10s Trobades Culturals Pirinenques: El Patrimoni Festiu del Pirineu

Data: Dissabte, 26 d’octubre de 2013, a les 9.30 h.
Lloc: Sala Josep M. Anglada de la Biblioteca Lambert Mata(C/Vinyes 1), Ripoll (Ripollès)

10s TROBADES CULTURALS PIRINENQUES: EL PATRIMONI FESTIU DEL PIRINEU

De 9,30 a 13,30 hores: 

-  Benvinguda, Il.lm Sr. Jordi Munell i Garcia, alcalde de Ripoll
-  Presentació, Antoni Llagostera i Fernàndez, president del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
- Sant Antoni, la Corrida de Puig-reig. Rosa Serra i Rotés, historiadora i vicepresidenta de l’Àmbit de Recerques del Berguedà
- La nit d’Ànimes. Enric Quílez i Castro, programador i president del Grup de Recerca de Cerdanya
- Les falles d’Isil. Oriol Riart i Arnalot, historiador, bibliotecari d’Esterri d’Àneu, i arxiver del Arxiu de les Valls d’Àneu
-El patrimoni festiu del Ripollès. Jordi Mascarella i Rovira, filòleg, i Florenci Crivillé i Estragués, conservador del museu Etnogràfic de Ripoll
- Els fallaires d’Andorra. Xavier Burgos i Mateu, president, i Albert Samarra i Pujol, tresorer, dels Fallaires d’Andorra la Vella
- Pausa
- El Cant de la Sibil•la i la seva recuperació a la catedral de la Seu d’Urgell. Lluís Obiols i Perearnau, historiador i arxiver, i Laura de Castellet, historiadora i cantant
- Les danses de festa major enmig del folklore festiu. Sergi Mas i Balaguer, artista escultor, gravador, escriptor
- La recuperació d’instruments de música tradicional. Artur Blasco i Giné, músic, investigador, i divulgador del folklore català
- Particularitats del calendari festiu religiós de l’àmbit ripollès. Antoni Llagostera i Fernàndez, historiador i periodista, president del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès

13:00 h Accions del Departament de Cultura amb el Patrimoni Festiu. Lluís Puig i Gordi, president de l’Institut Ramon Muntaner i director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya.

Ponències no presencials.
- La crema del mai, els arlequins, i la fira de bestiar, tradicions de Canillo. Domènec Bascompte i Grau,historiador i arxiver de la parròquia de Canillo.
- Eth Haro de Lés i Arties. Pèir Cots e Casanha, arqueòleg i historiador
- El ball dels bastos de Ransol. Josep Dallerès i Codina, ensenyant i ambaixador d’Andorra al Consell d’Europa.
- La música i les danses d’arrel: passat i present. Pep Lizandra i Micó, acordionista i mestre de danses.
- La Marratxa, ball principal a Sant Julià de Lòria. Daniel Areny i Rossell, músic i director de la Coral Rocafort.
- El carnestoltes de Bellver. Enric Quílez i Castro, programador i president del Grup de Recerca de Cerdanya.

De les 16,00 a les 19,00 hores: 
- La iconografia de Sant Eudald segons Cesare Ripa i Jacopo da Voragine. Montserrat Moli i Frigola,historiadora de l’art a la II Università degli Studi di Roma “Tor Vergata”, Real Academia de la Historia, Centro per la Cultura e l’Immagine di Roma/Accademia Nazionale dei Lincei.
- La Diada de Cerdanya. Tomàs Torrent i Palou, advocat i president de l’Institut d’Estudis Ceretans.
- Queralt i la Gala. Ramon Felipó i Oriol, advocat i dinamitzador del Berguedà.
- La modernitat, el darrer pas de la tradició. Propostes en el cant, el ball i la música popular als Pirineus Catalans. Santi Llagostera i Güell, arquitecte, en representació de la formació musical “Randellaires”.
- Les falles de la Ribagorça. Xavier Farré i Sahún, geògraf i autor del llibre “Foc al Faro”.
– El carnaval d’Encamp, un símbol d’arrel i d’identitat. Robert Lizarte i Fernàndez, coordinador de museus i tradicions del Comú d’Encamp.
- PAUSA.
-La faites de la randonnée de la communauté de communes Pyrénées-Cerdagne, la Fête de l’excursionisme cerdan d’Osseja i les festes camperoles palauenques (Xicolatada i Festa del pa). Claude Martinez i Jean Louis Blanchon
- El món trabucaire a Ripoll. Jaume Vilalta i Jordan, dels Predrenyalers i Trabucaires de Ripoll.
– La Saint Jean et la flamme du Canigou. Jean i Lilianne Ibàñez, i Esther Gratacòs, professors a la Cerdanya.
- La Fia-Faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. Xavier Pedrals i Costa, arxiver de l’Arxiu Comarcal del Berguedà.

