18 gener 2010

Més de 200 persones tallen la carretera a Vielha contra la línia elèctrica Montsó-Isona

Part dels manifestants aquest diumenge en contra de l'autopista elèctrica del Pallars.
mobilitzacions van repartir fullets als conductors i els van informar de l'impacte de la línia de molt alta tensió
La Guàrdia Civil els va comminar a deixar la via lliure per evitar retencions d'esquiadors a Areny.

Més de 200 persones es van mobilitzar aquest diumenge a Areny de Noguera, a la Ribagorça oscenca, en contra de la línia de molt alta
tensió (MAT) de Montsó a Isona. Els manifestants van tallar cap a les 14.00 hores la N-230 de Lleida a Aran durant uns deu minuts, ja que la Guàrdia Civil els va comminar que deixessin la via lliure per evitar retencions de vehicles, en especial esquiadors que es dirigien a les pistes de la Val. La plataforma organitzadora va qualificar d'èxit l'acte pel seguiment de la iniciativa. També van repartir fulls informatius als conductors.

Josep de Moner
josep de moner arenyLa Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica Montsó-Isona va reunir aquest diumenge més de 200 persones a Areny de Noguera, a la Ribagorça oscenca, en la manifestació contra el projecte de Red Eléctrica de España (REE) per construir una línia de molt alta tensió (MAT), la denominada autopista elèctrica de 400 KW entre Aragó i el Pallars Jussà. Els organitzadors van llegir un manifest de denúncia centrat en el gran impacte ambiental que provocaria aquest projecte al territori i van exigir la retirada del mateix ara. Cap a les 14.00 hores van tallar la N-230 al seu pas per la població oscenca i van repartir díptics i van informar els conductors. Segons l'organització, molts d'ells van recolzar l'oposició contra la MAT. Entre els seus lemes, la plataforma va exigir "Més informació, menys alta tensió. La Guàrdia Civil va fer acte de presència en el moment en què els manifestants van tallar la nacional per evitar retencions, ja que aquesta carretera és molt freqüentada per esquiadors, de manera que es van retirar de seguida i van deixar el pas lliure als vehicles. Durant tot el matí es van recollir firmes a favor de la retirada de la MAT. Entre els actes que es van portar a terme s'ha de destacar la confecció d'un mural pintat col·lectivament, la instal·lació d'uns plafons informatius que van despertar l'interès dels assistents, la recollida de firmes i la venda de samarretes elaborades per a l'acte. Els promotors de la mobilització van suspendre els actes lúdics i musicals a causa de la mort del nen de dos anys a Berganui i també van guardar un minut de silenci per la inesperada tragèdia (més informació a la pàgina 10). La plataforma contrària a la construcció de la MAT de Montsó a Isona ja ha organitzat diversos actes de protesta, a més de conferències i xarrades. L'any passat va desplegar pancartes a Tremp i ja va abordar campanyes informatives dirigides als veïns d'Eroles, Fígols, Viladomat, Tremp, Suterranya, Abella de la Conca i Isona, entre altra poblacions.

La Plataforma contra la Autopista Eléctrica suspende los actos lúdicos tras la muerte de un niño en Arén

17-01-2010 por Aragón Radio
La Plataforma contra la Autopista Eléctrica entre Peñalba, Monzón e Isona ha organizado, este domingo, un acto reivindicativo en Arén, en Huesca. Y es que Arén, junto a Sopeira, sería uno de los municipios más afectados por el nuevo proyecto de aumento de la capacidad de transporte de la línea eléctrica Pobla de Segur, término de Foradada.
Asimismo, la Plataforma ha suspendido los actos lúdicos que había previsto para este domingo por la muerte de un niño de poco más de dos años que falleció ayer al caerle encima una roca que se desprendió de una ladera, en Berganuy, perteneciente al municipio oscense de Arén.
Al parecer, la víctima, residente en Barcelona, estaba jugando con su hermano cuando se subió a una ladera y la piedra se desprendió, impactándole en la cabeza. El hermano mayor resultó ileso.

Manifestación en Arén contra la línea eléctrica

Manifestación en Arén contra la línea eléctrica
La Plataforma Unitaria contra la Autopista Eléctrica Monzón-Isona organizó ayer una manifestación contra la autopista Eléctrica Monzón-Isona y el proyecto de aumento de la capacidad de transporte de la línea de alta tensión, Foradada del Toscar-La Pobla de Segur, en el municipio de Arén. El acto contó con la asistencia de más de doscientas personas, quienes cortaron la carretera N-230, a la altura de Arén, y repartieron dípticos con el lema "Más información, menos alta tensión" a los conductores, indicaron fuentes del colectivo en una nota. Además, los organizadores guardaron un minuto de silencio por la muerte del niño de dos años que se produjo en el núcleo de Berganuy, perteneciente al término municipal de Arén, del que informó ayer DIARIO DEL ALTOARAGÓN.
DE: http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=610192

Arén acoge la jornada reivindicativa contra la Autopista Eléctrica Monzón-Isona

La localidad ribagorzana de Arén acogía en la mañana de este domingo una acción informativa y reivindicativa contra los planes de Red Eléctrica Española S.A. (REESA) de aumentar la capacidad de transporte de la línea Foradada de Toscar-Pobla de Segur y de crear la Autopista Eléctrica Monzón-Isona convocada por la Plataforma Unitaria contra la Autopista Eléctrica. Era una jornada en la que se esperaban realizar actos lúdicos, pero estos se tenían que suspender debido al fallecimiento de un niño en la localidad tras un trágico accidente mientras jugaba en su finca
El objetivo de la jornada según apuntaba Eduardo Pueyo, portavoz de la zona aragonesa de la plataforma, era informar a la población de los planes de la empresa Red Eléctrica Española en la zona. Una zona como apuntaba Pueyo muy castigada ya de por sí por obras hidráulicas y eléctricas.
Un vecino de la zona, Pere Nogues, presente en la reivindicación afirmaba que algunas torretas que se pretenden utilizar en este proyecto pasan a tan sólo quince metros de su vivienda. Afirmaba que la empresa no ha dado ninguna explicación de sus planes y el Ayuntamiento de Tremp (Lleida), al que pertenece, sólo se ha dedicado a realizar estudios de impacto medio ambiental, ya que es una zona rica en fauna con diversas aves, pero que no se han preocupado de las afecciones que se puedan causar a la población.
Afecciones que según comentaba Eduardo Pueyo son muy graves, ya que por los datos aportados por la plataforma se desprende que la leucemia infantil podría aumentar en un 2,7%, mientras que el cáncer en el cerebro aumentaría en un 2,4%. Datos muy graves decía Pueyo que solicitaba a las administraciones políticas que no se dejen amedrentar por grandes proyectos económicos y defiendan a la población de esa zona.
El acto se llevaba a cabo en la N-230 a la altura del Camping de Arén con la participación de numerosos colectivos vecinales de todas las zonas afectadas por este proyecto. Cabe destacar, que en la provincia de Huesca son 78 los ayuntamientos afectados por este proyecto, y todos se muestran contrarios al mismo.
De: http://www.radiohuesca.com/Noticia.aspx?codigo=406395

