relació del seu llinatge és tan llarga com els títols i les possessions territorials: nét, nebot, cosí i oncle de reis, Alfons fou comte de Ribagorça i Dénia, marqués de Villena, duc de Gandia i primer conestable de Castella.

Sense la figura d’Alfons, sense les seues decisions i ambicions personals, no s’entendrien algunes fites crucials, com la victòria d’Enric de Trastàmara en la primera guerra civil de Castella (1366-1369) ni, potser, l’entrada posterior d’aquesta dinastia castellana en la Corona d’Aragó el 1412, per substitució de la casa reial de Barcelona. Perquè fou Alfons qui, en contra de l’opinió dels seus, va donar suport militar i econòmic al Trastàmara i l’ajudà a engrandir-se.

Sense Alfons tampoc no s’entendria, per exemple, la consolidació de Gandia com a ciutat i cap d’un ducat ben extens que un segle després compraria el papa valencià Alexandre VI (Roderic de Borja). Ni, tampoc, que Gandia es convertira en nucli original de dues de les figures principals del segle d’or valencià, el poeta Ausiàs March i Joanot Martorell, l’autor del Tirant lo Blanc. A més, era avi del literat Enric de Villena, el Nigromant, i besavi de sor Isabel de Villena.

No s’ha trobat cap imatge d’aquest gran cavaller feudal. Només romanen alguns documents i les pedres dels edificis que va construir. A banda d’alguns monuments com el monestir de Sant Jeroni de Cotalba (on foren soterrats el pare i les dones d’Ausiàs March), sens dubte es pot intuir la seua intervenció en castells com els de Dénia, Villena, Benavarri, Alarcón o Cofrents.

Monestir de Sant Jeroni de Cotalba. / NATXO FRANCÉS

El 1410 va intentar obtenir el títol més important, el de rei, en morir el seu nebot Martí l’Humà sense descendència. Però, finalment, vell i malalt (tenia 78 anys), va renunciar a les seues pretensions. Morí el 1412, tres mesos abans que el Compromís de Casp coronara Ferran d’Antequera, de la dinastia dels Trastàmara a què havia ajudat i amb què es va emparentar.

Sols des de l’àmbit local se l’ha estudiat a fons, primer de tot a Villena i després a la resta dels seus territoris. A la biografia publicada el 1999 per Jaume Castillo (Alfons el Vell, duc reial de Gandia), que ens va descobrir un personatge absolutament fascinant i de trets èpics, s’hi han sumat més obres, com la magnífica La taula del senyor duc. Alimentació, gastronomia i etiqueta a la cort dels ducs reials de Gandia, de Juan Vicente Garcia Marsilla, amb què es pot reconstruir la vida quotidiana a les corts medievals europees. Com diu el seu biògraf, Alfons el Vell s’ho mereixia.

Vilaweb:Es presenta a Fraga el 'Mapa lingüístic de l’Aragó'

DE; Vilaweb 

Dissabte  29.09.2012  17:17

En el marc del Cinga Fòrum també es fa la presentació del Manifest de la Coordinadora Aragó Trilingüe

Aprofitant la Jornada del Cinga Fòrum, organitzada per l'Institut d’Estudis del Baix Cinca a Fraga, avui es presenta el Mapa Lingüístic de l’Aragó, a càrrec del seu coordinador, Natxo López Susín. Tant l'estatut aragonès del 2007 com la llei 10/2009, d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'aquest territori, indicaven la necessitat de marcar les zones d'ús predominant de l'aragonès i el català. I això és el que fa el mapa, on apareixen els municipis inclosos en totes dues zones a partir de l'avantprojecte de llei de llengües que el govern de l'Aragó va publicar el 2001.
El 'Mapa lingüístico de Aragón (según el anteproyecto de Ley de Lenguas de 2001)', coordinat per López Susín, inclou textos de J. I. López i Natxo Sorolla, i és editat per Aladrada Ediciones amb la col·laboració de l'Associació Cultural del Matarranya, Centro de Estudios Ribagorzanos, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza i Rolde de Estudios Aragoneses.
En la mateixa Jornada del Cinga Fòrum, que enguany és dedicada a la política lingüística, també es presentarà el Manifest de la Coordinadora Aragó Trilingüe, llançat el 29 de juny per professors d'universitats, investigadors i científics de tot el món, en favor del reconeixement i la dignificació de les llengües minoritàries de l'Aragó. En aquest manifest es denuncia que l'actual govern de l’Aragó, 'desoint la normativa internacional, estatal i el mateix estatut d'autonomia', ha derogat la llei de 2009 per aprovar 'una norma que nega l’existència tant de l’aragonès com del català i condemna aquestes dues llengües a la invisibilitat i, a mitjà termini, a la desaparició'. Al final de juliol, el govern aragonès va aprovar la nova llei de llengües, que desprotegeix el català i l'aragonès.
La llei, que començarà els tràmits parlamentaris aviat, evita d'anomenar català a la llengua de la Franja i fa referència a la 'llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental'.

Imatges de la xerrada "Benavarri i el Comtat de Ribagorça (1322.1412)"

Imatges de la xerrada "Benavarri i el Comtat de Ribagorça (1322-1412)"de Carles Barrull, que es va realitzar al Castell de Benavarri  el passat dimecres 22'agost dins de les activitats d'estiu de Benavarri.

Aquesta activitat és dins del "programa d'actes en commemoració dels 690 anys de creació del Comtat de Ribagorça (1322) i dels 600 anys d'Alfons el Vell (1412)" del CERIb i el CEIC Alfons el Vell-organisme autònom de l'Ajuntament de Gandia

Per veure més imatges clica aqui

Infobenabarre:xerrada històrica

De: Infobenabarre

PROGRAMA D' ACTES EN COMMEMORACIÓ DELS 690 ANYS DE CREACIÓ DEL COMTAT DE RIBAGORÇA (1322) I DELS 600 ANYS D' ALFONS EL VELL (1412).