- Patrimòni hestau aranés. Claudi Aventin i Boya, i Ricard Novell i Agramunt, cofundadors d’Aran Culturau

- Innovació i tradició fan la Festa. Les festes de Graus. Josefina Roma i Riu, antropòloga i professora de la Universitat de Barcelona.
Debat

Presentació del llibre de les 9s Trobades Culturals Pirinenques realitzades a Puigcerdà el 20 d’octubre del 2012: La frontera al Pirineu. 
Cloenda

Ponències no presencials
- Lo Ball del cavallot i la Crema del carro, dos tradicions nadalenques d’Organyà. Josep Guàrdia i Rocamora, membre de l’equip de redacció de la revista Lo Banyut
– Les festes d’interès cultural d’Andorra, expressions de la seva identitat i creativitat. Isabel de la Parte i Cano, antropòloga a l’Arxiu d’Etnografia del Departament de Patrimoni Cultural d’Andorra.
- L’Escola Folk del Pirineu: un centre estable d’ensenyament de la música i dansa tradicionals. Isidre Pelàez i Dulcet, de l’Associació Cultural Tram i director de l’escola Folk del Pirineu
– Mossèn Cinto Verdaguer i les falles d’Andorra. Pere Canturri i Montanya, historiador i exministre de Cultura

Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès (CECR), Àmbit de Recerques del Berguedà (ARB),Amics de Besalú i el seu Comtat (ABC), Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb), Ecomuseu de les Valls d’Àneu (EVA), Institut d’Estudis Aranesi (IEA), Institut d’Estudis Ceretans (IEC), Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell (IECAU), PirineuFòrum-Depana (PF) i Societat Andorrana de Ciències (SAC)
Patrocinen :
Institut Ramon Muntaner, Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt pirineu i l’Aran-IDAPA,  Govern d’Andorra, Fundació PublicaInstitut d’Estudis Ilerdencs- Diputació de Lleida 
Col•laboren: Ajuntament de Ripoll, Consell Comarcal del Ripollès, Patronat Francesc Eiximenis -Diputació de Girona, Ripoll Capital de la Cultura Catalana 2013

De: Bloc d'Etnologia de Catalunya

VIII Col·loqui Internacional d'Estudis Transpirinencs. La religió als Pirineus: territori, societat i cultura