La concentración contra la autopista eléctrica suspende los actos más lúdicos

La Plataforma contra la Autopista Eléctrica Monzón-Isona celebró ayer la concentración programada contra los proyectos para aumentar la capacidad de transporte de la línea de alta tensión Foradada del Toscar-Pobla de Segur y de establecer una línea de 400.000 voltios entre Peñalba, Monzón e Isona. El fallecimiento de un niño en el núcleo de Berganuy obligó a suspender la parte más lúdica de la convocatoria, con el acompañamiento musical. Además, el colectivo guardó un minuto de silencio alrededor de las dos de la tarde en memoria del pequeño.
Según explicó Carles Barrull, secretario general del CERIb-Centro de Estudios Ribagorzanos, el acto contó con la presencia de más de dos centenares de personas, "un éxito", según los convocantes. Tras el minuto de silencio, los portavoces leyeron el manifiesto fundacional y un comunicado de la plataforma. A continuación, los manifestantes cortaron la carretera N-230 durante unos minutos en señal de protesta.
En el encuentro participaron diferentes colectivos de las zonas afectadas por el proyecto, en Aragón y Cataluña. Barrull, por otra parte, criticó que la parte institucional se desmarcara en febrero de las actuaciones de la plataforma, en referencia a los ayuntamientos que han seguido el proyecto de manera independiente al colectivo.

29 desembre 2009

CAT: CARTELL ACCIÓ AUTOPISTA ELÈCTRICA_MAT A ARENY DE NOGUERA/ARÉN EL 17 DE GENER DE 2010


ESP: CARTEL ACCIÓN AUTOPISTA ELÉCTRICA MAT EN ARÉN/ARENY DE NOGUERA, 17 DE ENERO DE 2010.


28 desembre 2009

ESP: ACCIÓN AUTOPISTA ELÉCTRICA-MAT EN ARÉN/ARENY DE NOGUERA: 17 DE ENERO DE 2010

LUGAR: Campamento de Arén/Areny de Noguera (N-230)
DIA: 17 de enero de 2010
PROGRAMA
11.00 PINTADA DE UN MURAL COLECTIVO / CHOCOLATADA EN EL FUEGO.
12.00 CHOCOLATADA Y MÚSICA EN DIRECTO PARA CALENTAR EL AMBIENTE / TEATRO PARA NIÑOS Y NIÑAS
13.30 LECTURA DE UN COMUNICADO EN CONTRA DEL AUMENTO DE LA CAPACIDAD DE TRANSPORTE DE LA LÍNEA FORADADA DEL TOSCAR-POBLA DE SEGUR
14.00 PAELLA
HABRÁ MESA INFORMATIVA Y CABEZUDOS COLOCADOS PARA INFORMAR Y ATRAER A LA GENTE
PARA MÁS INFORMACIÓN:
http://autopistaelectricano.blogspot.com/
http://laterretaelectrica.blogspot.com/http://
www.cerib.blogspot.com/

CAT: ACCIÓ AUTOPISTA ELÈCTRICA-MAT A ARENY DE NOGUERA: 17 DE GENER DE 2010

LLOC: Campament d'Areny (N-230)
DIA: 17 de gener de 2010
PROGRAMA
11.00 PINTADA D'UN MURAL COL·LECTIU / XOCOLATADA AL FOC
12.00 XOCOLATADA I MUSICA EN DIRECTE PER A ESCALFAR L'AMBIENT / TEATRE PER A NENS I NENES
13.30 LECTURA D'UN COMUNICAT EN CONTRA DE L'AUGMENT DE LA CAPACITAT DE TRANSPORT DE LA LÍNIA FORADADA DEL TOSCAR-POBLA DE SEGUR
14.00 PAELLA
HI HAURÀ TAULA INFORMATIVA I CAPGROSSOS COL·LOCATS PER A INFORMAR I ATREURE A LA GENT
Per a més informació:
http://autopistaelectricano.blogspot.com/
http://laterretaelectrica.blogspot.com/
http://www.cerib.blogspot.com/

15 desembre 2009

Convergència de la Franja impulsará una campaña de sensibilización sobre la TDT


FRAGA/. 6 de noviembre.


Convergencia Democrática de la Franja (CDF) impulsará una campaña de sensibilización social y participará en una iniciativa legislativa popular para que, una vez se produzca el apagón analógico (a partir del 1 de enero de 2010), los habitantes del Bajo Cinca puedan seguir sintonizando los canales de la Corporació Catalana de Radio i Televisió. Marta Canales, secretaria de organización de Convergencia Democrática de la Franja, presentó en rueda de prensa estas dos propuestas de su partido en relación al apagón de la televisión analógica y la imposibilidad de ver los canales de la Corporació Catalana de Radio i Televisió en la comarca del Bajo Cinca a través de la TDT.

La campaña de sensibilización social arrancará el 12 de noviembre y llevará como lema “Volem TV3 al TDT”. La fecha elegida no es gratuita: el 12 de noviembre faltarán 50 días para la desconexión analógica. A partir de ese día, miércoles 12 de noviembre, en la sede del partido se llevará una cuenta atrás hasta el 31 de diciembre. Con esta campaña, Convergència Democràtica de la Franja pretende sensibilizar a los habitantes de la comarca del Bajo Cinca de que a partir del 31 de diciembre de 2009 no será posible ver, por TDT, los canales de televisión en lengua catalana, como TV3 o el Canal 33.
La segunda propuesta tiene que ver con la adhesión de Convergència Democràtica de la Fraga a una iniciativa legislativa popular (ILP). Desde diferentes ambitos lingüísticos se pide una solución global a los problemas de recepción de canales de lenguas minoritarias fuera de su territorio. Según Marta Canales, secretaria de Organización de CDF, “no es un problema únicamente de nuestra zona, sino que afecta las televisiones autonómicas de Galicia y el Pais Vasco, cuyas zonas limítrofes tampoco recibirán su señal de la TDT”. Esta iniciativa legislativa popular se apoya en el artículo 11.2 de la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias o Regionales, “que garantiza que la señal de radio y televisión en una lengua minoritaria no quede supeditada a las fronteras administrativas, sino que debe regirse por la zona de habla del idioma”, explicó Marta Canales.
Para que esta inicitiva legislativa popular se estudie en la Mesa del Congreso es necesario recoger 500.000 firmas antes del 24 de marzo de 2010. En Fraga, la recogida de firmas se realizará en la sede de Convergència Democràtica de la Franja, de lunes a viernes, de 19 a 21 horas. Cualquier colectivo interesado se puede adherir a esta iniciativa, y a título individual se puede ser fedatario (persona que recoge y da fe de las firmas). Más información en la web www.televisiosensefronteres.cat.
Convergència Democràtica de la Franja pide que esta situación se resuelva a nivel estatal, tal y como se ha vertebrado el despliege de la Televisión Digital Terrestre.