Dimecres 22 d'agost, al Castell de Benavarri: Conferència dins de les activitats d'estiu de Benavarri

22 h- "Benavarri i el Comtat de Ribagorça (1322-1412) per Carles Barrull i presentació de l'Associació Amics del Castell.

Mes informació al blog del CERIB

Imatges de la xerrada "Areny i el Comtat de Ribagorça (1322-1412)

Imatges de la xerrada "Areny i el Comtat de Ribagorça (1322-1412)" de Carles Barrull, que es va realitzar a Areny el passat divendres 17 d'agost dins de les activitats d'estiu de l' Associació Cultural d'Areny. Aquesta activitat és dins del "programa  d'actes en commemoració dels 690 anys de creació del Comtat de Ribagorça (1322) i dels 600 anys d'Alfons el Vell (1412)" del CERIb i el CEIC Alfons el Vell-organisme autònom de l'Ajuntament de Gandia

 Per veure més imatges clica aqui

La Mañana: Celebran el 690 aniversarioo del Comtat de la Ribagorça

ARENY DE NOGUERA • El Centre d’Estudis Ribagorçans (Cerib) ha programado una serie de actos para conmemororar el 690 aniversario de creación del Comtat de Ribagorça y el 600 aniversario de Alfons el Vell. Los actos de conmemoración se iniciaron ya el pasado 11 de agosto en la Casal dels Voltors de La Torre de Tamúrcia (La Terreta), dentro de la III Jornada Cultural Coneix la Terreta, organizada per la Associació Cultural de la Terreta, Amics de la Terreta,Centre de Natura Mas de Barredy el CERIb. El sábado 17 de agosto en Casa l’Espardenyer d’Areny de Noguera tuvo lugar una conferenciasobre el tema de los dos aniversarios a cargo de Carles Barrull, representante del Cerib (en la imagen).

Por último, hoy miércoles el Castell de Benabarre acogerá una conferència sobre la relación de este municipio con el Comtat de la Ribagorça.

kalegoi:Kultura, ondare: Quan l'història imita el mite..reflexions sobre la III Jornada Cultural Coneix La Terreta

Quan l’historia imita el mite

En dues entrades anteriors las vaig utilitzar com si fossin una comunicació llegida a la Trobada Cultural de la Terrera a la Torre de Tamùrcia. Lo primer de tot, gràcies a tothom, especialment al Carles que m’ha fet les correccions als textos (aquesta entrada es responsabilitat tota meva); però sobre tot gràcies a una gent que es capaç d’organitzar una trobada cultural a més de mil metres d’alçada en un indret potser el més despoblat de Catalunya, no al Pirineu d’ara, maco de neu i de ràfting, si no al de pedra. Com he dit en altres ocasions, no es pot introduir tot un congrés en una entrada de bloc, i aquesta trobada era petita, però molt més mamitsua (no em demaneu com es diu en català –o en aragonès oriental: encara escoltarem que el basc es espanyol primitiu del Nortebre–, en castellà del Sudebre es diria “enjundiosa” o així) que moltes d'altres.

Un any més ens retrobem i una gran festa farem.

En unes jornades sobre patrimoni immaterial varen presentar una comunicació

de la Comarca de les Pedroches de Córdoba amb el significatiu títol de: "Sin fiesta no hay comunidad".

La Terreta no es un poble, ni municipi, ni una comarca; pero es una comunitat.

Entre altres, varem aprendre que n’hi a un liquen que es diu “caca de bruixa”: al món tradicional, tot es veia amb ulleres de mite (veure el proper paràgraf). I que el patrimoni dels líquens de la Terreta, com el geològic, es molt ric; però, com el immaterial “si no saps que hi es, no ho veuràs”, i lo que es pitjor, li podràs fer mal, de la mateixa manera que obrir una pista pot enderrocar un cau on vivien les encantàries, o un pou de dones d’aigua, o un graller de bruixes... Perquè a la Terreta, com a tot arreu del Pirineu, cada poble tenia el seu lloc mític. Ja us he dit fins el avorriment que, més que els personatges, son mítics els llocs, llocs que omplen l’espai d’una funció moral. Sembla mentida que la Terreta sigui tan rica en biodiversitat i a la vegada tan dura per a la vida dels humans.

Vista de la Serra de Sant Gervàs des del centre d’interpretació dels voltors:

més que ocells de mala fama, son part d’un ecosistema ramader tradicional.

Diuen que John Ford, acusat de no respectar els fets reals en un film, va respondre: quan em fa més goig el mite que l’historia, jo filmo el mite. A Esplugafreda, un llogarret abandonat, va ser l’historia la que va imitar el mite, i ara un film, “La mort del Rei” va recrear els fets de febrer de 1947, tan esgarrifosos o més que el mateix mite del graller. El títol no té res a veure amb la monarquia, es el nom d’una casa. Perquè allà com ací, encara la casa es la referència del individu. Fins i tot el hotel d’Areny de Noguera era Casa Domenc (gràcies, això si que estar “com a casa”). Històricament, el criminal acte es va ocultar llançant el cadàver a un graller, el d’Espill i no el d’Esplugafreda, i no era una noia però el seu marit; però la interpretació posterior, “desmentida” per la baixada fins al fons, estava mitificada com la del altre graller. Desmentida, dic, perquè no varen trobar aigua que justifiqui l’idea de cos o part aparegut a una font. “Només varem trobar una enorme quantitat de pedres, que podien colgar el cos llançat. I es que era costum tirar una pedra quan es passava a la vora”. I jo vaig afegir que a tot el Pirineu. Es pensa que era per a guanyar la bona voluntat o al menys aplacar l’ira dels genis que hi habitaven. Que el geni fossi pagà o el anima d’un cristià maleït, o mort malament... no canvia gaire el fet. I potser, desprès la inèrcia de tirar pedres, “perquè sempre s’ha fet així”. I desprès la vinculació del graller, o del poble, vull dir, del espai, amb un càstig més o menys sobrenatural. Lo que podrien semblar “llicències cinematogràfiques”, com l’escena de la mort de la mare (consentidora, maleïdora?), el rentar la roba al riu (que no es una de las principals activitats de les encantàries, que no es un dels llocs i moments on dones d’aigua i xicots s’enamoren?) i clarament el tabú sexual, son elements que es vinculen amb el mite.

