Bloc del Centre d'Estudis Ribagorçans ~ Zentro d'Estudios Ribagorzans ~ Centro de Estudios Ribagorzanos
28 de novembre de 2008
SOBRE EL CATALÁN DE ARAGÓN-COMUNICADO DEL INSTITUTO DE ESTUDIOS ALTOARAGONESES
Ante las consultas formuladas y dudas planteadas por parte de algunas personas,
asociaciones e instituciones en relación con la lengua hablada en la zona oriental de
Aragón, el área de Lengua y Literatura del Instituto de Estudios
Altoaragoneses, como entidad vinculada al Consejo Superior de
Investigaciones Científicas que tiene como fines la defensa del patrimonio
cultural altoaragonés, el estudio y la investigación de la cultura y recursos del
Altoaragón, así como la divulgación de la cultura altoaragonesa,se cree en la
obligación de manifestar públicamente lo siguiente:
La lengua hablada en la Franja Oriental de Aragón (en la mitad oriental
La lengua hablada en la Franja Oriental de Aragón (en la mitad oriental
de la comarca de la Ribagoraza, la Litera –con exclusión de los municipios de
Binéfar y Esplús–, Bajo Cinca / Baix Cinca –exceptuando los municipios de Belver,
Osso, Ontiñena, Ballobar y Candasnos–, Bajo Aragón-Caspe / Baix Aragó-Casp –a excepción de los municipios de Caspe, Chiprana y Escatrón–, Matarraña / Matarranya y algunos municipios orientales de la comarca del Bajo Aragón –desde La Codoñera / La Codonyera hasta Aguaviva /
Aiguaviva–) es de filiación lingüística catalana. Subrayamos el adjetivo lingüística,
porque únicamente desde una óptica científica, y más en concreto desde el estudio
lingüístico, puede afirmarse ese carácter catalán de la lengua hablada en estas comarcas orientales de Aragón. Reconocer las características lingüísticas catalanas, mediante el análisis objetivo, no implica ningún reconocimiento en otros ámbitos, como el político o el administrativo, pues es evidente que esas comarcas pertenecen administrativamente a
Aragón e históricamente han constituido parte de Aragón desde la Edad Media. E
incluso su cultura popular, en muchos aspectos, es profundamente aragonesa.
La lengua catalana hablada en las zonas orientales de Aragón es lengua tradicional en
esas tierras desde la Edad Media. Ha evolucionado allí desde su origen: en el caso de las
zonas más septentrionales, en el propio territorio; en territorios repoblados desde el
norte en el caso de las zonas meridionales. Por lo tanto, se trata de una lengua propia de
Aragón, y no importada. El catalán hablado en las zonas orientales de Aragón es un catalán propio de Aragón, tanto porque es una lengua nuestra, de Aragón, como porque tiene características específicas. En primer lugar, es de carácter dialectal occidental (dentro del conjunto de la lengua catalana); en segundo lugar, tiene muchos rasgos de transición al aragonés
(pero no hay que confundirlo con el aragonés, lengua románica también propia de
Aragón cuyo territorio tradicional abarca las comarcas de la Jacetania, Alto Gállego,
Sobrarbe, mitad occidental de Ribagorza, norte de Bajo Cinca, Somontano de Barbastro
y Hoya de Huesca / Plana de Uesca); en tercer lugar, tiene algunos castellanismos y
arcaísmos, así como diferentes matices según los pueblos y las comarcas, pero en su
conjunto pertenece, sin ninguna duda, al sistema lingüístico conocido desde la Edad Media como catalán o lengua catalana.
Aiguaviva–) es de filiación lingüística catalana. Subrayamos el adjetivo lingüística,
porque únicamente desde una óptica científica, y más en concreto desde el estudio
lingüístico, puede afirmarse ese carácter catalán de la lengua hablada en estas comarcas orientales de Aragón. Reconocer las características lingüísticas catalanas, mediante el análisis objetivo, no implica ningún reconocimiento en otros ámbitos, como el político o el administrativo, pues es evidente que esas comarcas pertenecen administrativamente a
Aragón e históricamente han constituido parte de Aragón desde la Edad Media. E
incluso su cultura popular, en muchos aspectos, es profundamente aragonesa.