SITUACIÓN ACTUALEl 31 de diciembre de 2009 se procederá al apagón analógico del repetidor de Alpicat, que permite la emisión de los canales de lengua catalana a 18 municipios de Huesca y Zaragoza. A partir de ese momento, solo exisitirá la emisión de la televisión digital terrestre (TDT) que no garantiza la recepción de estos canales fuera del territorio catalán. Actualmente, hay reuniones entre los servicios técnicos de las consejerías del Gobierno de Aragón y de la Generalitat de Cataluña, pero no hay ningún informe técnico, ni un acuerdo de reciprocidad. Ninguna administración garantiza el derecho expresado en la Ley estatal, de seguir recibiendo los mismos productos televisivos que con la televisión analógica.

LA FRANJA DE PONENT POT QUEDAR-SE SENSE TELEVISIÓ EN CATALÀ


Notícies
LA FRANJA DE PONENT POT QUEDAR-SE SENSE TELEVISIÓ EN CATALÀ 14.12.2009 - 09:07
La situació de la Franja de Ponent envers l’apagada analògica preocupa a la CCMA Els afectats tenen por de quedar-se sense TV en català, però el Ministeri d’Indústria té l’última paraula Durant la compareixença davant la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), la directora general de la Corporació, Rosa Cullell, ha assegurat que estan preocupant-se per la situació de la Franja de Ponent envers la propera apagada analògica. Cullell ha informat que estan estudiant tots els factors tecnològics que afecten la zona, però ha insistit dient que “l’última paraula la té el Ministeri d’Indústria”, que és qui té el poder per donar els permisos corresponents. També ha explicat que representants de Catalunya i Aragó aniran al Ministeri a fer la petició pertinent. També és decisió del Ministeri d’Indústria la situació que s’està vivint amb l’acord de reciprocitat al que van arribar Televisió de Catalunya (TVC) i Canal 9. Mentre que no hi ha problemes per veure Canal 9 a Catalunya, no passa el mateix al País Valencià. Els membres de govern de la Corporació han assegurat que s’està treballant en aquesta qüestió. Pel que fa al desdoblament de canals que ha de fer TVC amb l’arribada de la televisió digital, la seva directora, Mònica Terribas, ha assegurat que la situació econòmica actual no permet fer molts moviments, però que estan preparats per quan el Consell de Govern de la CCMA els indiqui que és el moment idoni per fer-ho. “La lluita és dura i el tema no està gens fàcil”, ha destacat Terribas. Les campanades a Barcelona La crisi econòmica també és un factor que afecta un altre tema tractat durant la Comissió, que s’ha celebrat aquest divendres al Parlament. Es tracta de la transmissió de les campanades de cap d’any altre cop des de la Torre Agbar de Barcelona i no des d’un altre lloc del territori. La directora de TV3 ha explicat que ho van estar estudiant, però que el pressupost econòmic no ha permès fer un desplegament en un altre indret perquè, per exemple “il·luminar l’església de Taüll suposava uns costos molt alts”. Aquest tema també està relacionat amb la queixa que s’ha fet sobre la poca cobertura que fan els Telenotícies de la cadena de notícies de fora de Barcelona i la seva zona metropolitana. Respecte això, Terribas ha dit que ho estan millorant, i un exemple d’això, com ha volgut destacar la directora de la televisió pública, és el darrer informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), en el que s’especifica que “hi ha hagut millores en aquest aspecte”.


Torna l'anticatalanisme del PP

http://politica.e-noticies.cat/torna-lanticatalanisme-del-pp-35831.html
Els 'populars' d'Aragó denuncien la "imposición del catalán" en una falca radiofònica

El PP d'Aragó ha fet una falca publicitària en la que denuncia l'utilització del català en aquests comunitat autònoma, tal i com ha informat El món a RAC 1. En aquesta falca, una dona pregunta si "podría decirme donde está la plaza del Pilar?". "Giri a la dreta i tot recte", li contesten.
La resposta en català provoca un daltabaix a la senyora incapaç de trobar la plaça del Pilar, que visiblement alterada replica "pero… como dice usted?". Una veu en off indica que "seguramente que a ti tampoco te parece normal. No a la imposición del catalán, no a la ley del PSOE".

XERRADA INFORMATIVA DE LA PLATAFORMA CONTRA L'AUTOPISTA ELÈCTRICA A ESPLUGA DE SERRA

Igualment, com dèiem, la xerrada informativa celebrada diumenge passat a Espluga de Serra-La Terreta, es va centrar en el projecte de "recrecimiento" de la línia Foradada del Toscar-Pobla de Segur, que afecta directament La Terreta. En aquest cas, com recull el diari La Mañana, es va tornar a insistir en la necessitat de denunciar les pràctiques de desinformació portades a terme per REESA i les administracions públiques (i especialment pels ajuntaments afectats a un costat i a l'altre del Noguera-Ribagorzana) i en la urgència de convocar mobilitzacions que, en un ambient festiu, facin visible aquesta gravísima amenaça tirant al trast els desitjos dels poderosos que volen ocultar-la a les seves víctimes impedint-los fins i tot el dret a defensar-se.Podem, en definitiva, felicitar-nos per l'èxit d'aquestes convocatòries i per les mobilitzacions (imprescindibles a causa de la urgència) programades, però, fent una petita autocrítica, sembla necessari en aquests moments reforçar encara més (darrere d'una major eficàcia) l'organització interna de la Plataforma per al que convindria, sobretot en el costat aragonès, despertar de la certa relaxació en la qual vivim des que les notícies en relació amb l'Autopista Elèctrica han passat a un segon pla. Al cap i a la fi, ens vam jugar ni més ni menys que la nostra salut i el futur dels nostres pobles i del nostre medi ambient. Cal, en fi, com assenyala el ja citat portaveu de la nostra Plataforma fer arribar a la població la denúncia de la connivència dels poders públics amb els interessos de les companyies electricas, els perills que aquest tipus d'instal·lacions comporten per a la salut i sobretot el greu atemptat que suposen per al desenvolupament de les nostres comarques doncs "aquest tipus d'instal·lacions són justament el contrari a la proximitat entre la producció i el consum de l'energia i per tant representen un model de desenvolupament contrari a tota lògica i la lluita contra aquest tipus d'infraestructures suposa molt més que l'oposició a una obra concreta, és la materialització d'una aposta per un model de societat sostenible, lliure i democràtica".

09 desembre 2009

GRUP MIRMANDA A EL CAMPELL/ALCAMPELL


ESP: ENCUENTRO DE LA “RED TRANSPIRENAICA PARA EL ESTUDIO DE EGO

(PROYECTO FINANCIADO POR LA COMUNIDAD DE TRABAJO DE LOS PIRINEOS )
11 DE DICIEMBRE DE 2009
Sala d’Actes del Departament d’Història Moderna i Contemporània. FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES. UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA-BELLATERRA.

