III Jornada Cultura Coneix la Terreta: normas para presentar comunicaciones

El próximo viernes 27 de julio finaliza el plazo pera presentar comunicaions para la III JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA que se realizará el próximo sábado 11 de agosto en La Torre de Tamúrcia, en el marco de la XX Trobada de la Terreta.

Las comunicaciones pueden tratar directamente sobre La Terreta en un sentido amplio (Valle medio del Noguera Ribagorzana) o de manera indirecta al hablar de la Ribagorça/Ribagorza, el Pallars, la Franja o los Pirineos.

- La temática puede ser diversa: história, arte, antropologí, lengua, geografía, geología, medio natural, etc

- Las comunicaiones sólo serán orales y se dispondrá del tempo necesario para explicarlo, dependiendo del número de comunicaicones.

- Se pueden presentar desde trabajaos de bachillerato y universidad a tesis doctorales o investigaciones própias inéditas o presentacions de artículos o libros ya publicados.

-Los estudiantes, estudiosos, investigadores, escritores, etc interesads en presentar una comunicacion enviar una propuesta con el título, nombre, apellifos y teléfon al coreo : ce.cerib@gmail.com
- La Jornada Cultural es organitzada por la Associació Cultural de la Terreta, la Associació Amics de la Terreta y el Centre d'Estudis Ribagorçans.

III jornada Cultural Coneix la Terreta: normes per a presentar comunicacions

El proper divendres 27 de juliol finalitza el termini per a presentar comunicacions per a la III JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA que es realitzarà el proper dissabte 11 d'agost a La Torre de Tamúrcia, en el marc de la XX Trobada de la Terreta.

Les comunicacions poden tractar directament sobre La Terreta en un sentit ampli (Vall mitjana de la Noguera Ribagorçana) o de manera indirecta al parlar de Ribagorça, el Pallars, la Franja o els Pirineus.

- La temàtica pot ésser diversa: història, art, antropologia, llengua, geografia, geologia, medi natural, etc

- Les comunicacions seràn orals i es disposarà d'un temps per a explicar-ho, depenent del nombre de comunicacions.

- Es poden presentar des de treballs de batxillerat i universitat a tesis doctorals o a recerques pròpies inèdites o presentacions d'articles o llibres.

-Els estudiants, estudiosos, investigadors, escriptors, etc interessats en presentar-hi una comunicació envieu una proposta mab el títol, nom, cognoms i telèfon a l'adreça: ce.cerib@gmail.com.

- La Jornada Cultural es organitzada per l'Associació Cultural de la Terreta, l'Associació Amics de la Terreta i el Centre d'Estudis Ribagorçans.

La Vanguardia. Antoni Puigverd: llengües que irritem

La Vanguardia. 22/06/2012 -
Sobre l'intent de genocidi cultural que descriu Laín, Espanya no ha ni tan sols esbossat una autocrítica  

Una gran majoria d'espanyols consideren positiu allò que una minoria percep com una barbaritat: convertir les dues llengües romàniques pròpies del territori de l'Aragó -l'aragonès i el català- en una barreja confusa de dialectes sense nom i gairebé sense drets. I és que, a la immensa majoria d'espanyols els sembla natural, bo i convenient reduir el panorama de les llengües peninsulars i afavorir el darwinisme lingüístic. A Espanya, des de fa segles, els ciutadans de famílies de matriu castellana tendeixen a considerar insuportable la simple existència d'una altra llengua que no sigui la pròpia. En tota mena de règims, amb més o menys desvergonyiment, s'ha transmès la idea que només existeix a Espanya una llengua digna d'aquest nom: la castellana, espanyola per antonomàsia. La resta, no serien sinó vestigis, antiguitats, chapurreaos, dialectes o reinvencions maquinades pels nacionalismes anomenats perifèrics. Qualsevol pretensió de normalitat social i cultural d'una llengua que no sigui el castellà és percebuda com una estupidesa, una mania, una presa de pèl, una ofensa als castellanoparlants, un atac a Espanya. El mite és antic, però es renova a cada generació. Francesc-Marc Álvaro cita, en el seu últim llibre, una entrevista de Baltasar Porcel a Laín Entralgo (jove falangista de primera hora i dissident després: savi sembrador de concòrdia en l'aspre erm del franquisme). Laín hi explica amb claredat que un dels objectius, si no el primer, de l'alçament de Franco era exterminar la cultura catalana. Sobre aquest intent de genocidi cultural, l'Espanya democràtica i intel·lectual mai no ha ni tan sols esbossat una autocrítica. Al contrari, en un abús argumental indigne de qui el fa servir, s'ha repetit mil vegades que una llei d'immersió escolar (discutible, però democràtica) equival a aquell genocidi cultural.