Us recomano veure-la. De debò que jo vaig quedar impressionat al comprovar com uns fets reals funcionaven encara com els mites... i semblants a un altre crim esgarrifós a un mas d’Irun, també en aquells anys, també silenciats i també amb components més de mite que de historia.

I no dic més que encara es tabú al barri

Casualitat? Recreació del director a partir de les dades, o al menys de les interpretacions dels últims veïns, testimonis directes però que potser barrejaven fets coneguts a la llum del dia i relats contats vora el foc viu? Es molt arriscat fer conclusions i jo no las faré; però sí es clar que al pensament tradicional, la distinció entre historia (fet comprovat) i el mite (relat amb sentit moral) no existeix.

El que sí existeix es la basquitis, i la catalanitis, i encara millor, la pirineitis.

Kalegoi: El graller d'Agaramunda

                                            "El graller d'Agaramunda"  publicat en dues entrades (I i II) al bloc Kalegoi, és la ponència que l'antropòleg basc Xabier Kerexeta, tècnic en patrimoni immateriañ va llegir a les III Jornades Culturals Coneix La Terreta (La Torre de Tamúrcia, 11 d'agost de 2012) sota el titol"El graller d'Agaramunda/Esplugafreda: un mite basc a la Terreta ".

El graller d’Agaramunda

"Diu en Joan Amades que “Pel Ribagorça hom dóna el nom de graller als avencs i escletxes naturals”. I desprès mos conta un parells de relats mítics, cadascú lligat a un graller: el cas d’un pastor barallat amb el diable, que va fugir pel graller de Castellet, i el del graller d’Esplugafreda. Al País Basc també n’hi ha, de diables enfonsats en grallers després de discutir amb pastors. Però en aquest cas m'interessa el mite del graller d’Esplugafreda. Malgrat el títol, es clar que el de Agaramunda no és un graller perquè hi es a Ataun, en la comarca guipuscoana de Goierri, dins el Parc Natural de Aralar, una mica lluny de la Terreta ribagorçana.

Del d’Espugafreda he llegit dos versions, la de Amades en “La Terra: tradicions i creences” (el mateix relat en “Llegendes de coves, roques, mar i estanys catalans”) i la d’en Pep Coll en “Quan Judes era fadrí i sa mare festejava”. En ambdues, una noia pastora d’Esplugafreda desapareix caiguda al graller després de rebre un forta empenta d‘un parell de moltons enfurismats, per les picades d’una mosca (segons Amades, una bruixa, mare d’un xicot refusat per la noia) o perquè es barallaven entre ells (metàfora dels joves barallats per la noia? segons Coll, n’era molt libidinosa). Morta la bruixa, set anys desprès, el braç de la noia surt d’una font (la de Rejuncs, detalla Coll, però no quant temps desprès de la caiguda) i es reconegut per l’anell al dit. Van treure el cos des del graller, perquè no podien des de la font, mentre que una grossa moscota (la bruixa) volia endur-la cap al infern. Coll només diu que la varen reconèixer per el anell, i que el graller es de fondària abismal. Es de pensar, doncs, que no la varen treure. Pet cert, que Coll també mos conta que les bruixes de Bonansa es van emportar una pastora dins del avenc de Caricau, un foradot al mig del bosc del Pusso. Al cap de molts anys, el seu anell (no el dit amb l’anell) va aparèixer a la font dels Estosclases.

 

El graller s’ubica en un paisatge càrstic, com els indrets de les altres variants

del mateix mite, totes riques en coves i avencs. La vegetació varia, es clar,però la repoblació amb pins en una constant en la Terreta i en Ataun, malgrat ara sigui espai natural protegit.

N’hi a tres versions basques del mateix mite, dos molt curtes (vull dir, contades o recollides molt sumàriament): en una, entre Guipúscoa i Alava, la dona caiguda va relliscar quan rentava la roba. No sembla que estigués maleïda, al menys no es sap més que el braç que apareix en una font on s’han trobat dos ares romanes dedicades a les nimfes: potser una interpretació mítica de constàncies arqueològiques? La interpretació mitificada d'lements o d’indrets arqueològics es prou normal. En Biscaia, només es diu que la dona caiguda era jove i tenia un nadó (potser maleïda per mare soltera? A Catalunya el component sexual es clar). I, es clar, ambdues apareixen (el braç només) en una font més o menys llunyana.

Excursionistes a San Adrian, entre Guipúscoa i Alava. Al fons, el avenc, obert

per l’altra banda amb una ermita, un petit pou i una muralla amb porta ogival.

Forat mig natural mig artificial, camí ramader, de Sant Jaume i camí reial fins al segle XVIII, parc natural, amb molts rests arqueològics i gran valor històric i paisatgístic,

el seu valor immaterial es poc conegut.

