De: La Mañana, 14 de setembre de 2008.
Bloc del Centre d'Estudis Ribagorçans ~ Zentro d'Estudios Ribagorzans ~ Centro de Estudios Ribagorzanos
19 de setembre de 2008
16 de setembre de 2008
Areny acoge el Correllengua 2008 y el Cerib lamenta la desidia
De: La Mañana, dissabte, 13 de setembre de 2008.Manifest del Correllengua de la Franja 2008
http://casalfraga.blogspot.com/2008/09/manifest-del-correllengua-de-la-franja.html
Si no salvem la llengua, que és el nostre senyal d’identitat més clar i més contundent, faria segles que estaríem completament assimilats. Per això anorrear la llengua catalana ha estat la pressió més forta que hem rebut de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. En democràcia, quan semblava més fàcil, els centralistes han vist una ocasió d’or de treure’ns la raó moral: contra Franco sí que valia la llengua catalana, però ara, que vivim al paradís de la democràcia, ja no cal, ens diuen, i si la volem preservar que sigui com un bé històric, com una relíquia, però sense interferir en la “lengua de todos los españoles”.Necessitem també la innegociable unitat de la llengua, perquè altrament els perjudicis lingüístics són immensos.Aquestes paraules són de l’escriptora i periodista Isabel- Clara Simó, i a la Franja de Ponent també es poden aplicar.És cert, la Franja no és una torre de Babel. A la Franja es parla català i és la nostra llengua. És evident que tenim una gran riquesa dialectològica i lèxica, fet que ens ha d’enorgullir i pel qual hem de mostrar una especial preocupació, però també és científicament evident quina és la nostra comunitat lingüística, i és la llengua catalana el que fa que l’Aragó tingui una Franja, que tingui un patrimoni lingüístic trilingüe i una pluralitat cultural innegable.D’altra banda, la realitat també és que els catalanoparlants de la Franja no tenim drets lingüístics. Quan el 23 d’abril de l’any passat va entrar en vigor el nou Estatut d’Aragó, va quedar clar a l’article 7 que l’Aragó tenia llengües, encara que no s’especificava quines eren, i va quedar clar també que, fossin les que fossin, no eren oficials.L’article 6 de l’Estatut recull que tenim “els drets que ens atorguen els instruments internacionals que Espanya hagi subscrit i ratificat, i que els poders públics aragonesos han de vetllar pel seu respecte i protecció, promovent el seu ple exercici”. Doncs, segons aquest article, s’està incomplint la legalitat vigent, ja que s’ignoren voluntàriament les valoracions del Comitè d’experts del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries a la Franja.I per la seva part, la Llei de Llengües, amb dotze anys de retard, continua sent una vella promesa i el seu avantprojecte, de plena actualitat, és bla, condescendent i fal·laç. Pretendre desenvolupar una llei lingüística sense l’oficialitat, amb voluntarietat per tothom, sense obligacions per ningú, on en lloc de “garantir” vol “afavorir” l’ús de la llengua a les administracions públiques, no és responsable i no pot garantir els nostres drets lingüístics.La Flama del Correllengua és un estendard davant del qual podem recordar qui som i podem expressar què volem. És a dir: que la Flama del Correllengua ens incita a ser homes i dones lliures, a decidir per nosaltres mateixos i a dissenyar el nostre propi futur.Visca la llengua i avant el Correllengua!