Dates: del 27 al 29 de setembre de 2013.
Lloc: Núria ( El Ripollès).
VIII Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs: la religió als Pirineus Programa definitiu   Divendres 27 de setembre
17.00 h - Acreditació i recollida de la documentació a l’Estació de Queralbs del Cremallera de Núria.
19.00 h – Inauguració
19.15 h – Conferència inaugural: “El santuari de Núria: de les percepcions
paisatgístiques barroques i romàntiques a la modernització arquitectònica
noucentista”, a càrrec de Joaquim M. Puigvert (UdG)
20.15 h - Presentació de la publicació “Devocions pintades: Retaules de les Vallsd’Àneu (segle XV-XVI)” (Pagès ed. – Consell Cultural de les Valls d’Àneu),d’Alberto Velasco
22.00 h – Presentació entorn al Retaule de Sant Ermengol que es representa el mes d’agost a la Seu d’Urgell
Dissabte 28 de setembre
10.00 h - Ponència Àmbit 1: Paisatges de la religió: cultura material i immaterialvinculada a la religió als Pirineus
“Pervivència de les antigues cosmovisions en les Històries Sagrades dels
Pirineus”, a càrrec de Josefina Roma, antropòloga
10.45 h - Pausa-cafè
11.15 h – Comunicacions Àmbit 1
11.15 – 11.40 h – Taula 1:
- Arqueologia del paisatge sonor: campanes i campanars a l’àrea pirinenca als segles VIII-XIII. Laura De Castellet. Universitat de Barcelona
- Sant Eudald, un patró transpirinenc. D’Acs a Ripoll. Apunts d’història i
llegenda. Daniel Palomeras i Casadejús i Florenci Crivillé I Estragués. Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
- La capella castral de Mataplana, centre jurídic de la baronia “iuxta” la Domuspalau. Eudald Maideu i Puig. Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
11.40 – 12.05 h – Taula 2:
- Els delmes de la vall de Camprodon (segles X-XIV). Elvis Mallorquí. Centre d’Estudis Selvatans
- Els Corporals d’Arcavell: el culte a un miracle eucarístic a la Seu d’Urgell. Lluís Obiols Perearnau i Laia Creus Gisbert. Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell
- Notre-Dame de Garaison, sanctuaire pyrénéen et lieu de pèlerinage à l’heure de la Réforme catholique. Estelle Martinazzo. Université Montpellier III-Paul Valery
12.05 – 12.30 h – Taula 3:
- Itàlia i la iconografia del Santuari de la Mare de Deu de Núria. Montserrat Moli Frigola. II Università degli Studi di Roma “Tor Vergata”, Real Academia de la Historia, Centro er la Cultura e l’Immagine di Roma /Accademia Nazionale dei Lincei, Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès et altri
- Diferents aspectes de la religiositat popular a través de l’anàlisi de dues
cançons de l’Obra del Cançoner Popular recollides a les contrades pirinenques. Carme Rubio Larramona. Universitat de Vic, membre del grup de recerca Textos literaris contemporanis: estudi, edició i tradició
- Capelletes i altres elements de culte religiós dins l’espai domèstic rural al
Berguedà. María del Agua Cortés Elía. Llicenciada en Història, arqueòloga. Doctoranda a la UAB
12.30 h -12.55 – Taula 4:
- Verdaguer, mirall per a la clerecia nord-catalana de finals del segle XIX i
principis del segle XX. Núria Camps i Ramon Pinyol. Universitat de Vic
- La recreació del paisatge nurienc. Els inicis del turisme religiós a Catalunya (1866- 1967). Miquel Sitjar i Serra. Doctorand en Turisme Cultural (Universitat de Girona)
- Els aplecs a l’entorn del Parc natural de l’Alt Pirineu: síntesi de valors culturals i espirituals en un entorn natural privilegiat. Josep Maria Mallarach, Nieves Callado i Pau Sanosa. Associació Cultural Silene
12.55 – 13.30 – Taula 5:
- La bellesa del paisatge pirinenc com a lloc de repòs, de la localització a la
dispersió. Beatriu Tenas. Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
- Lugares de culto: ¿el paisaje sobre el personaje? El ejemplo de Arantzazu
(Gipuzkoa). Xabier Kerexeta. Kalegoi Kultura
- Taure troba la verge enterrada. Ester Garcia i Llop . Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d’Art i Musicologia
- Camins i celebracions de romiatge al Pirineu oriental. Antoni Llagostera Fernández. Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
En aquest àmbit també es presentaran les següents comunicacions:
- Gravats rupestres a la regió septentrional de la serralada del Cadí. Jordi
Casamajor. Societat Andorrana de Ciències. Universitat d’Andorra
- L’alta muntanya i els símbols religiosos (títol provisional). Rafel Folch
Monclús. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
13.30 – 14.00 h - Debat
14.00 h. Dinar
Àmbit 2: La religió en la història pirinenca: continuïtats i ruptures
16.00 h – Ponència Àmbit 2, “Les Pyrénées au XVIe siècle : une frontière politique et religieuse”, a càrrec de Serge Brunet, (catedràtic d’Història moderna a la Université Paul-Valéry Montpellier III i membre de l’Institut Universitaire de France)
16.45 h. Comunicacions Àmbit 2
16.45 – 17.10 h – Taula 1:
- Les repercussions de la falsa dotalia de Santa Maria de Ripoll (888) al precepte del rei Lotari (982) i a la butlla del Papa Sergi IV (1011). Josep Camprubí Sensada. Doctor, membre del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB, i soci del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles
- Els monestirs com a part de l’estratègia comtal en el control del territori. El cas de Santa Cecília d’Elins fins al 1080. Climent Miró i Tuset . Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell
- Bernat Roger d’Urgell, un bisbe imposat? Carles Gascón Chopo. Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell
17.10 – 17.35 h – Taula 2:
- Estudi i presentació d’un procés de bruixeria del segle XIV a Ripoll contra dues dones. Josep Ribas i Solà Arxiu Comarcal del Ripollès
- El Col·legi de Preveres de Santa Maria de Puigcerdà, la dimensió econòmica d’una institució religiosa. Erola Simon Lleixà. Arxiu Comarcal de Puigcerdà
- La immigració francesa vista com un perill a l’ortodòxia catòlica de la
Monarquia Hispànica. Alexandra Capdevila Muntadas. Dra. en Història i Graduada Superior en Arxivística i Gestió Documental
17.35 – 17.55 – Taula 3:
– Religion et structures sociales pyrénéennes : l’ostau au temps des réformes.Problématiques et pistes de recherche à partir du cas du Béarn (XVIe-XVIIe siècles). Thierry Issartel. Professeur de Chaire Supérieure, Chercheur associé à l’UPPA/ITEM
- Una nova societat a la Ribagorça: protestantisme i republicanisme a l’Isàvena (1918-1938). Carles BARRULL PERNA. Centre d’Estudis Ribagorçans i Institut Ramon Muntaner
17.55 – 18.15 h. Debat
18.15 – 18.30 h – Descans
18.30 h – Taula rodona. Religió, patrimoni i poder
Intervenen:
- Carles Gascón (Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell)
- Jordi Campillo, arqueòleg
– Alberto Velasco (Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal)
– Gerhard Lang, historiador
Modera: Oscar Jané (UAB)
19.30 h – Cloenda
Diumenge 29 de setembre
9.30 h - Caminada fins a Queralbs pel camí de romiatge, explicant aspectes tècnics, històrics i llegendaris d’aquest camí, a càrrec d’Antoni Llagostera. Trobada davant del Santuari de Núria
Aquesta activitat s’emmarca en les Jornades Europees de Patrimoni 2013.
14.00 h - Dinar de cloenda a l’Hostal Les Roquetes de Queralbs
Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, Patronat Francesc Eiximenis – Diputació de Girona, Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Centre d’Estudis Ribagorçans, IDAPA- Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran i Institut Ramon Muntaner
Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Fundació Nous Horitzons, Fundació Josep Irla, Obra Social La Caixa, Consell Comarcal del Ripollès
El VIII Col·loqui Internacional d'Estudis Transpirinencs s'inclou dintre de les Jornades Europees de Patrimoni 2013, un patrimoni comú.
Secretaria del Col·loqui: Institut Ramon Muntaner. Mas de la Coixa, Rotonda Eix de l’Ebre s/n. 43770 Móra la Nova (Tarragona) Tel. 977401757 a/e: pineda@irmu.org