La versió basca “completa” sembla a la primera ullada una mica diferent; però no tant. Una noia mandrosa es maleïda per la seva mare perquè el diumenge a la tarda, quasi al vespre i quan el foscor es quasi total, no vol sortir de casa per a tornar al mas on fa de criada. Finalment surt plorant, i quan passa a la vora del graller, vol prendre unes avellanes i rellisca cap al fons. Una altra versió diu que era mentre feia de pastora de cabres (crabes, com en occità, a Ribagorça i Pallars) i volia nous a la vora del graller. La varen cercar, però res, fins que sota el pont d’Arbeldi, la seva casa natal, va aparèixer el braç, reconegut pel color de la roba i, a la versió més estesa, pel anell del dit. Quan intenten recuperar el cos, es va escoltar una veu que diu que la deixen estar. N’hi ha qui diu que era etsaia, literalment el enemic, vol dir, el diable.

.                                                                                   Encara es pot endevinar pel tipus de vegetació el vell rec que desembocava al
riu a la vora del pont d’Arbeldi, ara tapat, on va aparèixer el braç de la noia.

Quan vaig anar a fer la foto, un avi del barri em va contar que ell no es empassava això del anell: eraztunarena nik ez deat (sic) sinisten. I que la noia va relliscar i caure? Això sí, es clar! I em senyalava el indret on es el avenc d’Agaramunda, i com el rec baixa directament. Però desprès de fer kilòmetres sota terra i que surti precisament el dit amb un anell?.assa casualitat! I va aprofitar per recordar-me que al altre vessant n’hi a la cova de Muskia, plena de mites, i que el mas Artzate es diu així perquè el amo va pujar a un arbre perseguit per un os (hartz), i el os també hi va pujar, i gràcies a que portava la destral i li va tallar la ma al os, que si no l’hauria agafat... I va petar la xerrada de més coses. Així es el patrimoni immaterial, que dona riquesa al paisatge que en principi sembla menys espectacular.
Es pot dir molt del mite i les seves versions, basques y/o catalanes. Tantes, que mereixen una altra entrada de bloc. Ara, voldria senyalar alguns aspectes.

En primer lloc, mai millor dit, el protagonisme mític correspon al indret: Amades i Coll posen de títol “El graller d’Esplugafreda”, un topònim que fins i tot apareix en la cartografia, malgrat el cau es de només de vuit pams i està quasi tapat per mates de boix i bardoma (? no he trobat cap traducció, i fins i tot el corrector de word, probablement urbanita de Barcelona, no coneix la paraula). Al País Basc coneixem el nom dels grallers i de les fonts, i el mite es presenta pel topònim. Ni rastre de qui es la noia, només que es jove, però cap nom; el màxim que sabem es el nom de la casa natal a Ataun (no pas el mas on hi era criada), i que era la millor d’Esplugafreda (Coll). Això sí; sabem una qualitat moral punible: mandrosa o libidinosa, o en el millor cas (moralment, es clar, perquè la seva sort es horrible) víctima, maleïda per una bruixa que volia esser la seva mare política... o per la seva mare directament. Per què li feia tanta mandra tornar cap al mas? Què hi a al darrere, si n’hi ha res? Només sabem que es maleïda i el resultat, en un cas pels moltons (animals de gran càrrega mítica) o per agafar un fruit... prohibit?. I finalment, el cos no es recuperat, excepte en la versió de Amades, i no per la font, però pel mateix graller, i amb prou feina per la maledicció.

El graller d’Agaramunda II

Conclusions i/o interpretacions de la entrada anterior:

Lo primer, la evidència: que tot això li va passar a una noia. Els mites tenen gènere. Lo que li passa a una noia no es lo mateix que li passa a un xicot... no es pot dir “mai”, perquè els mites, a diferència de les religions, no son dogmàtics. Estén vius a la boca dels parlants i varien de generació en generació, de lloc en lloc, fins i tot de persona en persona i de circumstància en circumstància. Son exemples, imatges parlades, amb una interpretació oberta de part de cadascú que escolta... Però rara vegada varia el missatge principal; potser el resultat es més o menys terrible (quasi sempre exemplifiquen un càstig, no un premi), però no la conclusió moral, de fer por (i a Agaramunda i Esplugafreda es de molta por), i el motiu de fer por als nois i a les noies normalment es diferent perquè els riscs també en son. Tampoc es lo mateix lo que li passa al amo i a la mestressa, ni a la mestressa i a la criada: aquí una dona es maleïda per una altra dona; però no qualsevol, una bruixa o la mare. Sembla la versió pirinenca de la frase d’origen bíblic “la maldición de la madre arrasa y destruye (de raíz o de veras, segons versió) hijos y casa” al País Basc en castellà i escrit en pedra en esglésies i palaus, no sé si ha versió catalana. La maledicció del pare sembla que no té efectes tan terribles.

A Agaramunda, el avenc està vinculat a altres mites, sobretot referents a Mari, el gran personatge de la mitologia basca. Es pot dir molt, i de fet s’ha dit molt, de Mari, massa i tot, que s’ha dit, i no tot científic. D’una altra manera, radicalment diferent a fa un segle; però els mites son vius a casa nostra, perquè omplen una funció social-cultural-identitària: Mari ja no va pel cel volant en forma de falç de foc de cova en cova ni provoca tempestes; però ara mos serveix per a dir que la dona basca era almenys igual que l'hom, amb els mateixos drets i obligacions des de sempre. També ho he llegit de la dona catalana i en general de la pirinenca (drets d’herència, etc.) De debò? Primer, es discutible si la mestressa, fins i tot la pubilla, està en igualtat de condicions que l'amo, i segon: cal no confondre dona i mestressa. En el cas de Agaramunda, ni ha un altre mite que lliga el graller amb una mare i una filla maleïda, i la maledicció d’una noia mortal és un dels orígens de Mari. Per cert, que el seu animal favorit es el moltó. No l’ovella, el moltó, protagonista de la caiguda en Esplugafreda.

