9enes Trobades Culturals pirinenques: la frontera al Pirineu

Programa matí (de 13.30 a 13.30h)

- "Benvinguda", a càrrec d' Albert Piñeira i Brosel, alcalde de Puigcerdà
- "Presentació", a càrrec de Tomàs Torrent i Palou, president de l’Institut d’Estudis Ceretans
- "Berga a l’època moderna: una petita vila rural a les portes d’una gran frontera", a càrrec de Rosa Serra i Rotés, historiadora i vicepresidenta de l’Àmbit de Recerques del Berguedà
- "El Segre, un riu sense fronteres", a càrrec de Jean i Liliane Ibàñez, professors
- "La maleta del Segre, un projecte pedagògic transfronterer. Experiència de la realització del treball", a càrrec de Dolors Tané i Esther Gratacòs, professores
- "Un projecte artístic pirinenc: el festival audiovisual de joves creadors dels Pirineus", a càrrec de  Raquel Puértolas i Ortega, responsable d’Artèria, i Alfons Casal i Ruiz, membre del col·lectiu Ull Nu
- "La frontera de Casamira", a càrrec de Montserrat Moli i Frigola, historiadora de l’art a la Reial Acadèmia de la Història i II Università di Roma Tor Vergata
- "Recerca transfronterera al Pirineu, l’exemple de l’OBSA", a càrrec d' Eric Jover i Comas, doctor en química i director de l’Observatori de Sostenibilitat d’Andorra
PAUSA
- "El procés d’obertura de l’economia andorrana", a càrrec d'Eduard Jordi i Bober, llicenciat en ADE i auditor censor jurat de comptes, i director general d’OCPS Auditors i Consultors
- "Els lligams de triple frontera del Parc Natural de l’Alt Pirineu: medi natural i social", a càrrec d'Agustí López i Pla, geòleg, diputat i president de l’òrgan rector del Parc Natural de l’Alt Pirineu
- "Viure a la frontera (Llívia)", a càrrec de Valentí Suria i Gui, exalcalde de Llívia (1979-1987)
- "El Camí de la Llibertat, un museu de la pau a la frontera", a càrrec de Llàtzer Sibís i Goset, alcalde de Sort i president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà
- "La frontera entre Andorra i la Cerdanya", a càrrec de  Rosa Ferrer i Obiols, advocat i cònsol major el Comú d’Andorra la Vella
- "Les relacions entre els organismes públics a banda i banda de la frontera", a càrrec de  Ramon Moliner i Serra, alcalde d’Alp, president del Consell Comarcal de la Cerdanya, i vicepresident de l’Agrupació Europea de Cooperació Transfronterera de Cerdanya
Ponències escrites no presencials:
- "Els bandolers als territoris pirinencs", a càrrec d' Amics de Besalú i el seu Comtat
- "El comerç fronterer pirinenc i els seus efectes per als Països Catalans", a càrrec d'Andreas Rauch, filòleg en llengües romàniques i tècnic a l’Area Sales Manager de l’empresa alemanya Salamander Bonded Leather
Tarda (de 16 a 19.30h)
-"La muntanya de Llívia. Pasquers i bestiar fora del terme i frontera enllà", a càrrec de Jordi Pasques i Canut, escriptor
-"La vocació pirinenca del Museu Etnogràfic de Ripoll", a càrrec de Roser Vilardell i Arévalo, directora del Museu, i de Florenci Crivillé i Estragués, conservador del Museu Etnogràfic de
Ripoll
-"Mossèn Ginoux rector de les Escaldes i de Dorres durant la Segona Guerra Mundial i la seva xarxa de passos clandestins transfronterers", a càrrec d'Andreu Balent, historiador i professor d’història i geografia al liceu Jean Lurçat a Perpinyà
- "El Pi de les Tres Branques, un mite transfronterer", a càrrec de  Ramon Felipó i Oriol, advocat i dinamitzador del Berguedà
- "El cor transfronterer de Cerdanya Querol-Puigcerdà", a càrrec de Daniel Martin, director de la coral Carol en musique
- "Les fronteres a la natura", a càrrec d'Antoni Plans i Lladós, enginyer industrial i representant de DEPANA al Patronat del Parc Nacional l'Aigüestortes i Sant Maurici (PNAESM)
- "Espais i activitats de pastura transfronterera catalana", a càrrec d'Antoni Llagostera i Fernàndez, historiador i periodista, president del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès i de
Florenci Crivillé i Estragués, conservador del Museu Etnogràfic de Ripoll
PAUSA
-"La llengua i la normalització de la toponímia a la Ribagorça", a càrrec de Ramon Sistac i Vicén, filòleg de la Unitat de Llengua de la Universitat de Lleida
- "El Festival de Música Antiga dels Pirineus", a càrrec de Josep M. Dutrèn , director artístic i executiu del FEMAP
- "Resum de la ressenya d’una excursió pirinenca del 1897: Ripoll-Canigó-Perpinyà", a càrrec de  Florenci Crivillé i Estragués, conservador del Museu Etnogràfic de Ripoll
-"Construcció dels espai fronterers muntanyencs: Cerdanya i Capcir a l’Edat Mitjana", a càrrec d' Elisabeth Bil·le, professora d’història i geografia a l’Institut de Font Romeu
- "La creació d’un nou Comtat de la Ribagorça (1322-1412)", a càrrec de Carles Barrull i Perna, historiador i secretari general del CERib
- "L’escola catalana a la Catalunya del nord, fonament i esperança", a càrrec de Joan Muntané i Bartra", farmacèutic i biòleg, president de l’associació Escola Jordi Pere Cerdà
- "La frontera una fractura o una unió: una visió històrica", a càrrec de Jean-Louis Blanchon, historiador
Debat
- "Presentació del llibre de les 8s Trobades Culturals Pirinenques" realitzades a Escaldes-Engordany 29 d'octubre del 2011: "La marca Pirineus"
Cloenda
Ponències escrites no presencials
- "Relacions transfrontereres al llarg dels segles: l’agermanament entre Ordino i Auzat-Vicdessos", a càrrec de Pere Cavero i Muñoz, historiador i cap de la secció d’història de la SAC
- "Les a-fronteres pirinenques", a càrrec d' Oscar Jané i Checa, doctor en història i editor de la revista Mirmanda

