Bloc del Centre d'Estudis Ribagorçans ~ Zentro d'Estudios Ribagorzans ~ Centro de Estudios Ribagorzanos
29 de juny del 2012
El Punt/Avui: L'exemple blaver a l'Aragó
És grotesc que el govern aragonès derogui la llei de llengües i elimini així el precari reconeixement oficial que tenia el català a la Franja amb el pretext d'evitar “tota mena d'imposició”. Aconseguir que el català tingués un mínim estatus i que es pogués estudiar a les escoles com assignatura optativa va costar molt de temps, negociacions i esforços. Doncs bé: fins i tot aquesta posició raquítica del català molesta el PP i el PAR.
De quina imposició es parla? Doncs que la normativa del català de la Franja està sotmesa a “organismes reguladors aliens”, és a dir, a l'IEC. Aquesta i altres raons, que són excuses, causen vergonya aliena, perquè el que es busca és transformar el català de la Franja en un idioma residual. No només es nega la unitat de la llengua. Fins i tot se li nega el nom propi. L'idioma de la Franja ja no és català, sinó “la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental”. Ras i curt, és la mateixa estratègia del blaverisme valencià: es comença per negar el nom propi de l'idioma i s'acaba fent-lo derivar de l'àrab. El que sigui per tal de fragmentar el català i debilitar-lo. L'objectiu és sempre el mateix: matar el català per imposar l'espanyol.
El que causa més irritació és que totes aquestes maniobres sempre es fan en nom de la llibertat. Les autoritats volen salvar els aragonesos que parlen català de l'imperialisme lingüístic de Catalunya. ¿Algú ha preguntat als catalanoparlants de la Franja què n'opinen? És lamentable que les agressions al català es vagin acumulant i que provinguin d'aquells que haurien d'estar més atents als problemes reals dels seus administrats. O això diuen ells quan Catalunya defensa la seva personalitat.
De quina imposició es parla? Doncs que la normativa del català de la Franja està sotmesa a “organismes reguladors aliens”, és a dir, a l'IEC. Aquesta i altres raons, que són excuses, causen vergonya aliena, perquè el que es busca és transformar el català de la Franja en un idioma residual. No només es nega la unitat de la llengua. Fins i tot se li nega el nom propi. L'idioma de la Franja ja no és català, sinó “la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental”. Ras i curt, és la mateixa estratègia del blaverisme valencià: es comença per negar el nom propi de l'idioma i s'acaba fent-lo derivar de l'àrab. El que sigui per tal de fragmentar el català i debilitar-lo. L'objectiu és sempre el mateix: matar el català per imposar l'espanyol.
El que causa més irritació és que totes aquestes maniobres sempre es fan en nom de la llibertat. Les autoritats volen salvar els aragonesos que parlen català de l'imperialisme lingüístic de Catalunya. ¿Algú ha preguntat als catalanoparlants de la Franja què n'opinen? És lamentable que les agressions al català es vagin acumulant i que provinguin d'aquells que haurien d'estar més atents als problemes reals dels seus administrats. O això diuen ells quan Catalunya defensa la seva personalitat.
26 de juny del 2012
IEC: Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans davant l’anunci del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües
20/06/2012
L’Institut d’Estudis Catalans, assabentat de la intenció del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües d’aquesta comunitat i del fet sorprenent que es denomini el català que es parla a la Franja amb el circumloqui «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat autònoma», exposa les declaracions següents:
1. La comunitat acadèmica internacional sap que el català és la llengua parlada a la Catalunya del Nord, a l’estat d’Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l’Alguer.
2. La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries compromet les autoritats (articles 7.1.b i 7.1.e) a respectar l’àrea geogràfica de cada llengua i les relacions entre els territoris en què es parla. El Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha recomanat (el 2005 i el 2008) a l’Estat espanyol que apliqui un marc jurídic específic que protegeixi el català i l’aragonès de l’Aragó, usant exactament aquestes denominacions.
3. En conseqüència, l’Institut d’Estudis Catalans dóna suport a la declaració que les entitats agrupades sota el nom d’Iniciativa Cultural de la Franja han fet sobre l’afer.
4. Així mateix, declara que, en cap cas, no es pot considerar autoritat lingüística externa a l’Aragó una entitat com l’IEC, que té atribucions sobre el conjunt dels territoris de llengua catalana i que compta entre els seus membres amb representants de la Franja.