10.00 h. Patrice Poujade (Université de Toulouse-Le Mirail):: Presentación de les Red
10.15 h. Ignasi Fernández Terricabras (Universitat Autònoma de Barcelona):: Presentación de las jornadas
10.30 h. Òscar Jané Checa (Universitat de Barcelona):Presentación del inventario de diarios y
memorias personales del Grup Manuscrits
11.00 h. Receso
11.30 h. Sylvie Mouysset (Université de Toulouse-Le Mirail): Estado de la investigación en Francia
12.15 h. Carles Barrull (Instituto de Estudios Altoaragoneses): Presentación del Instituto de
Estudios Altoaragoneses
12.45 h. Debate
13.30 h. Comida
16.00 h. Vicent J. Escartí (Universitat de València): Memorialística valenciana en la época
moderna (siglos XV-XIX)
16.45 h. Giovanni Ciappelli (Università degli Studi di
Trento): Dietarios y memorias: límites y posibilidades
17.30 h. Debate
18.30 h. Cierre
*Investigadores invitados :
Biblioteca Episcopal de Vic: Rafael Ginebra.
Casa de Velázquez: Stéphane Michonneau.
Instituto de Estudios Altoaragoneses: Angel Gari.
Universitat de Barcelona: Ernest Belenguer, Jaume Dantí.
Universitat de Girona: Albert Rossich, Xavier Torres, Pep
Valsalobre.
Universidad de Perpinyà: Joan Peytaví.
*Organiza: Grup de Recerca Manuscrits (Universitat Autònoma de Barcelona), Instituto de Estudios Altoaragoneses, FRAMESPA-UMR 5136 (Université de Toulouse-Le Mirail)
*Con el patrocinio de: Generalitat de Catalunya, Diputación General de Aragón, Conseil Régional de Midi-Pyrénées..

CAT: TROBADA INTERNACIONAL : XARXA TRANSPIRINENCA PER ALS ESTUDIS DELS EGO-DOCUMENTS A L'ÈPOCA MODERNA

(PROJECTE FINANÇAT PER LA COMUNITAT DE TREBALL DELS PIRINEUS)
11 DE DESEMBRE DE 2009
Sala d’Actes del Departament d’Història Moderna i Contemporània
FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES. UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

10.00 h. Patrice Poujade (Université de Toulouse-Le Mirail):: Presentació de la xarxa
10.15 h. Ignasi Fernández Terricabras (Universitat Autònoma de Barcelona):: Presentació de les jornades
10.30 h. Òscar Jané Checa (Universitat de Barcelona):Presentació de l'inventari de diaris i memòries personals del Grup Manuscrits
11.00 h. Recés
11.30 h. Sylvie Mouysset (Université de Toulouse-Le Mirail):: Estat de la recerca a França
12.15 h. Carles Barrull (Instituto de Estudios Altoaragoneses):: Presentació de l’Instituto de
Estudios Altoaragoneses
12.45 h. Debat
13.30 h. Dinar
16.00 h. Vicent J. Escartí (Universitat de València):Memorialística valenciana a l'època moderna(segles XV-XIX)
16.45 h. Giovanni Ciappelli (Università degli Studi di Trento): Dietaris i memòries: límits i
possibilitats
17.30 h. Debat
18.30 h. Cloenda
*Investigadors convidats :
Biblioteca Episcopal de Vic: Rafael Ginebra.
Casa de Velázquez: Stéphane Michonneau.
Instituto de Estudios Altoaragoneses: Angel Gari.
Universitat de Barcelona: Ernest Belenguer, Jaume Dantí.
Universitat de Girona: Albert Rossich, Xavier Torres, Pep
Valsalobre.
Universitat de Perpinyà: Joan Peytaví.
*Organitza: Grup de Recerca Manuscrits (Universitat
Autònoma de Barcelona), Instituto de Estudios Altoaragoneses, FRAMESPA-UMR 5136 (Université de Toulouse-Le Mirail).
*Amb el suport de: Generalitat de Catalunya, Diputación
General de Aragón, Conseil Régional de Midi-Pyrénées.

01 desembre 2009

CAT:ICF NO ASSISTIRÀ A LA FIRA DEL LLIBRE ARAGONÈS DE MONTSÓ PER LA PRESSÈNCIA DE GRUPS QUE NEGUEN L’ARAGONÈS I EL CATALÀ



INICIATIVA CULTURAL DE LA FRANJA (ICF) NO ASSISTIRÀ A LA FIRA DEL LLIBRE ARAGONÈS DE MONTSÓ PER LA PRESSÈNCIA DE GRUPS QUE NEGUEN L’AGONÈS I EL CATALÀ.




Iniciativa Cultural de la Franja, entitat integrada per l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, el Centre d’Estudis Ribagorçans i els Consells Locals de la Franja s’ha mostrat interessada en fer arribar la llengua i literatura catalana pròpia de la Franja a la societat aragonesa mitjançant la seua presencia en anteriors edicions a la Fira del Llibre Aragonès, que anualment es celebra a Montsó. Anteriorment havia anunciat que no hi participaria més si es continuava oferint estand i institucionalització a entitats que neguen la presència del català a la Franja, contra la posició de les Universitats, la ciència i la legislació aragonesa.


Amb tot, l’edició de 2009 comptarà amb la participació d’aquests grupuscles que polititzen la llengua i què han estat qüestionats per haver-se manifestat, alguns dels seus membres, juntament amb grups polítics radicals, com Democracia Nacional i el Grup d’Acció Valencianista i haver intentat combatre, mitjançant querelles criminals, als que defensen la posició científica sobre les llengües d’Aragó. Així mateix i ara per ara aquests grupuscles formen part d’alguna plataforma contra les llengües pròpies d’Aragó, juntament amb membres de partits polítics —amb els quals es confonen— amb representació parlamentària.


Iniciativa Cultural de la Franja lamenta la institucionalització d’aquests grups, i manifesta que no participarà en fòrums i demostracions públiques que els legitimin. Iniciativa Cultural de la Franja aposta per la cooficialització, la normalització i la dignificació de la llengua catalana i aragonesa en aquells territoris on es parla, aposta pel rigor científic de les recerques, jornades i publicacions amb consonància amb el món universitari i acadèmic, i espera que es rectifiquin aquestes actuacions, apostant en properes convocatòries per la Cultura en majúscules i no per la Política o la cultura polititzada. Amb molt de gust, Iniciativa Cultural de la Franja i les associacions que la conformen, assistirien a la Fira del Llibre Aragonès de Monsó en els anys vinents.
A 1 de desembre del 2009.