Inauguració de la nova Seu d'Omnium a Terrassa i conferència ""La Franja de Ponent o les franges avui"

Omnium Cultural                                                                                                                               Omnium Cultural Terrassa                                                        

Inauguració de la nova seu d'Òmnium Terrassa

El President i la Junta Directiva de la seu territorial d'Òmnium Cultural a Terrassa es complauen a convidar-vos a la inauguració de la

NOVA SEU D'ÒMNIUM CULTURAL DE TERRASSA

i a la conferència "La Franja de Ponent o les franges avui"

que pronunciarà l'historiador Carles Barrull, del Centre d'Estudis Ribagorçans.

L'acte tindrà lloc el dijous dia 19 de setembre a les 19h a la nova seu que es troba situada a l'edifici del Centre Cultural de Terrassa a la

Rambla d'Egara no 340, de Terrassa. 

Començarem amb la conferència de l'historiador Carles Barrull del Centre d'Estudis Ribagorçans titulada "La franja de Ponent o les Franges avui".

Seguidament hi haurà uns curts parlaments per part del vicepresident d'Òmnium Nacional, Joan Abellà; el Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Terrassa, Amadeu Aguado;  i l'Honorable Conseller de Presidència, Francesc Homs, per acabar amb un pica-pica de celebració i la visita a les noves dependències.

El Riu: El riu va passar per la Terreta

El Riu.cat.

Ahir dissabte vaig participar a les IV Jornada Cultural Coneix la Terreta. Vaig presentar el llibre El riu de les dones. Vaig escoltar amb atenció altres dues conferències molt interessants. Els actes es van fer a Sapeira, a l'estudi. I el dinar a Areny, a la fonda. Tot plegat un dia fronterer d'uns pobles que comparteixen llengua, cultura i entitats. El millor de tot va ser la gent que vaig conèixer: el Carles, l'altre Carles, el Ramon, la Maria Rosa, el Lluís, el Xavier, la Judit, el Joan...