La lengua catalana hablada en las zonas orientales de Aragón es lengua tradicional en
esas tierras desde la Edad Media. Ha evolucionado allí desde su origen: en el caso de las
zonas más septentrionales, en el propio territorio; en territorios repoblados desde el
norte en el caso de las zonas meridionales. Por lo tanto, se trata de una lengua propia de
Aragón, y no importada. El catalán hablado en las zonas orientales de Aragón es un catalán propio de Aragón, tanto porque es una lengua nuestra, de Aragón, como porque tiene características específicas. En primer lugar, es de carácter dialectal occidental (dentro del conjunto de la lengua catalana); en segundo lugar, tiene muchos rasgos de transición al aragonés
(pero no hay que confundirlo con el aragonés, lengua románica también propia de
Aragón cuyo territorio tradicional abarca las comarcas de la Jacetania, Alto Gállego,
Sobrarbe, mitad occidental de Ribagorza, norte de Bajo Cinca, Somontano de Barbastro
y Hoya de Huesca / Plana de Uesca); en tercer lugar, tiene algunos castellanismos y
arcaísmos, así como diferentes matices según los pueblos y las comarcas, pero en su
conjunto pertenece, sin ninguna duda, al sistema lingüístico conocido desde la Edad Media como catalán o lengua catalana.
Algunos libros, manuales y estudios, donde se pueden comprobar objetivamente y con
garantía de rigor científico las afirmaciones anteriores, así como profundizar en ellas,
son los siguientes:
garantía de rigor científico las afirmaciones anteriores, así como profundizar en ellas,
son los siguientes:
BALDINGER, Kurt: La formación de los dominios lingüísticos en la Península Ibérica.
Madrid, Gredos, 1971.
BOYER, Henri, et LAGARDE, Christian (dirs.): L’Espagne et ses langues. París,
L’Harmattan, 2002.
FERNÁNDEZ REI, Francisco, y SANTAMARINA FERNÁNDEZ, Antón (eds.):
Estudios de sociolingüística románica. Linguas e variedadedes minorizadas.
Santiago de Compostela, Universiadade de Santiago de Compostela, 1999.
GARGALLO GIL, José Enrique, y María REINA BASTARDAS (coords.): Manual de
lingüística románica. Barcelona, Ariel, 2007.
GARGALLO, J. E.: Les llengües romàniques. Barcelona, Empùries, 1994.
HOLTUS, Günter, METZELTIN, Michael, y SCHMITT, Christian (eds.): Lexikon der
Romanistischen Linguistik. 8 volúmenes, Tübingen, Niemeyer, 1998-2005.
LAUSGBERG, Heinrich: Lingüística románica. 2 tomos, Madrid, Gredos, 1970-1973.
SIGUAN, Miquel: España plurilingüe. Madrid, Alianza Editorial, 1992.
TAGLIAVINI, Carlo: Orígenes de las lenguas neolatinas. Introducción a la filología
romance. México, Fondo de Cultura Económica, 1973.
VIDOS, B. E.: Manual de lingüística románica. Madrid, Aguilar, 1973.
Área de Lengua y Literatura del Instituto de Estudios Altoaragoneses
Madrid, Gredos, 1971.
BOYER, Henri, et LAGARDE, Christian (dirs.): L’Espagne et ses langues. París,
L’Harmattan, 2002.
FERNÁNDEZ REI, Francisco, y SANTAMARINA FERNÁNDEZ, Antón (eds.):
Estudios de sociolingüística románica. Linguas e variedadedes minorizadas.
Santiago de Compostela, Universiadade de Santiago de Compostela, 1999.
GARGALLO GIL, José Enrique, y María REINA BASTARDAS (coords.): Manual de
lingüística románica. Barcelona, Ariel, 2007.
GARGALLO, J. E.: Les llengües romàniques. Barcelona, Empùries, 1994.
HOLTUS, Günter, METZELTIN, Michael, y SCHMITT, Christian (eds.): Lexikon der
Romanistischen Linguistik. 8 volúmenes, Tübingen, Niemeyer, 1998-2005.
LAUSGBERG, Heinrich: Lingüística románica. 2 tomos, Madrid, Gredos, 1970-1973.
SIGUAN, Miquel: España plurilingüe. Madrid, Alianza Editorial, 1992.