Si, al marge d'heroiques excepcions, la majoria d'intel·lectuals o callen o admeten la caricaturització política i cultural de les altres llengües, no pot estranyar que, en temps de crisi, el PP procuri emmascarar la llengua que, a totes les facultats de Romàniques del món, s'anomena català. Ho prova a les Balears i a l'Aragó, com anys enrere a València. Si el propòsit és convertir-la en dialecte irrellevant, un pas imprescindible és fragmentar-la i despullar-la de tot vernís acadèmic i filològic. Per descomptat: el catalanisme ha fallat molt en la seva estratègia de veïnatge amb l'Aragó (aigua, obres sacres i Jocs Olímpics d'hivern podrien haver-se defensat a Catalunya de manera solidària i mutual amb l'Aragó). D'altra banda, la identificació política de la llengua amb el pancatalanisme és una formidable fàbrica de guanyar enemics. Però aquests errors, essent importants, no són la causa del problema, sinó mostres imperdonables de falta d'intel·ligència veïnal.

L'obsessió per la uniformitat i l'homogeneïtat fou el gran mal del segle XX. Sembla que el PP hi festegi. Està buscant un boc expiatori per descarregar l'insuportable pes de la crisi?

La Vanguardia.Pilar Rahola: la botiflera

La Vanguardia en català
22/06/2012

Pilar Rahola
La tal Dolors Serrats mereix el terme de botiflera de l'any, guanyat amb malvolença i mala fe

S'anomena Dolors Serrats, o Dolores, ara que ha decidit trair la dignitat dels seus orígens, i va néixer a Ripoll, on va viure fins als 18 anys. Després se'n va anar a Saragossa, s'hi va quedar, casar, tenir fills, es va fer entusiasta del PP i, via la Conselleria d'Educació, ha esdevingut una Agustina d'Aragó de pa sucat amb oli que lluita contra les forces del mal nacionalistes. És la inventora del terme "aragonès oriental" i la responsable de la llei més lesiva contra els drets lingüístics de 60.000 persones que viuen en un territori, la franja de Ponent, on fa 800 anys que parlen català.

La tal Dolores, doncs, mereix el terme de botiflera de l'any, aquell malnom que els catalans dedicaven als seguidors de Felip V, i que ella s'ha guanyat amb malvolença, dedicació i mala fe. És clar que més que botiflera, que té una certa ressonància èpica, hauríem d'atorgar-li el títol de la JNC de capsigrany de l'any.

Sigui com sigui, no hi ha res pitjor que una persona que, per ser acceptada, necessita trair els seus orígens. És a dir, la identitat de la seva gent durant generacions. I com tot traïdor, evidentment necessita ser més papista que el papa, tant que fins i tot nega haver nascut a Catalunya sinó "en la provincia de Gerona", terme més païble per als col·legues hooligans de l'España grande y libre. En fi, com diu Toni Aira al Singulardigital.com, podríem proposar d'anomenar peruà oriental al castellà que es parla al Perú. Seria una ximpleria comparativament menor.

Tanmateix, essent molt trist que sigui una catalana l'encarregada de perpetrar un nou atemptat contra l'idioma, no ens perdem en un arbre qualsevol, perquè la fúria ve de l'interior del bosc. I el bosc és una atapeïda xarxa de decisions polítiques, sorgides des de diverses administracions, amb l'única finalitat de fer desaparèixer el català de la realitat dels ciutadans. És a dir, i perdonin la duresa, el PP ha iniciat un atac per terra, mar i aire contra la llengua catalana, i ho fa usant de manera perversa la legalitat vigent. És a dir, ara ja no els calen els tancs per intentar destruir una identitat lingüística, perquè han aconseguit que les lleis democràtiques permetin l'agressió lingüística. És a dir, amb la democràcia a la mà poden aconseguir allò que no va aconseguir Franco: destruir el català.