Molt agraït per l'acolliment i l'interès!

Vaig aprendre moltes coses.

Pallars Digital: Èxit de participació a la IV Jornada Cultural de La Terreta

Pallars Digital

La Jornada Cultural 'Coneix La Terreta', que enguany ha celebrat la seva 4ª edició, va reunir un nombrós públic que va poder gaudir de diferents activitats divulgatives.

L'Orfeó de Tremp en plena actuació a la parròquia de Sapeira.FOTO: Jordi Ubach

 

REDACCIÓ | El petit poble de Sapeira va acollir el passat dissabte la quarta edició de les jornades culturals 'Coneix La Terreta', que s'organitzen de manera itinerant entre les poblacions que formen aquesta singular zona del municipi de Tremp.

 

Les activitats es van iniciar a les 9:30h del matí i van finalitzar amb un concert de cloenda a la parròquia de Sapeira a càrrec de l'Orfeó de Tremp.

 

Oriol i Arnau Colomés, fills de Sapeira i ingeniers de Camins, van iniciar la jornada explicant la construcció i les característiques tècniques del canal que surt de Sopeira i que acaba el seu recorregut al Pont de Montanyana. Aquest canal creua transversalment tota la Terreta i és un gran desconegut.

 

Laia Colomes es va encarregar de revisar les cabaneres de la Terreta, uns camins que han deixat la seva empremta en el paisatge i que són les rutes que fan, però sobretot que feien servir els ramats de bestiar per anar a l'estiu a muntanya.

 

Tot seguit es va fer la presentació de l'exposició "La dona: referent social i cultural al Pirineu" i del llibre "El riu de les dones: converses amb les padrines del Parc Natural de l'Alt Pirineu", de Jordi Suñé.

 

Cap al migdia es va inaugurar al celler de Casa Sullà l'exposició fotogràfica de Mercè Genè titulat "Sapeira ara i abans", una mostra que recull i compara imatges de diferents indrets de Sapeira en l'actualitat i de la Sapeira de fa cinquanta anys.

 

A continuació es va presentar el llibre "Els pobles perduts – 30 indrets oblidats a Catalunya", escrit per 10 escriptors i coordinat per Xavier Cortadellas i Judit Pujadó, que són els que es van encarregar de presentar-lo entre els assistents.

 

Finalment, l'Orfeó de Tremp va captivar els presents amb la seva actuació a la parròquia de Sapeira, emmarcada dins el IX Festival del Romànic i dels Castells de Frontera.

 

FOTOS | Per veure la galeria de fotos de la IV Trobada, feu clic AQUÍ.

Sapeira.com: Èxit de públic i de ponents en la IV Jornada Cultural Coneix La Terreta

Sapeira.com
El públic que ha assistent a la IV jornada cultural de la Terreta ha gaudit d'un programa de luxe .
Oriol i Arnau Colomés, fills de Sapeira i ingeniers de Camins, han iniciat la jornada explicant la construcció i les característiques tècniques del canal que surt de Sopeira i que acaba  el seu recorregut al Pont de Montanyana. Aquest canal creua transversalment tota la Terreta i es un gran desconegut .
Laia Colomes ha revistat les cabaneres de la Terreta. Las cabaneres son les rutes que fan, però sobretot que feien servir els ramats de bestiar per anar a l'estiu a muntanya. Aquestes camins han deixat la seua empremta en el paisatge.

Imatges de la VI Trobada de Centres d'Estudis de les Comarques de Lleida a El Pont de Suert (13 de juliol de 2013)

Per a veure la resta d' imatges cliqueu a sobre o aqui

IV Jornada Cultural Coneix La Terreta

IV Jornada Cultural Coneix La Terreta

Dissabte 10 d'agost de 2013- Sala Polivalent de Casa Sullà. SAPEIRA-LA TERRETA

 9.30 Passejada per la memòria històrica casa a casa

10.00 Inauguració de la IV Jornada Cultural Coneix La Terreta

10.15. Los treballs de Sopeira, per Oriol Colomés i Arnau Colomés

10.45. Les cabaneres de La Terreta, per Laia Colomés 

10.55 Presentació de l'exposició: "La dona: referent social i cultural al Pirineu" realitzada pel CERIB amb textos 

de Carles Barrull, Oscar Jané i Josefina Roma

11.00- Presentació del llibre. " El riu de les dones: converses amb les padrines del Parc Natural de l'Alt Pirineu" 