Tv3: Aragó nega el català de la Franja
A: Sapeira
Les entitats culturals de la Franja de Ponent, indignades per la intenció del govern d'Aragó d'eliminar la denominació de "català" de la seva llei de llengües
3/24: Mas retreu a l'Aragó que no tracti el català com a patrimoni seu
Boston
Redacció Actualitzat a les 20:15 h 21/06/2012
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reivindicat que "el català no és només patrimoni de Catalunya, sinó també de la Franja i, per tant, de l'Aragó, del País Valencià i de les Illes". Des dels Estats Units, on es troba de viatge, el president català ha volgut valorar, tot i la distància, el projecte de llei del govern de l'Aragó sobre llengües, que anomena "aragonès oriental" al català que es parla a la Franja.
Mas ha destacat que "seria bo que aquest patrimoni comú que és el català s'estengués amb la mateixa força per tot el seu domini lingüístic" i ha lamentat que en alguns àmbits "en lloc de protegir-lo es dediquin a posar-hi dificultats".
Mas ha destacat que "seria bo que aquest patrimoni comú que és el català s'estengués amb la mateixa força per tot el seu domini lingüístic" i ha lamentat que en alguns àmbits "en lloc de protegir-lo es dediquin a posar-hi dificultats".
3/24: El govern aragonès rebateja el català de la Franja com a "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental"
Redacció Actualitzat a les 20:47 h 19/06/2012
El govern de l'Aragó ha presentat l'esborrany de l'avantprojecte de la nova llei de d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de la comunitat, una llei en què es posa èmfasi, segons la consellera d'Educació, Universitat, Cultura i Esport, Dolores Serrat, "en la protecció" i en què se suprimeix el "caràcter impositiu". Un altre dels objectius del text és, segons la mateixa consellera, que cap modalitat lingüística aragonesa "pugui estar subjecta a organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma".
El nou text considera el castellà llengua oficial de la comunitat i estableix que té dues llengües més que considera com a pròpies: la "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca", és a dir, l'aragonès, i la "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental", que no és altra que el català de la Franja.
L'executiu de la popular Luisa Fernanda Rudi, que governa amb el Partit Aragonès, es treu de la màniga aquesta denominació per esquivar el terme "català" en una llei que era un compromís electoral i que suposa un retrocés respecte de la que havia aprovat l'anterior govern, del PSOE, amb el suport de la Chunta Aragonesista.
El govern aragonès es reserva el dret de determinar les zones i municipis d'ús de cada varietat. Segons Serrat, la llei "no està feta contra ningú, sinó per a tothom, a favor del patrimoni lingüístic", però ha afegit que es tracta d'una qüestió prou "complexa" perquè "no hi hagi un acord unànime en la denominació".
Entre altres canvis, l'avantprojecte elimina l'obligació de les administracions de respondre els ciutadans en la llengua amb què aquests s'hi hagin dirigit i estableix tan sols que "ho podrà" fer, "sense cap gènere d'imposició". Pel que fa a l'ensenyament, la llei estableix que es podran estudiar en qualsevol nivell i etapa educativa" i de "manera especial en les zones d'ús històriques" de cada modalitat, però en cap cas seran llengües vehiculars als centres educatius.
El text, que ha despertat la indignació de les entitats culturals de la franja de Ponent, també planteja fusionar les dues acadèmies previstes en l'anterior text en una sola Acadèmia Aragonesa de la Llengua.
La Generalitat ha lamentat els canvis en unes declaracions molt breus. "Se'm fa molt difícil d'entendre la mesura, i ho lamento", ha afirmat el portaveu del govern, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu. Homs ha afegit que "la gent que parla català, sigui d'on sigui, continuarà parlant català", també en referència a l'ofensiva del govern de les Illes Balears contra la llengua.
Per la seva part, les associacions de la Franja han exigit al govern aragonès que reconegui i protegeixi el català i l'aragonès "allà on són llengua històrica". L'Institut d'Estudis del Baix Cinca, l'Associació Cultural del Matarranya i el Centre d'Estudis Ribagorçans han subscrit la petició.
25 de juny del 2012
Declaració del conseller Mascarell arran l'anunci del Govern aragonès que la llengua catalana no s'inclourà en la nova llei de Llengües d'Aragó
A: Generalitat de Catalunya
19-06-2012 19.59
Declaració del conseller Mascarell arran l'anunci del Govern aragonès que la llengua catalana no s'inclourà en la nova llei de Llengües d'Aragó
Lamentem i ens costa d’entendre les mesures que tendeixen a disminuir l’ús del català i la seva lliure expressió. L’article 3 de la Constitució insta a l’Estat a protegir la seva diversitat lingüística i cultural. Demanem a tots els ciutadans, especialment als representants polítics, més sentit d’estat fent que totes les llengües que conviuen a l’estat tinguin l’oportunitat de desplegar-se amb normalitat.