I ara que se senten forts i tenen majories àmplies, han perdut qualsevol complex i no els importa ni tan sols fer el ridícul. No puc imaginar-me cap país europeu seriós que ara per ara gosi fer lleis contra la comunitat científica, ni que faci servir l'Estat de dret per destruir els drets lingüístics dels seus territoris. Bé, tal vegada França, d'on per cert vénen els Borbons. Les Illes, el País Valencià, ara la Franja, i atacs pels flancs al Principat. I Sánchez-Camacho callada, ella que tant li agrada parlar... Què més li queda a Espanya per fer-nos? O quant més aguantarem nosaltres?

Cartes al Director: La Vanguardia: Aragonés oriental, una identidad

No he nacido en Calaceite pero quiero a ese pueblo y sobre todo, a sus gentes. Mi padre me enseñó que hay que transmitir a los descendientes algo fundamental: dónde están sus raíces. Soy catalana, profundamente catalana, tengo mi propia identidad, mi cultura y mi lengua, pero me enseñaron a respetar la diversidad. Señores gobernantes de Aragón, en lugar de inventarse eufemismos con la lengua, fomenten la riqueza en las maravillosas tierras de la Franja. Quiero hablarles de Calaceite, un pueblo de enorme riqueza monumental, con una gastronomía digna de ser descubierta y unos alrededores donde la naturaleza ha pintado su mejor obra. Sus gentes hablan el aragonés oriental, que tiene identidad propia y sus orígenes están en el catalán, les guste o no a ustedes. Un poco de historia no les iría mal. ¿Quieren negar los orígenes de los pueblos de la Franja? Adelante, háganlo, pero sus gentes tienen muy claro que son aragoneses con una segunda lengua: son bilingües. Ser bilingües es un riqueza, no un estigma, por tanto, si les niegan en las escuelas el aprendizaje de su lengua, les negarán una riqueza que les pertenece y que les puede abrir puertas en otro país, el mío, Catalunya. Ni son ni se sienten catalanes, pero su lengua les da identidad y con la identidad ¡no se juega! Hagan política con lo que quieran, pero no con algo tan propio como es la cultura en la que se ha crecido. No por cambiarle el nombre dejará de ser hablado entre sus gentes, pero les negarán el aprendizaje de una lengua en la escuela. Y una lengua no sólo es hablarla, es conocer profundamente su estructura para poder abrir puertas en lugar de cerrarlas.

M.ª CINTA MARÍN GALINDO

Castelldefels

Declaracions a RNE: Manuel Campo Vidal

El conegut periodista Manuel Campo Vidal, a Radio Nacional, va dir sobre l'aragonès oriental: "En mi pueblo, como en otros cien pueblos de la Franja se habla catalán, según determinan los expertos". "Eso no pueden alterarlo unos políticos de mirada corta por algún interés electoral [...] La lengua que se habla en un territorio no es el resultado de una opinión".

http://www.goear.com/listen/52aee4e/declaracions-a-rne-manuel-campo-vifal

El Punt Avui: “El català mai no ha estat ben vist a Aragó"

A: El Punt/Avui

Darrera actualització ( Divendres, 22 de juny del 2012 02:48 )
RAÜL AGNÉ EXENTRENADOR DEL GIRONA I NASCUT A MEQUINENSA “Em sap greu que es faci política amb una manera de parlar” “Hi ha una persecució cap a Catalunya” “A Mequinensa parlem català” 22/06/12 02:00 - BARCELONA - Marc Bataller

Entrevistes Raül Agné, nascut a Mequinensa, ha estat entrenador del Girona en dues etapes diferents. Coneix perfectament la realitat que es viu a Catalunya, on es va traslladar l'any 1993, i també la de la Franja i Aragó.