ESP: ICF NO ASISTIRÁ A LA FERIA DEL LIBRO ARAGONÉS DE MONZÓN POR LA PRESENCIA DE GRUPOS QUE NIEGAN EL ARAGONÈS Y EL CATALÁN

INICIATIVA CULTURAL DE LA FRANJA (ICF) NO ASISTIRÁ A LA FERIA DEL LIBRO ARAGONÉS DE MONZÓN POR LA PRESENCIA DE GRUPOS QUE NIEGAN EL ARAGONÉS Y EL CATALÁN.

Iniciativa Cultural de la Franja, entidad integrada por la Associació Cultural del Matarranya, el Institut de Estudis del Baix Cinca, el Centre d’Estudis Ribagorçans y los Consells Locals de la Franja se ha mostrado interesada en hacer llegar la lengua y literatura catalana propia de la Franja a la sociedad aragonesa mediante su presencia en anteriores ediciones de la Feria del Libro Aragonés, que anualmente se celebra en Monzón. Anteriormente había anunciado que no participaría más si se continuaba ofreciendo stand e institucionalización a entidades que niegan la presencia del catalán en la Franja, contra la posición de las Universidades, la ciencia y la legislación aragonesa.

Con todo, la edición de 2009 contará con la participación de estos grupúsculos que politizan la lengua y que han sido cuestionados por haberse manifestado, algunos de sus miembros, junto con grupos políticos radicales, como Democracia Nacional y el Grupo de Acción Valencianista y haber intentado combatir, mediante querellas criminales, a los que defienden la posición científica sobre las lenguas de Aragón. Asimismo y hoy por hoy, estos grupúsculos forman parte de alguna plataforma contra las lenguas propias de Aragón, junto con miembros de partidos políticos —con los cuales se confunden— con representación parlamentaria.

Iniciativa Cultural de la Franja lamenta la institucionalización de estos grupos, y manifiesta que no participará en foros y demostraciones públicas que los legitimen. Iniciativa Cultural de la Franja apuesta por la cooficialización, la normalización y la dignificación de la lengua catalana y aragonesa en aquellos territorios donde se habla, apuesta por el rigor científico de las investigaciones, jornadas y publicaciones en consonancia con el mundo universitario y académico, y espera que se rectifiquen estas actuaciones, apostando en próximas convocatorias por la Cultura en mayúsculas y no por la Política o la cultura politizada. Con mucho gusto, Iniciativa Cultural de la Franja y las asociaciones que la conforman, asistirían a la Feria del Libro Aragonés de Monzón en los años próximos.


A 1 de diciembre del 2009.

Congrés Centres d'Estudis, Universitats i Administracions

L’Institut d’Estudis Ilerdencs va acollir els dies 27 i 28 de novembre el Congrés Centres d'Estudis, Universitats i Administracions. L’activitat ha comptat amb la presència de més d’una setantena d’assistents entre membres de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner, la Xarxa Vives d’Universitats i l’IEI. El director de l’Institut d'Estudis Ilerdencs Albert Turull, , el cap de l’Àrea de Polítiques Sectorials, Científiques i Tecnològiques. Direcció General de Recerca (Gencat), Joaquim Ibáñez, el vicerector d’Activitats Culturals de la UdL i representant de la Xarxa Vives, Jaume Barrull, el president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner, Josep Santesmases i el president de l’Institut Ramon Muntaner i director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya, Ramon Fontdevila, han inaugurat la jornada, que ha tingut la participació de diversos ponents.
Recerca, desenvolupament local, projecció i incidència social, aquests són els eixos de treball del congrés "Centres d'estudis, universitats i administracions", organitzat per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner, l'Institut d'Estudis Ilerdencs i la Xarxa Vives d'Universitats Joan Lluís Vives.
El congrés compta amb el suport i la participació d'altres agents a l'àmbit local, com ara l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya i les quatre Diputacions de Catalunya. En els darrers anys s’ha intensificat la relació entre els centres d’estudis, les universitats i l’administració, principalment perquè cada vegada funcionen més com a vasos comunicants integrats, en molts casos per les mateixes persones, o de persones amb un interès semblant. L’interès comú d’organitzadors i participants és el desenvolupament local a través del coneixement i la incidència en el territori. Aquests seran els dos eixos bàsics de treball.
Els principals objectius a assolir són : incentivar els joves, rendibilitzar els recursos, crear xarxa, redefinir rols i crear equips de treball. Es pretén doncs, crear eines de col·laboració i de coordinació, que es consensuïn actuacions i que es treballi sumant esforços i recursos.
El congrés també compta amb la participació de representants de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, amb el Secretari de Cultura del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i de diverses institucions i entitats dels territoris de parla catalana, àmbit territorial que abraça el congrés.

17 novembre 2009

Impulsen un manifest a favor del català a la Franja de Ponent

http://www.racocatala.cat/noticia/21075/impulsen-manifest-favor-catala-franja-ponent
Societat. dilluns, 16 de novembre de 2009, 15:45

Recorden que la constitució espanyola afirma protegir la cooficialitat de les llengües

La llengua catalana a la Franja de Ponent compta amb el suport d'un nou col·lectiu que en defensa el seu ús en aquest territori. El filòleg Artur Quintana encapçala un col·lectiu de ciutadans que es declaren partidaris de l'ús i la conservació de la nostra llengua i, a través d'un manifest, expliquen que la Constitució espanyola protegeix la cooficialitat de les llengües minoritàries en territori d'ús habitual. Per això, lamenten que la proposició de Llei de llengües presentada pel Grup Parlamentari Socialista de les Corts d'Aragó no reconeix la cooficialitat de l'aragonès i del català a les respectives zones d'ús, així com també critiquen la forma d'escollir el futur Consell Superior de Llengües d'Aragó perquè dos terços dels seus membres seran escollits en funció dels "canvis polítics de cada moment".

En el mateix manifest es critica que l'aprenentatge de la llengua pròpia sigui voluntari entre els funcionaris i que la toponímia oficial sigui la usada històricament a cada lloc a la vegada que troben a faltar l'ús de l'aragonès i del català a la televisió autonòmica.

Les Corts aragoneses aproven prendre en consideració la Llei de Llengües








Política. dijous, 08 d'octubre de 2009, 11:25


Seguiment en directe de les intervencions dels diputats · S'aprova continuar la tramitació del text
llei de llengües, Aragó
El ple de les Corts d'Aragó ha debatut aquest matí la presa en consideració la proposta de Llei de Llengües d'Aragó que va presentar fa algunes setmanes el PSOE. La proposta reconeix la pluralitat lingüística d'Aragó, assegurant que el català i l'aragonès són "llengües pròpies i històriques" d'Aragó, però en canvi només defineix una única llengua oficial, el castellà. El text garanteix l'ensenyament i el dret dels parlants del català i l'aragonès a estudiar i a usar-lo "si volen". La proposta posa especial èmfasi en el tema de la "voluntarietat" del seu ús per que fa als àmbits públics, l'ensenyament i l'administració. S'ha pogut seguir en directe des de Purnas.com, un blog aragonès molt actiu. Les principals "perles" les ha deixat el portaveu del PP, que ha dit que a la Franja no s'hi parla català sinó "modalitats aragoneses" (que no ha definit), que la llei "no interessa" i que tem que el català "s'extengui com una taca d'oli" a l'Aragó. Finalment s'ha aprovat prendre en consideració el text amb 35 vots a favor (PSOE + CHA + IU), en contra 23 (PP) i 9 abstencions (PAR). Reproduim a continuació les principals declaracions del ple.