Ens posem a disposició de la societat civil catalanoparlant de l’Aragó per la defensa i l’ús de la llengua catalana, sense voluntat d’enfrontament amb ningú, sinó com a expressió de la nostra riquesa col·lectiva.
Les llengües són riquesa cultural i resulta inadmisible que es fomentin lleis que tendeixen a disminuir-les. És tant com advocar per l’esgotament cultural i expressiu d’una comunitat i de les persones que hi viuen.
Continuem mantenint la voluntat de dialogar i sumar esforços amb les autoritats competents a favor de la llengua comuna, entesa com a patrimoni compartit amb l’Aragó, com també, no cal dir, amb València i les Illes, entre altres territoris
Lamentem i ens costa d’entendre les mesures que tendeixen a disminuir l’ús del català i la seva lliure expressió. L’article 3 de la Constitució insta a l’Estat a protegir la seva diversitat lingüística i cultural. Demanem a tots els ciutadans, especialment als representants polítics, més sentit d’estat fent que totes les llengües que conviuen a l’estat tinguin l’oportunitat de desplegar-se amb normalitat.
Ens posem a disposició de la societat civil catalanoparlant de l’Aragó per la defensa i l’ús de la llengua catalana, sense voluntat d’enfrontament amb ningú, sinó com a expressió de la nostra riquesa col·lectiva.
Les llengües són riquesa cultural i resulta inadmisible que es fomentin lleis que tendeixen a disminuir-les. És tant com advocar per l’esgotament cultural i expressiu d’una comunitat i de les persones que hi viuen.
Continuem mantenint la voluntat de dialogar i sumar esforços amb les autoritats competents a favor de la llengua comuna, entesa com a patrimoni compartit amb l’Aragó, com també, no cal dir, amb València i les Illes, entre altres territoris
23 de juny del 2012
El Punt Avui: Astoramet al bressol
Molts dels veïns de Ripoll es manifesten contrariats pel fet que la proposta que el català de la Franja es qualifiqui com aragonès oriental la defensi una ripollesa
N'hi ha que proposen que se la declari persona no grata
22/06/12 02:00 - Ripoll - Jordi Casaset A Ripoll, ahir al matí, hi havia astorament entre molts dels veïns pel tema que la proposta de batejar el català de la Franja com aragonès oriental hagués estat defensada per una veïna seva, una veïna del Bressol de Catalunya. Seria no ajustar-se a la realitat si no es matisa que alguns dels preguntats van manifestar que no sabien res de la polèmica o quasi res, o bé que no en volien saber res. Només els de més edat recordaven algú relacionat amb l'actual consellera de Cultura d'Aragó, Dolors Serrat, que va deixar Ripoll als 18 anys, després d'acabar els estudis a les Vedrunes, per anar a estudiar medicina i dret –diuen que era una molt bona estudiant– a Saragossa. De la seva activitat política, no en saben més del que han vist als mitjans de comunicació: exregidora del PP a l'Ajuntament de Saragossa i ara consellera del govern aragonès.
La Serrat que recordaven, els que la recordaven, és una metgessa forense que es va casar amb un militar de carrera. Quant a la seva família, explicaven que el pare, amb responsabilitats a Soler & Palau i casat en segones núpcies després de la mort de la seva primera dona, la mare de Dolors Serrat, va vendre la casa familiar, per anar a viure a Saragossa a prop de la filla.
Serrat té dos germans fruit del segon matrimoni del pare. A part, té encara tiets que viuen a Ripoll. De fet, els seus germans i aquests tiets són els únics vincles que manté amb Ripoll. Tot i que totes les persones que ahir en van poder explicar alguna cosa van coincidir que ells no l'han vist mai per Ripoll. Tampoc no va ser possible localitzar cap d'aquests familiars.
L'altre aspecte que van explicar és el Bar Espanyol que regentava un dels seus avis a la plaça Clavé del barri vell. Ara és el Bar Ramon i els seus responsables van afirmar que no sabien res de la polèmica lingüística que ha generat Serrat, ni tampoc cap dels clients els havia comentat res.