TAGLIAVINI, Carlo: Orígenes de las lenguas neolatinas. Introducción a la filología
romance. México, Fondo de Cultura Económica, 1973.
VIDOS, B. E.: Manual de lingüística románica. Madrid, Aguilar, 1973.
Área de Lengua y Literatura del Instituto de Estudios Altoaragoneses
El IEA recuerda que en Aragón, científicamente, se habla catalán
28/11/2008 EL PERIÓDICO
"La lengua hablada en la Franja oriental de Aragón es de filiación lingüística catalana", así se manifestó ayer el Instituto de Estudios Altoaragoneses, vinculado al Consejo Superior de Investigaciones Científicas y repleta de competentes filólogos con muchos años de investigación. Este órgano decidió pronunciarse al haber recibido "muchas dudas y consultas". Emitió su opinión documentada también con bibliografía mucho más amplia que la que ofrecen aquellos que niegan la existencia de la lengua catalana en Aragón sin criterio científico.
"Reconocer las características lingüísticas catalanas, mediante el análisis objetivo, no implica ningún reconocimiento en otros ámbitos, como el político o el administrativo, pues es evidente que esas comarcas pertenecen administrativamente a Aragón e históricamente han constituido parte de Aragón desde la Edad Media. E incluso su cultura popular, en muchos aspectos, es profundamente aragonesa. La lengua catalana hablada en las zonas orientales de Aragón es lengua tradicional en esas tierras desde la Edad Media. Ha evolucionado allí desde su origen: en el caso de las zonas más septentrionales, en el propio territorio; en territorios repoblados desde el norte en el caso de las zonas meridionales. Por tanto, se trata de una lengua propia de Aragón, y no importada" apuntó el dictamen. El catalán hablado en las zonas orientales de Aragón es un catalán propio de Aragón, enmarcado en el dialecto occidental del catalán, apuntaron.
21 de novembre de 2008
JORNADA DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L'IEC A BENAVARRI. CRÒNICA DE LA DARRERA JORNADA
Imatges de: Sigrid Schmidt von der Twer
Joan Martí, Manel Riu, Xavier Tomás, Glòria Francino, Carles Barrull i Ramon Sistacdurant el debat.
15 DE NOVEMBRE
Casa de Cultura (Pl. de les Escoles Pies, s/n)9.30 - 12.30 h
Glòria Francino- Una novel·la d'ambient ribagorçà
Carles Barrull- El CERIb: la gestió cultural des del territori
Manel Riu- La Franja virtual: Internet i la lluita pel català
Xavier Tomás- Els quaderns ribagorçans de Jean-Joseph Saroïhandy
L'acte culminà amb uns parlaments de Ramon Sistac i Joan Martí de part de la Secció Filològica de l'IEC, de Carles Barrull, de part del CERIb i d'Enric Marqués, en nom de l'Ajuntament
ORGANITZA: Ajuntament de Benavarri, Institut d'Estudis Catalans, CERIB-Centre d'Estudis Ribagorçans
HI COL·LABORA: Comarca de la Ribagorza
EL CERIB LAMENTA EL TRACTAMENT DE LA RIBAGORÇA I LA FRANJA A TV3
Benvolguda Sra. Mònica Terribas:
Ens dirigim a vostè com a Directora de TV3-Televisió de Catalunya per a mostrar-li la nostra decepció i disconformitat respecteal tractament de la informació que reben les comarques de la Ribagorça per part de l'entitat que vostè dirigeix. Som conscients que estem allunyats dels grans centres urbans de Barcelona i de Lleida, que som pocs tant a la vessant catalana com a al Franja ribagorçana i per la qual cosa interessa poc el nostre territori i el que allí succeeix de debó.Ara bé, sempre que que tenen alguna notícia de la Franja és sempre a través del mateix individu, en Guillem Chacón, i de la mateixa entitat, la ICFP-Institució Cultural de la Franja de Ponent, tal com ha passat amb la Trobada Cultural realitzada darrerament a la vila ribagorçana d'Areny de Noguera. Ens agradaria pensar que aquests actes que no són casuals, que sols són el fruit de que la ICFP que treballa de cara a Lleida i Barcelona i que es vol mostrar com a únic interlocutor entre la Franja i l'administració i societat catalanes, com el gran crític respecte a la Llei de Llengües d'Arago i com l'únic que fa alguna cosa en llengua catalana a la Franja i que, per tots aquets motius les seves activitats apareixen fins i tot els caps de setmana i que el que fa la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es aprofitar la comoditat i l'amiguisme a l'hora de treure noticies de la Franja.