Organitza: Institut d’Estudis Ceretans (IEC), Àmbit de Recerques del Berguedà (ARB), Amics de Besalú i el seu Comtat (ABC), Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (CECR), Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb), Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Institut d'Estudis Aranesi (IEA), Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell (IECAU), PirineuFòrum-Depana i Societat Andorrana de Ciències (SAC)
Patrocinen: Institut Ramon Muntaner,IDAPA-Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i l'Aran, Govern d'Andorra, Institut d'Estudis Ilerdencs  de la Diputació de Lleida
Col·laboren: Ajuntament de Puigcerdà, Consell Comarcal de Cerdanya, Patronat Eiximenis Diputació de Girona

El País.Quadern: Alfons el Vell, el gran pretendent

A: El País.Quadern

Alfons el Vell, el gran pretendent

Gandia, Dénia i la Ribagorça recorden Alfons d’Aragó i Foix en el 600 aniversari de la seua mort i del Compromís de Casp

Esperança Costa Valencia 26 SEP 2012 - 22:28 CET

Archivado en:

• Comunidad Valenciana
• España
• Historia
• Cultura

Monestir de Sant Jeroni de Cotalba construït per Alfons el Vell. / NATXO FRANCÉS

Recomendar en Facebook 76

Twittear 9

Enviar a LinkedIn 0

Enviar a Tuenti Enviar a Menéame Enviar a Eskup

Enviar Imprimir

Hi ha protagonistes i episodis històrics que desperten l’interés com més temps passa. La memòria col·lectiva i la creació de mites i identitats són selectives i també atzaroses. Per què en recordem més alguns que no altres?

Alfons d’Aragó i Foix (València? 1332-Gandia, 1412) ha travessat la història com l’etern actor secundari que espera obtenir el paper de protagonista. Conegut també pels sobrenoms d’Alfons de Villena, de Ribagorça, de Dénia, de Gandia o el Vell (per distingir-lo del fill, Alfons el Jove), fou una figura clau en les relacions entre les corones de Castella i Aragó en la segona meitat del segle xiv i candidat a rei en el Compromís de Casp.

Interior del monestir de Sant Jeroni de Cotalba. / NATXO FRANCÉS

Enguany, amb motiu del 600 aniversari de la seua mort, als territoris on va deixar més empremta s’han programat diversos actes: conferències a la Ribagorça, xarrades i una mostra gastronòmica de l’època a Dénia i, a Gandia, una exposició i altres activitats divulgatives organitzades pel centre d’estudis comarcals que du el seu nom, Alfons el Vell.

La relació del seu llinatge és tan llarga com els títols i les possessions territorials: nét, nebot, cosí i oncle de reis, Alfons fou comte de Ribagorça i Dénia, marqués de Villena, duc de Gandia i primer conestable de Castella.