Agné va marxar d'una roda de premsa quan no el van deixar usar el català. Foto: J.S.

Què li sembla la decisió del govern aragonès d'arraconar el català de la Franja i voler regular l'aragonès oriental?

 Em sap molt greu que es faci política amb una manera de parlar. No té cap sentit, perquè l'única cosa que generen és un conflicte. Jo sóc nascut a Mequinensa i allà es parla català, tot i que des de sempre he notat que el català mai no ha estat ben vist a Aragó. No ho entenc. Tinc amics de Saragossa i quan traiem el tema del català sempre hi fiquen cullerada. Però vull deixar clar que en política no estic ni en un bàndol ni en l'altre. Tothom que senti el que vulgui. Jo, per exemple, sóc mequinensà. Entenc que la seva llengua continuarà sent el català encara que l'executiu ho vulgui canviar.

Sí. És català.

Per què creu que el govern del PP ha decidit fer aquest pas?

A la resta de l'Estat, Catalunya no està ben vista i no és comprensible. Jo visc a Catalunya, estic casat amb una catalana i són gent encantadora, com també hi ha gent dolenta, com a tot arreu. Hi ha una persecució cap a Catalunya.

A què atribueix aquesta mala imatge?

Molts cops són els mitjans de comunicació.

 Hi ha algun conflicte a Mequinensa amb el català?

No, cap ni un. En tot cas es parla de si ets aragonès o espanyol, però amb la llengua no.

No creu que la llengua catalana més aviat hauria de ser protegida a la Franja?

És cultura i no m'entra al cap tot el que està passant.

L'any passat vostè va marxar d'una roda de premsa perquè no el deixaven parlar en català. Era a Osca, a prop de la seva terra natal.

Es va polititzar, però la persona que va intentar boicotejar-me sabia perfectament d'on era jo. Em vaig trobar enmig d'un conflicte sense voler-ho.

El País. Francesc Serés: Les males llengües

El País

Francesc Serés 21 JUN 2012 - 09:36 CET

 

Quan un govern no té por fer el ridícul vol dir que se sent molt segur de la seva base social

Era qüestió de temps i finalment el Gobierno de Aragón ha derogat la Llei de Llengües, que era l’únic paraigua que tenien els catalanoparlants de la Franja per protegir-se de la intempèrie i de les intemperàncies. Era un paraigua fràgil, petit, que s’havia obert tard i malament, però era alguna cosa, una oportunitat, un punt de partida. El Partido Popular ho sabia i sabia que no ho podia permetre. Els estudiants que triaven el català començaven a ser massa nombrosos i molta gent percebia que entre Albelda, Seròs i Morella no hi havia cap discontinuïtat lingüística. Per a vostè, lector, pot ser natural, però per a ells és inacceptable.

Per això, cal ser realista, el veritable problema és que la derogació no està deslligada de la realitat social de l’Aragó. De Jaca a Terol, el català és percebut per amplíssims sectors com una nosa, un error, una vergonya, una taca que s’ha de rentar. És per aquests motius que se li vol canviar el nom per l’ortopèdic “aragonés oriental”. No és un assumpte menor: admetre que és català és admetre que hi ha aragonesos i catalans que comparteixen una gramàtica, i qui diu una gramàtica, diu una visió del món. I potser és una imposició legislativa però el Partido Popular recull un sentiment transversal que no només prové dels seus votants, li arriba d’altres partits, d’institucions i de mitjans que formen part també d’això que a Catalunya en diem societat civil.

Podrem al·ludir a la raó, a l’acadèmica o als criteris científics, però cal que entenguem que quan un govern no té por de les conseqüències de fer el ridícul vol dir que se sent molt segur de la seva base social. Els que hem nascut a la Franja ja ho vèiem, que no seria fàcil. Aquesta és la part més dura de la història i la que fa de més mal pair, però com que a molts no ens sorprèn gens, continuarem enraonant, continuarem escrivint i continuarem llegint en català.

Al cap i a la fi, és el que més els dol, que ens agradi el que estem construint. Ells, pobrets, només saben desfer. Que n’ha de ser, de trist, ser com ells.