Aquest ahari (moltó en basc) de grans banyes estava en un prat a la vora de Agaramunda.

   

 

Molt interessant això del gènere i els mites; però ara m’interessa més la geografia: de fet, amb la lectura de “Quan Judes...” de Coll, desprès d’empassar-me com l’aigua fresca “Muntanyes maleïdes”, concretament aquesta versió i altres molts mites m’han fet, primer, adquirir tots els llibres que he trobat relacionats amb mites del Pirineu català, gascó i aragonès, i comprovar que les coincidències son massa com per a esser coincidències i no arribar a la conclusió de que son els mateixos mites perquè en general la forma tradicional de veure el món era la mateixa. Ja ho va dir Violant i Simorra, que va posar de subtítol al seu “El Pirineo Español” Vida, usos, costumbres, creencias y tradiciones de una cultura milenaria que desaparece. Llavors, per què no es troben treballs que relacionen els mites d’una i altra banda? (si s’ha fet més des de el vessant nord).

La meva conclusió es que perquè, al menys al País Basc i també força a Catalunya, la classificació tradicional dels mites es per personatges i no per llocs o per relats. He mencionat Mari per comoditat, però cal dir que quan es recollien les seves històries fa cent anys sempre era Mari de... i el nom del lloc, normalment un avenc. I més que “Mari de”, directament “la dama o la senyora de” Agaramunda, Anboto, Txindoki, Aketegi, Aloña...

La cova de Anboto es la més coneguda, però només una del arell de dotzenes d’habitacions de Mari, potser perquè aquest

mont de Biscaia es visible fins i tot des del Pirineu “ja totalment pirinenc”. Un geni amb moltes cases, o diverses Maris? De vegades es mou d’un lloc a un altre dins de cada comarca, però cada comarca té “la seva Mari, de tal o qual cova”.

Si es llegeixen els mites catalans des del personatge, sembla que la mitologia basca i la catalana són diferents. Però no “des del lloc”, un avenc, una gorga, un dolmen, una pedra, una ermita (no es poden diferenciar paganisme i cristianisme), etc., tot i que el paisatge sembla molt diferent, es pot dir que trobem una mitologia pirinenca.

Com va escriure Roma i Casanova en La “Els Pirineus maleïts”, La natura no es mai neutra, perquè la nostra mirada mai no és buida (...) A través de les llegendes i d’alguns topònims, l’espai físic es convertia alhora en una altra cosa: un espai social que parlava d’unes determinades relacions socials, econòmiques o polítiques.

Parlar de la unitat i diferències culturals de les societats tradicionals pirinenques es massa per a jo i per a un bloc. Només vull dir una cosa: ni Agaramunda ni Esplugafreda son els paisatges més espectaculars dels Pirineus; però quan es visiten en busca dels seus grallers i darrere de les llegendes, es veuen amb altres ulls

Crònica i imatges de les III Jornades Culturals Coneix La Terreta

El passat dissabte 11 d'agost a La Torre de Tamúrcia (La Terreta-Tremp) es va realitzar la III Jornada Cultural Coneix la Terreta organitzada per l'Associació Cultural de la Terreta, Amics de la Terreta, Centre de Natura Mas de Barreda i el CERIb, amb el suport del CEIC Alfons el Vell de Gandia.

La inauguració de les jornades (a la imatge) comptà amb èls parlaments de Carles Barrull (Secretari General del CERIb); Joan Ubach (President del Consell Comarcal del Pallars Jussà) i Josep Maria Farré (President de l'Associació de Veïns de La Torre de Tamúrcia)

Més de seiantana persones anaren seguint les diferents conferències que es realitzaren entre el Casal dels Voltors i la Era de Perantoni i que comptaren amb xerrades de Carles Barrull (llengua a la Franja i història medieval del Comtat de la Ribagorça); Maria José Chesa (liquens, algues i cianoprocariotes), Xabier Kerexeta (mite del graller d'Agaramunda i d'Esplugafreda) i de Francesc Sala i Fillat, director i productor, i de Pepe Sevilla protagonista principal de la pel·licula "La mort del Rei", un drama de post-guerra basat amb fets reals que varen succeir a un poble de La Terreta. Acabaren les jornades , el concert de música tradicional pirinenca de l'acordionista de La Vall de Boí, Mercè Morera.

El CERIb agraeix als organitzadors, a la gent de La Torre de Tamúrcia i de la Terreta, especialment a la Familia de Perantoni,  als assistents i als ponents,en especialment als que van arribar de més lluny, l'èxit d'aquesta Jornada Cultural que poc a poc es va consolidant com una cita anual.

Per a veure més imatges de la Jornada, cliqueu, aqui,

PROGRAMA D' ACTES EN COMMEMORACIÓ DELS 690 ANYS DE CREACIÓ DEL COMTAT DE RIBAGORÇA (1322) I DELS 600 ANYS D' ALFONS EL VELL (1412). AGOST 2012

ACTES EN COMMEMORACIÓ DELS 690 ANYS DE CREACIÓ DEL COMTAT DE RIBAGORÇA (1322) I DELS 600 ANYS D' ALFONS EL VELL (1412). AGOST 2012

Dissabte 11 d'agost,al Casal dels Voltors de  La Torre de Tamúrcia (La Terreta)
dins de la III Jornada Cultural Coneix la Terreta. Jornada organitzada per l'Associació Cultural de la Terreta, Amics de la Terreta, Centre de Natura Mas de Barreda i el CERIb. Amb el suport del CEIC Alfons el Vell-organisme autònom de l'Ajuntament de Gancia
10,40- Commemoració dels 690 anys de creació del Comtat de la Ribagorça (1322) i del 600 anys d'Alfons el Vell (1412-2012) per Carles Barrull (historiador, CERIb)

Divendres 17 d'agost, a Casa l'Espardenyer d'Areny de Noguera/Arén:
 Conferència dins de les activitats d'estiu de l' Associació Cultural d'Areny,
19.30 h."Areny i el Comtat de la Ribagorça (1322-1412) per Carles Barrull.