Principals declaracions:

PSOE

Jesús Franco
: la proposta es basa en la "Territorialitat, voluntarietat i reconeixement de modalitats". "Existeix un us extès de l'aragonès i del català en algunes zones d'Aragó". "Les llengües són un patrimoni i un llegat en situació de fragilitat, proposem garantir el dret d'una àmplia minoria d'aragonesos a usar les nostres llengües pròpies". "El debat no s'ha centrat en l'aragonès, sinó en el català, i no per raons lingüístiques sinó per altres raons".

PP

Miguel Navarro: "El PP vol complir l'Estatut, que protegeix les modalitats lingüístiques", "ens preocupa que l'articulat de la llei parli d'aragonès i de català, deixant de banda la resta (?) de modalitats lingüístiques", "no és el moment oportú per aquesta llei, no preocupa als aragonesos", "la llei tindrà un important cost econòmic que no coneixem" (si no es coneix, com se sap que és "important"?), "quants professionals calen per garantir l'ensenyament en català, quants traductors?" (recordem que la proposta no garanteix l'ensenyament en català pels catalanoparlants de la Franja, sinó que ho limita a un tema "voluntari"), "aquesta llei planteja nombroses trampes", "planteja una forma oculta de cooficialitat" (la llei només garanteix l'oficialitat del castellà) "cosa que pot portar que a poc a poc s'extengui com una taca d'oli l'ús del català a l'Aragó", "des del PP pensem que coexisteixen amb el castellà una sèrie de llengües, amb un nombre tal de particularitats a nivell morfológic, sintàtic, lèxic, que les diferencia del català normalitzat", "no així el català ni l'aragonès que s'han 'creat' recentment", "si s'aprova la llei es perdrà el nostre patrimoni lingüístic real, les modalitats", "els nostres joves substituiran un sistema lingüístic per un altre, en abandonar el seu vocabulari pel normalitzat", "l'aragonès o fabla aragonesa és un invent artificial, àmpliament discutit per especialistes, que no ha estat la llengua materna de cap aragonès", "si es declara el català com a llengua pròpia d'Aragó s'incomplirà l'Estatut, que diu que s'han de protegir les diferents modalitats", "la proposta planteja normalitzar català i aragonès ... com hem de normalitzar el català si ja ho està?", "la proposta crea problemes on no n'hi ha".

IU

Adolfo Barrena: "els ciutadans d'Aragó tenen dret a usar la seva llengua", "estem interessats a donar suport a les minories, encara que les majories no ho entenguin", "hem de resoldre aquesta problemàtica i garantir aquest dret dels aragonesos", "cal que la llei sigui valenta per resoldre aquest retard de més de 20 anys, no pot ser una llei poruga", "votarem a favor de la presa en consideració", "hi ha 3 aspectes fonamentals, 1) la cooficialitat (per quines i per quins territoris d'Aragó), i també la política educativa ... senyor Navarro, estem pagant més professors de religió dels que planteja la llei? 2) falta un òrgan independent que reguli científicament les modalitats del Pirineu 3) s'ha provat de regular la parla de l'aragonès de forma molt amater, reconeixem que hi ha diverses variants de la llengua".

CHA

Chesús Bernal: "aquesta proposta mostra el fracàs del govern, perquè reconeix l'incompliment reiterat durant 10 anys de les promeses de Marcelino Iglesias", "qui cerca la confrontació ho fa deliberadament [mira a Navarro]", "vull parlar dels 'clixés', el primer és el català". Aquí, cita lleis aprovades o proposades pel PP, com un avantprojecte de llei a Lanzuela, on reconeix l'aragonès i el català com a llengües pròpies. El president de la cambra li demana que exposi la postura del seu partit. "El reconeixement i protecció de modalitats lingüístiques és un altre 'clixé', així com el bilingüísme i l'ensenyament bilingüe o plurilingüe".

PAR

María Herrero: "no estem a favor de la proposta, però sí a favor d'una llei de llengües i modalitats lingüístiques pròpies, perquè és una realitat palpable, i perquè al PAR som aragonesistes", "la pluralitat lingüística és part del nostre patrimoni", si fins ara no hi ha hagut una llei "és per alguna raó". La postura oficial del PAR és que a la Franja no s'hi parla català sinó diverses modalitats lingüístiques que han de rebre el nom que cada municipi decideixi. "No volem que es digui català al que es parla a la zona oriental [Franja], no té perquè dir-se català", "nosaltres representem la societat, i socialment no hi ha unanimitat perquè es digui català", "no vull argumentar la meva postura, poden dir-li criteris filològics, sí, i també n'hi ha d'altres, científics, socials ..., o de psicolingüística, com passa a la Comunitat Valenciana", "volem que les nostres modalitats lingüístiques es preservin", "tenim veïns pels quatre costats però els conflictes només els tenim amb els catalans", "no vull entrar en què és o no una llengua o un dialecte". "No volem que en cap cas es pugui deixar la porta oberta a que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) reguli les nostres llengües" (però en canvi la Real Academia Española regula l'ús del castellà que es parla a l'Aragó...), "la cooficialitat [d'altres llengües diferents del castellà] no és possible perquè hauria d'aparèixer a l'Estatut", "volem que la llei reflecteixi la realitat, sobretot pels aragonesos bilingües".

IU abre una campaña por la Ley de Lenguas

http://elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=538592&page=2#EnlaceComentarios
14/11/2009 M. V. V

Izquierda Unida de Aragón empieza la semana que viene una campaña informativa sobre la futura Ley de Lenguas de Aragón. Se iniciará en Aínsa el próximo lunes. Desde Izquierda Unida manifiestan su voluntad de llegar a acuerdos en torno a este texto. Sin embargo, para IU es necesario que la futura Ley de Lenguas "recoja la singularidad del caso aragonés, permita y facilite la utilización de las lenguas propias por la ciudadanía en aquellos territorios en los que se hablan y fomenten su conocimiento y conservación, porque es un patrimonio que no se puede perder".
Por otro lado, la presidenta de CHA, Nieves Ibeas, exigió ayer al presidente del Gobierno autónomo, Marcelino Iglesias, que realice un "esfuerzo" en materia educativa y exigió aprobar la Ley de Educación. Ibeas rechazó el presupuesto destinado a Educación

Partidarios del catalán en la Franja recuerdan que la Constitución protege la co-oficialidad de las lenguas minoritarias

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=538640

19:57 h. LEY DE LENGUAS
14/11/2009 EUROPA PRESS / HUESCA

Un colectivo de ciudadanos partidarios del uso y la conservación de la lengua catalana en la Franja de Aragón, encabezados por el filólog Artur Quintana, afirman --en un manifiesto-- que la Constitución española de 1978 protege la co-oficialidad de las lenguas minoritarias en el territorio de uso habitual, es decir, que autoriza a hacer co-oficiales todas. En el manifiesto, lamentan que la proposición de ley de lenguas presentada por el Grupo Parlamentario Socialista de las Cortes de Aragón no reconoce la co-oficialidad del aragonés y el catalán en sus respectivas zonas de uso. También critican la forma de elegir el futuro Consejo Superior de Lenguas de Aragón, porque dos tercios de sus miembros serán elegidos en función de "los cambios políticos de cada momento".