(editat pel Centre d'Art i Natura Farrera, col·lecció La Llosera), per Jordi Suñé

11.40 Pausa-cafè

11.45 Inauguració de l'exposicó fotogràfica al celler de Casa Sullà: "Sapeira ara i abans", per Mercè Genè

12.15 Presentació del llibre: Els pobles perduts-30 indrets oblidats de Catalunya (Edicions Sidillà) per Judith Pujadó i Xavier Cortadella

13.00 Concert de cloenda dins del IX Fest¡val del Romànic i del castells de Frontera. 
Església de Santa Maria de Sapeira- CONCERT DE L´ORFEÓ DE TREMP

TARDE I NIT: XXI TROBADA DE LA TERRETA A SAPEIRA



ORGANITZA: Associació Cultural de la Terreta, CERIb-Centre d'Estudis Ribagorçans, Associació de Veíns de 

Sapeira i Mas de Barreda Espai de Natura

AMB EL SUPORT DE: Ajuntament de Tremp, Consell Comarcal del Pallars Jussà, Institut d'Estudis Ilerdencs- Diputació de Lleida 

IRMU: Els centres d’estudis de les comarques de Lleida identifiquen una seixantena d’hospitals i institucions benèfiques anteriors al segle X

IRMU

centres d’estudis de les comarquhttp://www.irmu.org/news/1423es de Lleida identifiquen una seixantena d’hospitals i institucions benèfiques anteriors al segle XX 16/07/2013

La VI Trobada de Centres d’Estudis de les Comarques de Lleida, organitzada per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i el Centre d’Estudis Ribagorçans el 14 de juliol al Pont de Suert, va servir per acostar posicions en la recerca que des de fa un any -des de l’anterior Jornada- estan realitzant diversos centres d’estudis de la demarcació sobre el món dels hospitals i les institucions de beneficència que han existit a les terres de Lleida al llarg de la seua història i fins al segle XIX. La quinzena de centres participants van sumar més d’una quarantena d’estudiosos que, entre altres, van avançar que ja tenen identificats fins a una seixantena d’aquestes institucions històriques.

Concretament, a les Garrigues s’han localitzat fins a 13 hospitals i institucions benèfiques; al Segrià, un, l’hospital de Santa Maria, vinculat al camí de Sant Jaume de Catalunya; al Pla d’Urgell i a l’Urgell, 10; a la Noguera, 6, amb especial atenció a la vall d’Àger; a l’Alt Urgell, 6; a la Cerdanya, 2; al Pallars Sobirà, 3; a la Val d’Aran, 2; al Pallars Jussà, un i a la Ribagorça, 10 hospitals més. A més, entre totes les comarques sumen també fins a 6 convents trinitaris.

Precisament, a l’hora d’enumerar les zones on es localitzen aquestes institucions es va posar damunt la taula la possibilitat de traspassar fronteres, tractar el tema més àmpliament i abastar l’antic Bisbat de Lleida, amb la qual cosa també s’estudiarien hospitals de la Franja.

La finalitat última d’aquesta recerca és tenir un arxiu homogeni i complet de tots aquests hospitals a la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, entitat que juntament amb la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de la ciutat amfitriona també donaven suport a la jornada de dissabte. Aquest arxiu permetrà, entre altres, conèixer més coses d’aquella època ja que, segons explica Carles Barrull del Centre d’Estudis Ribagorçans, “estudiant aquests centres es pot analitzar el món hospitaler, el món de l’assistència i de la caritat, l’evolució d’aquestes institucions a través de les vies de peregrinatges i dels camins comercials i establir diferències i tipologies entre els hospitals urbans i els de muntanya”. No es descarta que aquest arxiu pugui ser l’embrió d’altres projectes de recuperació i de difusió d’aquest patrimoni hospitalari.

La jornada de dissabte també va servir per conèixer fins a tres tipus de fitxes de catalogació d’aquestes institucions històriques, de manera que es va acordar buscar-ne el consens sobre quina és la més idònia en una propera reunió que tindrà lloc a la seu de l’institut d’Estudis Ilerdencs, que servirà a la vegada per continuar impulsant l’estudi. De fet, la conferència que va impartir dissabte passat Antoni Conejo, de la Universitat de Barcelona i especialista en història i arquitectura dels hospitals medievals, segons ha valorat Josep Santesmases, President de la CCEPC i vicepresident de l’IRMU, “amb molta informació comparada a nivell europeu, va servir per obrir camps i per acabar de convèncer que la proposta de recerca col·lectiva dels hospitals té molt d’interès”.