Si no salvem la llengua, que és el nostre senyal d’identitat més clar i més contundent, faria segles que estaríem completament assimilats. Per això anorrear la llengua catalana ha estat la pressió més forta que hem rebut de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. En democràcia, quan semblava més fàcil, els centralistes han vist una ocasió d’or de treure’ns la raó moral: contra Franco sí que valia la llengua catalana, però ara, que vivim al paradís de la democràcia, ja no cal, ens diuen, i si la volem preservar que sigui com un bé històric, com una relíquia, però sense interferir en la “lengua de todos los españoles”.Necessitem també la innegociable unitat de la llengua, perquè altrament els perjudicis lingüístics són immensos.Aquestes paraules són de l’escriptora i periodista Isabel- Clara Simó, i a la Franja de Ponent també es poden aplicar.És cert, la Franja no és una torre de Babel. A la Franja es parla català i és la nostra llengua. És evident que tenim una gran riquesa dialectològica i lèxica, fet que ens ha d’enorgullir i pel qual hem de mostrar una especial preocupació, però també és científicament evident quina és la nostra comunitat lingüística, i és la llengua catalana el que fa que l’Aragó tingui una Franja, que tingui un patrimoni lingüístic trilingüe i una pluralitat cultural innegable.D’altra banda, la realitat també és que els catalanoparlants de la Franja no tenim drets lingüístics. Quan el 23 d’abril de l’any passat va entrar en vigor el nou Estatut d’Aragó, va quedar clar a l’article 7 que l’Aragó tenia llengües, encara que no s’especificava quines eren, i va quedar clar també que, fossin les que fossin, no eren oficials.L’article 6 de l’Estatut recull que tenim “els drets que ens atorguen els instruments internacionals que Espanya hagi subscrit i ratificat, i que els poders públics aragonesos han de vetllar pel seu respecte i protecció, promovent el seu ple exercici”. Doncs, segons aquest article, s’està incomplint la legalitat vigent, ja que s’ignoren voluntàriament les valoracions del Comitè d’experts del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries a la Franja.I per la seva part, la Llei de Llengües, amb dotze anys de retard, continua sent una vella promesa i el seu avantprojecte, de plena actualitat, és bla, condescendent i fal·laç. Pretendre desenvolupar una llei lingüística sense l’oficialitat, amb voluntarietat per tothom, sense obligacions per ningú, on en lloc de “garantir” vol “afavorir” l’ús de la llengua a les administracions públiques, no és responsable i no pot garantir els nostres drets lingüístics.La Flama del Correllengua és un estendard davant del qual podem recordar qui som i podem expressar què volem. És a dir: que la Flama del Correllengua ens incita a ser homes i dones lliures, a decidir per nosaltres mateixos i a dissenyar el nostre propi futur.Visca la llengua i avant el Correllengua!
13 de setembre de 2008
10 de setembre de 2008
9 de setembre de 2008
ENORME ÈXIT EN LA PRESENTACIÓ DE LA LLENGUA DE CASTIGALEU
Més de seixanta persones assistiren a la presentació del llibre “la llengua de Castigaleu” de Jordi Moners, editat pel Centre d’Estudis Ribagorçans amb la col•laboració del Instituto de Estudios Altoaragoneses i l’Ajuntament de Castigaleu. La presentació de l’acte, dins dels programes de festes de la localitat,la realitzà l’alcalde de la vila, Higinio Ciutad que fou l’encarregat de presentar les credencials de Jordi Moners i dels dos presentadors de l’acte, en Ramon Sistac, Director de l’Àrea de Llengua del CERIb i de la Colecció Llengua de Monografies Ripacurtia i n’Artur Quintana, President de la Iniciativa Cultural de la Franja. Ambos autors mostraren la importància de l’obra, la seva cientificitat, la seva minuciositat i la importància per a la dialectogia i per a la llengua catalana i que a partir d’ara Castigaleu tindrà un lloc als mapes i les biblioteques per mitjà d’aquesta obra. Els dos especialistes explicaren els estudis dialectològics a la Ribagorça i al Pirineu i la necessitat de no perdre la llengua. Sistac també parlar de molts motius, entre els quals el econòmics, perquè la llengua, com a part integral d’una cultura, cada cop és més valorat, pel turisme rural. Quintana parlà de l’enorme esforç que s’ha fet i això s’observa en el diccionari que conté la faraònica xifra de 7000 paraules, d’elles 1500 no hi són registrades al Diccionari de la llengua Alcover-Moll, i tindran que introduir-se. Els tres autors es mostraren crítics amb l’obra de Rafa Vidaller sobre la “pastorada de Castigaleu”. Finalment, en Jordi Moners, explicà els motius, la recerca i l’obra que presenta, com l’estructurà i que hi ha ficat i acabà en un recital de corrandes del lloc. L’acte, que s’allargà més d’hora i mitjà, finalitzà amb un interessant debat a favor del llibre, de la llengua catalana de Castigaleu i de recuperar els documents passats i acabà amb un vi.