Los activistas proponen que este Consejo establezca con el Institut d'Estudis Catalans idéntica a la que tienen las academias de la lengua española de países latinoamericanos con la Real Academia Española (RAE). Los firmantes del "manifiesto" critican que el aprendizaje de la lengua propia sea voluntario entre los funcionarios, ya que consideran que los escolares tienen derecho a recibir la Educación en su propia lengua. "La lengua propia debería formar parte obligatoriamente de los curricula escolares, garantizando unos mínimos". Según los impulsores de este manifiesto, con el actual redactado de la proposición de ley las lenguas propias de Aragón tienen menos derechos que las lenguas extranjeras, que "sí son de enseñanza obligatoria". Asimismo, reclaman que la toponimia oficial sea la utilizada históricamente en cada lugar y echan en falta el uso del aragonés y el catalán en la televisión autonómica. También reclaman que en Aragón se puedan ver canales televisivos de otras comunidades que emiten en catalán.

Los firmantes son Artur Quintana; el presidente de la Associació Cultural del Matarranya, José Miguel Grcia; el presidente del Institut d'Estudis del Baix Cinca, Pep Labat; el secretario general del Centre d'Estudis Ribargorans, Carles Barull; el presidente de los Consells Locals de la Franja, Francesc Blanch, y la coordinadora del Casal Jaume I de Fraga (Huesca), Marta Canales.

Propuestas y enmiendas a la Ley de Lenguas (LdL)

Con carácter general:

El texto de la LdL confunde “normalización” [=medidas socio-políticas para que una lengua pueda desarrollarse sin obstáculos] y “normativización" [=medidas para que una lengua disponga de un código formal unificado (ortografía, morfosintaxis y léxico)]. La LdL solo utiliza el término “normalización” para ambos conceptos. Debería substituirse esta voz por “normativización” cuando corresponda.

A la “Exposición de motivos”:

§ 1. En el primer párrafo es necesario que quede claro que todas las lenguas de Aragón tienen modalidades propias, tanto el aragonés y el catalán como también el castellano. Y no únicamente las dos primeras como sugiere el texto actual. Los efectos sociolingüísticos son evidentes: frente a un aragonés y catalán dividido en innumerables “modalidades” se pretende hacer surgir un castellano absolutamente uniforme y carente de modalidades, o sea el caos (aragonés y catalán) frente al orden (el castellano).

§ 1. Al final del último párrafo se dice que existe una “zona de confluencia de ambas lenguas [i.e. aragonés y catalán] en algunos municipios”. Esta frase es admisible, aunque se presta a malentendidos, para referirse a las llamadas hablas de transición aragoneso-catalanas del Valle de Benasque y de algunas localidades del valle medio y bajo del Isábena, del Sarrón y de Alins de Litera, pero ya no resulta admisible que se indique en el §5, 1, c, para referirse a la misma zona, que existe “una zona mixta de utilización histórica de ambas lenguas propias de Aragón [i.e. aragonés y catalán] en la zona nororiental de la Comunidad Autónoma”. El legislador puede fácilmente entender que en la zona en cuestión una parte de la población habla aragonés y otra catalán, cuando lo que ocurre es que toda la población utiliza hablas de no fácil adscripción al catalán o al aragonés, si bien de base lingüística aragonesa y catalana, y no otra. La realidad lingüística debería quedar fielmente reflejada en el texto legal. En relación con lo dicho hay que tener en cuenta también el § 8, g de la LdL, donde se habla nuevamente de “zona mixta”.

A la Ley de Lenguas propiamente dicha:

Al §10, 1, Al establecer la composición del Consejo Superior de las Lenguas de Aragón (CSLA) debería garantizarse que un cierto número de “filólogos con acreditada competencia científica” así como “destacadas personalidades de las letras o de la enseñanza en materia lingüística” que lo forman, lo sean en lengua aragonesa y catalana. Con el redactado actual y dependiendo de los vaivenes políticos se podría crear un CSLA con filólogos, escritores y pedagogos incompetentes todos en aragonés y en catalán. A mayor abundamiento, si el nombramiento de los dos tercios del CSLA queda en manos de los partidos políticos, se hace mucho más difícil el garantizar la neutralidad y capacitación de los miembros del CSLA. Como mínimo deberían ser oídas las asociaciones culturales cuyo objetivo fundamental es la defensa de las lenguas propias (aragonés y catalán), los escritores de dichas lenguas, así como el cuerpo de profesores de las mismas. El CSLA no tiene ningún poder ejecutivo y normativo, solo consultivo según la LdL, lo cual no parece procedente.

Al §4, 12. Se habla de “normalización [donde debería decir “normativización”] definitiva del aragonés y del catalán. Eso es cierto para el aragonés, que no está definitivamente normativizado, pero es innecesario para el catalán, ya que esta lengua está “definitivamente normativizada”. Dicho §4, 12 debería redactarse solamente con referencia al aragonés y lo mismo debería hacerse con la Disposición Adicional Segunda. Autoridad científica del § 27. La autoridad científica para el catalán es desde hace más de cien años la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, donde existen filólogos competentes en las diversas variedades de esta lengua, también de las variedades habladas en Aragón.

Al §7, 3. El artículo es inoperante, ya que si alguien desea tramitar algo en su lengua, si lo hace en aragonés o en catalán, deberá esperar a que la administración lo traduzca al castellano, y una vez traducido se lo enviarán —se supone para que indique si está o no de acuerdo con la traducción. La contestación le llegará en castellano y en aragonés o catalán, lo cual supondrá otro retraso, además de poner en evidencia que el aragonés o el catalán son prescindibles. Finalmente si el texto debiera publicarse en algún órgano administrativo el ciudadano solamente podrá leer la respuesta en castellano. Nadie, ante esta situación, hará uso de sus supuestos “derechos lingüísticos”.

§ 27, Disposición adicional tercera, 1 y 2. Dada la situación extremadamente precaria en que se encuentran el aragonés y el catalán debería acelerarse la aplicación de la ley que lleva más de treinta años esperando (La Constitución es de 1978).