Molts dels consultats es mostraven contrariats i en alguns casos dolguts i afirmaven que no li havia servit de res haver nascut en una vila que té el títol de Bressol de Catalunya i que, al monestir de Santa Maria, hi té enterrat el creador de la nació catalana, Guifré el Pelós. Els més irats, fins i tot, van arribar a proposar que el ple la declari persona no grata, tal com va fer fa poc amb el rei d'Espanya, Joan Carles de Borbó. “Tot sigui anar contra Catalunya”, deia un veí.
També n'hi havia que no es volien pronunciar i, uns quants, tot i no fer valoracions, sí que es manifestaven contrariats perquè aquest tema havia arribat a l'Ajuntament en forma de moció. “Hi ha altres coses per arreglar en aquests moments”, indicava una dona. Quant a la moció presentada per ERC al pròxims ple, per reprovar Dolors Serrat i defensar el català de les agressions, cap dels altres grups municipals es va voler manifestar i van remetre al ple de dimarts vinent.
19 de juny del 2012
nationalia.info: Spanish conservatives on the way to further restrict linguistic rights of Aragonese and Catalan speakers
A: Nationalia
Spanish conservatives on the way to further restrict linguistic rights of Aragonese and Catalan speakers
19/06/2012
Popular Party led Aragonese government to change law in order to "avoid imposition" of Aragon's own languages · Chunta Aragonesista says the change will deal a "death blow" to Catalan and Aragonese · Civic organisations in the Franja ask for an official status for both languages and their use in education
Aragonese minister for Education, University, Culture and Sports Dolores Serrat said that public administrations will no longer have any obligation to answer citizens who use Catalan or Aragonese in those languages. The new norm also foresees to create a single academy for all the so-called "linguistic modalities" of Aragon, which in practice means that the door is open to deny that Aragonese and Catalan are languages of their own. This contradicts the scientific community.
Criticism by the Aragonese nationalists
Chunta Aragonesista (CHA, main party of the Aragonese nationalism) spokeswoman Nieves Ibeas said yesterday that the legal change will deal a "death blow" to both languages by "fragmenting" them. Ibeas denied that the current norm imposes anything to anybody and accused the PP of "being afraid of acknowledging the trilingual character of Aragon".
Organisations in the Franja call for an end to discrimination
Pro-Catalan cultural organisations (linked under the Cultural Initiative of the Franja) reacted to the announcement by saying that Catalan and Aragonese should be officially recognized in the laws of Aragon and that they should be included in school curricula. Until now, they can only be learnt on a voluntary basis.
The organisations said that the announcement is "deeply worrisome" since Catalan suffers from an "excessive fragility" and that it is undergoing a process of linguistic substitution among the younger generations in the Franja.
Catalan is spoken by some 42,000 people in the Franja, while Aragonese has about 25,000 speakers (only 13,000 of them being mother tongue speakers) in the whole of Aragon, according to data from sociolinguist Natxo Sorolla's blog.
Further information:
- Previous articles on Nationalia: "Our children can only study Aragonese and Catalan once the school day is over" and Aragonese and Catalan languages recognised by the assembly of Aragon
Nació Digital:L'Aragó s'inventa una llengua: «l'aragonès oriental»
L'Aragó s'inventa una llengua: «l'aragonès oriental»
L'esborrany de la Llei d'ús, protecció i promoció de llengües d'Aragó, que ha de substituir la vigent Llei de llengües, recorre a eufemismes per evitar la paraula català
El govern d'Aragó s'ha atribuït una nova competència, la de crear noves llengües, i ho ha fet donant carta de naturalesa al concepte d'"aragonès oriental", terme només utilitzat per grupuscles anticatalans de la Franja de Ponent. Amb aquesta denominació i no pas amb la de 'català' és com apareix a l'esborrany de l'avantprojecte de Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües, malgrat que per a qualsevol lingüista, la llengua que es parla a la part oriental d'Aragó és la mateixa que la que es parla a la part occidental de Catalunya.
L'executiu aragonès del Partit Popular s'afegeix així a l'ofensiva contra la llengua catalana que desenvolupen els governs, també a mans del PP, del País Valencià i les Illes Balears. Ara, el govern presidit per Luisa Fernanda Rudi ha donat a coneixer aquest esborrany, primer pas per derogar la vigent Llei de llengües que segons el PP "imposen" la normalització de l'aragonès i el català. L'esborrany deixa de banda la denominació de català i parla d'"aragonès oriental" per referir-se a la llengua parlada a la Franja de Ponent i fixa l'aprenentatge d'aquesta llengua com a "voluntari". Amb aquest canvi legislatiu, el govern d'Aragó vol evitar que la regulació de les llengües de la comunitat es faci a través d'organismes de fora. També preveu la creació d'una única acadèmia de la llengua.