Dimecres 22 d'agost, al Castell de Benavarri/Benabarre
Conferència dins de les activitats d'estiu de Benavarri
22 h- "Benavarri i el Comtat de Ribagorça (1322-1412) per Carles Barrull i presentació de l'Associació Amics del Castell.

Amb el suport de:

Radio Huesca;Benabarre ofrece, a vecinos y visitantes, un variado programa de citas estivales

A: Radio Huesca-Graus
07/08/2012

Exposiciones, excursiones, cine, presentaciones o visitas, son algunas de las propuestas que, durante este mes de agosto, se ofertan a vecinos y turistas, en la capital cultural de La Ribagorza, Benabarre.

Hasta el 12 de agosto, en la casa de la cultura, se puede visitar la exposición de Juan Salamero, “El acuarelista de la Ribagorza”.

Además, el jueves 8, se llevará a cabo una actividad solidaria Mójate por la esclerosis múltiple y también una caminata popular a la ermita de San Salvador. El viernes 10, se presentará el libro “El Montsec de L’Estall” de Manuel Benito y una actividad deportiva, la III Pedalada Nocturna de Benabarre, una excursión en btt a la fuente de Catró.

Y, el sábado 11, tendrá lugar, durante, todo el día, el Ball dels Salvatges que concluirá con la representación en la plaza Mayor.

La semana arrancará con la inauguración de dos exposiciones, una fotográfica “La festa” de Consol Roy, que se podrá visitar, en la casa de la cultura, hasta el 19 de agosto, y otra, en el castillo, de arte contemporáneo del grupo Nexo “Hierro y ferro”. Además, el lunes 13 también habrá un taller de sensibilización ambiental y la proyección de la película “Las aventuras de Tintín: el secreto del unicornio”.

Del 14 al 19, Benabarre celebrará sus fiestas de verano. Los tres primeros días con citas musicales (grupo Tricolo Traco y Force of Will) y deportivas II Ruta de L’Esparavé.

El 17 de agosto, por la tarde, música para bailar con el taller de música tradicional, ruta de la canya y bentukada, baile con el grupo Zeppelin y disco móvil.

El fin de semana del 18 y 19 de agosto comenzará el sábado con el partido de futbol que disputarán Benabarre y Almacellas, pasacalles, concierto de la banda de música, actuación del grupo de teatro La Cardelina y música con Cierzo.

El último día de fiestas, el domingo 19, las citas más destacadas serán la conferencia sobre Benabarre y el condado de la Ribagorza (1322-1412) que ofrecerá el historiador Carles Barrull y la presentación de la asociación amigos del castillo y la novena edición de la festa de la coqueta

PROGRAMA DEFINITIU: III Jornada Cultural Coneix La Terreta-XX Trobada de la Terreta

De: Bloc de l'Associació Cultural de La Terreta

 

LA TORRE DE TAMÚRCIA.

DISSABTE 11 D'AGOST. CASAL DELS VOLTORS

10,00 Inauguració de la Jornada Cutural  amb la participació del Sr. Joan Ubach,i Isanta, President del Consell Comarcal del Pallars Jussà.
10.25- Manifest de les entitats de la Franja en defensa de la llengua catalana a l'Aragó (CERib).
10,40- Commemoració dels 690 anys de creació del Comtat de la Ribagorça (1322) i del 600 anys d'Alfons el Vell (1412-2012) per Carles Barrull (historiador, CERIb)
11,10- "líquens, algues i cianoprocariotes de la Terreta" a càrrec de Mª José Chesa Marro.Enginyera Agrònoma i especialista en líquens
11,40- Pausa-cafè
12,00- "El graller d'Agaramunda/Esplugafreda: un mite basc a la Terreta" a càrrec de  Xabier Kerexeta, tècnic de patrimoni immaterial, Pais Basc.

12:00  Pedalada per la Terreta

Sortida des del Castellet i arribada a la Torre de Tamurcia. Per participar-hi apuntar-se a Can Rocamora

ERA DE PERANTONI:
12,15- Presentació oficial de la Pel·licula "La mort del Rei" de Francesc Sala (més grans de 13 anys).Fets reals sobre un poble de La Terreta.
12.30  Pel·licula: "La mort del Rei" (més grans de 13 anys)

13.30. “Música tradicional pirinenca”, a càrrec de l’acordionista Mercè Morera (La Vall de Boí)-

17:00 Santa Missa

18:00 Campionat de Botifarra.

18:30 Campionat de bitlles catalanes.

19:30 Pel·lícula “20 anys de trobades a la Terreta”. A l’era de Perantoni.

20:30 Ball de tarda amb FLASH

21:30 Sopar de germanor a la plaça del poble.

00:00 Ball fi de festa amb FLASH i ROSENDO I LES MULATES DE FOC.

03:00 Xocolatada de matinada

*Durant tot el dia estarà oberta l’exposició de fotos antigues “records de la Terreta en blanc i negre” a l’era de Perantoni.