Ara bé, tenint en compte, que desde 2003 en Guillem Chacón milita a ERC, per la qual cosa, rep subtancioses subvencions de la Diputació de Lleida i de la Generalitat de Catalunya fins al punt de ésser nomenat Director de l'Oficina Catalana de Turisme Ornitològic, quan la mateixa Agència Estatal d'Ornitologia amb el suport de l'internacional el va expulsar per falsejar dades, que pot ésser contrastat per qualsevol professional a Catalunya que el coneix, creiem que l'entitat que vostè dirigeix, almenys fins fa poc, segueix les mateixes directrius.
Però, no ens enganyem, a la Ribagorça i a la Franja, tot i que es sembli que es vulgui mostrar el contrari; hi ha gent que dia a dia treballa, dinamitza i dignifica la llengua catalana, a vegades parlant, proposant i discutint amb els polítics i apostant per la cooficialització tant a les Corts d'Aragó com a la Comarca de la Ribagorça; que organitzen trobades, col.loquis i congresos; entitats que publiquen llibres i revistes com la "Ripacurtia" (en 5 anys 5 anuaris amb una mitjana de dues-centes pàgines cadascun), que porten actes acadèmics en català a Areny de Noguera, Benavarri, Peralta de la Sal, Castigaleu, El pont de Suert o La Vall de Boí; i que les seves activitats reben una important resposta social, treballant frec a frec amb les diferents institucions dins d'un territori que en la part aragonesa l'única llengua oficial encara és la castellana. Entitats que es vàren manifestar contràries a la persecució judicial que vàren patir determinades persones al jutjat de Fraga per defensar la llengua catalana (entre elles la del President de la Iniciativa Cultural de la Franja), i que, casualitats de la vida, tot i el manifest recolzat per diverses entitats catalanes, en cap momento aquells de la ICFP que tant parlen de treballar i defensar la Franja i el català a la Franja s'han pronunciat. Potser totes aquestes iniciatives són més d'anar per casa i per això no interessa. O interessa sols els que ens volen mostrar aquells que continuament es mostren defensors de la Franja als despatxos de Lleida o de Barcelona, però que no han estat capaços de pronunciar-se públicamente quant hi havia el judici contra el català a Fraga i que signaren un seguit d'entitats, tant catalanes i aragoneses.Ara bé, agradi o no, no ens enganyem, més enllà de la Panadella, del Montsec, o del Noguera Ribagorçana hi ha més vida...i hi ha més activitats en llengua catalana,i no activitats de gent que puja, fa el seu acte i se'n va dient l'enorme treball que fa per aquesta terra. Gent de la que podem estar mes d'acord o en contra, però que son els que viuen i treballen dia a dia en el territori, els qui veritablement mantenen la llengua i la cultura al territori, i no els que ens volen mostrar.
Fins ara, quan hem anat a la Delegació de Lleida de TV3 sempre hem tingut la mateixa resposta: "no ens feu treballar en cap de setmana" i actes d'una cinquantena de gent asseguda no són populars i interessants per a un periodisme que busca l'excepcionalitat. El que veiem d'una manera reiterada és que el treball de l'associacionisme cultural, voluntari, a l'àmbit local i comarcal, poc interessa si es fa en cap de setmana al món rural o en lloc allunyats de la Delegació, tal com vàrem constatar més de déu entitats a les Trobades Culturals Pirinenques celebrades a Ripoll el passat 25 d'octubre o a la jornada de la Secció Filològica de l¨Institut d’Estudis Catalans realitzada a Benavarri el passat cap de setmana. Tot això no interessa a la CCMA a no ser que tinguin una via directa com succeeix amb la ICFP. Des del Centre d'Estudis Ribagorçans-CERib esperem que aquestes visions de la Televisió que dirigeix canviin en el futur i que mostrin la veritable realitat social d'aquest territori i no la que es vol transmetre des del territori per col.lectiu que sol pugen un cop ó dos a l'any i que l'imatge que transmeten és la que venen i volen que es vengui a determinats cercles socials de Barcelona.