5 de setembre de 2008
ARENY DE NOGUERA. CORRELLENGUA 2008
Dia: 12 de setembre
Hora: 18:30
Lloc: Plaça de l’Església
PROGRAMA
18:30- Presentació de la Jornada.
19:00- presentació dels llibres:
- "Catalunya, país emergent" de Ramon TREMOSA i BALCELLS (Edicions 3 i 4)
- "Maquis al Montsec.Del Migdia francès a l’Aran i el Pallars (1944-1956) " de Ferran SÁNCHEZ AGUSTÍ (Pagès Editors).
- "On és la calaixera?. L'expoli del patrimoni històricartíostic Altpirinenc al segle XX" de Jordi CAMPILLO (Garssineu Edicions).
- “Em dic Mireia i el meu conys és diu Carlitos" ”de Manel RIU i Mir ROY (Cossetània Edicions)
- “La llengua de Castigaleu (Ribagorça). Estudi de dialectologia". de Jordi MONERS i SINYOL (Edita: Centre d’Estudis Ribagorçans)
- Revista RIPACURTIA, n. 5 "la pèrdua de furs al Pirineu" (Edita: Centre d’Estudis Ribagorçans)
Parlaments de:
Ramon TREMOSA, Ferran SÁNCHEZ, Carles BARRULL, Manel RIU i Mir ROY
Organitza: CERIb-Centre d'Estudis Ribagorçans, ACPV-Casal Jaume I de Fraga
Col·labora: Ajuntament d'Areny de Noguera, Associació Cultural d'Areny, Instituto de Estudios Altoaragoneses.
Hora: 18:30
Lloc: Plaça de l’Església
PROGRAMA
18:30- Presentació de la Jornada.
19:00- presentació dels llibres:
- "Catalunya, país emergent" de Ramon TREMOSA i BALCELLS (Edicions 3 i 4)
- "Maquis al Montsec.Del Migdia francès a l’Aran i el Pallars (1944-1956) " de Ferran SÁNCHEZ AGUSTÍ (Pagès Editors).
- "On és la calaixera?. L'expoli del patrimoni històricartíostic Altpirinenc al segle XX" de Jordi CAMPILLO (Garssineu Edicions).
- “Em dic Mireia i el meu conys és diu Carlitos" ”de Manel RIU i Mir ROY (Cossetània Edicions)
- “La llengua de Castigaleu (Ribagorça). Estudi de dialectologia". de Jordi MONERS i SINYOL (Edita: Centre d’Estudis Ribagorçans)
- Revista RIPACURTIA, n. 5 "la pèrdua de furs al Pirineu" (Edita: Centre d’Estudis Ribagorçans)
Parlaments de:
Ramon TREMOSA, Ferran SÁNCHEZ, Carles BARRULL, Manel RIU i Mir ROY
Organitza: CERIb-Centre d'Estudis Ribagorçans, ACPV-Casal Jaume I de Fraga
Col·labora: Ajuntament d'Areny de Noguera, Associació Cultural d'Areny, Instituto de Estudios Altoaragoneses.
3 de setembre de 2008
ORGANYÀ (ALT URGELL): FESTA I FIRA DEL LLIBRE DEL PIRINEU
Divendres, 5 de setembre
22.00 La nit de l’imaginari pirinenc
La vella de Romadriu per TAT Tallers i Accions de Teatre
Curtmetratge d’animació:Els manairons, amb guió de Pep Coll
Curtmetratge de ficció: Dones d.aigua, de Txell Segués
Cançons llegendàries del Pirineu. Amb Pep Lizandra i Rafel Llobet
Lloc: Sala de les Homilies
Dissabte 6 de setembre
10.00 Obertura de la Fira del Llibre del Pirineu
Obertura de la Fira d.Artesania Alimentària del Pirineu. Tiquets de degustació tot el dia
Lloc: Plaça de l’Església
Els llibres del Pirineu, presentats pels seus autors:
10.00 Mercè Rodoreda i Coll de Nargó, de Roser Porta i Tony Lara
10.30 El creador de la Bruixa d'Or, de Xavier Gabriel
11.00 A peu pels camins del cançoner, d'Artur Blasco
11.30 50 ascensions fàcils pel Pirineu català, de Manel Figuera
12.00 Cambuleta. Col·lecció de contes infantils pallaresos
per Joan Ordi i Eva Lluvich
12.30 Municipi de Peramola: Història
i rutes, de Josep Espunyes i Jordi Pasques
13.00 El cim dels espadats, de Marcel Fité
13.30 Ripacurtia. Revista ribagorçana per Carles Barrull i Enric Marquès
16.00 Clara i les Ombres, de Jordi Cussà
16.30 Diccionari Enciclopèdic d'Andorra, d'Àlvar Valls
17.00 Les senyoretes de Lourdes, de Pep Coll
Lloc: Fira del Llibre del Pirineu
17.30 Presentació del llibre Homilia2008, recull de les obres guardonades l.any passat
Lloc: Fira del Llibre del Pirineu
18.00 Taula rodona: .Què pot fer per mi la poesia?"
Amb la participació de:Teresa Colom, Jordi Cussà, Josep Espunyes i Vicenç Llorca
Moderador: Isidre Domenjó
Lloc: Fira del Llibre del Pirineu
19.30 A ritme de vers. Poesia pirinenca en català, aragonès i euskera.
Amb música de txalaparta.
Per TAT Tallers i Accions de Teatre
Lloc: Fira del Llibre del Pirineu
20.30 Lectura de l’Homilia laica 2008. Per Imma Monsó, escriptora
Lloc: Fira del Llibre del Pirineu
21.00 Lectura de l.Homilia 2008. Per Joan Enric Vives, bisbe d.Urgell
i copríncep d'Andorra
Lloc: Església de Santa Maria
21.30 Lliurament dels Premis Literaris
Homilies d.Organyà
Lloc: Església de Santa Maria
Itineraris literaris pel centre històric d.Organyà, de la mà d’Arnaldeta de Caboet.
Exposició de llibres de Tresponts Avall a diferents portals de la vila. Sortides des de la sala de les Homilies a les 11.00, 12.00,13.00, 17.00 i 18.00 h
Organitza: Ajuntament d’Organyà i Consell Comarcal de l’Alt Urgell.
Col·labora: Ajuntament de La Seu d’Urgell, bisbat d’Urgell, associació Cultural Tresponts Avall i Òmnium.
Amb el suport de: Institut d’Estudis Ilerdencs i Institut Català de les Dones.
22.00 La nit de l’imaginari pirinenc
La vella de Romadriu per TAT Tallers i Accions de Teatre
Curtmetratge d’animació:Els manairons, amb guió de Pep Coll
Curtmetratge de ficció: Dones d.aigua, de Txell Segués
Cançons llegendàries del Pirineu. Amb Pep Lizandra i Rafel Llobet
Lloc: Sala de les Homilies
Dissabte 6 de setembre
10.00 Obertura de la Fira del Llibre del Pirineu
Obertura de la Fira d.Artesania Alimentària del Pirineu. Tiquets de degustació tot el dia
Lloc: Plaça de l’Església
Els llibres del Pirineu, presentats pels seus autors:
10.00 Mercè Rodoreda i Coll de Nargó, de Roser Porta i Tony Lara
10.30 El creador de la Bruixa d'Or, de Xavier Gabriel
11.00 A peu pels camins del cançoner, d'Artur Blasco
11.30 50 ascensions fàcils pel Pirineu català, de Manel Figuera
12.00 Cambuleta. Col·lecció de contes infantils pallaresos
per Joan Ordi i Eva Lluvich
12.30 Municipi de Peramola: Història
i rutes, de Josep Espunyes i Jordi Pasques
13.00 El cim dels espadats, de Marcel Fité
13.30 Ripacurtia. Revista ribagorçana per Carles Barrull i Enric Marquès
16.00 Clara i les Ombres, de Jordi Cussà
16.30 Diccionari Enciclopèdic d'Andorra, d'Àlvar Valls
17.00 Les senyoretes de Lourdes, de Pep Coll
Lloc: Fira del Llibre del Pirineu
17.30 Presentació del llibre Homilia2008, recull de les obres guardonades l.any passat
Lloc: Fira del Llibre del Pirineu
18.00 Taula rodona: .Què pot fer per mi la poesia?"
Amb la participació de:Teresa Colom, Jordi Cussà, Josep Espunyes i Vicenç Llorca
Moderador: Isidre Domenjó
Lloc: Fira del Llibre del Pirineu
19.30 A ritme de vers. Poesia pirinenca en català, aragonès i euskera.
Amb música de txalaparta.