§ 27, Disposición derogatoria única. No procede derogar la Ley 3/1999 por cuanto en ella se establece la cooficialidad del aragonés y del catalán, cooficialidad que la LdL no contempla, y en consecuencia se encuentra en contradicción con dicha Ley 3/1999. La LdL se encuentra además en contradicción con la Constitución (§ 3,2: “las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus estatutos”, con el Informe del Justicia de 1993 y con el Dictamen de las Cortes de 1997.

Sin cooficialidad y sin enseñanza obligatoria (§17, 1) del -y en- aragonés y catalán es imposible el propósito de normalizar estas lenguas que se propone la LdL. Obsérvese que en la Exposición de motivos § 2,3 se declara que “nadie podrá ser discriminado por razón de lengua” para proceder a continuación en gran parte de los artículos de la LdL a discriminar a los ciudadanos aragoneses de lengua aragonesa o catalana ya que su lengua no es oficial ni obligatoria su enseñanza, mientras que la castellana es oficial y de enseñanza obligatoria, y las lenguas extranjeras son de enseñanza obligatoria. El catalán i el aragonés deberían ser cooficiales en sus respectivas zonas.

Diversas propuestas concretas a tener en cuenta:

a) En las zonas de transición-recepción, las administraciones “han de asumir” una serie de servicios (la LdL dice “podrán asumir”) para salvaguardar los derechos lingüísticos de los ciudadanos. Por ejemplo: alumnos de catalán de la Ribagorza han de ir a estudiar a Graus, o alumnos del valle del Mezquín han de ir a estudiar a Alcañiz.

b) La LdL no habla de los medios de comunicación con referencia al catalán y al aragonés (TV, radio, prensa escrita e industrias culturales), ni de la voluntad de que desde Aragón puedan verse las televisiones de otras comunidades que emiten en catalán.

c) El conocimiento del catalán y del aragonés debería puntuar en los concursos o contratación de profesores o funcionarios, destinados a los territorios correspondientes. En determinados puestos y cargos, necesarios para garantizar los derechos de los hablantes, deberían ser obligatorios.

d) En cuanto a la toponimia única, habría que extender su aplicación más allá de lo que hayan establecido o establezcan los municipios o las comarcas y que fuese la histórica y tradicionalmente utilizada en cada territorio.

e) Sería conveniente que las lenguas propias pudiesen utilizarse en los escritos dirigidos al Justicia de Aragón y a las Cortes de Aragón.

f) La LdL no hace ninguna referencia al fomento de las lenguas propias en las empresas privadas: etiquetaje, publicidad, instrucciones de funcionamiento, etc.


En la Franja de Aragón a 14 de noviembre de 2009


Artur Quintana i Font, President d’Iniciativa Cultural de la Franja

José Miguel Gràcia Zapater, President de l’Associació Cultural del Matarranya

Pep Labat López, President de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca

Carles Barull Perna, Secretari General del Centre d’Estudis Ribagorçans

Francesc Blanch Castells, President de Consells Locals de la Franja

Marta Canales Portolés, Coordinadora del Casal Jaume I de Fraga

Manifest de les associacions culturals sota-signants de La Franja d'Aragó, sobre la proposició de Llei de Llengües


1r) A l’exposició de motius del projecte de Llei de Llengües presentat pel PSOE a les Corts d'Aragó, a més de les referències a la Llei del Patrimoni Aragonès, al Dictamen de les Corts d’Aragó, a l’Estatut d’Aragó i a l’article 3r, apartat 1 de Constitució Espanyola, hi falta potser la més important, aquella que s’hauria de fer a l’article 3r, apartat 2, que diu: "Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts". No és fútil l’oblit, puix que la cooficialitat del català i l’aragonès, que des de sempre hem reivindicat, queda ben palesa al precepte constitucional esmentat i que el text del projecte no conté.

2n) La designació del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, no ens sembla adient, en deixar dos terços del mateix a l’atzar dels canvis polítics de cada moment. On hi és l’experiència i el coneixement de les associacions culturals, dels escriptors i professors de català i aragonès? Cal veure l’extracció i forma d’elecció dels seus membres en altres acadèmies de la llengua, per exemple la de la RAE. Malgrat que les funcions previstes del Consell siguin prou àmplies, no s’entén que les seues decisions o informes siguin de caràcter informant o proposador i no decisori. En el cas del català, les relacions del Consell amb l'Institut d'Estudis Catalans haurien de prendre model de les existents entre les diferents Acadèmies sud-americanes amb la RAE. Sigui com sigui s’hauria d’explicitar que els filòlegs del Consell hauran de ser experts en aragonès i català. Amb el redactat actual es podria arribar a l’absurd que no ho fossin

3r) En el projecte presentat s’afirma que l’aprenentatge de la llengua pròpia serà voluntari. Estem en complet desacord amb això, perquè l’aparent dret d’elecció dels pares que s’hi pretén defensar, no és cap altra cosa que una vulneració dels drets dels fills al coneixement integral de la seua pròpia llengua. La llengua pròpia hauria de formar part obligatòriament dels curricula escolars, garantint uns mínims. La voluntarietat hauria de ser considerada més enllà dels esmentats mínims. Tingueu en compte que segons la proposta de llei, les llengües pròpies d'Aragó tenen menys drets que les llengües estrangeres, les quals sí que són d’ensenyament obligatori. S’hauria de declarar explícitament a més que hi haurà ensenyament en i de les llengües pròpies d’Aragó.

4t) No veiem la necessitat de contestar als administrats en castellà i en la seua llengua pròpia, quan aquests s’han dirigit a l’Administració només amb aquesta.

5è) Pel que fa a la toponímia, s’hauria d’estendre la seua aplicació més enllà i per sobre del que hagin establert o estableixin els municipis o les comarques, i que prevalgués únicament la històrica i tradicionalment utilitzada a cada territori.

7è) Notem a faltar una referència explícita a la presència de les llengües pròpies d’Aragó a la televisió autonòmica, així com la garantia que puguin veure’s des d’Aragó els canals d’altres comunitats que emeten en les llengües pròpies d'Aragó.

8è ) El termini de quatre anys per a l’aplicació de la llei ens sembla massa llarg.

9è) Amb aquesta mateixa data fem arribar als grups parlamentaris de les Corts d'Aragó una sèrie de propostes i esmenes perquè siguin tingudes en compte en la tramitació de la llei.

En la Franja d’Aragó a 14 de novembre del 2009

Artur Quintana i Font, President d’Iniciativa Cultural de la Franja

José Miguel Gràcia Zapater, President de l’Associació Cultural del Matarranya

Pep Labat López, President de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca

Carles Barull Perna, Secretari General del Centre d’Estudis Ribagorçans

Francesc Blanch Castells, President de Consells Locals de la Franja

Marta Canales Portolés, Coordinadora del Casal Jaume I de Fraga