L'executiu aragonès del Partit Popular s'afegeix així a l'ofensiva contra la llengua catalana que desenvolupen els governs, també a mans del PP, del País Valencià i les Illes Balears. Ara, el govern presidit per Luisa Fernanda Rudi ha donat a coneixer aquest esborrany, primer pas per derogar la vigent Llei de llengües que segons el PP "imposen" la normalització de l'aragonès i el català. L'esborrany deixa de banda la denominació de català i parla d'"aragonès oriental" per referir-se a la llengua parlada a la Franja de Ponent i fixa l'aprenentatge d'aquesta llengua com a "voluntari". Amb aquest canvi legislatiu, el govern d'Aragó vol evitar que la regulació de les llengües de la comunitat es faci a través d'organismes de fora. També preveu la creació d'una única acadèmia de la llengua.
La consellera d'Educació, Universitat, Cultura i Esports del govern d'Aragó, Dolores Serrat, ha presentat aquest dilluns l'esborrany de l'avantprojecte de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó, amb què el govern del Partit Popular pretén recollir la diversitat lingüística de la comunitat i garantir-ne la seva protecció com a part "fonamental" del patrimoni cultural aragonès però això si, evitant "qualsevol tipus d'imposició".
L'esborrany estableix que el castellà és la llengua oficial d'Aragó i, com a llengües pròpies d'aquesta comunitat, para de "llengües aragoneses", una de les quals seria la variant septentrional, és a dir, l'aragonès, mentre que l'altra seria la variant oriental, eufemisme per evitar dir 'català'. En concret, el text distingeix una zona d'utilització històrica predominant de la "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca", amb les seves modalitats lingüístiques, i una altra, "d'utilització històrica predominant" de la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental de la comunitat, amb les seves modalitats lingüístiques. Serà el govern d'Aragó qui decideixi les zones i municipis d'utilització d'aquestes llengües a petició dels municipis afectats.
"Les llengües d'Aragó són aragoneses"
Serrat ha remarcat que el govern aragonès ha partit per redactar l'esborrany del que estableix l'Estatut d'Aragó, "que considera les llengües parlades a Aragó com inequívocament aragoneses". Per això, "la llei busca evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin dependre d'organismes reguladors aliens a la comunitat d'Aragó", ha remarcat la consellera.
L'objectiu del govern aragonès amb la nova legislació passa per "potenciar les modalitats lingüístiques locals com el millor testimoni del nostre patrimoni posant l'accent en la seva protecció, promoció i difusió". Per Serrat, "hem de posar més èmfasi en allò que ens uneix que no pas en allò que ens separa en matèria de llengües".
El text reconeix el dret dels parlants a usar les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó i garanteix "que es promourà la seva recuperació i ensenyament en les zones d'utilització", però deixa clar que sempre el seu aprenentatge és "voluntari". En aquest sentit, l'esborrany de l'avantprojecte de llei garanteix que en les zones d'utilització, els veïns puguin dirigir-se a les administracions públiques fent servir les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó, donant a les administracions la possibilitat de respondre també en aquestes. Així mateix, també preveu que en els topònims es pugui usar la denominació tradicional, a més de la castellana.
Acadèmia Aragonesa de la Llengua
L'Acadèmia Aragonesa de la Llengua assessorà el govern i serà qui fixi les normes d'ús de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó. Amb aquesta decisió, el govern d'aquesta comunitat unifica en un sol organisme l'Acadèmia de la Llengua Aragonesa i l'Acadèmia Aragonesa del Català, que depenia de l'Institut d'Estudis Catalans, i suprimeix el Consell Superior de les Llengües d'Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics. El govern d'Aragó ja ha remès l'esborrany al Consell Escolar perquè pugui emetre un informe preceptiu, necessari abans que la llei pugui ser aprovada en consell de govern. Posteriorment, haurà de rebre l'aprovació per part de les Corts d'Aragó
Cronica:El govern d'Aragó es carrega el català i s'inventa l'"aragonès oriental"
A: Crònica El govern d'Aragó ha donat carta de naturalesa al concepte d'"aragonès oriental, terme només utilitzat per grupuscles anticatalans de la Franja de Ponent 9.06.2012-14:06 La consellera d'Educació, Universitat i Cultura d'Aragó, Dolores Serrat, va anunciar ahir la derogació de la llei de llengües que van aprovar en la legislatura anterior el PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA). Aquella llei reconeixia l'existència del català i l'aragonès a Aragó, tot i que no els feia oficials, i preveia alguns instruments de promoció i de drets als seus parlants que no s'han arribat a desenvolupar. Ara, el govern del PP i el PAR ha preparat un esborrany d'una nova llei que ja no anomenarà “català” a la llengua catalana sinó que es referirà a “la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental de la comunitat amb les seves modalitats lingüístiques”, segons les paraules de Dolores Serrat que reproduïa ahir el servei de premsa del govern d'Aragó.