Per TAT Tallers i Accions de Teatre
Lloc: Fira del Llibre del Pirineu
20.30 Lectura de l’Homilia laica 2008. Per Imma Monsó, escriptora
Lloc: Fira del Llibre del Pirineu
21.00 Lectura de l.Homilia 2008. Per Joan Enric Vives, bisbe d.Urgell
i copríncep d'Andorra
Lloc: Església de Santa Maria
21.30 Lliurament dels Premis Literaris
Homilies d.Organyà
Lloc: Església de Santa Maria
Itineraris literaris pel centre històric d.Organyà, de la mà d’Arnaldeta de Caboet.
Exposició de llibres de Tresponts Avall a diferents portals de la vila. Sortides des de la sala de les Homilies a les 11.00, 12.00,13.00, 17.00 i 18.00 h
Organitza: Ajuntament d’Organyà i Consell Comarcal de l’Alt Urgell.
Col·labora: Ajuntament de La Seu d’Urgell, bisbat d’Urgell, associació Cultural Tresponts Avall i Òmnium.
Amb el suport de: Institut d’Estudis Ilerdencs i Institut Català de les Dones.
2 de setembre de 2008
PRESENTACIÓN DEL LIBRO "LA LLENGUA DE CASTIGALEU" DE JORDI MONERS SINYOL
INVITACIÓNPresentación del libro La llengua de Castigaleu de Jordi Moners Sinyol. Editado por el CERIb (Centro de Estudios Ribagorzanos)
con la colaboración del Instituto de Estudios Altoaragoneses y del Ayuntamiento de Castigaleu.
El autor, traductor de obres como el Capital de Marx o El Príncipe de Maquiavelo, nos ofrece ahora este trabajo sobre la lengua de la Ribagorza.Este libro corresponde al primer número de las Monografías Ripacurtia. Colección Lengua
Lugar: Salón Social de Castigaleu
Fecha: sábado 6 de septiembre a las 13:00h
Intervendrán:
Higinio Ciutad (Alcalde de Castigaleu)
Ramon Sistac (Director del Area de Lengua del CERIb)
Artur Quintana (Presidente de Iniciativa Cultural de la Franja)
Jordi Moners (Autor del libro)
--------------------------------------------------------------------------
Es prega, a ser possible, de cara a la organització del refrigeri per part de l'Ajuntament de Castigaleu.
CERIb - info@cerib.org tel. 630.526.156 (Carlos Barrull)
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "LA LLENGUA DE CASTIGALEU"
INVITACIÓ
Presentació del llibre La llengua de Castigaleu de Jordi Moners Sinyol
Editat pel CERIb (Centre d'Estudis Ribagorçans)
amb la col·laboració del Instituto de Estudios Altoaragoneses i de l’Ajuntament de Castigaleu.
Presentació del llibre La llengua de Castigaleu de Jordi Moners Sinyol
Editat pel CERIb (Centre d'Estudis Ribagorçans)
amb la col·laboració del Instituto de Estudios Altoaragoneses i de l’Ajuntament de Castigaleu.
L'autor, traductor d'obres com el Capital de Marx o El Príncep de Maquiavel, ens ofereix ara aquest treball sobre la llengua de la Ribagorça. Aquest llibre correspon al primer número de les Monografies Ripacurtia. Col·lecció Llengua
Lloc: Saló Social de Castigaleu
Data: dissabte 6 de setembre a les 13:00h
Intervindran:
Higinio Ciutad (Alcalde de Castigaleu)
Ramon Sistac (Director de l'Àrea de Llengua del CERIb)
Ramon Sistac (Director de l'Àrea de Llengua del CERIb)
Artur Quintana (President d’Iniciativa Cultural de la Franja)
Jordi Moners (Autor del llibre)
Es prega, a ser possible, de cara a la organització del refrigeri per part de l'Ajuntament de Castigaleu.
CERIb - info@cerib.org tel. 630.526.156 (Carlos Barrull)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)