Sense la figura d’Alfons, sense les seues decisions i ambicions personals, no s’entendrien algunes fites crucials, com la victòria d’Enric de Trastàmara en la primera guerra civil de Castella (1366-1369) ni, potser, l’entrada posterior d’aquesta dinastia castellana en la Corona d’Aragó el 1412, per substitució de la casa reial de Barcelona. Perquè fou Alfons qui, en contra de l’opinió dels seus, va donar suport militar i econòmic al Trastàmara i l’ajudà a engrandir-se.

Sense Alfons tampoc no s’entendria, per exemple, la consolidació de Gandia com a ciutat i cap d’un ducat ben extens que un segle després compraria el papa valencià Alexandre VI (Roderic de Borja). Ni, tampoc, que Gandia es convertira en nucli original de dues de les figures principals del segle d’or valencià, el poeta Ausiàs March i Joanot Martorell, l’autor del Tirant lo Blanc. A més, era avi del literat Enric de Villena, el Nigromant, i besavi de sor Isabel de Villena.

No s’ha trobat cap imatge d’aquest gran cavaller feudal. Només romanen alguns documents i les pedres dels edificis que va construir. A banda d’alguns monuments com el monestir de Sant Jeroni de Cotalba (on foren soterrats el pare i les dones d’Ausiàs March), sens dubte es pot intuir la seua intervenció en castells com els de Dénia, Villena, Benavarri, Alarcón o Cofrents.

Monestir de Sant Jeroni de Cotalba. / NATXO FRANCÉS

El 1410 va intentar obtenir el títol més important, el de rei, en morir el seu nebot Martí l’Humà sense descendència. Però, finalment, vell i malalt (tenia 78 anys), va renunciar a les seues pretensions. Morí el 1412, tres mesos abans que el Compromís de Casp coronara Ferran d’Antequera, de la dinastia dels Trastàmara a què havia ajudat i amb què es va emparentar.

Sols des de l’àmbit local se l’ha estudiat a fons, primer de tot a Villena i després a la resta dels seus territoris. A la biografia publicada el 1999 per Jaume Castillo (Alfons el Vell, duc reial de Gandia), que ens va descobrir un personatge absolutament fascinant i de trets èpics, s’hi han sumat més obres, com la magnífica La taula del senyor duc. Alimentació, gastronomia i etiqueta a la cort dels ducs reials de Gandia, de Juan Vicente Garcia Marsilla, amb què es pot reconstruir la vida quotidiana a les corts medievals europees. Com diu el seu biògraf, Alfons el Vell s’ho mereixia.

Vilaweb:Es presenta a Fraga el 'Mapa lingüístic de l’Aragó'

DE; Vilaweb 

Dissabte  29.09.2012  17:17

En el marc del Cinga Fòrum també es fa la presentació del Manifest de la Coordinadora Aragó Trilingüe

Aprofitant la Jornada del Cinga Fòrum, organitzada per l'Institut d’Estudis del Baix Cinca a Fraga, avui es presenta el Mapa Lingüístic de l’Aragó, a càrrec del seu coordinador, Natxo López Susín. Tant l'estatut aragonès del 2007 com la llei 10/2009, d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'aquest territori, indicaven la necessitat de marcar les zones d'ús predominant de l'aragonès i el català. I això és el que fa el mapa, on apareixen els municipis inclosos en totes dues zones a partir de l'avantprojecte de llei de llengües que el govern de l'Aragó va publicar el 2001.
El 'Mapa lingüístico de Aragón (según el anteproyecto de Ley de Lenguas de 2001)', coordinat per López Susín, inclou textos de J. I. López i Natxo Sorolla, i és editat per Aladrada Ediciones amb la col·laboració de l'Associació Cultural del Matarranya, Centro de Estudios Ribagorzanos, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza i Rolde de Estudios Aragoneses.
En la mateixa Jornada del Cinga Fòrum, que enguany és dedicada a la política lingüística, també es presentarà el Manifest de la Coordinadora Aragó Trilingüe, llançat el 29 de juny per professors d'universitats, investigadors i científics de tot el món, en favor del reconeixement i la dignificació de les llengües minoritàries de l'Aragó. En aquest manifest es denuncia que l'actual govern de l’Aragó, 'desoint la normativa internacional, estatal i el mateix estatut d'autonomia', ha derogat la llei de 2009 per aprovar 'una norma que nega l’existència tant de l’aragonès com del català i condemna aquestes dues llengües a la invisibilitat i, a mitjà termini, a la desaparició'. Al final de juliol, el govern aragonès va aprovar la nova llei de llengües, que desprotegeix el català i l'aragonès.
La llei, que començarà els tràmits parlamentaris aviat, evita d'anomenar català a la llengua de la Franja i fa referència a la 'llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental'.