*Els tiquets del sopar estan a la venda fins el dia 7 d’agost a Can Rocamora o a la gasolinera

 

DIUMENGE 12 D'AGOST.ERA DE PERANTONI

 

12.00  Pel·lícula “20 anys de trobades a la Terreta”

13.00  Pel·licula: "La mort del Rei" (més grans de 13 anys)

La Pel·lícula "La mort del Rei" a les III Jornades Culturals Coneix la Terreta

DE: Bloc de l'Associació Cultural de la Terreta
 La mort del Rei, una pel·lícula sobre La Terreta, rodada entre el Pallars i la Ribagorça. Per a més grans de 13 anys

A: Picurt

Direcció:Francesc Sala

Ajudant de direcció: Laura Isanta

Producció: A galet

Fotografia: Javier García

Maquillatge: Silvia Martos

Muntatge: Marcel Cifré Música: Antonio Martín

Lloc de l'acció: Pallars Jussà i Osca

Gènere, Durada: Ficció, 56'

Origen, any: Tremp, 2009

14-mort rei Equip artístic: Pepe Sevilla, Cristina Lanau, Santi Parramón, Joan Castell, Mario Guillem, Jordi Pérez, Santi Rodríguez, Josep M. Colom, Antonio Muñoz, Tina Hernández, Manel Muñoz, Encarna Ocaña, Isa Castells, Sònia Ortiz, Laura Isanta, Jesús Sánchez, Mercè Fillat, Francesc Sala, Antoni Castells, Ferran Celma, Roger Pastor

Sinopsi: Ego absolutio omnis tuus pecata. In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Amen.La Mort del rei és una història basada en fets reals. Situada en una casa, entre la Ribagorça i el riu Noguera Pallaresa, és la història d’una família poc comuna, gent humil i senzilla, que ens mostra la crua realitat d’aquella època i els sentiments i emocions dels protagonistes de l’obra: amor, desig, fantasies, perversió sexual, odi i crim. Després de la mort de la Ramoneta, la seva filla i pubilla, casada feia pocs dies, es queda vídua i embarassada. La Maria i el seu pare han de trobar una solució i han de prendre mesures tan dràstiques que en cap moment contemplen la descendència i continuïtat de la casa Rei

III Jornada Cultural Coneix La Terreta

DE: Bloc de l'Associació Cultural de La Terreta

III Jornada Cultura Coneix la Terreta: normas para presentar comunicaciones

El próximo viernes 27 de julio finaliza el plazo pera presentar comunicaions para la III JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA que se realizará el próximo sábado 11 de agosto en La Torre de Tamúrcia, en el marco de la XX Trobada de la Terreta.

Las comunicaciones pueden tratar directamente sobre La Terreta en un sentido amplio (Valle medio del Noguera Ribagorzana) o de manera indirecta al hablar de la Ribagorça/Ribagorza, el Pallars, la Franja o los Pirineos.

- La temática puede ser diversa: história, arte, antropologí, lengua, geografía, geología, medio natural, etc

- Las comunicaiones sólo serán orales y se dispondrá del tempo necesario para explicarlo, dependiendo del número de comunicaicones.

- Se pueden presentar desde trabajaos de bachillerato y universidad a tesis doctorales o investigaciones própias inéditas o presentacions de artículos o libros ya publicados.

-Los estudiantes, estudiosos, investigadores, escritores, etc interesads en presentar una comunicacion enviar una propuesta con el título, nombre, apellifos y teléfon al coreo : ce.cerib@gmail.com
- La Jornada Cultural es organitzada por la Associació Cultural de la Terreta, la Associació Amics de la Terreta y el Centre d'Estudis Ribagorçans.

III jornada Cultural Coneix la Terreta: normes per a presentar comunicacions

El proper divendres 27 de juliol finalitza el termini per a presentar comunicacions per a la III JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA que es realitzarà el proper dissabte 11 d'agost a La Torre de Tamúrcia, en el marc de la XX Trobada de la Terreta.

Les comunicacions poden tractar directament sobre La Terreta en un sentit ampli (Vall mitjana de la Noguera Ribagorçana) o de manera indirecta al parlar de Ribagorça, el Pallars, la Franja o els Pirineus.

- La temàtica pot ésser diversa: història, art, antropologia, llengua, geografia, geologia, medi natural, etc

- Les comunicacions seràn orals i es disposarà d'un temps per a explicar-ho, depenent del nombre de comunicacions.

- Es poden presentar des de treballs de batxillerat i universitat a tesis doctorals o a recerques pròpies inèdites o presentacions d'articles o llibres.

-Els estudiants, estudiosos, investigadors, escriptors, etc interessats en presentar-hi una comunicació envieu una proposta mab el títol, nom, cognoms i telèfon a l'adreça: ce.cerib@gmail.com.

- La Jornada Cultural es organitzada per l'Associació Cultural de la Terreta, l'Associació Amics de la Terreta i el Centre d'Estudis Ribagorçans.