La mañana: Alcampell y Mequinensa salen en defensa de la lengua catalana

A: La Mañana

Lleida - Francesc Guillaumet  2012-06-20

Cuando aún está viva la polémica nominalista sobre el rescate bancario, que desde el Gobierno se definió como “línea de crédito”, la Diputación General de Aragón anunció el lunes un anteproyecto de ley para modificar la Ley de Lenguas que suprimirá la denominación de catalán y aragonés por el de “lengua aragonesa propia del área oriental” y “septentrional”. Pese a todo, la idea no ha gustado a algunos alcaldes de la Franja, como los de Alcampell y Mequinensa, que recuerdan que la denominación es la de catalán. 

 Josep Anton Chauvell, alcalde de Alcampell, recordó que siempre ha defendido que la Ley de Lenguas aprobada por el ex presidente Iglesias tirase adelante “pese a sus limitaciones y como primer paso”. Chauvell afirmó que Alcampell seguirá utilizando el nombre de catalán para referirse a la lengua “porque es lo que avala toda la comunidad científica” y atribuyó a “diarreas mentales” las políticas del PP y del PAR en lo que respecta a la cuestión lingüística.
También Magda Gòdia, alcaldesa de Mequinensa, se mostró indignada por el anuncio de la DGA. “Estoy alucinada y me parece fuera de lugar”, manifestó Gòdia, que se preguntó que a tenor de la propuesta no podría decir ahora en qué lengua escribía Jesús Moncada.
Gòdia intentó restar trascendencia a la polémica y dijo que pese a todo seguirá afirmando que “habla catalán” porque al igual que el resto de la ciudadanía quiere “hablar una lengua y no sólo una modalidad lingüística”. La alcaldesa de Mequinensa mostró también su disgusto al entender que las polémicas sobre el nombre de la lengua, al que peyorativamente se había designado antaño como chapurreau, ya habían quedado superadas.
Este diario también intentó ayer recabar la opinión del alcalde de Fraga, Luís Escándil, aunque fuentes municipales manifestaron que no harían comentarios sobre la propuesta de la Consejería de Educación, Cultura y Deportes de Aragón dirigida por Dolores Serrat, que además es natural de Ripoll. Escándil, que a diferencia de los primeros ediles de Alcampell y Mequinensa, es del PP, ha manifestado su apoyo a la unidad lingüística del catalán en anteriores ocasiones.
También ayer el Institut d’Estudis del Baix Cinca salió al paso de la polémica para recordar que la comunidad científica reconoce la lengua que se habla en las comarcas de la Franja como “catalán y aragonés”, por lo que rechazó “cualquier denominación extraña que no siga la tradición científica”. La entidad presidida por Pep Labat también recordó que el catalán es patrimonio de las comarcas de la Franja con un fuerte arraigo en la enseñanza y la literatura. No en vano, de la Franja han salido autores de referencia de la literatura catalana como Jesús Moncada, Francesc Serés o Mercè Ibarz.
 

El Consejo de Europa usa la denominación oficial

Ramon Sistac, profesor de dialectología del IEI y natural de Camporrells (La Franja), explicó ayer que las dos veces que el Consejo de Europa ha reprochado al Gobierno de Aragón la nula protección del catalán y del aragonés se ha referido precisamente a sendas lenguas con la denominación oficial.
Sistac salió al paso así ante las informaciones que avanzan que el Gobierno de Aragón trabaja en el anteproyecto de una nueva Ley de Lenguas que cambiará la denominación de catalán y aragonés por el de aragonés meridional o septentrional.
Sistac, que también es miembro de la Acadèmia Aragonesa de la Lengua, una entidad que no llegó a constituirse, explicó que el Consejo de Europa reprochó la poca protección de ambas lenguas al anterior ejecutivo de Iglesias y se refirió con esta denominación a ambos idiomas. Aunque Sistac apeló a la prudencia sí afirmó que detrás de estas informaciones se esconde la voluntad de esconder “el término catalán”, que es el que utiliza la comunidad científica para referirse al idioma que se habla en parte de la Franja. “Hay mucha gente que tiene plena conciencia de la catalanidad lingüística”, se lamentó Sistac. El profesor de la UdL y miembro del Institut d’Estudis Catalans, también dijo que si hay una única Academia Aragonesa para dos lenguas (catalán y aragonés) será el único caso en la historia.