El govern d'Aragó ha donat carta de naturalesa al concepte d'"aragonès oriental", terme només utilitzat per grupuscles anticatalans de la Franja de Ponent. Amb aquesta denominació i no pas amb la de 'català' és com apareix a l'esborrany de l'avantprojecte de Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües, malgrat que per a qualsevol lingüista, la llengua que es parla a la part oriental d'Aragó és la mateixa que la que es parla a la part occidental de Catalunya: el català.
L'esborrany estableix que el castellà és la llengua oficial d'Aragó i, com a llengües pròpies d'aquesta comunitat, parla de "llengües aragoneses", una de les quals seria la variant septentrional, és a dir, l'aragonès, mentre que l'altra seria la variant oriental, eufemisme per evitar dir 'català'.
El Punt Avui: El govern d'Aragó porta el blaverisme a la Franja
A: El Punt Avui El PP i el PAR derogaran la llei que reconeixia el català i en faran una altra que regularà “l'aragonès de l'àrea oriental” 19/06/12 02:00 - lleida David Marín
S'ha imposat la línia dura al govern d'Aragó respecte al reconeixement del català i l'aragonès. La consellera d'Educació, Universitat i Cultura d'Aragó, Dolores Serrat, va anunciar ahir la derogació de la llei de llengües que van aprovar en la legislatura anterior el PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA). Aquella llei reconeixia l'existència del català i l'aragonès a Aragó, tot i que no els feia oficials, i preveia alguns instruments de promoció i de drets als seus parlants que no s'han arribat a desenvolupar. Ara, el govern del PP i el PAR ha preparat un esborrany d'una nova llei que ja no anomenarà “català” a la llengua catalana sinó que es referirà a “la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental de la comunitat amb les seves modalitats lingüístiques”, segons les paraules de Dolores Serrat que reproduïa ahir el servei de premsa del govern d'Aragó.
L'aragonès, parlat per unes 20.000 persones al nord de la demarcació d'Osca, també perd el seu estatus de llengua independent. La intenció del govern d'Aragó és fusionar l'acadèmia de la llengua aragonesa i l'acadèmia aragonesa del català, previstes a la llei anterior, en una sola Acadèmia Aragonesa de la Llengua.
Tot i que la llei de llengües no preveia cap obligatorietat ni del català ni de l'aragonès (només se'n regulava la presència com a assignatures optatives a les escoles i la possibilitat que els seus parlants es poguessin relacionar en la llengua pròpia amb les administracions locals que així ho aprovin), Dolores Serrat va justificar el canvi de llei per “evitar tota mena d'imposició”, i perquè cap modalitat lingüística aragonesa “pugui estar subjecta a organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma”. És a dir, el mateix argument que el secessionisme lingüístic ha utilitzat al País Valencià.
Crida a l'IEC
La CHA va criticar amb duresa les intencions del PP i el PAR i els va acusar de donar “un cop mortal a l'aragonès i el català”. Des de Convergència Democràtica de la Franja (CDF), la seva secretària general, Marta Canales, va qualificar de “barbaritat” les intencions del govern d'Aragó i va reclamar que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) surti en defensa de la integritat de tot l'àm-bit lingüístic català.
Vilaweb: El PP també margina el català a la Franja i li nega el nom
El govern d'Aragó presenta una nova llei de llengües que desprotegeix el català i l'aragonès
El govern d'Aragó, en mans del PP, no ha trigat ni un any a complir la promesa que el català i l'aragonès deixarien de ser llengües pròpies. La consellera de cultura, Dolores Serrat, va presentar ahir l'esborrany per a suprimir la llei de llengües aprovada el 2009 i substituir-la per una de nova, en què s'elimina fins i tot la referència al català, que passa a anomenar-se 'llengua aragonesa de l'àrea oriental d'Aragó'. Tampoc no n'assegura l'ensenyament a la la Franja.La llei vigent fins ara, aprovada per les Corts de l'Aragó el desembre del 2009, no considera el català oficial, però sí 'llengua pròpia, original i històrica' i en defensa la conservació. També reconeix la pluralitat lingüística de la comunitat aragonesa i el dret dels ciutadans de les zones on es parla català o aragonès de servir-se'n per adreçar-se a l'administració i el d'assegurar-ne l'ensenyament.