La Vanguardia. Antoni Puigverd: llengües que irritem

La Vanguardia. 22/06/2012 -
Sobre l'intent de genocidi cultural que descriu Laín, Espanya no ha ni tan sols esbossat una autocrítica  

Una gran majoria d'espanyols consideren positiu allò que una minoria percep com una barbaritat: convertir les dues llengües romàniques pròpies del territori de l'Aragó -l'aragonès i el català- en una barreja confusa de dialectes sense nom i gairebé sense drets. I és que, a la immensa majoria d'espanyols els sembla natural, bo i convenient reduir el panorama de les llengües peninsulars i afavorir el darwinisme lingüístic. A Espanya, des de fa segles, els ciutadans de famílies de matriu castellana tendeixen a considerar insuportable la simple existència d'una altra llengua que no sigui la pròpia. En tota mena de règims, amb més o menys desvergonyiment, s'ha transmès la idea que només existeix a Espanya una llengua digna d'aquest nom: la castellana, espanyola per antonomàsia. La resta, no serien sinó vestigis, antiguitats, chapurreaos, dialectes o reinvencions maquinades pels nacionalismes anomenats perifèrics. Qualsevol pretensió de normalitat social i cultural d'una llengua que no sigui el castellà és percebuda com una estupidesa, una mania, una presa de pèl, una ofensa als castellanoparlants, un atac a Espanya. El mite és antic, però es renova a cada generació. Francesc-Marc Álvaro cita, en el seu últim llibre, una entrevista de Baltasar Porcel a Laín Entralgo (jove falangista de primera hora i dissident després: savi sembrador de concòrdia en l'aspre erm del franquisme). Laín hi explica amb claredat que un dels objectius, si no el primer, de l'alçament de Franco era exterminar la cultura catalana. Sobre aquest intent de genocidi cultural, l'Espanya democràtica i intel·lectual mai no ha ni tan sols esbossat una autocrítica. Al contrari, en un abús argumental indigne de qui el fa servir, s'ha repetit mil vegades que una llei d'immersió escolar (discutible, però democràtica) equival a aquell genocidi cultural.

Si, al marge d'heroiques excepcions, la majoria d'intel·lectuals o callen o admeten la caricaturització política i cultural de les altres llengües, no pot estranyar que, en temps de crisi, el PP procuri emmascarar la llengua que, a totes les facultats de Romàniques del món, s'anomena català. Ho prova a les Balears i a l'Aragó, com anys enrere a València. Si el propòsit és convertir-la en dialecte irrellevant, un pas imprescindible és fragmentar-la i despullar-la de tot vernís acadèmic i filològic. Per descomptat: el catalanisme ha fallat molt en la seva estratègia de veïnatge amb l'Aragó (aigua, obres sacres i Jocs Olímpics d'hivern podrien haver-se defensat a Catalunya de manera solidària i mutual amb l'Aragó). D'altra banda, la identificació política de la llengua amb el pancatalanisme és una formidable fàbrica de guanyar enemics. Però aquests errors, essent importants, no són la causa del problema, sinó mostres imperdonables de falta d'intel·ligència veïnal.

L'obsessió per la uniformitat i l'homogeneïtat fou el gran mal del segle XX. Sembla que el PP hi festegi. Està buscant un boc expiatori per descarregar l'insuportable pes de la crisi?

La Vanguardia.Pilar Rahola: la botiflera

La Vanguardia en català
22/06/2012

Pilar Rahola
La tal Dolors Serrats mereix el terme de botiflera de l'any, guanyat amb malvolença i mala fe

S'anomena Dolors Serrats, o Dolores, ara que ha decidit trair la dignitat dels seus orígens, i va néixer a Ripoll, on va viure fins als 18 anys. Després se'n va anar a Saragossa, s'hi va quedar, casar, tenir fills, es va fer entusiasta del PP i, via la Conselleria d'Educació, ha esdevingut una Agustina d'Aragó de pa sucat amb oli que lluita contra les forces del mal nacionalistes. És la inventora del terme "aragonès oriental" i la responsable de la llei més lesiva contra els drets lingüístics de 60.000 persones que viuen en un territori, la franja de Ponent, on fa 800 anys que parlen català.

La tal Dolores, doncs, mereix el terme de botiflera de l'any, aquell malnom que els catalans dedicaven als seguidors de Felip V, i que ella s'ha guanyat amb malvolença, dedicació i mala fe. És clar que més que botiflera, que té una certa ressonància èpica, hauríem d'atorgar-li el títol de la JNC de capsigrany de l'any.

Sigui com sigui, no hi ha res pitjor que una persona que, per ser acceptada, necessita trair els seus orígens. És a dir, la identitat de la seva gent durant generacions. I com tot traïdor, evidentment necessita ser més papista que el papa, tant que fins i tot nega haver nascut a Catalunya sinó "en la provincia de Gerona", terme més païble per als col·legues hooligans de l'España grande y libre. En fi, com diu Toni Aira al Singulardigital.com, podríem proposar d'anomenar peruà oriental al castellà que es parla al Perú. Seria una ximpleria comparativament menor.

Tanmateix, essent molt trist que sigui una catalana l'encarregada de perpetrar un nou atemptat contra l'idioma, no ens perdem en un arbre qualsevol, perquè la fúria ve de l'interior del bosc. I el bosc és una atapeïda xarxa de decisions polítiques, sorgides des de diverses administracions, amb l'única finalitat de fer desaparèixer el català de la realitat dels ciutadans. És a dir, i perdonin la duresa, el PP ha iniciat un atac per terra, mar i aire contra la llengua catalana, i ho fa usant de manera perversa la legalitat vigent. És a dir, ara ja no els calen els tancs per intentar destruir una identitat lingüística, perquè han aconseguit que les lleis democràtiques permetin l'agressió lingüística. És a dir, amb la democràcia a la mà poden aconseguir allò que no va aconseguir Franco: destruir el català.

I ara que se senten forts i tenen majories àmplies, han perdut qualsevol complex i no els importa ni tan sols fer el ridícul. No puc imaginar-me cap país europeu seriós que ara per ara gosi fer lleis contra la comunitat científica, ni que faci servir l'Estat de dret per destruir els drets lingüístics dels seus territoris. Bé, tal vegada França, d'on per cert vénen els Borbons. Les Illes, el País Valencià, ara la Franja, i atacs pels flancs al Principat. I Sánchez-Camacho callada, ella que tant li agrada parlar... Què més li queda a Espanya per fer-nos? O quant més aguantarem nosaltres?