Avui/El Punt: Català de la Franja

 A: Avui/El Punt

 22/06/12 02:00 - Manuel Cuyàs

 Jo ja sé que si neguen el nom de català a l'idioma de que es parla a la Franja d'Aragó és per motius polítics que el PP se sap aquí, a València i a les Balears, però com que quan m'indigno em vénen ganes d'insultar prefereixo pensar que ho fan perquè són burros i d'aquesta manera els puc dir burros. Els insults polítics –“demagogs”, “genocides culturals”– tenen una arrel grega o llatina que els resta eficàcia i contundència. Burros és la paraula. Tan burros, que sembla que no hagin anat mai a escola, ni de pago ni d'elit. Tan burros, que un cop negada la qualificació de català al català que es parla a l'Aragó no saben trobar-li un nom alternatiu sinó que no sé què s'empesquen de l'aragonès oriental o una cosa així. En Franco i els homes antecessors de la seva mateixa jeia van ser més creatius: del català de la Franja en van dir chapurreao. Jo vaig tenir fa molts anys una alumna vinguda de Fraga, a la Franja, que havia interioritzat tant el terme que no la treies d'aquí: ella parlava chapurreao tot i fer servir les mateixes paraules i la mateixa sintaxi i prosòdia que jo.

En realitat, si els agafes pel cantó de la motivació política també demostren tenir poques llums. A Aragó només hi ha un milió d'habitants. Cinquanta mil són catalanoparlants. Una bossa important, un percentatge elevat. Posar-s'hi d'esquena, negar-los el nom de la parla i escatimar-los els ajuts per defensar la llengua i la identitat hauria d'inhabilitar el polític o la política que ha tingut la idea, si es té en compte que el català de la Franja es parla principalment en dues províncies molt poc poblades, Osca i Terol, cosa que fa que els vots dels seus votants valguin per dos o tres. Encara es quedaran sense votants. Per burros.

A més a més de burros, són avariciosos. Tenen quatre-cents milions que parlen l'idioma espanyol i els ve dels pocs milions que parlem en català. L'altre dia llegia que a Mèxic és a punt de morir un home que no ha après mai castellà i que és l'últim coneixedor d'un idioma indígena precolombí que amb ell s'extingirà. A vostès aquesta història els fa molta pena. Ells la celebraran amb un bram d'ase d'aquells que ensenyen unes dents negres i corcades.

J

El Punt/Avui: L'aragonès de Ripoll

A: El Punt/Avui

20/06/12 02:00 - Narcís Genís

En qualsevol país civilitzat amb un mínim respecta per la cultura linxarien els barruts que per interessos polítics al servei d'un nacionalisme excloent o per blaverisme fan tot el que poden per trinxar una llengua. Perquè el que el PP està fent al País Valencià, a les Illes i ara a la Franja és una barbaritat cultural que només es podria entendre si es produís en un règim autocràtic. Aquí, en democràcia, s'està aplicant una política de tall genocida, amb la clara intenció d'exterminar de manera sistemàtica la llengua i la cultura catalanes. El darrer capítol d'aquest procés per suprimir el català s'ha fet a la Franja, on la consellera aragonesa d'Educació, Universitat i Cultura, Dolores Serrat, ha anunciat que es deroga la llei que reconeixia el català. El pobre i miserable argument, exclusivament polític, i sense cap base científica, diu que allà es parla “l'aragonès de l'àrea oriental”, que no té res a veure amb el català. En tot aquest cas, la cosa encara és més esperpèntica perquè resulta que la consellera aragonesa Dolores Serrat és nascuda a Ripoll. Al llarg dels seus primers divuit anys, en quin idioma parlava a les seves amigues de l'escola Vedruna de Ripoll, en el seu aragonès oriental?