Rebeu una salutació cordial del Centre d'Estudis Ribagorçans.
CERIb
Centre d'Estudis Ribagorçans
Zentro de Estudios Ribagorzans
Centro de Estudios Ribagorzanos
C/Senyors d'Entença, 122580 BENAVARRI
C/Sueix, 16,baixos.25520 EL PONT DESUERT
20 de novembre de 2008
JORNADA LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L'IEC A BENAVARRI. CRÒNICA DE LA PRIMERA JORNADA
Concert d'Anton Abad al Espai del Convent
Joan Martí amb Jordi Moners, Artur Quintana, Ramon Sistac, Albert Turull i Jordi Suïls durant el debat de la primera jornada
Imatges de: Sigrid Schmidt von der Twer
Per la tarda del divendres 14 de novembre , al Saló d’Actes de la Casa de la Cultura, s’iniciaren les jornades amb diferents conferències i presentacions:
- Ramon Sistac- Estat i estatus del català ribagorçà
- Artur Quintana- Literatura oral a la Ribagorça
- Albert Turull i Jordi Suïls- La Universitat de Lleida: recerca en filologia catalana a l'Alt Pirineu.
- Jordi Moners- El parlar de Castigaleu
- José Antonio Bergua – Presentació de l’Associació nantem-nos per la llengua
La jornada finalitzà pasades les 12 de la nit, amb el recital d’Anton Abad (Saidí) “Cantar des de la Franja” que va realitzar al nou Espai del Convent de les Carmelites
JORNADA LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L'IEC A BENAVARRI. CRÒNICA RECEPCIÓ
Imatges de: Sigrid Schmidt von der Twer
Ramon Sistac, Carles Barrull, Joan Martí, José María Romero, Mari carmen Alcover i Enric Marqué durant la recepció a l'Ajuntament.
Imatges de la Recepció al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Benavarri. L'acte acabà amb un brindis.
14 de novembre de 2008
Desprès d’una reunió ordinària de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, aquesta fou rebuda a les 13:30 a l’Ajuntament de Benavarri per les diferents autoritats. Els parlaments de benvinguda i inauguració de les jornades anàren a càrrec de José María Romeo, Alcalde en funcions, Joan Martí, President de la Secció Filològica, Mari Carmen Alcover, Tècnica del Departament de Cultura del Govern d’Aragó, d’Enric Marqués, Regidor de Cultura i de Carles Barrull, Secretari General del CERIb i de Ramon Sistac, Delegat territorial de l’IEC a Lleida.
Desprès d’una reunió ordinària de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, aquesta fou rebuda a les 13:30 a l’Ajuntament de Benavarri per les diferents autoritats. Els parlaments de benvinguda i inauguració de les jornades anàren a càrrec de José María Romeo, Alcalde en funcions, Joan Martí, President de la Secció Filològica, Mari Carmen Alcover, Tècnica del Departament de Cultura del Govern d’Aragó, d’Enric Marqués, Regidor de Cultura i de Carles Barrull, Secretari General del CERIb i de Ramon Sistac, Delegat territorial de l’IEC a Lleida.
13 de novembre de 2008
LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L'IEC A BENAVARRI
http://www.cerib.org/DipticJornadesBenavarri.pdf
La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), en la seua condició legal d'acadèmica de la llengua catalana, realitza periòdicament reunions ordinàries en els diferents territoris on es parla aquesta llengua. Així, el 1997 va visitar per primera vegada les terres de la Franja (Calaceit i Fraga) i el 2004 la Ribagorça (el Pont de Suert). L'objectiu perseguit és prendre contacte amb estudiosos, erudits i persones interessades del lloc visitat, documentar-se sobre la situació i la problemàtica local de la llengua, donar a conèixer l'IEC com a acadèmica i establir contacte amb les diferents institucions polítiques i cíviques territorials, així com celebrar la seua reunió plenària mensual.Els actes, oberts a tothom, consistiran en dues sessions acadèmiques, en les quals intervindran membres de l'IEC i també experts i estudiosos que parlaran sobre qüestions relacionades amb la llengua de Benavarri i de la nostra comarca. Cadascuna de les sessions es clourà amb un col·loqui en què la participació del públic ajudarà a completar les informacions exposades. Paral·lelament, la nit del divendres oferirà un concert el cantautor de Saidí Anton Abad.