VI Trobada de Centres d'Estudis de les Comarques de Lleida a El Pont de Suert

VI Trobada de Centres d' Estudis de les Comarques d Lleida a El Pont de Suert

Dissabte, 13 de juliol de 2013 
Confraria Nova de Sant Sebastià Av. Victoriano Muñoz, 23 (*)

El Pont de Suert (Alta Ribagorça)
PROGRAMA
09.45h Lliurament de documentació
10.00h Parlaments de benvinguda
10.15 h Conferència: "Com crear i conservar un fons fotogràfic des d'un centre d'estudis", a
càrrec de Josep Ignasi Rodríguez, Cap del Servei d'Audiovisuals i Arxiu Fotogràfic de
l'Institut d'Estudis Ilerdencs
11.15 h Pausa – cafè
11.45 h Presentació dels projectes de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana
i de l'Institut Ramon Muntaner
12.00 h Projecte de recerca col·lectiva "El món dels hospitals i institucions de beneficència de
les Terres de Lleida ", presentació a càrrec de Joan Busqueta (UdL).
Conferència: "Imaginant els hospitals a l'edat mitjana: fonts per al seu estudi", a càrrec
d'Antoni Conejo (UB-IRCVM)
13.00 h Propostes dels centres d'estudis vinculades al projecte dels hospitals. Concreció del
material de camp per a desenvolupar els projectes
14,15 h Dinar al restaurant "Casa Prades” (**)
16,15 h Visita guiada al nucli històric del Pont de Suert
(*) Davant l'església, al costat de l'Oficina de Turisme.
(**) L'organització es fa càrrec del cost d'un menú per a cada entitat assistent. El preu del menú és de 15 €.
L'assistència a la trobada és gratuïta i oberta a tots els/les membres de les entitats.
Per a poder fer les previsions adients, la data màxima per a confirmar l'assistència
a la jornada i al dinar és el dijous, 11 de juliol.
Com cada any, oferirem una mostra de publicacions i material de difusió de les activitats dels
centres. Si hi porteu material, us preguem que arribeu al lloc de la trobada una estona abans de
començar els actes.
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: CCEPC. Tel. 93-3248585, ext.131. A/e: ccepc@iec.cat
ORGANITZA:

Amb el suport de:

III Jornada Institut Ramon Muntaner- 10 anys

La CCEPC s'adhereix a les declaracions de l'IEC i la ICF contra la Llei de llengües d'Aragó

Bloc de la CCEPC
Infocentres, núm. 100, p. 4
La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, davant de la Llei de llengües aprovada per les Corts d’Aragó, s’adhereix a la declaració feta per l’Institut d’Estudis Catalans, com a institució científica amb autoritat sobre la llengua catalana, i al manifest  d’Iniciativa Cultural de la Franja, com a portaveu de les associacions culturals que treballen per dignificar llengua i cultura en aquest territori.


Comunicat de la Secció Filològica de l’IEC sobre les noves disposicions legals relatives a les llengües d’Aragó

Davant de les informacions sobre l’ús, derivat de noves disposicions legals aragoneses, de les sigles LAPAO i LAPAPYP, que corresponen, respectivament, als confusos circumloquis llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental i llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans vol fer constar que l’entitat d’aquestes llengües fa temps que està establerta per la filologia amb els noms de català i aragonès, i que en cap cas no es pot considerar que LAPAO i LAPAPYP (o els circumloquis corresponents) són noms de cap idioma, com tampoc no ho seria LAOE (llengua aragonesa oficial de l’Estat). La confusió, deliberada o no, del nom de les llengües és contrària al sentit comú i a la convenció científica, i impròpia de la pràctica legislativa democràtica, sigui autonòmica, estatal o internacional.

Enllaç relacionat: Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans davant l’anunci del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües, del 20 de juny de 2012.