La consellera Serrat va dir clarament que la nova llei volia 'evitar els aspectes que imposen la denominada normalització del català i de l'aragonès': 'La llei vol evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin quedar en mans d'organismes reguladors estranys a la nostra comunitat autònoma.'
Això, a la pràctica, vol dir que suprimeix el Consell Superior de les Llengües per establir l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que fusiona les acadèmies de l'aragonès i el català de l'Aragó, que no es van arribar a crear.
L'esborrany de la nova llei 'reconeix el dret dels parlants de fer servir les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies', però les deixa a l'ús voluntari, mentre imposa obligatòriament l'aprenentatge i l'ús administratiu de l'espanyol. Els ciutadans, diu el text, es podran adreçar a l'administració en la seva llengua, i aquesta podrà respondre en la mateixa llengua si li sembla bé. Quant als topònims, podran emprar-se els tradicionals, però a més a més de l'espanyol.
Opinió contundent de Natxo Sorolla: 'La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal'
Natxo Sorolla: 'La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal'
De les diferents línies que podia prendre el govern d'Aragó ha pres la més dura, la de substituir la denominació 'català' per 'aragonès oriental', que van idear el 2001 grups radicals secessionistes, com la FACAO, que han protagonitzat algunes polèmiques. Incorporen doncs aquesta denominació, que no té gens d'implantació històrica ni de reconeixement acadèmic ni institucional.
A diferència de final dels anys noranta, en què el debat era si existia l'aragonès o no, ara diuen que l'aragonès existix, però qüestionen que això que es parla a la part oriental sigui català; diuen ara que és una parla aragonesa que anomenarem aragonès oriental.
El PP d'Aragó, a més, ha volgut confondre el fet de fer classe en català a tota la població de la Franja amb una imposició o una obligatorietat. I és tot el contrari, perquè fins ara hi ha llibertat de fer ús de la llengua que cadascú triï. Han desviat el debat per la qüestió de la denominació quan és realment important com és l'ensenyament del català o de l'aragonès, que encara tenen unes condicions pitjors de vitalitat i de les quals s'hauria d'assegurar la incorporació en l'ensenyament. Aquest debat fa falta, però s'ha desviat amb el debat de les denominacions.
Som en una etapa molt important, històrica, perquè, si bé a les enquestes del 2003 es demostrava que entre la població adulta de la Franja hi havia més competència de català, ara veiem enquestes segons les quals entre la població infantil i escolar el català és una llengua d'ús molt perifèric. La llengua dominant fora de l'escola és el castellà, i el català queda com a llengua perifèrica, que només utilitzen els alumnes en algunes condicions molt concretes. Ara trobem que possiblement en una generació, si no es revertix aquesta dinàmica, tindrem processos de substitució com els que hi ha hagut a Catalunya Nord, a Alacant o en algunes altres parts del territori.
Fins ara s'havia conservat la llengua perquè la societat era d'una manera concreta, en què la llengua d'intercomunicació era el català, i no hi havia immigració. Però per l'efecte dels mitjans de comunicació, de l'ensenyament, de l'arribada de la immigració, i pel fet que sigui un territori de frontera, si no es legisla com cal, assegurant la competència en català, si no es fa això, l'etapa pot ser molt complexa; pot ser molt difícil per a la conservació de la llengua, per a conservar-la com a llengua habitual de comunicació de la població de la Franja.
Natxo Sorolla és sociòleg, i autor del bloc Xarxes socials i llengües
S’imposa la línia dura en la derogació de la Llei de llengües
La Consellera Serrat ha anunciat la derogació de la Llei de llengües.
En la la nota de premsa del Govern d’Aragó es desgranen els punts claus que dirigiran aquesta derogació. Hi ha quatre eixos vertebradors per a entendre la proposta: - Reconeixement de l’aragonès oriental (sic) i supressió del català
- Creació d’una única institució estandarditzadora per a les dues llengües aliena a l’IEC i supressió del Consell Superior de les Llengües
- No es garantix l’alfabetització general de la població dels territoris en català.
- La Llei de llengües se suprimix i se substituix per una de nova. No es modifica l’anterior Llei.
"Concretamente distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus modalidades lingüísticas. “La ley busca evitar –ha dicho- que las lenguas y sus modalidades lingüísticas puedan estar a merced de organismos reguladores ajenos a nuestra comunidad autónoma”.