14 DE NOVEMBRE
Casa de Cultura (Pl. de les Escoles Pies, s/n)
18.00 - 20.00 h
Ramon Sistac- Estat i estatus del català ribagorçà
Artur Quintana- Literatura oral a la Ribagorça
Albert Turull i Jordi Suïls- La Universitat de Lleida: recerca en filologia catalana a l'Alt Pirineu.
Jordi Moners- El parlar de Castigaleu
22.30 h - ESPAI DEL CONVENT
Concert d'Antoni Abad
Cantar des de la Franja.
15 DE NOVEMBRE
Casa de Cultura (Pl. de les Escoles Pies, s/n)
9.30 - 12.30 h
Glòria Francino- Una novel·la d'ambient ribagorçà
Carles Barrull- El CERib: la gestió cultural des del territori
Manel Riu- La Franja virtual: Internet i la lluita pel català
Xavier Tomás- Els quaderns ribagorçans de Jean-Joseph Saroïhandy
ORGANITZA: Ajuntament de Benavarri, Institut d'Estudis Catalans, CERIB-Centre d'Estudis Ribagorçans
HI COL·LABORA: Comarca de la Ribagorza.
La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), en la seua condició legal d'acadèmica de la llengua catalana, realitza periòdicament reunions ordinàries en els diferents territoris on es parla aquesta llengua. Així, el 1997 va visitar per primera vegada les terres de la Franja (Calaceit i Fraga) i el 2004 la Ribagorça (el Pont de Suert). L'objectiu perseguit és prendre contacte amb estudiosos, erudits i persones interessades del lloc visitat, documentar-se sobre la situació i la problemàtica local de la llengua, donar a conèixer l'IEC com a acadèmica i establir contacte amb les diferents institucions polítiques i cíviques territorials, així com celebrar la seua reunió plenària mensual.Els actes, oberts a tothom, consistiran en dues sessions acadèmiques, en les quals intervindran membres de l'IEC i també experts i estudiosos que parlaran sobre qüestions relacionades amb la llengua de Benavarri i de la nostra comarca. Cadascuna de les sessions es clourà amb un col·loqui en què la participació del públic ajudarà a completar les informacions exposades. Paral·lelament, la nit del divendres oferirà un concert el cantautor de Saidí Anton Abad.
14 DE NOVEMBRE
Casa de Cultura (Pl. de les Escoles Pies, s/n)
18.00 - 20.00 h
Ramon Sistac- Estat i estatus del català ribagorçà
Artur Quintana- Literatura oral a la Ribagorça
Albert Turull i Jordi Suïls- La Universitat de Lleida: recerca en filologia catalana a l'Alt Pirineu.
Jordi Moners- El parlar de Castigaleu
22.30 h - ESPAI DEL CONVENT
Concert d'Antoni Abad
Cantar des de la Franja.
15 DE NOVEMBRE
Casa de Cultura (Pl. de les Escoles Pies, s/n)
9.30 - 12.30 h
Glòria Francino- Una novel·la d'ambient ribagorçà
Carles Barrull- El CERib: la gestió cultural des del territori
Manel Riu- La Franja virtual: Internet i la lluita pel català
Xavier Tomás- Els quaderns ribagorçans de Jean-Joseph Saroïhandy
ORGANITZA: Ajuntament de Benavarri, Institut d'Estudis Catalans, CERIB-Centre d'Estudis Ribagorçans
HI COL·LABORA: Comarca de la Ribagorza.
10 de novembre de 2008
LES IL·LUSTRACIONS DEL CORRELLENGUA DE BENAVARRI
Dibuixos realitzats per l'Il·lustrador Carles Salagardia de "Lapsus Espectacles" durant el Correllengua, celebrat a Benavarri el passat 9 de novembre de 2.008.
IMATGES DEL CORRELLENGUA DE BENAVARRI
"Lapsus espactacles" i els seus "contes de tardor i castanyada" foren els protagonistes, juntament amb els nens i nenes del Correllengua que ahir, 9 denovembre es va realitzar a la Capital Històrica i Cultural de la Ribagorça:Benavarri. L'acte fou organitzat per l'Ajuntament de Benavarri, el Centre d'Estudis Ribagorçans i el Casal Jaume I de Fraga-ACPV.
5 de novembre de 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)