Barcelona, 8 de maig de 2013


Manifest d’Iniciativa Cultural de la Franja contra la Llei de llengües del PP i del PAR

Les associacions culturals aragoneses Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Estudis del Baix Cinca i Centre d’Estudis Ribagorçans, coordinades en Iniciativa Cultural de la Franja, que tenen com a objectiu principal la defensa i promoció de la cultura i la llengua catalana d’Aragó, manifesten estar completament en desacord amb la Llei de llengües —aprovada a les Corts d’Aragó el dia 9 de maig—, entre d’altres, per les següents raons:

1a. Per la seua inconstitucionalitat en no respectar l’article 3r, apartats 2 i 3 de la Constitució espanyola i incomplir la Carta Europea de les Llengües Regionals Minoritàries, ratificada pel Govern espanyol.

2a. Perquè nega el nom de les dues llengües pròpies, minoritàries a Aragó, però majoritàries en els seus respectius territoris, el català i l’aragonès, mitjançant impropis i ridículs qualificatius, amarats d’ideologia i exempts de rigor científic.

3a. Perquè no respecta cap de les opinions dels experts en lingüística i filologia, i fa cas omís de tots els informes que han emès al respecte les corresponents acadèmies i universitats —RAE, IEC, UNIZAR…

4a. Perquè és un insult al sentit comú quan afirma que “l’objecte d’aquesta llei és reconèixer la pluralitat lingüística d’Aragó i garantir als aragonesos l’ús de les llengües i les seues modalitats lingüístiques pròpies…” O quan afirma que “és objecte d’aquesta llei propiciar la conservació, recuperació, promoció, ensenyament i difusió de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó”, en ser el cas que tot queda a l’atzar d’una suposada bona voluntat de les institucions, sense mitjans tècnics ni econòmics, ni organització per al desenvolupament de la norma.

i 5a. Perquè l’objectiu bàsic de la llei, clarament polític, no és altre que la derogació de l’anterior de 2009, la qual cosa traspua un tuf de genocidi lingüístic.

Les associacions signants fan públic també que el Govern d’Aragó els ha cancel·lat totes les subvencions, ha anul·lat el projecte “Jesús Moncada” i les subscripcions institucionals de Temps de Franja —l’única revista d’Aragó en català—, i ha fusionat els premis Arnal Cavero en aragonès i Guillem Nicolau en català, privant-los de la dotació econòmica, cosa que ha suposat un estrepitós fracàs en la recent convocatòria, circumstància de grat del Govern a fi i efecte de liquidar aquests premis.

La Franja d’Aragó, 9 maig de 2013

Lectura de la tesis doctoral de Guillermo Tomás Faci: “La organización del territorio y las dinámicas sociales en Ribagorza durante la gran expansión medieval (1000-1300)”

El pasado 6 de marzo tuvo lugar en el Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras, de la Universidad de Zaragoza, la lectura de la Tesis Doctoral titulada “La organización del territorio y las dinámicas sociales en Ribagorza durante la gran expansión medieval (1000-1300), realizada por D. Guillermo Tomás Faci y dirigida por el Dr. Carlos Laliena Corbera.

Esta Tesis Doctoral es un estudio de historia regional relativo a Ribagorza, comarca del Pirineo aragonés limítrofe con Cataluña y Francia, entre el año 1000 y la creación del condado homónimo en 1322. En él, se analizan las estructuras socioeconómicas, la organización territorial, la evolución política y las dinámicas sociales durante un período marcado por la formación del sistema feudal y por un intenso crecimiento demográfico y productivo. El trabajo se fundamenta en una documentación escrita abundante, tanto eclesiástica como estatal, que cubre toda la etapa, y que hace de Ribagorza un territorio idóneo para un estudio de esta clase; esta información se ha contrastado con la proveniente de la arqueología del paisaje y de prospecciones puntuales. La tesis se estructura en tres bloques cronológicos: en el primero, se trata la etapa altomedieval para definir el punto de partida de las transformaciones posteriores; el segundo analiza la formación, la plenitud y los rasgos del feudalismo pirenaico; y el tercero afronta los grandes cambios que precedieron a la crisis bajomedieval. Y, entre las numerosas cuestiones históricas transversales abordadas, se ha prestado especial atención a las formas del dominio señorial sobre la población rural; al papel del Estado y de las comunidades campesinas en la organización territorial y social; y a las dos grandes transiciones de la época, una en torno al año 1000 que llevó a la cristalización del feudalismo, y otra, alrededor de 1300, que supuso el comienzo de la deriva hacia formas sociales protocapitalistas.
Grupo CEMA-Universidad de Zaragoza