"Se distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica con sus modalidades lingüísticas".
"Derogar aquellos aspectos que imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés".El Govern d’Aragó farà una única Acadèmia que estandarditze el català (en diran aragonès oriental) i l’aragonès, de manera autònoma a la resta del domini lingüístic. A més, suprimix lo Consell Superior de les Llengües d’Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics representants de la diversitat de visions:
"El Gobierno de Aragón contará con el asesoramiento de la Academia Aragonesa de la Lengua; una institución científica oficial que fijará las normas de uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. Se unifican de esta forma la Academia de la Lengua Aragonesa y la Academia Aragonesa del Catalán. Desaparece además el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón".
"Una vez aprobada (el borrador del anteproyecto de ley) por las Cortes de Aragón supondrá la derogación de la Ley 10/2009 de 22 de diciembre".Els mitjans de comunicació n’han fet una lectura acrítica, fent menció que se suprimix la imposició lingüística, tot i que la Llei no la preveia en cap apartat:
- El Periódico de Aragón: El borrador de la nueva ley de lenguas suprime el carácter impositivo
- Heraldo de Aragón: La nueva ley plantea la promoción de la lengua aragonesa sin imposición
"El objetivo de la futura norma es “potenciar las modalidades lingüísticas locales como el mejor testimonio de nuestro patrimonio poniendo el acento en su protección, promoción y difusión”.
El texto reconoce el derecho de los hablantes a usar las lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización, teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntario.
Así garantiza que, en las zonas de utilización, los ciudadanos podrán dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, dando a las administraciones la posibilidad de contestar en ellas".
És una pena que a la roda de premsa hi ha hagut també el Director de Cultura Javier Callizo (PAR), qui l’any 2000 va defensar un Aragó trilingüe de manera brillant:
"Creo que tenemos los aragoneses un modelo propio, un modelo trilingüe, porque es así; los aragoneses hablamos tres lenguas; eso, para quienes desearían sólo hablar la lengua del imperio, a lo mejor, es incómodo, parece una cosa de palurdos. A mí, que en Aragón tengamos tres maneras de vibrar, de sentir, de morir, me parece una de las mayores riquezas, y creo que, no sólo desde el punto de vista del patrimonio cultural, sino desde el punto de vista de la garantía de los derechos que se invocan en el Estatuto de Autonomía".
Les associacions de la Franja reclamen el reconeixement dels catalanoparlants a Aragó
A: IRMU
Les associacions de la Franja reclamen el reconeixement dels catalanoparlants a Aragó
Calaceit, 18 de juny de 2012
Les associacions culturals històriques de la Franja (Institut d’Estudis del Baix Cinca, Associació Cultural del Matarranya i Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja i davant la nova proposta de Llei de Llengües del Govern d’Aragó
DECLAREM
-Que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana. Rebutgem qualsevol denominació estranya i que no segueix la tradició científica. Qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó-Casp) i ja té una tradició de llengua estàndard fortament lligada a la producció literària dels nostres escriptors i l’ensenyament de la llengua a la Franja.
-Que aquest patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.
-Que el manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat.
-Els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per tal de poder desenvolupar la seua activitat en la llengua que trien.
-Que ens preocupen profundament les declaracions sobre la derogació de la Llei de llengües vigent que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants.
EXIGIM
-Que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa.
-Que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica.
-Que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part activa de l’ensenyament per tal que tota la població escolar conega la llengua pròpia de les seues comarques i el castellà.
-Que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.
Les associacions de la Franja reclamen el reconeixement dels catalanoparlants a Aragó
Calaceit, 18 de juny de 2012
Les associacions culturals històriques de la Franja (Institut d’Estudis del Baix Cinca, Associació Cultural del Matarranya i Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja i davant la nova proposta de Llei de Llengües del Govern d’Aragó
DECLAREM
-Que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana. Rebutgem qualsevol denominació estranya i que no segueix la tradició científica. Qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó-Casp) i ja té una tradició de llengua estàndard fortament lligada a la producció literària dels nostres escriptors i l’ensenyament de la llengua a la Franja.
-Que aquest patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.
-Que el manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat.
-Els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per tal de poder desenvolupar la seua activitat en la llengua que trien.
-Que ens preocupen profundament les declaracions sobre la derogació de la Llei de llengües vigent que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants.
EXIGIM
-Que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa.
-Que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica.
-Que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part activa de l’ensenyament per tal que tota la població escolar conega la llengua pròpia de les seues comarques i el castellà.
-Que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)